24
de gener
del
2020
Actualitzat
el
30
de maig
a les
20:13h
Manuel Jiménez va ser, durant deu anys, Conseller Delegat de BBRAUN. Era membre de la Junta del Fòrum Empresarial Cecot Rubí, i des de l’any 2015 n’és el president. També és membre de l’executiva de Cecot, que té una quarantena de gremis afiliats. Per la seva importància, es va crear una estructura a Rubí que funciona com si fos un gremi, però no d’especialització sinó d’àmbit territorial, i per tant agrupa activitats econòmiques de tota mena, tant industrials com comercials.
En una entrevista amb RubiTV.cat, parlem amb el president sobre diverses qüestions d'actualitat, com el nou govern a Rubí i a l'estat espanyol, i sobre els resultats de l'enquesta que el Fòrum va realitzar entre els seus afiliats i en la qual es parla d'un tema crucial per a la ciutat en els propers deu anys: el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
- Fa quatre mesos que tenim nou govern a Rubí, i una de les primeres coses acordades entre les dues formacions va ser el desistiment del POUM, una eina que Cecot considera molt necessària i ha reclamat en diverses ocasions. Com ho veuen?
- Bé, vèiem amb certa preocupació la situació que es va produir durant tot el mandat passat, perquè no sabíem si s’aprovaria el POUM o no, i al final va ser que no perquè no es van posar d’acord les forces polítiques que governaven i les que eren a l’oposició, potser també per certa estratègies polítiques. Però en definitiva a nosaltres sempre ens ha preocupat estar amb una normativa que ve de l’any 1986, que està molt desfasada. El POUM que hi havia era l’ideal? No, no ho era, però com a mínim teníem una base sòlida i actualitzada, força ben actualitzada.
Al final no hi ha POUM, sabem que la intenció és tirar endavant un nou POUM utilitzant la part tècnica del què es pugui utilitzar del que hi ha actualment, i esperem que es faci amb més coparticipació que l’anterior - tot i que l’anterior estava dissenyat en la base amb ERC, tampoc es pot dir que no hi hagués certa participació -, però ens situem en una perspectiva de… cinc? Sis anys? A més, si tenim en compte que per part de la Generalitat hi ha legislació urbanística prevista, que remourà totes les bases i aquest POUM no hi podrà ser aliè, encara podria allargar-se més.
- Hi ha alguna manera de superar aquest obstacle del temps?
- A nivell empresarial, ens preocupen algunes coses que creiem que s’haurien de fer sense esperar al POUM, presentant modificacions parcials al planejament vigent. Això és viable, i totes les formacions polítiques estan d’acord en que ho és i en no frenar algunes modificacions que puguin ser possibles i que puguin suposar un progrés econòmic. En això estem treballant, en detectar quines modificacions són possibles sense haver d’esperar el POUM. Per aquest motiu vam incloure preguntes sobre el planejament en l’enquesta que vam fer entre els nostres afiliats.
- L'enquesta estava plantejada en dues parts: la primera sobre les necessitats d'inversió i manteniment; i la segona, sobre el POUM.
- La primera part era dedicada a manteniment i inversió, però volíem conèixer l’opinió de l’empresariat pel què fa al POUM. L’enquesta va tenir una participació molt alta, és un èxit inèdit per a nosaltres que responguessin més de 400 persones. L’enquesta ens dona una mica de base, de criteris a tenir en compte per poder plantejar certes modificacions per presentar-les, també, a les forces polítiques perquè puguin considerar-ho, pactar-ho i tirar-ho endavant.
Qualsevol modificació urbanística, encara que no sigui el POUM, té també un temps que pot ser d’un any, un any i mig… depèn de la seva complexitat. Però sabem que són coses que tothom les compartirà perquè són coses totalment positives per a la ciutat.
En definitiva, el que volem davant del POUM és participar i estarem disposats en participar, però també buscar camins més ràpids perquè no es mantinguin certes coses que bloquegen les activitats.
- Quines conclusions en poden extreure, de l'enquesta, pel què fa al planejament?
- Cada vegada més els empresaris, davant de la situació competitiva de mercat o de la situació de crisi, s’han de reinventar: per exemple, empreses que abans feien una sola activitat, veuen que poden fer-ne més d’una amb la mateixa tecnologia, o utilitzar una part de l’espai que tenen per incloure noves tecnologies, una altra maquinària, prestar altres serveis… és a dir, en una parcel·la determinada, fer activitats diferenciades. Amb la normativa actual, això té molts entrebancs.
