31
de gener
del
2019
La Plataforma Rubí Sense Abocadors va fer una crida a la ciutadania a presentar el màxim d'al·legacions possibles al Projecte d'Actuació Específica (PAE) en Sòl No Urbanitzable que permetria l'obertura de l'abocador a Can Balasc en cas de ser aprovat.
Tal com va explicar el passat 7 de gener un dels seus portaveus, Joaquim Òdena, a la sortida d'una reunió de la Mesa d'Abocadors per a la Plataforma, presentar al·legacions és una manera més de demostrar a l'Ajuntament, a la Generalitat i a l'empresa que la ciutadania de Rubí no vol més abocadors a la ciutat, tot i que consideren que caldrà mobilitzar-se.
La Plataforma continua la seva lluita per evitar l'obertura d'aquest abocador i, tot i que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona va publicar l'edicte d'acceptació a tràmit del projecte el dia 28 de desembre, el projecte no es va fer públic a la web municipal fins el dia 31 de desembre. Per això el Govern municipal va informar que termini d'al·legacions no finalitza fins avui, 30 dies després de la publicació del projecte a la seu electrònica municipal.
Els vuit principals motius de la Plataforma per rebutjar l'abocador de Can Balasc
Per tal de facilitar la presentació d'al·legacions, s'ha preparat un model que es pot entrar a registre a través de l'OAC fins el dia 31 de gener, data en què s'acaba el termini per a la presentació d'al·legacions.
En primer lloc, sobre la densitat dels residus, que seria molt més elevada del què estableix l'Agència de Residus de Catalunya i la que estava prevista al projecte original de Can Balasc, de 1994. La distància de l'abocador al nucli habitat més proper tampoc seria l'adequada: el Decret 2414/1961, de 30 de novembre, estableix que una activitat com un abocador s'ha de situar a una distància de 2.000m del nucli més proper de població agrupada, cosa que en el cas de Can Balasc no es compliria.
La tercera al·legació fa referència a una de les parcel·les afectades per l'abocador, que no constaria en el projecte original de 1994 ni tampoc en el Pla Especial Urbanístic de Can Carreras - Can Balasc suspès per l'Ajuntament. Es tracta d'una parcel·la de 77.000m2, i que no consta en cap dels plànols del projecte com a part de l'àmbit de l'activitat. L'al·legació sol·licita que s'elimini aquesta parcel·la del text del Projecte d'Actuació Específica, per tal d'evitar futures ampliacions de l'activitat.
Per una altra banda, la Plataforma demana que es desestimi la reserva de sòl per a la planta de tractament i recuperació de residus d'aquest Pla d'Actuació Específica; una planta que tindria 6.000m2. La construcció d'aquesta planta no respondria a la reserva formulada en el projecte de 1994, i de fet contravindrien les normes tant del Pla General d'Ordenació Urbanística vigent com les determinacions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Segons el projecte, el promotor deixaria 126.326 metres cúbics de residus pendents d'ubicar, i la Plataforma reclama que no es deixin ja que no existeix cap motiu real, físic, ni tècnic per fer-ho. L'al·legació, doncs, pretén evitar que aquests residus acabin en algun lloc fora de l'àmbit del projecte, com podria ser el forat de l'activitat extractiva Ampliació Tejala.
La capacitat de tractament i vida útil del dipòsit és un altre dels motius de conflicte per a la Plataforma: el PAE detalla la capacitat total del dipòsit en 1.085.000 m3, la capacitat de tractament anual en 82.500 tones/any i la capacitat de gestió diària en 275 tones/dia. Aquestes xifres es correspondrien amb el projecte original de 1994. Però la vida útil del dipòsit, que en el projecte inicial era de 8 anys, en el PAE passa als 14 anys, i es justifica per la densitat dels residus, que el 1994 era de 650kg/m3 i en l'actualitat seria de 1,2t/m3. Així doncs, l'al·legació torna a sol·licitar a l'Agència de Residus de Catalunya que determini la densitat dels residus a gestionar.
Uns residus que, tal com s'exposa en la setena al·legació, haurien de ser inerts. Avui en dia, alguns dels residus inerts que s'inclouen en el projecte de 1994 tindrien la consideració de residus no perillosos, degut als canvis normatius que s'han produit des de 1998 en endavant. Amb tot, l'Agència de Residus conclou que s'ha d'autoritzar un abocador per a residus no perillosos (classe II) perquè si s'autoritzés un abocador d'inerts, no s'hi podrien admetre els d'una altra categoria. L'elevada incidència ambiental d'un abocador classe II, així com els antecedents del grup empresarial que gestionarà aquest abocador, són els motius pels quals se sol·licita a l'Agència de Residus que faci una revisió acurada del llistat de residus sol·licitat en el Projecte d'Actuació Específica, i que els ajusti al projecte de 1994.
Finalment, es posa en dubte que la presentació d'un Pla d'Actuació Específica sigui l'instrument adequat per sol·licitar una llicència d'abocador. Els PAE no incorporen cap normativa sectorial i vinculant en matèria urbanística i de residus, sinó que redueix els tràmits a una simple llicència municipal d'obres. Això permet que quedi en mans de promotors privats la previsió, planificació i localització de noves instal·lacions de dipòsit de residus, unes funcions que corresponen a l'administració. A més, existeixen dues sentències que resolen que l'autorització per instal·lar un dipòsit controlat de residus classe II no es pot tramitar mitjançant la figura del PAE.
