OBRES

S'inicien les obres per reforçar l'estructura de la xemeneia de l'Escardívol

Aquest conducte vertical és un dels elements que resten de l’important complex industrial conegut amb el nom de les Naus de l’Escardívol

per Redacció, 7 d'octubre de 2019 a les 13:00 |
La xemeneia de l'Escardívol | Ajuntament de Rubí
L’Ajuntament de Rubí comença aquesta setmana les obres de consolidació i reparació de la xemeneia de l’Escardívol. El Consistori realitzarà aquesta actuació després de comprovar, a través de dos estudis elaborats per la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) i per l’enginyer industrial rubinenc Enric Xercavins, que l’estructura presenta certes deficiències, tot i que és estable. Les obres s'emmarquen en el Pla d'inversions financerament sostenible (PIFS). 

Aquest conducte, que data de la segona meitat de la dècada del anys 20 del segle passat, és un exemple típic de les xemeneies que es van construir a Catalunya durant el desenvolupament industrial.


Els estudis han determinat, d’una banda, que la major part dels maons presenten un bon estat de conservació i, de l’altra, que existeixen algunes esquerdes i fissures, algunes d’elles reparades amb anterioritat. Així, cal reforçar l’estructura tenint en compte tot un seguit de recomanacions, com ara eliminar els elements d’acer inserits, reforçar el tronc de con amb anelles horitzontals metàl·liques, consolidar la paret interior amb morter de reparació estructural, reparar les fissures, tapar la sortida exterior de la xemeneia per tal d’impedir l’entrada d’aigua al seu interior, netejar la fàbrica de maó amb aigua a pressió i cegar la galeria soterrada que surt de la xemeneia en direcció a la nau sud de l’Escardívol.

Les obres, que tenen una durada prevista de set setmanes, les executarà l’empresa Bergavia Obres, SL per un import de 72.202,99 euros. 

Història de la xemeneia

La xemeneia de l’Escardívol, d’uns 20 metres d’alçada, és un dels elements que resten de l’important complex industrial conegut amb el nom de les Naus de l’Escardívol, avui en dia reconvertit en equipaments culturals.


Es té constància que, en aquest indret, a partir del 1836 ja hi havia una fàbrica de filatura de seda, propietat de la Societat Menard i Vall. D'aquest primitiu edifici no es conserva cap testimoni arquitectònic. El 1888 va ser adquirida per Pere Ribas i Oleart, el qual hi va instal·lar la popularment anomenada "pelleria", una fàbrica de rentadors de llana.

Ja al segle XX, l’any 1918 els germans Arch van comprar el conjunt i hi van muntar una factoria d'aprestos, tints i acabats. El 1921 es va formar la societat Rubí Industrial SA, la major indústria rubinenca de l'època, i es van ampliar les instal·lacions. El 1923, després d'un incendi que va destruir part del complex, l'arquitecte terrassenc Lluís Muncunill va dissenyar la nau nord. Rubí Industrial SA va deixar d'exercir la seva activitat el 1934. La societat es va dissoldre i es va posar en liquidació el 1936. Durant la Guerra civil, la gestió va ser fiscalitzada per un comitè de control. Als anys 40, el complex va ser adquirit per l'empresa Pich-Aguilera, que el va llogar a altres firmes, com Linden-Gerhard, per exemple.

Actualment, d’aquest complex es conserven la xemeneia i dues naus (la nord i la sud), separades per un estret passadís. I és que la rierada del 1962 va destruir les altres dependències que conformaven aquest vast conjunt industrial, el més gran de Rubí durant els anys 30. L’any 1985, aquest conjunt arquitectònic va ser adquirit per l'Ajuntament de Rubí. El consistori va destinar la nau sud a usos culturals (l’anomenat "Complex Cultural L'Escardívol"), mentre que la nau nord va passar a allotjar l’Institut El Bullidor.

 

Participació