11
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
17:58h
Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i dirigent del PSC, ja és oficialment presidenta de la Diputació de Barcelona gràcies al pacte entre el seu partit i Junts per Catalunya (JxCat). En la primera votació no ha obtingut la majoria absoluta necessària, però en la segona han estat suficients els 23 suports del PSC i de JxCat. Marín assumeix d'aquesta manera el lideratge d'una de les principals institucions del país -la tercera per pes pressupostari- i recupera per als socialistes una plaça perduda el 2011.
Un cop rebuda la vara que l'acredita com a presidenta de la Diputació, Marín ha volgut llançar un missatge polític rellevant: "No podem renunciar de cap manera al diàleg". En aquest sentit, segons l'alcaldessa de l'Hospitalet, el municipalisme "és un terreny més que propici per practicar" aquest diàleg. "Tinc el ferm convenciment que només des del diàleg podrem trobar solucions als difícils temps que vivim", ha recalcat.
"El camí del diàleg és el que hem de transitar si volem tornar a tenir un horitzó compartit com a societat. Si no, què hi fem, en política? La política significa, abans que res, acord i pacte", ha ressaltat Marín, que no s'ha referit explícitament a l'acord al qual ha arribat amb JxCat. La dirigent socialista ha fet aquest discurs en un moment en què no existeix diàleg entre la Generalitat i la Moncloa arran de la negativa de les institucions espanyoles de plantejar una proposta política, com li reclama Quim Torra.
Marín, en tot cas, ha demanat "evitar" la confrontació i ha fet una crida a "preservar la convivència i el diàleg". "El millor que podem fer tots al nostre país és evitar que allò que ens separa ens impedeixi treballar plegats en allò que ens uneix", ha reflexionat la nova presidenta de la Diputació, que quan ha donat per tancat el ple ha pujat a la planta de dalt per facilitar una roda de premsa davant dels periodistes.
Marín ha subratllat la voluntat de demanar una reunió amb Torra, a qui demanarà que la Generalitat s'ocupi de les seves competències. També parlarà sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat, tot i que no vol ser "protagonista" en futures converses que hi pugui haver. "Ser la presidenta de la Diputació vol dir fer que aquesta casa tiri endavant els seus compromisos", ha indicat Marín, que malgrat tot ha assegurat que seguirà "donant opinió" de forma privada i pública sobre la situació política. "Aspiraré que siguin molts els qui parlem de diàleg i que arribem a acords efectius", ha apuntat la nova presidenta.
Crida de JxCat al "sentit comú"
L'encarregat de defensar la posició de JxCat ha estat Joan Carles Garcia, alcalde de Tordera. "Ens calen grans dosis de sentit comú, de confiança, realitat i reconeixement en tot el sentit per la paraula", ha assenyalat Garcia, que ha defensat que "tots els projectes són vàlids" als municipis per "fer més gran la institució". "Tots hem treballat per millorar la qualitat de vida i els serveis", ha apuntat. Ha optat per un discurs més aviat tècnic, sense referències concretes al pacte amb el PSC, que ha generat fortes tensions internes dins l'espai postconvergent.
"Ara hem de dotar el país dels serveis que ens han forts i que ens encaren cap a un model amb més llibertat col·lectiva", ha destacat Garcia, que ha demanat treballar per la cohesió territorial i també la social per lluitar contra les "desigualtats". "Cal coratge per anar endavant, decidir i escoltar", ha reflexionar Garcia.
L'alcalde de Tordera està acompanyat en el grup de JxCat per Neus Munté, Ferran Mascarell, Carmela Fortuny, Josep Tarín, Josep Arimany i Pere Pons. Els més coneguts són els tres primers: Munté i Mascarell són regidors a Barcelona, mentre que Fortuny no va poder repetir com a alcaldessa de Sant Cugat tot i ser la més votada perquè ERC es va posar d'acord amb el PSC i la CUP per arribar al poder.