Aleshores, el que demanem és flexibilitzar això, però no parlem de flexibilitzar fins al punt que tot sigui possible, però posar un marc on això pugui ser molt més flexible dona sortida a que l’activitat empresarial es reinventi i es creïn noves activitats.
- Algunes de les propostes eren poder diversificar les activitats en una sola nau o parcel·la, o permetre més construcció en alçada o superfície.
- Tecnològicament, les empreses es modernitzen i canvien, i hi ha indústries que d’estar consumint una matèria prima que ve un camió cada dia a portar-ne, decideix muntar un sitja per acumular-la i només ve un camió un dia a la setmana o cada quinze dies; i si aquest dipòsit necessita més alçada, es planteja que en determinades circumstàncies es pugui augmentar l’alçada per encabir-lo.
En algun polígon ja es van fer unes modificacions puntuals que ja permeten fer més activitats, no exclusivament industrials, com per exemple restaurants o un pàdel, però no tots tenen aquesta flexibilitat d’usos i activitats econòmiques o de servei, i que puguin conviure. Sempre sense anar a l’extrem, per exemple, de que es pugui arribar a construir una escola al costat d’una indústria sorollosa.
Es tracta de trobar aquesta flexibilitat amb seny, pactant-ho i dialogant-ho, veient les necessitats i podent-hi donar sortida. Fora de Rubí, a municpis del voltant mateix, hi ha molts polígons amb graus d’abandonament que estan desitjosos d’atraure activitat, i ja hi ha hagut alguna situació en què empreses de Rubí han fer l’expansió a Castellbisbal, per exemple, per algun d’aquests motius.
- Aquestes modificacions puntuals serien una solució per no haver d'esperar el POUM sencer?
- Moltes d’aquestes solucions ja estaven plantejades en el POUM antic, però ara, en no haver-hi POUM, creiem que hem de buscar un camí per no haver d’esperar uns altres sis o set anys. Crec que el podrem trobar, i hi ha receptivitat per part de l’administració, i també per part dels grups polítics de l’oposició.
- Ens trobem en una situació d'emergència climàtica i cada cop hi ha més iniciatives, per part de l'administració i la societat, per fer front al canvi climàtic. Com hi contribueix el món industrial?
- Des de Cecot, impulsar enfocs que vagin cap a poder complir amb una economia i unes activitats industrials més sostenibles, hi estem absolutament d’acord. Estem fent activitats i tenim molts programes en aquesta línia, per exemple la cogeneració energètica per eliminar la petjada de carboni i anar cap a la generació fotovoltaica, i que en els polígons es puguin compartir els costos de generació, la xarxa i el producte final, que és l’electricitat. És a dir, estem en la línia de convertir l’usuari no només en consumidor d’energia renovable sinó també en generador. És un canvi molt profund en la societat, si aconseguim que això es produeixi, i durarà anys. Tenim moltes iniciatives en aquest sentit, i tot un programa que hem compartit amb la major part dels Ajuntaments del Vallès.
- El projecte de polígon circular de Can Jardí de Rubí n'és un bon exemple?
- La iniciativa del projecte circular de Can Jardí va partir de Rubí Brilla, que ve de l’equip de govern anterior però que l’actual l’ha continuat impulsant, i que compta amb el nostre suport en la seva vessant destinada als polígons industrials. La idea era una mica cercar costos comuns, tractar un polígon com si fos una mena de comunitat de veïns. Al front d’aquest projecte l’administració hi va posar l’Albert Puig, una persona que treballava a Rubí Brilla, i es va nodrir de diversos especialistes en determinades àrees. Des de Cecot vam contribuir a divulgar entre l’empresariat aquesta iniciativa, i després de diverses sessions s’hi van inscriure unes 14 empreses, en aquest moment ja són una vintena; i han anat treballant en recopilar dades per veure en quines àrees existeix la possibilitat de compartir i d’aconseguir més eficiència, menys costos, amb menys deteriorament del medi ambient…
Són molts fronts, com per exemple la recollida de residus especials: en comptes que cada empresa faci el seu, es detecta quin tipus de residus hi ha en totes les empreses d’un entorn geogràfic determinat i enlloc de tenir un camió que va a cada empresa, se’n pot tenir un que faci la recollida de tots. Això aconsegueix millors preus de tractament de residus, redueix les emissions dels transports… Després d’aquest treball d’anàlisi, estan en una fase molt avançada de tirar endavant dos projectes, un de mobilitat compartida i un altre de cogeneració, que poden ser molt interessants.
