ENTREVISTA

Ana Maria Martínez: «Som un partit d'esquerres i progressista i això vol dir que sempre tenim prioritats»

L'alcaldessa de Rubí reivindica tots els dèficits, en diverses matèries, que arrossega la localitat

per Albert Hernàndez / Carla Serra, Rubí, 16 de maig de 2019 a les 08:15 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El PSC de Rubí afronta els propers comicis amb un gran repte, renovar l'alcaldia per quart mandat consecutiu i allargant fins als 20 anys l'hegemonia socialista al municipi. La candidata tornarà a ser Ana Maria Martínez (Rubí, 1972) després d'uns últims quatre anys moguts, sense un POUM aprovat, tampoc els pressupostos i amb cinc regidors no adscrits en un ple amb 25 cadires. I en plena campanya electoral, aflora el trasllat d'un grup de menors a l'Hotel Terranova, Martínez repassa aquestes i d'altres qüestions a RubiTV


- Quina valoració fa d'aquest primera mandat?

- Molt positiu, perquè amb una minoria considerable hem pogut fer projectes molt importants i deixar altres d'encetats que han permès deixar la ciutat transformada, com volíem. Per exemple, ara tenim un centre pacificat, que ens permet gaudir d'un passeig agradable des de l’Ajuntament i fins al Mercat, l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i la Biblioteca. És un recorregut saludable, amable, sense trànsit rodat i amb prioritat per a les persones. També les obres del Casino, que era un repte molt important i haig d'agrair la predisposició de Sant Antoni Abat.

Haig de destacar la feina en l’àmbit de la sostenibilitat, amb el Pla Director del Rubí Brilla, la línia estratègica de suficiència energètica que ens ha permès treballar per plantejar un transport públic gratuït i acompanyar en la necessitat de tenir més vehicles elèctrics al municipi. Som una ciutat industrial i volem seguir sent-ho.

- És habitual que hi hagin hagut cinc regidors no adscrits?

 
- Una alcaldessa, si no és el seu partit, no pot entrar. En tot cas, el que es demana al càrrec electe és la responsabilitat que comporta i en aquest sentit, l’única cosa que he reclamat era l’obligació del compliment de determinades qüestions, perquè hem tingut algun període de dificultats i hi ha hagut algú que ha tingut problemes per fer-ho. M’hagués encantat, d'entrada, treballar amb una confiança més majoritària de la ciutadania, que espero sí passi en aquestes properes eleccions, hagués estat més tranquil·la i ningú hagués sortit del seu partit per qüestions internes. 

- Què li sembla que no s'hagi aprovat el POUM?

- Una mala notícia, no és de rebut tenir un planejament referenciat a l’any 1987, però sobretot, perquè Rubí és una ciutat industrial i això vol dir riquesa. El plantejament que vam proposar respectava els espais verds i la població. L’únic que feia era resoldre qüestions que ara són un problema, tenia moltes garanties de tenir sortida i d'estar aprovat a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Som una de les poques ciutats amb un planejament tan antic. 

"Imagino molts projectes per a Rubí que en quatre anys no ho acabarem"

Quins deures s'ha deixat per fer? 

- El planejament mateix s’ha de resoldre i una part de la transformació de la ciutat que comentava, però el temps dona pel que dona i els procediments son els que son. Tenim qüestions importants que formen part de la nostra proposta per a la localitat, des del projecte socialista, com ara la connexió de la Font de la Via amb Cova Solera, la pacificació de l’avinguda Estatut, que me la imagino amb un carril bici i un trànsit regulat. Necessitem més equipaments esportius, un a les urbanitzacions i un altre al sud, connectar l’Escardívol amb l’altra banda de la ciutat i la cicatriu que sembla és la riera i només és una frontera visual... Moltes coses! Podria estar molta estona imaginant i tot això en quatre anys no ho acabarem. Només ens queda la possibilitat de dur-ho a terme.

- I per això segurament necessitarà pactes, sap amb qui? 