Dionís Guiteras, d'ERC, ha lamentat que JxCat hagi preferit el pacte amb el PSC i, d'aquesta manera, hagi girat l'esquena als "anhels de país" dels ciutadans, pels quals els republicans asseguren que continuaran treballant. En aquest punt, i malgrat avisar que "respecta el joc democràtic" i que actuarà com una "oposició responsable" dins d'aquest òrgan, ha recordat que les possibilitats de la geometria de pactes hagués pogut ser diferent. "Nosaltres no som qui ho hagi de justificar", ha afirmat adreçant-se a JxCat. Aixi mateix, ha advertit que el pacte és "irreversible".
Negociacions sense èxit
ERC va oferir dilluns a l'espai postconvergent la presidència de la Diputació per tal de revertir l'entesa amb el PSC. Les negociacions de les últimes hores -en les quals hi ha participat el president de la Generalitat, Quim Torra, contrari a l'acord entre JxCat i els socialistes- no han fructificat i Marín ha arribat a la presidència gràcies als vots dels signants. ERC ha votat Dionís Guiteras, actual vicepresident de la Diputació i alcalde de Moià. Els comuns han optat per Laura Pérez, la seva candidata.
Pel que fa a Ciutadans, que troba una "infàmia" l'acord entre els socialistes i l'espai que lidera Carles Puigdemont -avalador de l'entesa-, han presentat Salvador Tovar, cap de files de la formació taronja a Santa Coloma de Gramenet. Si JxCat i ERC haguessin arribat a un acord, hauria estat possible un president independentista gràcies a l'abstenció dels comuns i el vot de Tot per Terrassa (TxT). Xavier García Albiol, exalcalde de Badalona i del PP, també s'ha presentat a la presidència.
Retrets de l'oposició
"El resultat és legítim i democràtic", ha assenyalat Lluïsa Melgares, única representant de Tot per Terrassa, el partit que ha permès a Jordi Ballart reconquerir l'alcaldia de la cocapital del Vallès ja fora del PSC. Melgares ha indicat que no participaran de cap "política de blocs" ni de "línies vermelles", i ha reclamat treballar a favor dels municipis. Xavier García Albiol, amb el seu estil habitual, ha demanat al PSC que tingui en compte que "no hi ha una majoria independentista" a la Diputació.
Albiol ha alertat, en aquest sentit, que és la formació de Puigdemont qui ha permès a Marín arribar a la presidència de la institució. "Si vostè avança en possibles temptacions per fer servir la Diputació en qüestions que no són les pròpies, ens trobarà al davant", ha assenyalat l'exalcalde de Badalona. Tovar, representant de Ciutadans, ha aprofundit en la mateixa línia argumental d'Albiol, i ha insinuat que es poden estar negociant indults a favor dels presos gràcies al pacte entre JxCat i el PSC. "El pacte és sospitós", ha assenyalat Tovar, que ha alertat de la "via unilateral" que pretén Quim Torra.
Pérez, d'En Comú Guanyem -nom que reben els comuns a la Diputació- i regidora a Barcelona, ha expressat la "decepció" pel desenllaç de la investidura, i ha lamentat que no s'hagi arribat a un acord d'esquerres amb ERC i el PSC. També ha ressaltat que l'anterior mandat, amb CiU al capdavant, va passar "sense pena ni glòria". "Aquesta institució no es mereix el que ha passat les últimes setmanes", ha recalcat. Pérez, a banda, ha retret a JxCat que carregués contra els comuns per pactar amb els "carcellers" a l'Ajuntament i ara ho hagin fet ells a la Diputació.
