Eleccions municipals 2019

Tots els alcaldes del PDECat que surten reforçats del 26-M

Bona part dels guanyadors en 19 de les 42 capitals de comarca tenen un fort vincle amb el partit, en ple procés de reflexió a l'espai de Junts per Catalunya després de la davallada a les municipals

per Oriol March , 3 de juny de 2019 a les 12:00 |
Convenció municipal del PDECat a Vic. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de juny de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Junts per Catalunya ha estat una bona marca gràcies als candidats del PDECat". La frase és de David Bonvehí, president de la formació hereva de CDC, i la va pronunciar just l'endemà de les eleccions municipals del 26-M. Bonvehí, d'aquesta manera, volia treure pit del PDECat com "el partit dels alcaldes" després que a Barcelona i a l'àrea metropolitana els candidats que havien rebut l'aval dels impulsors de JxCat -especialment de Carles Puigdemont- obtinguessin uns resultats minsos a les urnes. L'exemple més clar és el de Barcelona, on la candidatura liderada per Quim Forn i protagonitzada per Elsa Artadi va perdre la meitat de regidors i de vots obtinguts per Xavier Trias el 2015.

En les divuit capitals de comarca -Igualada, Vic, Vilafranca del Penedès, Banyoles, Figueres, Girona, Olot, Puigcerdà, Ripoll, Les Borges Blanques, Mollerussa, Pont de Suert, Tàrrega, Gandesa, Móra d'Ebre, Tortossa, Valls i Reus- en les quals es van imposar els candidats de JxCat, pràcticament tots disposen d'una llarga trajectòria dins de Convergència, primer, i del PDECat, després. Alguns d'ells, com és el cas de Marc Castells -Igualada- o bé Xavier Fonollosa -Martorell- són membres de la direcció del partit i no s'han adherit a la Crida Nacional per la República, l'associació de Puigdemont. No són els únics.

La digestió dels resultats globals -JxCat ha perdut l'hegemonia de CiU davant la puixança d'ERC i la remuntada del PSC- no està sent senzilla en l'espai postconvergent. Els més allunyats de la direcció liderada per Bonvehí asseguren que el partit "només s'ha bolcat" en municipis governats per afins i que "no ha donat suport" a altres places -especialment a l'àrea metropolitana-, mentre fonts de la cúpula del PDECat remarquen a NacióDigital que els alcaldes vencedors en capitals de comarca han sabut "vendre la gestió" sense vincular del tot la marca municipal a la de Puigdemont.

L'expresident de la Generalitat, però, segueix mantenint-se com el principal referent de JxCat. Va guanyar a les europees amb un milió de vots i comandarà, juntament amb Artur Mas, la reorganització de l'espai polític que lidera. Hi tindran molt a dir aquests dinou alcaldes, que han sortit vencedors de les urnes en les eleccions del 26-M.

Anna Erra (Vic)

Anna Erra, en una imtage d'arxiu Foto: Josep M Montaner


L'alcaldessa de Vic, de perfil nítidament independentista, ha aconseguit majoria absoluta gràcies a la pujada de regidors -de nou a onze- i la suma de 2.522 vots més que en les últimes eleccions. És diputada al Parlament al grup de JxCat, forma part del PDECat des de la seva fundació i ha rebut el suport en campanya de Carles Puigdemont. La caravana electoral de les europees s'hi va desplaçar la segona setmana. Erra és un dels noms a tenir en compte en el procés de reorganització de l'espai polític postconvergent.
Xavier Fonollosa (Martorell)

David Bonvehí i l'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa Foto: Julio Díaz / PDECat


Una de les grans sorpreses de la nit electoral. L'alcalde de Martorell va aconseguir la majoria absoluta en aquesta ciutat del Baix Llobregat. El resultat té encara més mèrit si es té en compte que aquesta és una de les comarques on més es va fer palpable la davallada de JxCat, que ha desaparegut dels principals ajuntaments de l'àrea metropolitana. Fonollosa és membre de la direcció del PDECat des que es va fundar.
Marc Castells (Igualada)

Marc Castells, alcalde d'Igualada Foto: ACN


L'alcalde d'Igualada ha revalidat la victòria, però ha perdut la majoria absoluta. No va ser l'única mala notícia de la nit: JxCat es va quedar sense el diputat del partit judicial de l'Anoia, de manera que no podrà optar a tornar a presidir una Diputació de Barcelona on van empatar el PSC i ERC amb 16 representants cadascun. En tot cas, però, Castells -membre de la cúpula del PDECat- segueix sent un dels alcaldes més respectats dins l'espai nacionalista, i el seu nom sempre apareix en totes les travesses de futur. També si el partit, en algun moment, vol plantar cara a l'oferta de fusió de JxCat.
Pere Regull (Vilafranca del Penedès)

Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès Foto: ACN


L'alcalde de Vilafranca del Penedès ha tornat a guanyar, malgrat perdre un regidor, però ha mantingut per a JxCat l'alcaldia d'una capital de comarca important. Va arribar al poder l'any 2009 a través d'una moció de censura i ha revalidat el càrrec dues vegades a les urnes. És delegat del Govern al Penedès i un dels dirigents veterans que exemplifiquen el pes del territori en l'organigrama del PDECat.
Miquel Noguer (Banyoles)

Miquel Noguer, en una imatge d'arxiu Foto: DiGi.


L'alcalde de Banyoles és un dels principals barons del partit a les comarques gironines. Va accedir al càrrec l'any 2007 i ja l'ha revalidat tres vegades en les successives eleccions. Des de l'any passat presideix la Diputació de Girona, la qual aspira a seguir liderant a través d'un pacte amb ERC després que JxCat hagi perdut la majoria absoluta que tenia CiU. Es podria convertir en l'únic president de Diputació que li quedi a l'espai nacionalista.
Jordi Masquef (Figueres)

Jordi Masquef, alcalde de Figueres Foto: ACN


Quan Marta Felip es va fer càrrec de la secretaria general d'Empresa, Masquef va assumir l'alcaldia de Figueres. Un any després, ha aconseguit guanyar un regidor -de set a vuit- i més de mil vots. La direcció del PDECat el considera més proper al partit que a l'espai de JxCat. Sota la seva tutel·la, la capital de l'Alt Empordà seguirà sent un feu per als nacionalistes, que porten tres alcaldes consecutius: Santi Vila, Marta Felip i ara Masquef. 
Marta Madrenas (Girona)

Marta Madrenas Foto: Adrià Costa


Successora de Carles Puigdemont a Girona i diputada al Parlament, Madrenas ha aguantat a Girona -només ha perdut un regidor davant la pujada de Guanyem i del PSC- i es troba en disposició de revalidar el mandat, perquè ERC i JxCat tenen perfilat un acord per no prendre's alcaldies en els pactes post-electorals. Des que CiU -amb Puigdemont al capdavant- va arrabassar Griona al PSC, l'ha convertit en un feu independentista i bastió en les convocatòries al Parlament i al Congrés.
Pep Berga (Olot)

Pep Berga, nou alcalde d'Olot Foto: ACN


El futur alcalde d'Olot va ser una de les sorpreses de la nit electoral amb una majoria absoluta a la capital de la Garrotxa. Substitueix Josep Maria Corominas, que deixa el càrrec després de dos mandats. Berga prové de l'antiga Convergència -és regidor a Olot des del 2003- i es converteix ara en un dels principals barons de JxCat a les terres gironines.
Albert Piñeira (Puigcerdà)

Albert Piñeira, en una imatge d'arxiu Foto: Albert Lijarcio / ACN


Tot i perdre dos regidors, ha estat capaç de revalidar la majoria absoluta a Puigcerdà, feu de CiU en totes les últimes convocatòries electorals. Piñeira és un dels alcaldes més destacats del PDECat, s'ha mantingut al marge de bona part de les polèmiques per la reorganització interna de l'espai i en campanya ha exhibit un to marcat per la gestió municipal. Fins a l'últim moment no va decidir presentar-se a la reelecció.
Jordi Munell (Ripoll)

Jordi Munell. Foto: Adrià Costa


Diputat al Parlament i alcalde de Ripoll, Munell ha guanyat un cop més però ha vist com perdia la majoria absoluta. Provinent de la factoria de batlles que van donar l'hegemonia territorial a CiU el 2011, ha perdut tres regidors i 298 vots, però podrà seguir governant la ciutat amb certa comoditat si arriba a acords amb ERC i la CUP. La legislatura passada va haver d'afrontar l'impacte a la ciutat dels atemptats del 17-A: bona part dels seus autors eren de Ripoll.
Enric Mir (Les Borges Blanques)

Enric Mir seguirà com alcalde de les Borges Blanques Foto: ACN


Les Borges Blanques seguiran en mans de l'espai postconvergent gràcies a una nova victòria d'Enric Mir, que ha perdut un regidor i tretze vots. Conserva la majoria absoluta perquè al consistori només hi ha dues formacions: JxCat i la llista formada a través de primàries i que ha fusionat les propostes d'ERC, CUP, l'Assemblea i els CDR, que ha tingut sis representants. La capital de les Garrigues, però, no es mourà de mans.
Marc Solsona (Mollerussa)

