Sant Cugat, Capital de la Sardana 2022

«Si Rosalía o Shakira es posessin a ballar sardanes, tothom n'estaria ballant»

Parlem amb Elvira Anglès, presidenta de l'Entitat Sardanista de Sant Cugat que enguany gràcies a promoure la candidatura, el municipi vallesà ha estat nomenat Capital de la Sardana 2022

per Sergi Baixas , Sant Cugat , 2 de gener de 2020 a les 15:00 |
La presidenta de l'Entitat Sardanista de Sant Cugat, Elvira Anglès | Sergi Baixas
Aquesta informació es va publicar originalment el 2 de gener de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Elvira Anglès és la presidenta de l'Entitat Sardanista de Sant Cugat. Fa 23 anys que viu a la ciutat i, després de ser sòcia de l'entitat i treballar a la secretaria de l'associació, va ascendir a la presidència farà només dos anys. Desitjant fer les coses diferent, va decidir organitzar una nova junta a través d'una assemblea de socis per concentrar a la gent més "animada i engrescada" i "obrir finestres". Anglès, mestra de formació, només arribar al capdavant de l'Entitat Sardanista va decidir començar a treballar per a què Sant Cugat aconseguís la capitalitat de la sardana, i fa només dues setmanes, es va fer públic el resultat.

- Sant Cugat ha estat escollida com a Capital Sardanista 2022. Felicitats.
 
- Sí, estem molt contents. Aconseguir que Sant Cugat sigui Capital de la Sardana ens ha donat molta energia per continuar treballant i tirar endavant totes aquelles activitats que nosaltres creiem que milloraran el coneixement i percepció de la sardana a Sant Cugat. Volem que tothom se n'assabenti, vingui i balli. Aquesta nominació ens ajudarà a fer-nos més visibles i apropar el tradicional ball als santcugatencs.


- Com va ser el procés de presentació de la candidatura?

- Doncs fa un any vam presentar un projecte al consistori per esdevenir capital de la sardana, ja que la candidatura ha de ser entregada per norma pels ajuntaments. La Confederació Sardanista necessita que les administracions locals es comprometin amb l'esdeveniment i per aquest motiu ha de ser aprovat en ple municipal. Per tant, ràpidament i a contrarellotge ens vam posar en contacte amb el tècnic de l'ajuntament encarregat i vam començar a redactar el projecte per poder presentar-nos a la capitalitat com més aviat millor.


Volem que tothom se'n assabenti, vingui i ball


La candidatura però, s'havia d'aprovar en ple abans d'octubre i érem conscients que feia relativament poc que a Sant Cugat hi havia hagut un canvi de govern. El nou equip s'estrenava a l'alcaldia i necessitava temps per situar-se i agafar el timó; per això, si ens haguessin demanat de posposar-ho per l'any vinent ho hauríem entès. Però tot i així, van confiar en nosaltres de seguida, tal com ja havia fet prèviament l'anterior govern de Carmela Fortuny, i hem tingut una molt bona acollida per part de tots els partits polítics de l'arc municipal. A més, al ser aprovat per unanimitat va passar a esdevenir un projecte institucional. Ho agraïm molt. La veritat és que ballar no té ni colors, ni religió, ni partit polític.

- Com van celebrar el nomenament?

- Amb molts crits. Quan vam escoltar les paraules: "Després de molt de debat, la Confederació Sardanista acorda, per unanimitat, nomenar capital de la Sardana 2022 la població de... Sant Cugat!", vam fer un bot d'alegria.

Els dies previs va ser tot molt curiós. Com que Perpinyà és capital de la sardana, feia només un mes que havíem anat per participar en una activitat. Per això, mentre s'acostava el dia 14 de desembre ens vam preguntar si feia falta o no tornar a anar-hi, perquè és clar, com que havíem anat feia poc i resulta prou car anar fins a Perpinyà, aquí cadascú es paga 'lo' seu, vam acabar decidint no anar-hi. Total, que dos dies abans em truquen des de la Confederació Sardanista i em diuen: "Heu de venir a Perpinyà perquè és molt important que hi sigueu". Vam entendre que si et diuen això deu ser per alguna cosa i, per tant, després de comunicar-ho amb la resta de l'entitat, vam decidir pujar deu persones.
 

Sardanes a la plaça d'Octavià de Sant Cugat Foto: Ajuntament de Sant Cugat


Només arribar, ja vam veure de lluny a l'alcaldessa Mireia Ingla i a la tinència d'alcaldia de Cultura Esther Madrona. Va ser aleshores que ja estàvem mig convençuts que ens la donaven, però sense poder arribar a estar al 100% segurs ja que com que reparteixen molts premis aquell dia... Tot i així, quan van dir "Sant Cugat" tots els dubtes van esvair-se i vam explotar a cridar enmig del teatre. Molta alegria.

- I ara, després de la nominació, com encaren els propers mesos?

Doncs de moment ja tenim fet el programa de les ballades d'aquest any. Però durant aquests dies hem estat tots tan neguitosos pel tema de la capitalitat que hem acordat que fins després de festes no ens tornarem a posar mans a l'obra. Tenim la programació enllestida, però l'hem d'acabar de retocar per fer-la més atractiva.