- Així, és una iniciativa interessant i que es pot reproduir en altres polígons.
- Des de Cecot no només animem a tirar endavant aquesta iniciativa sinó que intentarem mobilitzar i generar inquietud i donar suport i assessorament per tirar endavant projectes d’aquest estil. Hem d’anar cap a una economia ciruclar, reutilitzar els residus i buscar solucions per eliminar els residus, aprofitar al màxim i valoritzar-lo al màxim; no només amb un tema de com tractem el residu, sinó de com el podem reutilitzar o evitar. En els propers deu anys tenim una pila de reptes en la societat, i en el món industrial podem contribuir molt a que el planeta ens duri una mica més, malgrat hi ha molta gent que diu que no passa res… bé, el temps que tenim aquesta setmana són una mostra que alguna cosa està passant.
- Parlem de la situació de Continental. Una empresa que anuncia que vol marxar i que deixa en l'aire la situació de 760 treballadors. Com ho veuen?
Mentre fèiem l’entrevista, els treballadors de Continental estaven en plena reunió amb la direcció de l’empresa, que anunciava la intenció de fer un ERO, i poques hores després retirava aquest anunci.
- Continental és una empresa afiliada a Cecot, però també ens va agafar una mica de sorpresa l’anunci que l’empresa volia discontinuar una línia de negoci. Qualsevol companyia és molt lliure de decidir quina estratègia vol seguir, i ens preocupa l’impacte que pugui tenir. Per la informació que tenim, han optat per un pla de reindustrialització, i estan en la fase de trobar partners que puguin afavorir aquest pla. Li hem de donar temps, ja que té una dimensió que el partner que es vulgui ficar-se a rellevar Continental en l´ús de les instal·lacions i aquestes tecnologies ha de tenir una certa dimensió, i necessiten temps.
Comprenem la intranquil·litat de la part social, i ens preocupa, però som conscients que és complex abordar un canvi d’orientació industrial com el que es planteja. No sabem com acabarà, esperem que acabi bé; i per tant esperem que aquesta decisió que han pres la puguin dur a terme amb el menor cost social, empresarial i econòmic possible. Lligar una operació d’aquestes dimensions no serà fàcil, i tot i que és lògic que els treballadors estiguin intranquils, estic segur que Continental vol fer una bona gestió d’aquesta decisió estratègica de discontinuar i no crear un problema.
- En canvi, fa pocs dies, es filtrava que Amazon instal·laria un nou centre logístic a la ciutat.
- Per mi és una bona notícia que vingui Amazon a la ciutat, tot el que sigui que arribi nova activitat empresarial a la ciutat ho és. És molt notable que a Rubí s’hi instal·li una empresa que pugui generar en poc temps més d’un centenar de llocs de feina, això no passa cada setmana, ni cada mes, ni tan sols de vegades cada any. S’han anat implantant noves empreses a Rubí, però no d’aquesta dimensió; i han anat creixent empreses a Rubí, l’índex d’atur també ha anat disminuint - discretament, però - i això pot ajudar.
- A nivell de Rubí, hi ha hagut creixement del teixit industrial?
- Hi ha hagut una mica de revifament, no només a Rubí: Catalunya està en una fase de creixement econòmic. Serà un creixement una mica més moderat del que es preveia en principi, però és un creixement superior al de la mitjana d’Espanya i d’Europa. Tambe és cert que hi ha uns potencials ERO a la geografia, però això no és una realitat nova, sempre hi ha hagut situacions de gent que marxa i que ve; aquesta situació no és desitjable però la veritat és que el saldo net és favorable, és a dir, hi ha un creixement econòmic que sempre va lligat al creixement d’ocupació. A Rubí s’ha produït aquest fenomen.
A Rubí hi ha un parc de naus, no excessivament important, que són de difícil utilització, perquè estan una mica desfasades pel què fa a mesures de seguretat i altres aspectes; no és un parc massa important, però hem parlat diverses vegades amb l’Ajuntament de trobar la manera de buscar diversos estímuls - per exemple, una rebaixa de l’IBI durant dos anys - perquè els propietaris inverteixin en posar-les al dia i que siguin aptes per a l’activitat industrial. Algunes d’aquestes naus no són de grans propietaris sinó que en tenen una, o dues.
- Què necessita la ciutat per posar-se al dia en matèria de polígons industrials?
