Residus dmèstics

La recollida selectiva dels residus domèstics arriba al 42% a Catalunya

El Vallès Occidental és l'onzena comarca on menys es recicla, però ha passat d'un 35,03% el 2016 a un 39,2% el 2018

per Redacció, Olot, 10 de juliol de 2019 a les 11:30 |
Damià Calvet i Josep Maria Tost, durant la presentació de les dades. | @gencat.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, acompanyat del director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, ha presentat aquest dilluns les dades de generació de residus municipals a Catalunya durant l’any 2018.
 
Calvet ha explicat que, del total dels residus municipals, l’any passat es va recollir selectivament de mitjana el 41,8%, és a dir, 1,66 milions de tones, xifra que representa un augment respecte l’any anterior del 8,4%. Aquest increment és atribuïble, ha explicat, ”a una major conscienciació ciutadana, a l’efecte de les campanyes de sensibilització sobre la ciutadania, a l’increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals, a la implantació de sistemes de recollida més eficients, i a la pujada del cànon dels residus municipals”.
 
Ja són 10 les comarques en el podi

A la comarca de la Garrotxa l'augment en la recollida selectiva ha passat del 45,43% el 2016 i el 47,43% del 2017, al 52,72% el 2018, amb què se situa actualment entre les deu comarques que més en fan, una llista que encapçala la veïna comarca d'Osona, amb un 60,44%. a la cua hi és la Cerdanya que solament recull el 26,92%. De fet, ja són deu les comarques catalanes que han recollit més del 50% dels residus de forma selectiva. Han estat, començant per la de millors resultats –com ja hem comentat–, Osona, el Priorat, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, el Moianès, la Segarra, la Garrotxa,  la Conca de Barberà, el Montsià, i l’Alt Urgell. Aquests nivells es donen, en gran mesura, gràcies a la implantació de sistemes altament eficients de recollida selectiva. “A nivell municipal”, ha explicat el conseller, “295 municipis, aproximadament un
 

Les 10 comarques que més recullen. Foto: @gencat.

L’increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es fa de forma progressiva i continuada fins l’any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l’abocador i de 25 €/tona si s’incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió ambientalment menys adequades i promoure la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge material.
 
Segons el conseller, “la recollida selectiva també forma part de les accions davant l’emergència climàtica declarada pel Govern fa unes setmanes. La recollida selectiva va evitar l’any passat l‘emissió de 500.000 tones de gasos amb efecte d’hivernacle, equivalent al CO2 que produeixen 500.000 vehicles durant un any recorrent una distància de 10.000 quilòmetres”.
 
La generació creix per sota dels índexs econòmics
 
L’any passat es van generar 3,9 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia (523 kg/hab/any). En comparació amb els indicadors econòmics de Catalunya -el PIB i la variació interanual PIB-, la generació i la variació de la generació per càpita se situen per sota del creixement econòmic, confirmant la tendència dels darrers anys de dissociació del generació de residus i creixement econòmic.
 

Residus i PIB. Foto: @gencat.

 
Pugen totes les fraccions ordinàries
 
Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que ho ha fet en major mesura ha estat la dels envasos (+9,6%), seguida de l’orgànica (+7,5%), el paper i cartró (+6,5%) i el vidre (+6,3%).
 
Cap a models més eficients
 
El conseller s’ha mostrat satisfet pels resultats, tot i que ha recordat que “calen més esforços per incrementar la recollida selectiva, implantant models eficients com el porta a porta -actiu el 2018 a 196 municipis catalans-; els contenidors intel·ligents; models de pagament per generació i una millora de la recollida diferenciada en el comerç i els serveis”.
 
També ha destacat que “cal impulsar amb el món local iniciatives que permetin maximitzar la recollida selectiva en qualitat i en quantitat, que comportin la implantació de models més eficients com s’està demostrant amb el porta a porta, i anar cap a sistemes més justos de pagament ciutadà: el pagament per generació. Cal seguir amb la bona implicació dels ens locals i, especialment, de les ciutats grans”.
 
Finalment, ha explicat el conseller, “caldrà potenciar el creixement de totes les recollides selectives, en especial la d’orgànica que és la fracció amb major pes dels residus municipals, i és clau per a l’èxit del model de recollida”.
 
Calvet confia a disposar del text articulat del nou projecte de Llei de Residus durant el primer semestre de 2020, un cop el Govern ja n’ha aprovat la memòria preliminar.
 

Bossa tipus. Foto: @gencat.

 
Menys residus cap als abocadors
 
La fracció resta –la que no es recull de forma selectiva– es manté estable. El 2017 es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta, un 0,22% més que l’any anterior. El conseller ha detallat que a part del 42% de la recollida selectiva,  “el 35% de la resta s’ha destinat als abocadors, el 18% s’ha valoritzat energèticament i el 5% han estat pèrdues”.
 
L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.
 

 

Participació