Primer gran acord després del 155
L'entesa entre JxCat i el PSC és la de més envergadura a la qual s'ha arribat, precisament, des de la intervenció de l'autonomia de l'octubre del 2017. La Diputació de Barcelona és una de les principals institucions del país i la tercera en pressupost, que voreja els mil milions d'euros, només per darrere de la Generalitat i l'Ajuntament de la capital catalana. Té 2.337 treballadors i permet a les formacions que l'integren nomenar -entre totes- 84 càrrecs de confiança. La despesa de personal és de 220 milions.
Són xifres que la converteixen en cobejada pels partits. En els últims vuit anys, la Diputació -que sempre havia estat en mans socialistes- ha estat governada per l'espai de l'antiga Convergència. Primer amb Salvador Esteve, alcalde de Martorell, al capdavant; després s'hi va situar Mercè Conesa, ara presidenta del Port de Barcelona; i li va agafar el relleu Marc Castells, alcalde d'Igualada. El pacte amb el PSC permetrà a JxCat mantenir posicions dins l'executiu de la Diputació, encara que perdi la presidència.
Protesta de l'ANC
Desenes de persones convocades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han protestat les portes de l'ens contra el pacte entre Junts per Catalunya (JxCat) i el PSC que ha permès a Marín assumir la presidència. L'ANC ja va mobilitzar-se ahir davant les seus del PDECat i d'ERC per carregar contra la manca d'entesa independentista i per exigir que no es fessin acords amb partits que van aprovar l'aplicació del 155.
"ERC i PDECat, la paciència s'ha acabat" i "botiflers" han estat alguns dels eslògans més repetits pels manifestants, que han exhibit cartells en contra dels acords amb aquells que van permetre el 155. "El poble mana, el Govern obeeix" també ha aparegut com una de les consignes dels concentrats, situats a Rambla Catalunya entre la Diagonal i el carrer Còrsega. Els diputats provincials han rebut xiulets i escridassades dels manifestants, envoltats d'un fort dispositiu policial.
Un cop rebuda la vara que l'acredita com a presidenta de la Diputació, Marín ha volgut llançar un missatge polític rellevant: "No podem renunciar de cap manera al diàleg". En aquest sentit, segons l'alcaldessa de l'Hospitalet, el municipalisme "és un terreny més que propici per practicar" aquest diàleg. "Tinc el ferm convenciment que només des del diàleg podrem trobar solucions als difícils temps que vivim", ha recalcat.
"El camí del diàleg és el que hem de transitar si volem tornar a tenir un horitzó compartit com a societat. Si no, què hi fem, en política? La política significa, abans que res, acord i pacte", ha ressaltat Marín, que no s'ha referit explícitament a l'acord al qual ha arribat amb JxCat. La dirigent socialista ha fet aquest discurs en un moment en què no existeix diàleg entre la Generalitat i la Moncloa arran de la negativa de les institucions espanyoles de plantejar una proposta política, com li reclama Quim Torra.
"El camí del diàleg és el que hem de transitar si volem tornar a tenir un horitzó compartit com a societat. Si no, què hi fem, en política? La política significa, abans que res, acord i pacte", sosté Marín
Marín, en tot cas, ha demanat "evitar" la confrontació i ha fet una crida a "preservar la convivència i el diàleg". "El millor que podem fer tots al nostre país és evitar que allò que ens separa ens impedeixi treballar plegats en allò que ens uneix", ha reflexionat la nova presidenta de la Diputació, que quan ha donat per tancat el ple ha pujat a la planta de dalt per facilitar una roda de premsa davant dels periodistes.
Marín ha subratllat la voluntat de demanar una reunió amb Torra, a qui demanarà que la Generalitat s'ocupi de les seves competències. També parlarà sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat, tot i que no vol ser "protagonista" en futures converses que hi pugui haver. "Ser la presidenta de la Diputació vol dir fer que aquesta casa tiri endavant els seus compromisos", ha indicat Marín, que malgrat tot ha assegurat que seguirà "donant opinió" de forma privada i pública sobre la situació política. "Aspiraré que siguin molts els qui parlem de diàleg i que arribem a acords efectius", ha apuntat la nova presidenta.
