14
de març
del
2022
Actualitzat
el
16
de març
a les
12:31h
En els últims 60 anys, la pèrdua de paisatge mosaic agroforestal ha estat una constant a la demarcació de Barcelona. Dels 311 municipis, només 78 (un 25%) gaudeixen d'un paisatge en mosaic, és a dir, combinant conreus, pastures i boscos; mentre que els municipis que tenen un continu forestal han passat de 104 a 193: un augment del 84% en 62 anys.
Aquestes són les dades que ha revelat l'estudi A prova de foc, elaborat pel programa BCN Smart Rural, i que ressalta que el paisatge homogeneïtzat basat en masses arbrades contínues és generalitzat a la majoria de municipis de la demarcació de Barcelona, i que això té una important incidència en les possibilitats de propagació dels incendis forestals.
De les dotze comarques que formen part de la demarcació de Barcelona, nou presenten un paisatge eminentment forestal: el Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Només l'Alt Penedès i l'Anoia preserven el paisatge en mosaic, mentre que el Barcelonès té un paisatge urbanitzat. A Rubí, segons el mapa interactiu elaborat per BCN Smart Rural, el canvi en l'índex del mosaic ha estat d'un 31,25%: s'ha passat de les 1.837 hectàrees de superfície agrícola el 1956 a les 531 del 2018; mentre que la superfície forestal ha passat de 1.289 a 1.398 en el mateix període de temps. La reducció també és evident pel que fa al conjunt de la comarca del Vallès Occidental on s'ha passat de 22.856 hectàrees de superfície agrícola (1956) a 6.965 l'any 2018.
Pel que fa als incendis, l'any 2021 es van produir 244 focs que van afectar una superfície total de 1.973 hectàrees. 244 focs són la pitjor dada dels últims 22 anys; i el nombre d'hectàrees cremades representen la tercera xifra més alta des de l'any 1996.
Davant d'aquestes dades preocupants, la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona aposta per la recuperació del mosaic agroforestal a la demarcació.
Quines mesures cal implementar per garantir una bona preservació del paisatge?
Els agents implicats en la gestió forestal i la prevenció d'incendis coincideixen a dir que les mesures que es prenen durant els mesos d'hivern són cabdals per aturar els focs que es produeixen a l'estiu. Davant l'amenaça dels grans incendis forestals, ara es pregunten si aquestes mesures són suficients; més tenint en compte que a mesura que avança l'escalfament global els boscos mediterranis són cada cop més vulnerables.
Segons l'estudi, els municipis amb més superfície incendiada en els darrers 20 anys tenen una superfície eminentment forestal. De les 16.494 hectàrees cremades des de 2002, més de 12.000 es troben al bell mig d'un paisatge forestal. En canvi, les poblacions que tenen un paisatge en mosaic només han vist cremar 3.289 hectàrees, i als municipis amb paisatge agrícola, 732. La superfície forestal de la demarcació de Barcelona és de 514.000 hectàrees, un 95% de les quals són de titularitat privada i un 44% està inclosa en plans d'ordenació.
Entre 1956 i 2018, la superfície agrària de la demarcació de Barcelona s'ha reduït 120.500 hectàrees, i d'aquests camps de conreu perduts, un 60% s'han convertit en boscos.
A la regió de Barcelona, els arbres pateixen sequera i estrès hídric, entre d'altres, i són especialment propensos a patir incendis. Per això, protegir el mosaic agroforestal creant i mantenint espais oberts, recuperant pastures que s'han perdut, reduint la càrrega de combustible permetent l'entrada de ramats que mantinguin controlat el sotabosc i fomentant una diversitat d'espècies són actuacions "cabdals", per a la cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació, Sònia Callau.
Fomentar la ramaderia extensiva
L'estudi de les dades referents a la relació entre el paisatge en mosaic i la incidència dels incendis ha permès veure amb claredat la importància de la gestió dels boscos i el foment de la ramaderia extensiva, sigui dins del bosc o en zones de pastura, ja que contribueixen a limitar la seva propagació.
La utilització de boscos com a zones de pastura extensiva per reduir la quantitat de vegetació amb potencial combustible i obtenir una conservació més duradora és una de les eines que cal fomentar a la majoria de comarques: el 78% de les explotacions en extensiu es concentren a Osona i al Berguedà. Aquestes són dues de les comarques que menys han patit l'abast de les flames en els últims vint anys. La resta de les comarques no disposa de prou vaques, ovelles i cabres per garantir la preservació del seu paisatge.
Tenint en compte la superfície forestal de la demarcació - 514.000 hectàrees, incloent-hi boscos i pastures - es necessitarien 37.600 vaques en extensiu per mantenir mínimament gestionats els boscos o 250.700 cabres i ovelles. Actualment, entre tots, sumen 74.300 animals pasturant pels prats i boscos de la zona.