- L’expectativa que els polígons estiguin més actualitzats sempre hi ha estat, i amb els diversos governs hem anat arribant a acords d’inversions per posar al dia els polígons, i s’han anat fent coses, però el ritme del deteriorament de vegades és superior al ritme de les coses que es fan, aleshores en aquests moments hi ha una preocupació per alguns aspectes que no s’acaben de resoldre i que estan reflectits en l’enquesta que vam obrir el mes de setembre, com la manca d’aparcament, el manteniment de les voreres o la calçada, la neteja, la il·luminació…
El Pla Director de Polígons es va elaborar fa gairebé deu anys, i l’hem de posar al dia, i amb un nivell d’exigència superior, perquè estem competint amb altres ciutats que tenen polígons i que els milloren per atraure nova indústria. Amb l’enquesta vam aconseguir objectivar aquestes inquietuds que ens traslladava l’empresariat, i així ho hem compartit amb el govern. S’ha creat un grup de treball i ja hem mantingut algunes reunions, per veure quines coses s’han fet i quines es preveuen fer en els propers anys, mitjançant un pla de treball que hem de crear, compartir i dotar de pressupost.
- El manteniment també és un aspecte clau d'aquest pla de treball, doncs.
- Aquest pla de treball no només vol fer un salt endavant en la qualitat dels polígons sinó que també pretén estructurar el manteniment. Hi ha moltes coses que es deterioren perquè no es fa manteniment, i si posem al dia i no fem manteniment, es tornarà a deteriorar. L’Ajuntament té una iniciativa que és que la contractació del manteniment que es fa al parc urbà també sigui extensible als polígons, amb els aspectes que li afectin als polígons. Sabem que el govern té la intenció de treure a licitació un gran paquet de serveis de manteniment per a la ciutat, on estarien inclosos els polígons, amb uns aspectes que acabarem de treballar en les reunions que tenim programades en les properes setmanes.
Si tot això tira endavant, des d’un punt de vista d’estat de la seva oferta per a la implementació i expansió empresarial, i lligat a aquestes modificacions que permetin que entri més aire fresc, Rubí podrà continuar presumint de ser una ciutat puntera a nivell industrial. Hem de treballar conjuntament amb el govern, i també l’oposició, per fer-ho possible.
- Hi ha alguns polígons de Rubí que encara no estan recepcionats per l'Ajuntament.
- Actualment hi ha dos polígons, que són més petitons, que tenen més de 30 anys i que encara no han estat recepcionats per l’Ajuntament. El procés de recepció de l’Ajuntament es porta parlant en els darrers deu anys sense resoldre-ho. A principis de desembre es va tancar un acord pel qual l’Ajuntament es farà càrrec d'un dels polígons, es posarà al dia en els aspectes bàsics perquè aquest procés de recepció sigui l’adequat i que només sigui necessari el manteniment. En aquest acord econòmic els empresaris hauran de rascar-se la butxaca, hi haurà un finançament per part de la Diputació de Barcelona… ho hem resolt d’una manera que no és la ideal per ningú però és pràctica per tothom.
Ara ens queda recepcionar el sector del Q3 i el Q1, que també volem que segueixi el mateix procés i que l’Ajuntament l’inclogui dins dels plans de manteniment. Un aspecte crucial és que hi hagi pressupost.
- Parlant de pressupostos, sembla que hi ha acord a la Generalitat i fa poc més de quinze dies que tenim nou govern a Espanya, a qui ja han fet arribar algunes consideracions.
- Per sort sembla que hi haurà pressupost aprovat definitivament a l’Ajuntament de Rubí, i respecte al pressupost de la Generalitat, on sembla que també hi ha acord, ens sembla bé que es recuperi aquesta despesa social. El que no ens sembla bé és que enlloc de treure els diners d’on haurien de sortir, que és del dèficit fiscal que pateix Catalunya, es treguin augmentant els impostos. Per exemple, que a Madrid els fills puguin heredar un pis sense pagar res i aquí no només han de pagar, sinó que a més ara, se’ls hi puja. Que el dèficit fiscal català l’hagi de suportar la ciutadania i les empreses no ens sembla bé. De tota manera, per sobre d’això valorem que hi hagi pressupostos, ja que portem sense pressupostos des de l’any 2017. A Espanya, veurem què passa. Esperem que siguin capaços de consensuar.