Marc Solsona, alcalde de Mollerussa Foto: ACN


Un dels principals valors del PDECat a les terres de Lleida, Marc Solsona, va revalidar la majoria absoluta a Mollerussa tot i perdre dos regidors. Diputat al Parlament, és un dels dirigents del PDECat que més ha intentat desvincular la campanya municipal de la dinàmica nacional. També és dels que no s'ha fet de la Crida Nacional, i ha tingut topades amb el nucli dur de JxCat, especialment durant la formació de Govern.
José Antonio Trogeut (Pont de Suert)

José Antonio Troguet, amb corbata, en una imatge d'arxiu Foto: ACN


No ha revalidat la majoria absoluta de les dues últimes ocasions perquè ha perdut un regidor, però ha aconseguit guanyar les eleccions a la capital de l'Alta Ribagorça. Si les altres dues formacions -En Comú Podem i Compromís pel Pont de Suert- pacten, li prendran l'alcaldia perquè sumen tres regidors cadascuna.
Rosa Maria Perelló (Tàrrega)

Rosa Maria Perelló serà l'alcaldessa de Tàrrega Foto: ACN


La presidenta de la Diputació de Lleida ha tornat a guanyar les eleccions malgrat perdre un regidor. Perelló, que governa des del 2011, és una de les dirigents de les terres lleidatanes més enquadrades amb el partit. En la campanya de fa vuit anys va rebre el suport de Jordi Pujol, que es va desplaçar fins al municipi per fer-li costat. Va assumir la presidència de la Diputació després del descavalcament de Joan Reñé.
Carles Luz (Gandesa)

Carles Luz és alcalde de Gandesa i president del consell comarcal de la Terra Alta. Foto: Cedida


L'alcalde de Gandesa, capital de la Terra Alta, ha mantingut els sis regidors i parteix com a favorit per seguir en el càrrec. És amic personal de Josep Rull, exconseller de Territori i empresonat a Soto del Real. En l'última legislatura també ha estat president del consell comarcal. És un dels principals barons del PDECat a les Terres de l'Ebre al costat de Ferran Bel, ara secretari d'organització del partit i que va deixar l'alcaldia de Tortosa a mig mandat.
Joan Piñol (Móra d'Ebre)

Joan Piñol, en el moment de dipositar el seu vot a Móra d'Ebre. Foto: Cedida


Com Luz, el batlle de Móra d'Ebre ha revalidat el càrrec gràcies a mantenir els resultats de l'anterior legislatura. És membre de la junta de govern de la Diputació de Tarragona, una de les que poden quedar en mans d'ERC després dels pactes postelectorals. Piñol ha resistit malgrat la inclusió de tres noves candidatures en aquestes eleccions.
Meritxell Roigé (Tortosa)

Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa Foto: ACN


Exdiputada al Parlament, la futura alcaldessa de Tortosa va assumir el relleu de Ferran Bel a mig mandat i des d'aquesta posició ha basat la seva victòria. Només ha perdut un regidor, però podrà seguir en el càrrec i podrà governar gràcies als pactes amb ERC, com en l'anterior legislatura. JxCat, per tant, manté el principal bastió a les Terres de l'Ebre, on cíclicament apareix la polèmica pel monument franquista.
Dolors Farré (Valls)

Dolors Farré, candidata de Junts per Valls i futura alcaldessa de la ciutat. Foto: ACN


Valls seguirà en mans de JxCat. El relleu d'Albert Batet, ara portaveu parlamentari de la formació i un dels principals dirigents afins a Puigdemont, ha perdut un regidor -ara en té set- però ha aconseguit ser la llista més votada. La capital de l'Alt Camp seguirà en mans de l'espai postconvergent durant els propers quatre anys.
Carles Pellicer (Reus)

Carles Pellicer, alcalde de Reus, en una imatge d'arxiu Foto: Jonathan Oca


L'hegemonia municipal del 2011 va comportar l'arribada al poder a Reus, on Carles Pellicer s'ha anat afiançant com un dels principals representants del món local de CDC i, després, del PDECat. Amb una estratègia completament deslligada del procés, l'alcalde de la capital del Baix Camp ha guanyat les eleccions amb set regidors i el pacte entre JxCat i ERC per no prendre's alcaldies al territori li permetrà seguir governant quatre anys més.

 

Participació