23
d'octubre
del
2022
El projecte de les “superilles” a Barcelona s’ha convertit en un tema interessant. L’invent consisteix a crear una xarxa de carrers de l’eixample vianalitzats a tota la ciutat, convertint carrers rodats en zones verdes i de vianants. Aquest dibuix generarà, a tota la ciutat, una graella de grans illes on, en el seu interior, s’invertirà la jerarquia de l’automòbil sobre el vianant. I com era d’esperar, qualsevol acció que comporta un canvi, aviva que es converteixi en polèmica. Posats a fer, continuem-la:
Uns han blasmat perquè el projecte trenca amb l’esperit de Cerdà, d’altres n’han retret els inconvenients pel trànsit rodat, alguns han esgrimit els dubtes sobre la seva legalitat, molts ho han atribuït a la gestió arbitrària dels manaires de torn, hi ha qui diu que els transportistes i els repartidors de venda a domicili ho tindran més pelut. Els arguments en contra són forces i diversos depenent de qui els diu i dels interessos que representa (o amaga). Em sorprèn que els arguments a favor, que hi són, siguin minsos (almenys a comarques no ens han arribat) i només coneguem els de promoció institucional reservada a la mateixa ciutat. També em sobta que tot el que es diu siguin monòlegs (agraciats pels mitjans més importants) i no debats. Possiblement, serà perquè estem en any electoral i no toca.
Anem a pams, l’esperit Cerdà (el de l'Eixample) està per veure si s’ha pervertit gaire, gens o més del que el van adulterar els que el van executar. Des del seu pensament “saintsimonista” (pels polítics, historiadors i filòsofs) advocava per la ciència i el progrés. El 1860 el progrés estava en el ferrocarril a vapor i Cerdà va pensar en una ciutat plena de trens i que, per tal de no tenir accidents, escapçava les cantonades de les seves illes amb els famosos xamfrans alhora que només preveia construir en dues de les quatre bandes. Aquell esperit ja va quedar degradat des d’un bon començament i s’ha reduït al fet sociològic de la barreja d’estrats socials en el seu entorn, però que de cap manera desapareix amb les superilles. Això dependrà d’altres factors.
Que un projecte com aquest causarà uns quants maldecaps al trànsit, segur, però només fins que ens hi acostumem. Pot ser que canviar hàbits sigui molt difícil i ja sabem que els humans som mesells de mena, però de més verdes en maduren, si no de què avui no es fuma a dins d’un restaurant o a una sala de plens d’un ajuntament, cosa normal fins a l’any 2006.
Sobre la legalitat del projecte (això pels juristes) es fa difícil encertar-ho, però si té alguna fissura serà més per les formes que per saltar-se l’esperit de la llei. Recordem que la llei d’Urbanisme està pensada, entre altres coses, per millorar el medi ambient i per preservar la cosa pública enfront de la privada.
Pels que pateixen pels pobres repartidors de venda per internet, millor si els hi donen un cop de mà en millorar les seves condicions laborals i alhora comprin més a les botigues del barri.
Pels que aprofiten qualsevol avinentesa per carregar contra els que ostenten el poder a la ciutat, dir-los que no trobaran a qui signa en aquesta batalla concreta, tot i que té les seves preferències i que no manifesto en pro del projecte.
Finalment, pels que hi siguin després del maig, alguns precs: que no es carreguin el projecte sense debat (en tot cas que li canviïn el nom), que executin les accions complementàries necessàries com és una potent inversió en el transport públic, que el ciutadà pot adaptar-se a noves condicions en els seus costums, però no és tan mesell i ja en té prou amb rodalies.
Uns han blasmat perquè el projecte trenca amb l’esperit de Cerdà, d’altres n’han retret els inconvenients pel trànsit rodat, alguns han esgrimit els dubtes sobre la seva legalitat, molts ho han atribuït a la gestió arbitrària dels manaires de torn, hi ha qui diu que els transportistes i els repartidors de venda a domicili ho tindran més pelut. Els arguments en contra són forces i diversos depenent de qui els diu i dels interessos que representa (o amaga). Em sorprèn que els arguments a favor, que hi són, siguin minsos (almenys a comarques no ens han arribat) i només coneguem els de promoció institucional reservada a la mateixa ciutat. També em sobta que tot el que es diu siguin monòlegs (agraciats pels mitjans més importants) i no debats. Possiblement, serà perquè estem en any electoral i no toca.
Anem a pams, l’esperit Cerdà (el de l'Eixample) està per veure si s’ha pervertit gaire, gens o més del que el van adulterar els que el van executar. Des del seu pensament “saintsimonista” (pels polítics, historiadors i filòsofs) advocava per la ciència i el progrés. El 1860 el progrés estava en el ferrocarril a vapor i Cerdà va pensar en una ciutat plena de trens i que, per tal de no tenir accidents, escapçava les cantonades de les seves illes amb els famosos xamfrans alhora que només preveia construir en dues de les quatre bandes. Aquell esperit ja va quedar degradat des d’un bon començament i s’ha reduït al fet sociològic de la barreja d’estrats socials en el seu entorn, però que de cap manera desapareix amb les superilles. Això dependrà d’altres factors.
Que un projecte com aquest causarà uns quants maldecaps al trànsit, segur, però només fins que ens hi acostumem. Pot ser que canviar hàbits sigui molt difícil i ja sabem que els humans som mesells de mena, però de més verdes en maduren, si no de què avui no es fuma a dins d’un restaurant o a una sala de plens d’un ajuntament, cosa normal fins a l’any 2006.
Sobre la legalitat del projecte (això pels juristes) es fa difícil encertar-ho, però si té alguna fissura serà més per les formes que per saltar-se l’esperit de la llei. Recordem que la llei d’Urbanisme està pensada, entre altres coses, per millorar el medi ambient i per preservar la cosa pública enfront de la privada.
Pels que pateixen pels pobres repartidors de venda per internet, millor si els hi donen un cop de mà en millorar les seves condicions laborals i alhora comprin més a les botigues del barri.
Pels que aprofiten qualsevol avinentesa per carregar contra els que ostenten el poder a la ciutat, dir-los que no trobaran a qui signa en aquesta batalla concreta, tot i que té les seves preferències i que no manifesto en pro del projecte.
Finalment, pels que hi siguin després del maig, alguns precs: que no es carreguin el projecte sense debat (en tot cas que li canviïn el nom), que executin les accions complementàries necessàries com és una potent inversió en el transport públic, que el ciutadà pot adaptar-se a noves condicions en els seus costums, però no és tan mesell i ja en té prou amb rodalies.