Crida de JxCat al "sentit comú"
L'encarregat de defensar la posició de JxCat ha estat Joan Carles Garcia, alcalde de Tordera. "Ens calen grans dosis de sentit comú, de confiança, realitat i reconeixement en tot el sentit per la paraula", ha assenyalat Garcia, que ha defensat que "tots els projectes són vàlids" als municipis per "fer més gran la institució". "Tots hem treballat per millorar la qualitat de vida i els serveis", ha apuntat. Ha optat per un discurs més aviat tècnic, sense referències concretes al pacte amb el PSC, que ha generat fortes tensions internes dins l'espai postconvergent.
"Ara hem de dotar el país dels serveis que ens han forts i que ens encaren cap a un model amb més llibertat col·lectiva", ha destacat Garcia, que ha demanat treballar per la cohesió territorial i també la social per lluitar contra les "desigualtats". "Cal coratge per anar endavant, decidir i escoltar", ha reflexionar Garcia.
Joan Carles Garcia, alcalde de Tordera i portaveu de JxCat, defensa que "tots els projectes són vàlids" als municipis per "fer més gran la institució"
L'alcalde de Tordera està acompanyat en el grup de JxCat per Neus Munté, Ferran Mascarell, Carmela Fortuny, Josep Tarín, Josep Arimany i Pere Pons. Els més coneguts són els tres primers: Munté i Mascarell són regidors a Barcelona, mentre que Fortuny no va poder repetir com a alcaldessa de Sant Cugat tot i ser la més votada perquè ERC es va posar d'acord amb el PSC i la CUP per arribar al poder.
Dionís Guiteras, d'ERC, ha lamentat que JxCat hagi preferit el pacte amb el PSC i, d'aquesta manera, hagi girat l'esquena als "anhels de país" dels ciutadans, pels quals els republicans asseguren que continuaran treballant. En aquest punt, i malgrat avisar que "respecta el joc democràtic" i que actuarà com una "oposició responsable" dins d'aquest òrgan, ha recordat que les possibilitats de la geometria de pactes hagués pogut ser diferent. "Nosaltres no som qui ho hagi de justificar", ha afirmat adreçant-se a JxCat. Aixi mateix, ha advertit que el pacte és "irreversible".
Negociacions sense èxit
ERC va oferir dilluns a l'espai postconvergent la presidència de la Diputació per tal de revertir l'entesa amb el PSC. Les negociacions de les últimes hores -en les quals hi ha participat el president de la Generalitat, Quim Torra, contrari a l'acord entre JxCat i els socialistes- no han fructificat i Marín ha arribat a la presidència gràcies als vots dels signants. ERC ha votat Dionís Guiteras, actual vicepresident de la Diputació i alcalde de Moià. Els comuns han optat per Laura Pérez, la seva candidata.
Pel que fa a Ciutadans, que troba una "infàmia" l'acord entre els socialistes i l'espai que lidera Carles Puigdemont -avalador de l'entesa-, han presentat Salvador Tovar, cap de files de la formació taronja a Santa Coloma de Gramenet. Si JxCat i ERC haguessin arribat a un acord, hauria estat possible un president independentista gràcies a l'abstenció dels comuns i el vot de Tot per Terrassa (TxT). Xavier García Albiol, exalcalde de Badalona i del PP, també s'ha presentat a la presidència.
Retrets de l'oposició
"El resultat és legítim i democràtic", ha assenyalat Lluïsa Melgares, única representant de Tot per Terrassa, el partit que ha permès a Jordi Ballart reconquerir l'alcaldia de la cocapital del Vallès ja fora del PSC. Melgares ha indicat que no participaran de cap "política de blocs" ni de "línies vermelles", i ha reclamat treballar a favor dels municipis. Xavier García Albiol, amb el seu estil habitual, ha demanat al PSC que tingui en compte que "no hi ha una majoria independentista" a la Diputació.