El que sí que esperem des de Cecot és que ens deixin participar i ajudar més, perquè tenim idees que es podrien tenir en compte, i que de vegades en els acords tiren pel dret i fan les coses que es podrien fer molt més eficientment si tant a la patronal com als sindicats ens donessin més oportunitats de participar més.
En una entrevista amb RubiTV.cat, parlem amb el president sobre diverses qüestions d'actualitat, com el nou govern a Rubí i a l'estat espanyol, i sobre els resultats de l'enquesta que el Fòrum va realitzar entre els seus afiliats i en la qual es parla d'un tema crucial per a la ciutat en els propers deu anys: el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
- Fa quatre mesos que tenim nou govern a Rubí, i una de les primeres coses acordades entre les dues formacions va ser el desistiment del POUM, una eina que Cecot considera molt necessària i ha reclamat en diverses ocasions. Com ho veuen?
- Bé, vèiem amb certa preocupació la situació que es va produir durant tot el mandat passat, perquè no sabíem si s’aprovaria el POUM o no, i al final va ser que no perquè no es van posar d’acord les forces polítiques que governaven i les que eren a l’oposició, potser també per certa estratègies polítiques. Però en definitiva a nosaltres sempre ens ha preocupat estar amb una normativa que ve de l’any 1986, que està molt desfasada. El POUM que hi havia era l’ideal? No, no ho era, però com a mínim teníem una base sòlida i actualitzada, força ben actualitzada.
Al final no hi ha POUM, sabem que la intenció és tirar endavant un nou POUM utilitzant la part tècnica del què es pugui utilitzar del que hi ha actualment, i esperem que es faci amb més coparticipació que l’anterior - tot i que l’anterior estava dissenyat en la base amb ERC, tampoc es pot dir que no hi hagués certa participació -, però ens situem en una perspectiva de… cinc? Sis anys? A més, si tenim en compte que per part de la Generalitat hi ha legislació urbanística prevista, que remourà totes les bases i aquest POUM no hi podrà ser aliè, encara podria allargar-se més.
- Hi ha alguna manera de superar aquest obstacle del temps?
- A nivell empresarial, ens preocupen algunes coses que creiem que s’haurien de fer sense esperar al POUM, presentant modificacions parcials al planejament vigent. Això és viable, i totes les formacions polítiques estan d’acord en que ho és i en no frenar algunes modificacions que puguin ser possibles i que puguin suposar un progrés econòmic. En això estem treballant, en detectar quines modificacions són possibles sense haver d’esperar el POUM. Per aquest motiu vam incloure preguntes sobre el planejament en l’enquesta que vam fer entre els nostres afiliats.
- L'enquesta estava plantejada en dues parts: la primera sobre les necessitats d'inversió i manteniment; i la segona, sobre el POUM.
- La primera part era dedicada a manteniment i inversió, però volíem conèixer l’opinió de l’empresariat pel què fa al POUM. L’enquesta va tenir una participació molt alta, és un èxit inèdit per a nosaltres que responguessin més de 400 persones. L’enquesta ens dona una mica de base, de criteris a tenir en compte per poder plantejar certes modificacions per presentar-les, també, a les forces polítiques perquè puguin considerar-ho, pactar-ho i tirar-ho endavant.
Qualsevol modificació urbanística, encara que no sigui el POUM, té també un temps que pot ser d’un any, un any i mig… depèn de la seva complexitat. Però sabem que són coses que tothom les compartirà perquè són coses totalment positives per a la ciutat.
En definitiva, el que volem davant del POUM és participar i estarem disposats en participar, però també buscar camins més ràpids perquè no es mantinguin certes coses que bloquegen les activitats.
- Quines conclusions en poden extreure, de l'enquesta, pel què fa al planejament?
- Cada vegada més els empresaris, davant de la situació competitiva de mercat o de la situació de crisi, s’han de reinventar: per exemple, empreses que abans feien una sola activitat, veuen que poden fer-ne més d’una amb la mateixa tecnologia, o utilitzar una part de l’espai que tenen per incloure noves tecnologies, una altra maquinària, prestar altres serveis… és a dir, en una parcel·la determinada, fer activitats diferenciades. Amb la normativa actual, això té molts entrebancs.
Aleshores, el que demanem és flexibilitzar això, però no parlem de flexibilitzar fins al punt que tot sigui possible, però posar un marc on això pugui ser molt més flexible dona sortida a que l’activitat empresarial es reinventi i es creïn noves activitats.