- Anirem al 26 de maig amb ganes i il·lusió per tenir la confiança suficient per treballar amb el nostre projecte. Fins que no hi hagi resultats, no plantejaré cap escenari. Tinc una màxima: treballarem amb qui posi la ciutat per davant de tot i faci possible que Rubí tingui el que es mereix. Continuarem reivindicant fins que no ens quedi veu allò que ens mereixem i que han de fer altres administracions. Necessitem un hospital, una segona estació de FGC, uns jutjats en condicions i que la Generalitat se n'adoni. Son molts anys reivindicant. I no ho tenim, perquè no prioritza i ja els hi ho recordarem, perquè ho mereixem. Tenim l’obligació i la responsabilitat per fer-ho possible.

- Aquell o aquells que posin "la ciutat per davant" siguin del color que siguin?
 
- Nosaltres som un partit d'esquerres i progressista i això vol dir que sempre tenim prioritats a l’hora de parlar. M’agradaria recordar que el primer pressupost del mandat va ser aprovat per 20 dels 25 regidors. El segon era calcat i les forces d'esquerra que l’hi havien donat suport ja no ho van veure igual. Els dos plans d'inversions que van donar llum verda han suposat que, després de les eleccions, començaran les obres a la urbanització dels Nius, el carrer de Nostra Senyora de Lourdes i el pont de Sant Joan.

- Si hagués d'examinar l'oposició, quina nota els posaria?

- Cadascú ha fet el treball que havia de fer. Alguns han posat el país per davant de la ciutat. ERC, amb cinc regidors, hauria d'haver estat més responsable i si hagués prioritzat el municipi el pressupost de 2019 s’hagués aprovat. Això el que fa és atemptar contra la ciutadania i no contra qui governa, perquè atura la maquinària municipal. Crec que ha estat una gran irresponsabilitat. D’altres partits, amb els quals no coincideixo amb ideologia, han intentat posar Rubí per davant. La localitat mereix representants que mirin per ella i la manera de millorar-la. Per això no puc aprovar-la i també la dedicació deixa molt que desitjar.

- Comentava la necessitat de l'Hospital Vicente Ferrer. Ha impulsat iniciatives com recollida de firmes a Change.org i la cessió d'uns terrenys... 

- ... en el seu moment vam parlar amb l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, el de Castellbisbal, Joan Playà, també a nivell de partit en ambdós municipis i al Parlament. No es va produir la compra de l'Hospital General, no ho sé si es produirà, però si el que ha de vendre no vol. Seguim reclamant un centre hospitalari en condicions. Tenen els terrenys, el poden construir i tant de bo entenguin que Rubí necessita una assistència propera, que no vol dir que no la tinguem, però volem aquesta atenció a la nostra ciutat, perquè així s’havia planificat i treballat anteriorment. Des de 2001 diem, i continuarem fent-ho, que Rubí necessita un hospital de referència a la població. 

- Un altre tema que es dilata en el temps son els abocadors.  

- Aquesta ciutat ha pagat suficients peatges en aquesta matèria i hem treballat com a ciutat des de la mesa d'abocadors, amb la plataforma i tots els partits polítics, que hem anat junts, per demanar que s’ajusti a normativa el que s’ha d'abocar, tal com recull la sentència, seguint fil per randa tota la normativa municipal. Això, també implica el control de la Generalitat. Precisament, aquest dimecres hem fet una denegació de l’aprovació prèvia del projecte d'actuacions específiques contra l’empresa que vol dur a terme l’activitat i això, de moment, obliga a que han de tornar a fer el pla d'actuacions específiques. 

- Amb la campanya en marxa ha esclatat el tema del centre de menors. Hi ha un encreuament d'acusacions entre la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i l'Ajuntament de Rubí. 

