01
d'agost
del
2019
La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona, amb la presència del secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) que ha d’ordenar el Centre direccional de Cerdanyola del Vallès. Aquest és un entorn que històricament s'ha volgut protegir de la construcció, però que finalment, i després d'una primera urbanització amb la instal·lació d'empreses com Stradivarius o la construcció del Sincrotró Alba, ara cedirà espai al maó.
Es tracta d’un sector ja previst al Pla general metropolità (PGM) de 1976 com una nova centralitat metropolitana, amb una superfície de més de 407 hectàrees. També es va executar gran part de la primera fase de les obres d’urbanització, com l’ampliació de la carretera BV-1413 que connecta amb Sant Cugat, l’eix de la Ciència, el viaducte de connexió amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), serveis bàsics o restauració d’abocadors, entre d’altres.
Un nou pol metropolità
Aquest espai està cridat a convertir-se en un nou punt d'atracció empresarial, però també residencial, i compta amb un dels corredors verds més importants de la serra de Collserola i és a tocar del Parc Científic i Tecnològic i la UAB. El PDU aprovat el 2014 que ordenava l’àmbit i possibilitava continuar amb el seu desenvolupament va ser anul·lat per sentència judicial, per la qual cosa el nou pla el substitueix.
Aquest pla preveu integrar el nou nucli residencial i empresarial que sorgirà de l'espai de camps actual per garantir la seva connexió. De la mateixa manera, es vol intensificar la relació amb la UAB i el parc de recerca a través d'activitats vinculades a la universitat, consolidar l'activitat empresarial en aquest entorn i impulsar un desenvolupament residencial coherent amb les necessitats generades, tot plegat sense malmetre el corredor natural.
Model urbà complex i compacte
Dels 5.377 habitatges previstos, 2.843 seran lliures i 2.534, amb protecció oficial. La superfície comercial s’ha reduït considerablement respecte al PDU anterior, i se situa al costat de l’estació d’ADIF i els baixos dels edificis d’habitatges dels carrers principals.
Pel que fa a les zones d’activitat econòmica, amb 1,5 milions de metres quadrats de sostre, es reorganitzen dins de l’àmbit per disposar-les en illes de grandària mitjana en comptes d’en macroilles.
El Pla preveu un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent els espais fluvials, amb diferents escales, diferenciant el parc-corredor de Can Fatjó, d’importància metropolitana, de la xarxa d’espais verds mitjans entre Can Fatjó i Can Planes.
Carrers i carreteres
El pla també dissenya una xarxa viària amb quatre vies longitudinals i cinc transversals per garantir la continuïtat amb les trames urbanes existents i la mobilitat dins de la nova ciutat. Pel que fa a la mobilitat, el PDU preveu la millora dels accessos a la B-30 i a la C-58, noves connexions amb transport públic mitjançant un carril bus segregat, un possible ramal de la línia d’FGC que es connectarà al Parc amb dues estacions, i línies d’autobús per a una bona comunicació amb la ciutat. La futura avinguda dels Gorgs/Magrans, a més, redueix la seva amplada dels 70 als 50 o 45 metres, en funció de la zona, per dotar-la d’un caràcter més urbà.
El PDU ha estat sotmès a un procés de participació ciutadana, que ha servit per recopilar la posició del territori, i ara, un cop aprovat inicialment, s’exposarà a informació pública durant 45 dies.
Es tracta d’un sector ja previst al Pla general metropolità (PGM) de 1976 com una nova centralitat metropolitana, amb una superfície de més de 407 hectàrees. També es va executar gran part de la primera fase de les obres d’urbanització, com l’ampliació de la carretera BV-1413 que connecta amb Sant Cugat, l’eix de la Ciència, el viaducte de connexió amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), serveis bàsics o restauració d’abocadors, entre d’altres.
Un nou pol metropolità
Aquest espai està cridat a convertir-se en un nou punt d'atracció empresarial, però també residencial, i compta amb un dels corredors verds més importants de la serra de Collserola i és a tocar del Parc Científic i Tecnològic i la UAB. El PDU aprovat el 2014 que ordenava l’àmbit i possibilitava continuar amb el seu desenvolupament va ser anul·lat per sentència judicial, per la qual cosa el nou pla el substitueix.
Recreació de com quedarà el Centre direccional, amb el Sincrotró i el Castell de Sant Marçal. Foto: TeS
Aquest pla preveu integrar el nou nucli residencial i empresarial que sorgirà de l'espai de camps actual per garantir la seva connexió. De la mateixa manera, es vol intensificar la relació amb la UAB i el parc de recerca a través d'activitats vinculades a la universitat, consolidar l'activitat empresarial en aquest entorn i impulsar un desenvolupament residencial coherent amb les necessitats generades, tot plegat sense malmetre el corredor natural.
Model urbà complex i compacte
Dels 5.377 habitatges previstos, 2.843 seran lliures i 2.534, amb protecció oficial. La superfície comercial s’ha reduït considerablement respecte al PDU anterior, i se situa al costat de l’estació d’ADIF i els baixos dels edificis d’habitatges dels carrers principals.
Pel que fa a les zones d’activitat econòmica, amb 1,5 milions de metres quadrats de sostre, es reorganitzen dins de l’àmbit per disposar-les en illes de grandària mitjana en comptes d’en macroilles.
El Pla preveu un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent els espais fluvials, amb diferents escales, diferenciant el parc-corredor de Can Fatjó, d’importància metropolitana, de la xarxa d’espais verds mitjans entre Can Fatjó i Can Planes.
Carrers i carreteres
El pla també dissenya una xarxa viària amb quatre vies longitudinals i cinc transversals per garantir la continuïtat amb les trames urbanes existents i la mobilitat dins de la nova ciutat. Pel que fa a la mobilitat, el PDU preveu la millora dels accessos a la B-30 i a la C-58, noves connexions amb transport públic mitjançant un carril bus segregat, un possible ramal de la línia d’FGC que es connectarà al Parc amb dues estacions, i línies d’autobús per a una bona comunicació amb la ciutat. La futura avinguda dels Gorgs/Magrans, a més, redueix la seva amplada dels 70 als 50 o 45 metres, en funció de la zona, per dotar-la d’un caràcter més urbà.
El PDU ha estat sotmès a un procés de participació ciutadana, que ha servit per recopilar la posició del territori, i ara, un cop aprovat inicialment, s’exposarà a informació pública durant 45 dies.