- Algunes de les propostes eren poder diversificar les activitats en una sola nau o parcel·la, o permetre més construcció en alçada o superfície.
- Tecnològicament, les empreses es modernitzen i canvien, i hi ha indústries que d’estar consumint una matèria prima que ve un camió cada dia a portar-ne, decideix muntar un sitja per acumular-la i només ve un camió un dia a la setmana o cada quinze dies; i si aquest dipòsit necessita més alçada, es planteja que en determinades circumstàncies es pugui augmentar l’alçada per encabir-lo.
En algun polígon ja es van fer unes modificacions puntuals que ja permeten fer més activitats, no exclusivament industrials, com per exemple restaurants o un pàdel, però no tots tenen aquesta flexibilitat d’usos i activitats econòmiques o de servei, i que puguin conviure. Sempre sense anar a l’extrem, per exemple, de que es pugui arribar a construir una escola al costat d’una indústria sorollosa.
Es tracta de trobar aquesta flexibilitat amb seny, pactant-ho i dialogant-ho, veient les necessitats i podent-hi donar sortida. Fora de Rubí, a municpis del voltant mateix, hi ha molts polígons amb graus d’abandonament que estan desitjosos d’atraure activitat, i ja hi ha hagut alguna situació en què empreses de Rubí han fer l’expansió a Castellbisbal, per exemple, per algun d’aquests motius.
- Aquestes modificacions puntuals serien una solució per no haver d'esperar el POUM sencer?
- Moltes d’aquestes solucions ja estaven plantejades en el POUM antic, però ara, en no haver-hi POUM, creiem que hem de buscar un camí per no haver d’esperar uns altres sis o set anys. Crec que el podrem trobar, i hi ha receptivitat per part de l’administració, i també per part dels grups polítics de l’oposició.
- Ens trobem en una situació d'emergència climàtica i cada cop hi ha més iniciatives, per part de l'administració i la societat, per fer front al canvi climàtic. Com hi contribueix el món industrial?
- Des de Cecot, impulsar enfocs que vagin cap a poder complir amb una economia i unes activitats industrials més sostenibles, hi estem absolutament d’acord. Estem fent activitats i tenim molts programes en aquesta línia, per exemple la cogeneració energètica per eliminar la petjada de carboni i anar cap a la generació fotovoltaica, i que en els polígons es puguin compartir els costos de generació, la xarxa i el producte final, que és l’electricitat. És a dir, estem en la línia de convertir l’usuari no només en consumidor d’energia renovable sinó també en generador. És un canvi molt profund en la societat, si aconseguim que això es produeixi, i durarà anys. Tenim moltes iniciatives en aquest sentit, i tot un programa que hem compartit amb la major part dels Ajuntaments del Vallès.
El polígon de Can Jardí, el primer polígon circular de Rubí Foto: Ajuntament de Rubí
- El projecte de polígon circular de Can Jardí de Rubí n'és un bon exemple?
- La iniciativa del projecte circular de Can Jardí va partir de Rubí Brilla, que ve de l’equip de govern anterior però que l’actual l’ha continuat impulsant, i que compta amb el nostre suport en la seva vessant destinada als polígons industrials. La idea era una mica cercar costos comuns, tractar un polígon com si fos una mena de comunitat de veïns. Al front d’aquest projecte l’administració hi va posar l’Albert Puig, una persona que treballava a Rubí Brilla, i es va nodrir de diversos especialistes en determinades àrees. Des de Cecot vam contribuir a divulgar entre l’empresariat aquesta iniciativa, i després de diverses sessions s’hi van inscriure unes 14 empreses, en aquest moment ja són una vintena; i han anat treballant en recopilar dades per veure en quines àrees existeix la possibilitat de compartir i d’aconseguir més eficiència, menys costos, amb menys deteriorament del medi ambient…
Són molts fronts, com per exemple la recollida de residus especials: en comptes que cada empresa faci el seu, es detecta quin tipus de residus hi ha en totes les empreses d’un entorn geogràfic determinat i enlloc de tenir un camió que va a cada empresa, se’n pot tenir un que faci la recollida de tots. Això aconsegueix millors preus de tractament de residus, redueix les emissions dels transports… Després d’aquest treball d’anàlisi, estan en una fase molt avançada de tirar endavant dos projectes, un de mobilitat compartida i un altre de cogeneració, que poden ser molt interessants.
- Així, és una iniciativa interessant i que es pot reproduir en altres polígons.