- No hi ha cap documentació que acredita que el consistori en tingués coneixement i es va demostrar en l’acte entre els veïns i la directora de la DGAIA, Ester Cabanes. El 2 de maig vam rebre una trucada, de la substituta del subdirector general de la DGAIA, si no recordo malament, Lídia Frías, qui em comunica aquesta intenció i decisió unilateral. Em van dir 70 persones, però s’han comentat molts números, i no sé si són veritat, que es traslladarien a l’Hotel Terranova. I demano qui l’ha pres i com s’ha treballat i la resposta és que així ho ha decidit la directora de la DGAIA i que les obres ja s’estaven fent, les quals desconeixia, i que en unes dues o tres setmanes es farà el trasllat. Casualment, els veïns es va assabentar el mateix dia i la situació ha arribat fins punt en el qual estem.

- Per què creu que aquest edifici de Rubí no és adequat? 

- Des del nostre punt de vista no integra, no és el lloc adequat i les coses no es fan així. Hem demanat que les obres s’aturin i si hem de parlar, fem-ho, però aquests menors no es poden instal·lar en aquest hotel. Malauradament, la DGAIA ens té acostumats, des de fa molts anys, a fer les coses molt malament i aquest ha estat un altre exemple. No tolerarem que se'ns titlli de xenòfobs, perquè no ho som. Tampoc racistes. Som una ciutat acollidora que ha treballat sempre en la riquesa des de la convivència i ho continuarem fent.

"Ningú em donarà lliçons d'integració, tampoc de formació en la vessant social"

- Entén el rebombori que ha generat i que les imatges conviden a pensar allò que defensa que Rubí no és.  

- No ofèn qui vol sinó qui pot. No m’ofendré, perquè ningú em donarà lliçons d'integració, tampoc de formació en la vessant social. No me les donaran. Han pres una decisió des de Barcelona, sense dirigir-se a ningú i resulta que els que som mala gent som nosaltres. No ho assumirem. Quan parlem d'integració vol dir que s'instal·lin en un lloc amb 70 o 80 persones més? En un lloc que no s’ha treballat? Així es fa? No estem d'acord. En localitats on també s’ha fet malament vol dir que una part del país som racistes, em sembla simplificar-ho molt. - I com creu que es pot capgirar aquesta percepció que s'ha generalitzat arreu sobre Rubí.  

- S’ha d'aturar una mesura que no és adequada i anar enrere en una decisió tan mal plantejada... D'’entrada, el que hem de plantejar, com s'integra? En un centre amb 80 persones? Impossible. Això es fa en centres més petits, unes 12 persones i amb models tipus habitatge, ben pensats i amb treball amb els ajuntaments i interioritzar-ho per part de la ciutadania. No és més que treballar bé. No s'ha de mercadejar amb un problema que ens arriba com a país. La solució s’ha de buscar com a país.

- No li preocupa que aquest tema alimenti discursos de l'extrema dreta?

- Hem d'intentar que no sigui així. Quan es fan les coses malament en un tema tan sensible com en aquest cas, s’alimenten posicions radicals que no ens podem permetre. Després dels anys que portem treballant perquè la convivència sigui exemplar. Insisteixo que s’han d'aturar les obres i parlar, per no alimentar posicions que no ens defineixen i no les volem. 

- Què s'ha fet en polítiques feministes i què té previst dur a terme?

- En l’àmbit d'igualtat ha estat tot molt intern, segurament més del que ens hagués agradat. La nostra proposta és de reforç, perquè no estem satisfets i volem tenir un centre de referència en aquesta matèria, que s’ha aprovat en alguna moció, però per diferents circumstàncies no ha estat possible dur-ho a terme. Tot just hem aprovat el protocol contra el maltractament i ara ens toca fer visible tota aquest feina interna i fer una aposta decidida que pugui ser més visible.

- Que li va semblar la situació que es va viure durant la celebració del 8-M a la plaça de l'Ajuntament de Rubí

- És molt trist. Vam viure una situació que l’únic que puc dir que em va entristir molt. Tots vam perdre una mica els papers i, perquè se m’entengui, va ser com un tret al peu. Per què ho fem? Si totes defensem el mateix. No acabo d'entendre perquè va passar. Sincerament, no sé el que va succeir. M’entristia perquè totes érem dones que estàvem defensant la igualtat. Espero que no torni a produir-se, perquè va ser molt lamentable.

 

Participació