19
de novembre
del
2019
La politòloga, investigadora, activista, feminista i escriptora Nerea Barjola ha ofert aquest dilluns a la tarda una xerrada sobre el seu llibre Microfísica sexista del poder, publicat el març de 2018. Es tracta d'una alàlisis sobre el cas de les noies d'Alcàsser i la conceptualització política que van fer els mitjans de comunicació. Una vintena de persones han assistit al col·loqui que ha tingut lloc a la Biblioteca Mestre Martí Tauler i que forma part de la programació per commemorar el Dia Internacional contra la Violència de Gènere.
El conegut Crim d'Alcàsser va tenir lloc l'any 1992 a la localitat valenciana d'Alcàsser, en el qual tres adolescents de 14 i 15 anys van ser segrestades, violades, torturades i assassinades. Per Barjola es tracta "d'un relat sobre el perill sexual que el que feia era proposar normes de conducta a les dones".
Durant la xerrada ha explicat que "els relats sempre posen el focus en la culpabilitat de les dones, sempre ens responsabilitzen del que ens passa" i que, per tant, des de la teoria crítica feminista cal "conceptualitzar la violència masclista i ubicar-la en un sistema polític i social masclista que utilitza el nostre cos i el terror sexual per determinar les nostres vides i per sotmetre'ns".
Barjola va decidir analitzar aquest cas perquè és el que va afectar la seva generació, però ha dit que totes les generacions tenen els seus relats i que, per tant, és extrapolable a qualsevol relat sobre el perill sexual, ja que tots els casos "són narracions polítiques que determinen i influeixen en la vida de les dones". En aquest sentit ha esmentat casos com els dels cinc agressors d'Iruña, Laura Luelmo o Marta del Castillo.
El conegut Crim d'Alcàsser va tenir lloc l'any 1992 a la localitat valenciana d'Alcàsser, en el qual tres adolescents de 14 i 15 anys van ser segrestades, violades, torturades i assassinades. Per Barjola es tracta "d'un relat sobre el perill sexual que el que feia era proposar normes de conducta a les dones".
Durant la xerrada ha explicat que "els relats sempre posen el focus en la culpabilitat de les dones, sempre ens responsabilitzen del que ens passa" i que, per tant, des de la teoria crítica feminista cal "conceptualitzar la violència masclista i ubicar-la en un sistema polític i social masclista que utilitza el nostre cos i el terror sexual per determinar les nostres vides i per sotmetre'ns".
Barjola va decidir analitzar aquest cas perquè és el que va afectar la seva generació, però ha dit que totes les generacions tenen els seus relats i que, per tant, és extrapolable a qualsevol relat sobre el perill sexual, ja que tots els casos "són narracions polítiques que determinen i influeixen en la vida de les dones". En aquest sentit ha esmentat casos com els dels cinc agressors d'Iruña, Laura Luelmo o Marta del Castillo.