Aquestes són les dades que ha revelat l'estudi A prova de foc, elaborat pel programa BCN Smart Rural, i que ressalta que el paisatge homogeneïtzat basat en masses arbrades contínues és generalitzat a la majoria de municipis de la demarcació de Barcelona, i que això té una important incidència en les possibilitats de propagació dels incendis forestals.
De les dotze comarques que formen part de la demarcació de Barcelona, nou presenten un paisatge eminentment forestal: el Berguedà, el Moianès, Osona, el Bages, el Baix Llobregat, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Només l'Alt Penedès i l'Anoia preserven el paisatge en mosaic, mentre que el Barcelonès té un paisatge urbanitzat. A Rubí, segons el mapa interactiu elaborat per BCN Smart Rural, el canvi en l'índex del mosaic ha estat d'un 31,25%: s'ha passat de les 1.837 hectàrees de superfície agrícola el 1956 a les 531 del 2018; mentre que la superfície forestal ha passat de 1.289 a 1.398 en el mateix període de temps. La reducció també és evident pel que fa al conjunt de la comarca del Vallès Occidental on s'ha passat de 22.856 hectàrees de superfície agrícola (1956) a 6.965 l'any 2018.
Evolució del paisatge agrícola i forestal a la demarcació de Barcelona Foto: BCN Smart Rural
Pel que fa als incendis, l'any 2021 es van produir 244 focs que van afectar una superfície total de 1.973 hectàrees. 244 focs són la pitjor dada dels últims 22 anys; i el nombre d'hectàrees cremades representen la tercera xifra més alta des de l'any 1996.
Davant d'aquestes dades preocupants, la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona aposta per la recuperació del mosaic agroforestal a la demarcació.
Quines mesures cal implementar per garantir una bona preservació del paisatge?
Els agents implicats en la gestió forestal i la prevenció d'incendis coincideixen a dir que les mesures que es prenen durant els mesos d'hivern són cabdals per aturar els focs que es produeixen a l'estiu. Davant l'amenaça dels grans incendis forestals, ara es pregunten si aquestes mesures són suficients; més tenint en compte que a mesura que avança l'escalfament global els boscos mediterranis són cada cop més vulnerables.
Segons l'estudi, els municipis amb més superfície incendiada en els darrers 20 anys tenen una superfície eminentment forestal. De les 16.494 hectàrees cremades des de 2002, més de 12.000 es troben al bell mig d'un paisatge forestal. En canvi, les poblacions que tenen un paisatge en mosaic només han vist cremar 3.289 hectàrees, i als municipis amb paisatge agrícola, 732. La superfície forestal de la demarcació de Barcelona és de 514.000 hectàrees, un 95% de les quals són de titularitat privada i un 44% està inclosa en plans d'ordenació.
Entre 1956 i 2018, la superfície agrària de la demarcació de Barcelona s'ha reduït 120.500 hectàrees, i d'aquests camps de conreu perduts, un 60% s'han convertit en boscos.
A la regió de Barcelona, els arbres pateixen sequera i estrès hídric, entre d'altres, i són especialment propensos a patir incendis. Per això, protegir el mosaic agroforestal creant i mantenint espais oberts, recuperant pastures que s'han perdut, reduint la càrrega de combustible permetent l'entrada de ramats que mantinguin controlat el sotabosc i fomentant una diversitat d'espècies són actuacions "cabdals", per a la cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació, Sònia Callau.
Un ramat pasturant. Foto: Diputació de Barcelona
Fomentar la ramaderia extensiva
L'estudi de les dades referents a la relació entre el paisatge en mosaic i la incidència dels incendis ha permès veure amb claredat la importància de la gestió dels boscos i el foment de la ramaderia extensiva, sigui dins del bosc o en zones de pastura, ja que contribueixen a limitar la seva propagació.
La utilització de boscos com a zones de pastura extensiva per reduir la quantitat de vegetació amb potencial combustible i obtenir una conservació més duradora és una de les eines que cal fomentar a la majoria de comarques: el 78% de les explotacions en extensiu es concentren a Osona i al Berguedà. Aquestes són dues de les comarques que menys han patit l'abast de les flames en els últims vint anys. La resta de les comarques no disposa de prou vaques, ovelles i cabres per garantir la preservació del seu paisatge.
Tenint en compte la superfície forestal de la demarcació - 514.000 hectàrees, incloent-hi boscos i pastures - es necessitarien 37.600 vaques en extensiu per mantenir mínimament gestionats els boscos o 250.700 cabres i ovelles. Actualment, entre tots, sumen 74.300 animals pasturant pels prats i boscos de la zona.