11
d'abril
del
2019
La Plataforma Ciutadana Residu Zero, que parteix amb el suport de 36 entitats catalanes, s'ha presentat aquest dimecres al Centre de Convencions del Fòrum per reivindicar la necessitat d'una llei catalana de prevenció de residus elaborada comptant amb la participació ciutadana.
Mercè Girona, de CEPA (Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius) i Ecologistes de Catalunya, el model actual de gestió de residus "està estancat i ha tocat sostre", ja que del 2013 al 2017 els residus s'han incrementat un 2% anual "mentre el gran objectiu és la reducció de residus". Ha explicat que la causa és l'obsolescència programada i la promoció dels embalatges i productes d'un sol ús.
Girona ha argumentat que "del 2009 al 2017 el consum de càpsules de cafè ha augmentat un 1000%, el de llaunes de begudes un 30%, d'ampolles de plàstic un 60% i han desaparegut els envasos reutilitzables de les botigues que només es fan servir en restauració".
Pel què fa a la recollida selectiva, Girona ha demanat tenir en compte "la penosa dada del 32% de recuperació de residus l'any passat, el que vol dir que el 70% van a parar als abocadors i les incineradores", ha lamentat; i tot plegat "malgrat els ecoparcs i després de la llei reguladora del 1997 que obligava al 50%". "El panorama ens diu que les coses no van bé i s'han de canviar", ha reblat.
La plataforma explica que la nova Directiva de Residus 2018/851/CE ordena que la recuperació de la matèria dels residus és prioritària abans que no pas la recuperació energètica i fa una crida "a defensar el territori, la salut i la seguretat de les persones", i també a mobilitzar-se "contra tots els projectes i infraestructures que atemptin contra la salut".
Un dels punts en els que fan èmfasi és en posar fi a la fabricació de productes d'un sol ús i de productes que incorporen substàncies perilloses, així com la prohibició dels productes que acaben sent incinerats o abocats, de manera que siguin substituïts i redissenyats per mitjà de la innovació i la recerca.
La Plataforma Rubí Sense Abocadors forma part d'aquesta nova plataforma ciutadana. Les altres entitats integrants de Residu Zero són CEPA-EdC, Jubilats de Macosa-Alstom afectats per l'amiant, Coordinadora veïnal Aire Net, Associació Mediambiental Vall del Ges.net, Plantaforma antiincineració de Montcada i Reixac, Els verds de Badalona, Moviment contra la incineració a Uniland, Plataforma de Defensa de la salut i el medi ambient del Penedès, PAAC, Apquira, Federació Ecologistes de Catalunya, Xarxa per la Sobirania Eneergètica, Bosc verd, Plataforma antiincineradora del Congost la Garriga, Salvem Solius, Moviment Ecologista de Sant Feliu, Col·lectiu San José de Sant Vicenç dels Horts, Federació d'entitats socioculturals i de lleure de Sant Andreu, Ateneu l'Harmonia de Sant Andreu Palomar, FAVB, Associació Naturalistes de Girona, IPCENA, GEPEC, Associació Naturalista Torrellenca, ADENC, IAEDEN-Salvem l'Empordà, CAPS, Plataforma pel tancament de l'Abocador de CAn Mata, APMA de Vilanova i la Geltrú, Plataforma Tanquem Can Mata i diverses associacions de veïns.
El manifest de la plataforma ciutadana Residu Zero es pot llegir en aquest enllaç.
Mercè Girona, de CEPA (Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius) i Ecologistes de Catalunya, el model actual de gestió de residus "està estancat i ha tocat sostre", ja que del 2013 al 2017 els residus s'han incrementat un 2% anual "mentre el gran objectiu és la reducció de residus". Ha explicat que la causa és l'obsolescència programada i la promoció dels embalatges i productes d'un sol ús.
Girona ha argumentat que "del 2009 al 2017 el consum de càpsules de cafè ha augmentat un 1000%, el de llaunes de begudes un 30%, d'ampolles de plàstic un 60% i han desaparegut els envasos reutilitzables de les botigues que només es fan servir en restauració".
Pel què fa a la recollida selectiva, Girona ha demanat tenir en compte "la penosa dada del 32% de recuperació de residus l'any passat, el que vol dir que el 70% van a parar als abocadors i les incineradores", ha lamentat; i tot plegat "malgrat els ecoparcs i després de la llei reguladora del 1997 que obligava al 50%". "El panorama ens diu que les coses no van bé i s'han de canviar", ha reblat.
La plataforma explica que la nova Directiva de Residus 2018/851/CE ordena que la recuperació de la matèria dels residus és prioritària abans que no pas la recuperació energètica i fa una crida "a defensar el territori, la salut i la seguretat de les persones", i també a mobilitzar-se "contra tots els projectes i infraestructures que atemptin contra la salut".
Un dels punts en els que fan èmfasi és en posar fi a la fabricació de productes d'un sol ús i de productes que incorporen substàncies perilloses, així com la prohibició dels productes que acaben sent incinerats o abocats, de manera que siguin substituïts i redissenyats per mitjà de la innovació i la recerca.
La Plataforma Rubí Sense Abocadors forma part d'aquesta nova plataforma ciutadana. Les altres entitats integrants de Residu Zero són CEPA-EdC, Jubilats de Macosa-Alstom afectats per l'amiant, Coordinadora veïnal Aire Net, Associació Mediambiental Vall del Ges.net, Plantaforma antiincineració de Montcada i Reixac, Els verds de Badalona, Moviment contra la incineració a Uniland, Plataforma de Defensa de la salut i el medi ambient del Penedès, PAAC, Apquira, Federació Ecologistes de Catalunya, Xarxa per la Sobirania Eneergètica, Bosc verd, Plataforma antiincineradora del Congost la Garriga, Salvem Solius, Moviment Ecologista de Sant Feliu, Col·lectiu San José de Sant Vicenç dels Horts, Federació d'entitats socioculturals i de lleure de Sant Andreu, Ateneu l'Harmonia de Sant Andreu Palomar, FAVB, Associació Naturalistes de Girona, IPCENA, GEPEC, Associació Naturalista Torrellenca, ADENC, IAEDEN-Salvem l'Empordà, CAPS, Plataforma pel tancament de l'Abocador de CAn Mata, APMA de Vilanova i la Geltrú, Plataforma Tanquem Can Mata i diverses associacions de veïns.
El manifest de la plataforma ciutadana Residu Zero es pot llegir en aquest enllaç.