- Des de Cecot no només animem a tirar endavant aquesta iniciativa sinó que intentarem mobilitzar i generar inquietud i donar suport i assessorament per tirar endavant projectes d’aquest estil. Hem d’anar cap a una economia ciruclar, reutilitzar els residus i buscar solucions per eliminar els residus, aprofitar al màxim i valoritzar-lo al màxim; no només amb un tema de com tractem el residu, sinó de com el podem reutilitzar o evitar. En els propers deu anys tenim una pila de reptes en la societat, i en el món industrial podem contribuir molt a que el planeta ens duri una mica més, malgrat hi ha molta gent que diu que no passa res… bé, el temps que tenim aquesta setmana són una mostra que alguna cosa està passant.
- Parlem de la situació de Continental. Una empresa que anuncia que vol marxar i que deixa en l'aire la situació de 760 treballadors. Com ho veuen?
Mentre fèiem l’entrevista, els treballadors de Continental estaven en plena reunió amb la direcció de l’empresa, que anunciava la intenció de fer un ERO, i poques hores després retirava aquest anunci.
- Continental és una empresa afiliada a Cecot, però també ens va agafar una mica de sorpresa l’anunci que l’empresa volia discontinuar una línia de negoci. Qualsevol companyia és molt lliure de decidir quina estratègia vol seguir, i ens preocupa l’impacte que pugui tenir. Per la informació que tenim, han optat per un pla de reindustrialització, i estan en la fase de trobar partners que puguin afavorir aquest pla. Li hem de donar temps, ja que té una dimensió que el partner que es vulgui ficar-se a rellevar Continental en l´ús de les instal·lacions i aquestes tecnologies ha de tenir una certa dimensió, i necessiten temps.
Comprenem la intranquil·litat de la part social, i ens preocupa, però som conscients que és complex abordar un canvi d’orientació industrial com el que es planteja. No sabem com acabarà, esperem que acabi bé; i per tant esperem que aquesta decisió que han pres la puguin dur a terme amb el menor cost social, empresarial i econòmic possible. Lligar una operació d’aquestes dimensions no serà fàcil, i tot i que és lògic que els treballadors estiguin intranquils, estic segur que Continental vol fer una bona gestió d’aquesta decisió estratègica de discontinuar i no crear un problema.
- En canvi, fa pocs dies, es filtrava que Amazon instal·laria un nou centre logístic a la ciutat.
- Per mi és una bona notícia que vingui Amazon a la ciutat, tot el que sigui que arribi nova activitat empresarial a la ciutat ho és. És molt notable que a Rubí s’hi instal·li una empresa que pugui generar en poc temps més d’un centenar de llocs de feina, això no passa cada setmana, ni cada mes, ni tan sols de vegades cada any. S’han anat implantant noves empreses a Rubí, però no d’aquesta dimensió; i han anat creixent empreses a Rubí, l’índex d’atur també ha anat disminuint - discretament, però - i això pot ajudar.
La manifestació ha recorregut els carrers de Rubí Foto: Carla Serra
- A nivell de Rubí, hi ha hagut creixement del teixit industrial?
- Hi ha hagut una mica de revifament, no només a Rubí: Catalunya està en una fase de creixement econòmic. Serà un creixement una mica més moderat del que es preveia en principi, però és un creixement superior al de la mitjana d’Espanya i d’Europa. Tambe és cert que hi ha uns potencials ERO a la geografia, però això no és una realitat nova, sempre hi ha hagut situacions de gent que marxa i que ve; aquesta situació no és desitjable però la veritat és que el saldo net és favorable, és a dir, hi ha un creixement econòmic que sempre va lligat al creixement d’ocupació. A Rubí s’ha produït aquest fenomen.
A Rubí hi ha un parc de naus, no excessivament important, que són de difícil utilització, perquè estan una mica desfasades pel què fa a mesures de seguretat i altres aspectes; no és un parc massa important, però hem parlat diverses vegades amb l’Ajuntament de trobar la manera de buscar diversos estímuls - per exemple, una rebaixa de l’IBI durant dos anys - perquè els propietaris inverteixin en posar-les al dia i que siguin aptes per a l’activitat industrial. Algunes d’aquestes naus no són de grans propietaris sinó que en tenen una, o dues.
- Què necessita la ciutat per posar-se al dia en matèria de polígons industrials?
