19
de març
del
2019
Actualitzat
a les
17:04h
Raúl Zibechi, expert en moviments socials, va ser convidat per l’AUP i el CRAC per parlar sobre els moviments socials a l’Amèrica Llatina des de l’òptica territorial. Una òptica que l’activista uruguaià creu que té algunes similituds amb Catalunya.
“A l’Amèrica Llatina, els moviments socials tenen una vessant territorial molt potent, que no és la mateixa que a Catalunya, sobretot en el tema de l’autonomia”. Una autonomia que, en el cas de Catalunya, té una doble dimensió: tant la de la nació catalana com la dels moviments en cadascun dels territoris on es troben presents.
“A Catalunya els moviments s’han territorialitzat i estan aconseguint a tot arreu crear comunitat, coses noves; el territori és un laboratori d’experiències i pràctiques socials”, explica Zibechi. “Al territori s’hi poden fer treballs de molts tipus, ja que s’hi donen les condicions perquè en els espais dels quals disposes pots crear coses totalment noves, i aquesta creativitat és molt important en els moviments socials”.
Per altra banda, Raúl Zibechi també analitza l’horitzontalitat d’aquests moviments: “Quina necessitat tenim de reproduir l’estructura de l’Estat, jeràrquica, en els nostres grups humans?”, es pregunta l’escriptor, que també creu que és necessari que, per mantenir l’autonomia, s’autoabasteixin de la formació necessària en matèries de salut, de consum... i no depenguin d’aparells institucionals o de partit que els la proporcionin.
“Els moviments socials estan creant un món nou”, conclou Zibechi, que creu que aquest nou model passa per no reproduir les relacions capitalistes que ho mercantilitzen tot, sinó que “les relacions es moguin” i puguin experimentar un altre tipus de sistemes.
Respecte a l'actualitat catalana, l'activista creu que“si tens un Estat català nou però les coses continuen essent com abans, no té massa gràcia. El més bo de tenir una nova República a Catalunya, si és que s’aconsegueix, és que la gent que ho està movent creï nous vincles entre les persones, i aquest és el petit món nou que estem creant dins d’aquest món que s’està desmoronant”, reflexiona Raúl Zibechi.
Respecte a la relació amb la institució, Zibechi creu que sempre que els moviments mantinguin la seva independència i autonomia, totes les aportacions que puguin venir per part de la institució seran benvingudes, però sempre que això no suposi una subordinació dels uns a l’altra. “Si hi ha amics al govern, millor que si t’hi posen traves, però cal tenir clar que s’ha de continuar treballant de manera autònoma”, conclou Raúl Zibechi.
“A l’Amèrica Llatina, els moviments socials tenen una vessant territorial molt potent, que no és la mateixa que a Catalunya, sobretot en el tema de l’autonomia”. Una autonomia que, en el cas de Catalunya, té una doble dimensió: tant la de la nació catalana com la dels moviments en cadascun dels territoris on es troben presents.
“A Catalunya els moviments s’han territorialitzat i estan aconseguint a tot arreu crear comunitat, coses noves; el territori és un laboratori d’experiències i pràctiques socials”, explica Zibechi. “Al territori s’hi poden fer treballs de molts tipus, ja que s’hi donen les condicions perquè en els espais dels quals disposes pots crear coses totalment noves, i aquesta creativitat és molt important en els moviments socials”.
Per altra banda, Raúl Zibechi també analitza l’horitzontalitat d’aquests moviments: “Quina necessitat tenim de reproduir l’estructura de l’Estat, jeràrquica, en els nostres grups humans?”, es pregunta l’escriptor, que també creu que és necessari que, per mantenir l’autonomia, s’autoabasteixin de la formació necessària en matèries de salut, de consum... i no depenguin d’aparells institucionals o de partit que els la proporcionin.
“Els moviments socials estan creant un món nou”, conclou Zibechi, que creu que aquest nou model passa per no reproduir les relacions capitalistes que ho mercantilitzen tot, sinó que “les relacions es moguin” i puguin experimentar un altre tipus de sistemes.
Respecte a l'actualitat catalana, l'activista creu que“si tens un Estat català nou però les coses continuen essent com abans, no té massa gràcia. El més bo de tenir una nova República a Catalunya, si és que s’aconsegueix, és que la gent que ho està movent creï nous vincles entre les persones, i aquest és el petit món nou que estem creant dins d’aquest món que s’està desmoronant”, reflexiona Raúl Zibechi.
Respecte a la relació amb la institució, Zibechi creu que sempre que els moviments mantinguin la seva independència i autonomia, totes les aportacions que puguin venir per part de la institució seran benvingudes, però sempre que això no suposi una subordinació dels uns a l’altra. “Si hi ha amics al govern, millor que si t’hi posen traves, però cal tenir clar que s’ha de continuar treballant de manera autònoma”, conclou Raúl Zibechi.