Betlem Cañizar: «Pot ser que arribi el moment de tornar a desobeir...»

Dies enrere el diari Rubitv.cat va publicar la notícia Candidat, tinc una pregunta per a vostè. La intenció era que els lectors del diari fessin pregutnes als diferents candidats i candidates que es presenten el pròxim 26-M a les eleccions municipals de Rubí. En tot aquest temps, ens han arribat algunes qüestions que els veïns i veïnes han considerat d'interès i nosaltres hem fet de corretja transmissora i els hem traslladat les preguntes.

La sèrie d'entrevistes continua amb les respostes de la candidata de l'Alternativa d'Unitat Popular (AUP), Betlem Cañizar.

- Quin posicionament tenen sobre l’Hospital de Rubí?

Donada la publicitat que estan fent alguns partits, cal aclarir que qui té les competències en aquesta matèria és la Generalitat. Dit això, l’AUP ha fet suport a la reivindicació en demanda d’un hospital públic. Creiem que al optimitzar els recursos i infraestructures ja existents: per economia, per ecologia. Per tant, seria òptim que l’Hospital General, que ja s’ha hagut de rescatar dos cops amb diners públics, es convertís en centre públic. A més, és un equipament ben comunicat amb transport públic.

Cal tenir en compte que si se’n construís un de nou, seria de menor nivell i no oferiria els serveis d’un hospital de referència com el de Terrassa o Sabadell. Mentrestant es negocia i exigeix aquest recurs, cal millorar les connexions en transport públic diürnes i nocturnes amb els hospitals de Terrassa i Sabadell, així com exigir el servei d’urgències pediàtriques 24h a Rubí. 

- Quins aspectes “no negociables” posarien per formar govern? Renunciarien als càrrecs de confiança?

A l’AUP ja hem renunciat, des de sempre, a figures remunerades amb diners públics com són les assessores dels partits. El nostre Codi Ètic, que es pot llegir a la web, marca un límit clar: si hem criticat les polítiques de contractació a l’ajuntament, els nomenaments de càrrecs sense transparència, etc. no iniciarem un mandat repetint aquests errors. Es tracta d’una qüestió d’honestedat i de transformació democràtica. 

En l’espai limitat d’aquesta entrevista no podem desenvolupar molt més altres aspectes d’una possible negociació de govern, però podem esmentar també l’estabilització de la plantilla municipal, les municipalitzacions o que els feminismes i el respecte a la sostenibilitat de la ciutat com a eixos centrals.

- Com fomentarien la participació ciutadana?

La participació ciutadana té a veure amb quelcom que va més enllà dels consells de participació o les bústies de queixes. Té a veure, per exemple, amb entendre que la política es fa arreu, i que la institució és una expressió d’aquesta, al servei de la ciutadania.  Cal, per tant, acostar i obrir la institució a les persones, de múltiples formes: fent-la accessible, fent funcionar els consells municipals, acostant els plens als barris, amb regidories de districte, o amb el suport al teixit associatiu i les iniciatives ciutadanes (trencant amb les relacions clientelars), per posar alguns exemples. Una de les propostes que tenim en aquest sentit és fer Centres de Participació Ciutadana distribuïts per la xarxa de Centres Cívics que volem implementar. 

- Què pensen fer per pal·liar i solucionar les terribles mancances a les urbanitzacions?

Primer de tot, aturar les falses promeses al veïnat. En segon lloc, destinar un 15% del pressupost d’inversions a arranjaments, manteniment i serveis per les urbanitzacions, proposta que vam presentar en forma de moció durant aquest mandat. També cal incrementar el transport públic, facilitar la mobilitat a peu (amb voreres per exemple), i en mitjans no motoritzats, tancar l’abocador de Can Carreres, i evitar l’obertura de Can Balasc.

Al pla de treball detallem moltres altres propostes, però una qüestió és essencial: entendre que les urbanitzacions, amb les seves particularitats, formen part de Rubí. 

- Què es pot fer des del futur Ajuntament de Rubí per evitar que els més joves abandonin la ciutat?

El fet que les persones arrelin a la ciutat és bàsic per a evitar la seva marxa. I això té a veure amb tenir expectatives de futur, accés a l’habitatge i un dinamisme social i cultural que faci el municipi atractiu per a la gent jove. Ara bé, la gent jove sovint té ànsia de nous horitzons i experiències que ajudin a créixer, i això no és negatiu. De fet, fer la ciutat atractiva per la gent jove pot tenir a veure, també, amb facilitar el creixement i intercanvi d’experiències, i el seu retorn futur. 

- De quina manera tenen pensada la participació ciutadana en les decisions que ha de prendre l'Ajuntament?

Aquesta pregunta té en gran part relació amb la formulada anteriorment. La participació no és unidireccional, i té sempre a veure també en les decisions que es prenen com a Ajuntament. Una proposta clara és que progressivament hi hagi majors mecanismes de decisió vinculant (per exemple als Consells), o parcel.les més grans de gestió ciutadana d’allò comú, amb fórmules com la cogestió. Però és un procés progressiu, amb certs límits legals, i que necessita també que madurem col.lectivament en les formes com entenem la democràcia. 

- Quines son les seves accions previstes per impulsar la independència?

El municipalisme és una eina clau a nivell institucional i ciutadà, ja que al cap i a la fi, en els municipis és on es configuren les vides de les persones. L’1 d’octubre no hagués estat possible sense les xarxes actives a tots i cadascun dels municipis catalans. Som la base que pot canviar-ho tot. Cal, per tant, contribuir a mantenir aquestes xarxes, promoure el debat ciutadà sobre el tema per tal d’avançar cap a la República, o implementar-la en la mesura del que allò local permet amb el foment del cooperativisme, la hisenda pròpia, etc. Pot ser que arribi el moment de tornar a desobeir...