- L’expectativa que els polígons estiguin més actualitzats sempre hi ha estat, i amb els diversos governs hem anat arribant a acords d’inversions per posar al dia els polígons, i s’han anat fent coses, però el ritme del deteriorament de vegades és superior al ritme de les coses que es fan, aleshores en aquests moments hi ha una preocupació per alguns aspectes que no s’acaben de resoldre i que estan reflectits en l’enquesta que vam obrir el mes de setembre, com la manca d’aparcament, el manteniment de les voreres o la calçada, la neteja, la il·luminació…
El Pla Director de Polígons es va elaborar fa gairebé deu anys, i l’hem de posar al dia, i amb un nivell d’exigència superior, perquè estem competint amb altres ciutats que tenen polígons i que els milloren per atraure nova indústria. Amb l’enquesta vam aconseguir objectivar aquestes inquietuds que ens traslladava l’empresariat, i així ho hem compartit amb el govern. S’ha creat un grup de treball i ja hem mantingut algunes reunions, per veure quines coses s’han fet i quines es preveuen fer en els propers anys, mitjançant un pla de treball que hem de crear, compartir i dotar de pressupost.
- El manteniment també és un aspecte clau d'aquest pla de treball, doncs.
- Aquest pla de treball no només vol fer un salt endavant en la qualitat dels polígons sinó que també pretén estructurar el manteniment. Hi ha moltes coses que es deterioren perquè no es fa manteniment, i si posem al dia i no fem manteniment, es tornarà a deteriorar. L’Ajuntament té una iniciativa que és que la contractació del manteniment que es fa al parc urbà també sigui extensible als polígons, amb els aspectes que li afectin als polígons. Sabem que el govern té la intenció de treure a licitació un gran paquet de serveis de manteniment per a la ciutat, on estarien inclosos els polígons, amb uns aspectes que acabarem de treballar en les reunions que tenim programades en les properes setmanes.
Si tot això tira endavant, des d’un punt de vista d’estat de la seva oferta per a la implementació i expansió empresarial, i lligat a aquestes modificacions que permetin que entri més aire fresc, Rubí podrà continuar presumint de ser una ciutat puntera a nivell industrial. Hem de treballar conjuntament amb el govern, i també l’oposició, per fer-ho possible.
- Hi ha alguns polígons de Rubí que encara no estan recepcionats per l'Ajuntament.
- Actualment hi ha dos polígons, que són més petitons, que tenen més de 30 anys i que encara no han estat recepcionats per l’Ajuntament. El procés de recepció de l’Ajuntament es porta parlant en els darrers deu anys sense resoldre-ho. A principis de desembre es va tancar un acord pel qual l’Ajuntament es farà càrrec d'un dels polígons, es posarà al dia en els aspectes bàsics perquè aquest procés de recepció sigui l’adequat i que només sigui necessari el manteniment. En aquest acord econòmic els empresaris hauran de rascar-se la butxaca, hi haurà un finançament per part de la Diputació de Barcelona… ho hem resolt d’una manera que no és la ideal per ningú però és pràctica per tothom.
Ara ens queda recepcionar el sector del Q3 i el Q1, que també volem que segueixi el mateix procés i que l’Ajuntament l’inclogui dins dels plans de manteniment. Un aspecte crucial és que hi hagi pressupost.
Antoni Abad amb membres de la seva executiva, entre ells Manuel Jiménez, a la seu de Cecot Foto: Cecot
- Per sort sembla que hi haurà pressupost aprovat definitivament a l’Ajuntament de Rubí, i respecte al pressupost de la Generalitat, on sembla que també hi ha acord, ens sembla bé que es recuperi aquesta despesa social. El que no ens sembla bé és que enlloc de treure els diners d’on haurien de sortir, que és del dèficit fiscal que pateix Catalunya, es treguin augmentant els impostos. Per exemple, que a Madrid els fills puguin heredar un pis sense pagar res i aquí no només han de pagar, sinó que a més ara, se’ls hi puja. Que el dèficit fiscal català l’hagi de suportar la ciutadania i les empreses no ens sembla bé. De tota manera, per sobre d’això valorem que hi hagi pressupostos, ja que portem sense pressupostos des de l’any 2017. A Espanya, veurem què passa. Esperem que siguin capaços de consensuar.
El que sí que esperem des de Cecot és que ens deixin participar i ajudar més, perquè tenim idees que es podrien tenir en compte, i que de vegades en els acords tiren pel dret i fan les coses que es podrien fer molt més eficientment si tant a la patronal com als sindicats ens donessin més oportunitats de participar més.