- Quin és l'objectiu de l'Entitat Sardanista de Sant Cugat?

El nostre objectiu és fomentar la sardana i donar-la a conèixer i és per això que organitzem cursets i assaigs durant tot l'any. Volem ser una entitat viva a Sant Cugat i de Sant Cugat. Ara formem part de la Coordinadora d'Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana del Vallès i estem molt més actius. No volíem que les sardanes quedessin en un punt i a part de la resta d'activitats que organitza la ciutat com havia estat fins ara.

Ballar no té ni colors, ni religió, ni partit polític


A més, també formem part de la Confederació Sardanista i de la Federació de les Comarques de Barcelona i per tant, estem al cas de totes les activitats que s'organitzen al nostre voltant. Som moltíssima gent arreu del país, però com que estem una mica escampats pel territori, pot arribar a donar la sensació que les sardanes no tinguin massa seguiment.

- Quina és la relació de Sant Cugat i les sardanes?

Doncs cada vegada notem que molta més gent ens coneix i s'acosten a ballar. Potser també és perquè participem més al poble i organitzem més sortides a altres municipis per col·laborar en diversos actes; ens movem més. Això sí, malauradament en nombre de socis continuem rondant sobre els dos-cents. Saps què passa? Que cada any aconseguim fer-ne alguns però se'ns moren uns quants. La mitjana d'edat és bastant alta. Ara bé, cal destacar que els que ho són, són molt acèrrims.

Ja ens agradaria que vinguessin més joves. Nosaltres assagem al vestíbul del Teatre-Auditori i quan acabem arriben els de ball de gitanes amb qui aquests dies estem coincidint. Doncs ells són tots molts joves. Ostres, i per què ells en tenen i nosaltres no?

- Potser no s'hi deuen sentir gaire atrets...

Sí. Penso que és perquè la sardana no està de moda. N'estic segura que si hi hagués una Rosalía o Shakira que es posessin a ballar sardanes ja veuries com tothom n'estaria ballant. Crec que té una reminiscència de ser quelcom antiquat, del segle passat... Però quan un s'hi posa és divertida. Quan era jove la plaça Sant Jaume de Barcelona estava plena de gom a gom de nois i noies ballant sardanes; no hi cabia ni una agulla. I ara ens trobem que encara hi ha gent del poble que no sap que es ballen sardanes a Sant Cugat.

- Què es podria fer per cridar l'atenció de les noves generacions?

Doncs no cansar-nos de fer cursets i anar més a les escoles; però per anar-hi ens aniria bé comptar amb monitors joves. Els nens prefereixen a un monitor que s'apropi més a les seves edats i que sigui més dinàmic. Una senyora gran parlant de sardanes no els atrauria massa. Ens manca la vitalitat que ens ha anat traient els anys.

- Què li diria a la gent que pensa que les sardanes no està feta per ells?

Els diria que ho provessin i s'adonaran que no és així. Penso que en realitat és una mica com a aprendre a conduir. Quan comences has d'aprendre't els punts bàsics i al principi sempre costarà i podràs arribar a pensar que no te'n sortiràs, però al cap de cert temps ja surt de forma automàtica. L'inici és una mica feixuc, però res, en quatre sessions ja ho tens après. No tothom s'enganxarà, és evident; però de la mateixa forma que no tothom s'enganxa al tenis o al bàsquet. Crec que tindria bastant èxit si la gent ho intentés almenys una vegada. Convido a tothom a venir a aprendre a ballar sardanes algun dilluns de vuit a nou del vespre al vestíbul del Teatre-Auditori.

Penso que és perquè la sardana no està de moda


- La majoria d'actes de l'entitat s'organitzen a la plaça d'Octavià. És quelcom premeditat?

Sí (riu). Ballem a la plaça d'Octavià perquè ens vegi el màxim de gent possible. És com un aparador. Podríem anar a altres places de la ciutat, que també ho fem, però com a Octavià res. Allà sempre aconseguim que vingui algú que s'interessa per venir. És una zona molt concorreguda: els vianants, els bars, la gent que surt de missa del Monestir...

- Per cert, el SardaCant és original de Sant Cugat?

Sí! Santcugatenc, santcugatenc. Som un grup de dotze persones de l'entitat que formem una petita coral i cantem sardanes. Com que moltes sardanes tenen lletra vam pensar que també es podien cantar. I això vam fer. El meu home es va inventar el nom de SardaCant ajuntant les paraules de sardana i cant. És una modalitat totalment nostra.

- I per acabar, creu que acabarem veient les sardanes declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO?

Sembla que va per bon camí. Últimament he estat mirant coses que han estat declarades patrimoni immaterial de la humanitat i saps que la pizza napolitana ho és? Doncs home, la sardana més que la pizza napolitana jo crec que sí que ho és. No entenc massa perquè costa tant i hi ha tanta burocràcia per aconseguir-ho; però vaja, n'estic segura que tard o d'hora ho acabarem veient.

 

Participació