Albiol ha alertat, en aquest sentit, que és la formació de Puigdemont qui ha permès a Marín arribar a la presidència de la institució. "Si vostè avança en possibles temptacions per fer servir la Diputació en qüestions que no són les pròpies, ens trobarà al davant", ha assenyalat l'exalcalde de Badalona. Tovar, representant de Ciutadans, ha aprofundit en la mateixa línia argumental d'Albiol, i ha insinuat que es poden estar negociant indults a favor dels presos gràcies al pacte entre JxCat i el PSC. "El pacte és sospitós", ha assenyalat Tovar, que ha alertat de la "via unilateral" que pretén Quim Torra.
Pérez, d'En Comú Guanyem -nom que reben els comuns a la Diputació- i regidora a Barcelona, ha expressat la "decepció" pel desenllaç de la investidura, i ha lamentat que no s'hagi arribat a un acord d'esquerres amb ERC i el PSC. També ha ressaltat que l'anterior mandat, amb CiU al capdavant, va passar "sense pena ni glòria". "Aquesta institució no es mereix el que ha passat les últimes setmanes", ha recalcat. Pérez, a banda, ha retret a JxCat que carregués contra els comuns per pactar amb els "carcellers" a l'Ajuntament i ara ho hagin fet ells a la Diputació.
Primer gran acord després del 155
L'entesa entre JxCat i el PSC és la de més envergadura a la qual s'ha arribat, precisament, des de la intervenció de l'autonomia de l'octubre del 2017. La Diputació de Barcelona és una de les principals institucions del país i la tercera en pressupost, que voreja els mil milions d'euros, només per darrere de la Generalitat i l'Ajuntament de la capital catalana. Té 2.337 treballadors i permet a les formacions que l'integren nomenar -entre totes- 84 càrrecs de confiança. La despesa de personal és de 220 milions.
La Diputació té 2.337 treballadors i permet a les formacions que l'integren nomenar 84 càrrecs de confiança; la despesa de personal és de 220 milions
Són xifres que la converteixen en cobejada pels partits. En els últims vuit anys, la Diputació -que sempre havia estat en mans socialistes- ha estat governada per l'espai de l'antiga Convergència. Primer amb Salvador Esteve, alcalde de Martorell, al capdavant; després s'hi va situar Mercè Conesa, ara presidenta del Port de Barcelona; i li va agafar el relleu Marc Castells, alcalde d'Igualada. El pacte amb el PSC permetrà a JxCat mantenir posicions dins l'executiu de la Diputació, encara que perdi la presidència.
Protesta de l'ANC
Desenes de persones convocades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han protestat les portes de l'ens contra el pacte entre Junts per Catalunya (JxCat) i el PSC que ha permès a Marín assumir la presidència. L'ANC ja va mobilitzar-se ahir davant les seus del PDECat i d'ERC per carregar contra la manca d'entesa independentista i per exigir que no es fessin acords amb partits que van aprovar l'aplicació del 155.
Les desenes de manifestants concentrats davant la Diputació avisen el @Pdemocratacat i @Esquerra_ERC: “ERC i PDECat, la paciència s’ha acabat”; informen @aidamboix i @OriMarchhttps://t.co/TvrSK4NetZpic.twitter.com/h2pmMM4go5
— NacióPolítica (@naciopolitica) 11 de juliol de 2019
"ERC i PDECat, la paciència s'ha acabat" i "botiflers" han estat alguns dels eslògans més repetits pels manifestants, que han exhibit cartells en contra dels acords amb aquells que van permetre el 155. "El poble mana, el Govern obeeix" també ha aparegut com una de les consignes dels concentrats, situats a Rambla Catalunya entre la Diagonal i el carrer Còrsega. Els diputats provincials han rebut xiulets i escridassades dels manifestants, envoltats d'un fort dispositiu policial.