Tal com va explicar el passat 7 de gener un dels seus portaveus, Joaquim Òdena, a la sortida d'una reunió de la Mesa d'Abocadors per a la Plataforma, presentar al·legacions és una manera més de demostrar a l'Ajuntament, a la Generalitat i a l'empresa que la ciutadania de Rubí no vol més abocadors a la ciutat, tot i que consideren que caldrà mobilitzar-se.
La Plataforma continua la seva lluita per evitar l'obertura d'aquest abocador i, tot i que el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona va publicar l'edicte d'acceptació a tràmit del projecte el dia 28 de desembre, el projecte no es va fer públic a la web municipal fins el dia 31 de desembre. Per això el Govern municipal va informar que termini d'al·legacions no finalitza fins avui, 30 dies després de la publicació del projecte a la seu electrònica municipal.
Els vuit principals motius de la Plataforma per rebutjar l'abocador de Can Balasc
Per tal de facilitar la presentació d'al·legacions, s'ha preparat un model que es pot entrar a registre a través de l'OAC fins el dia 31 de gener, data en què s'acaba el termini per a la presentació d'al·legacions.
En primer lloc, sobre la densitat dels residus, que seria molt més elevada del què estableix l'Agència de Residus de Catalunya i la que estava prevista al projecte original de Can Balasc, de 1994. La distància de l'abocador al nucli habitat més proper tampoc seria l'adequada: el Decret 2414/1961, de 30 de novembre, estableix que una activitat com un abocador s'ha de situar a una distància de 2.000m del nucli més proper de població agrupada, cosa que en el cas de Can Balasc no es compliria.
La tercera al·legació fa referència a una de les parcel·les afectades per l'abocador, que no constaria en el projecte original de 1994 ni tampoc en el Pla Especial Urbanístic de Can Carreras - Can Balasc suspès per l'Ajuntament. Es tracta d'una parcel·la de 77.000m2, i que no consta en cap dels plànols del projecte com a part de l'àmbit de l'activitat. L'al·legació sol·licita que s'elimini aquesta parcel·la del text del Projecte d'Actuació Específica, per tal d'evitar futures ampliacions de l'activitat.
Per una altra banda, la Plataforma demana que es desestimi la reserva de sòl per a la planta de tractament i recuperació de residus d'aquest Pla d'Actuació Específica; una planta que tindria 6.000m2. La construcció d'aquesta planta no respondria a la reserva formulada en el projecte de 1994, i de fet contravindrien les normes tant del Pla General d'Ordenació Urbanística vigent com les determinacions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
Segons el projecte, el promotor deixaria 126.326 metres cúbics de residus pendents d'ubicar, i la Plataforma reclama que no es deixin ja que no existeix cap motiu real, físic, ni tècnic per fer-ho. L'al·legació, doncs, pretén evitar que aquests residus acabin en algun lloc fora de l'àmbit del projecte, com podria ser el forat de l'activitat extractiva Ampliació Tejala.
La capacitat de tractament i vida útil del dipòsit és un altre dels motius de conflicte per a la Plataforma: el PAE detalla la capacitat total del dipòsit en 1.085.000 m3, la capacitat de tractament anual en 82.500 tones/any i la capacitat de gestió diària en 275 tones/dia. Aquestes xifres es correspondrien amb el projecte original de 1994. Però la vida útil del dipòsit, que en el projecte inicial era de 8 anys, en el PAE passa als 14 anys, i es justifica per la densitat dels residus, que el 1994 era de 650kg/m3 i en l'actualitat seria de 1,2t/m3. Així doncs, l'al·legació torna a sol·licitar a l'Agència de Residus de Catalunya que determini la densitat dels residus a gestionar.
Uns residus que, tal com s'exposa en la setena al·legació, haurien de ser inerts. Avui en dia, alguns dels residus inerts que s'inclouen en el projecte de 1994 tindrien la consideració de residus no perillosos, degut als canvis normatius que s'han produit des de 1998 en endavant. Amb tot, l'Agència de Residus conclou que s'ha d'autoritzar un abocador per a residus no perillosos (classe II) perquè si s'autoritzés un abocador d'inerts, no s'hi podrien admetre els d'una altra categoria. L'elevada incidència ambiental d'un abocador classe II, així com els antecedents del grup empresarial que gestionarà aquest abocador, són els motius pels quals se sol·licita a l'Agència de Residus que faci una revisió acurada del llistat de residus sol·licitat en el Projecte d'Actuació Específica, i que els ajusti al projecte de 1994.
Finalment, es posa en dubte que la presentació d'un Pla d'Actuació Específica sigui l'instrument adequat per sol·licitar una llicència d'abocador. Els PAE no incorporen cap normativa sectorial i vinculant en matèria urbanística i de residus, sinó que redueix els tràmits a una simple llicència municipal d'obres. Això permet que quedi en mans de promotors privats la previsió, planificació i localització de noves instal·lacions de dipòsit de residus, unes funcions que corresponen a l'administració. A més, existeixen dues sentències que resolen que l'autorització per instal·lar un dipòsit controlat de residus classe II no es pot tramitar mitjançant la figura del PAE.