Doble victimització i més col·lapse: els col·legis d'advocats del Vallès s'oposen a la supressió dels jutjats de violència de gènere

Consideren que eliminar-los perjudica la víctima que s'ha de desplaçar per fer els tràmits de la denúncia

El punt ‘No és no’ de Rubí.
El punt ‘No és no’ de Rubí. | Aj. Rubí
Anna Mira / Albert Henrández
05 de març del 2020
La proposta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per eliminar diversos jutjats de violència de gènere ha topat amb una forta oposició política, però també des de l’àmbit judicial. Al Vallès Occidental, els dos els col·legis d’advocats de Terrassa i Sabadell es posicionen en contra d’aquesta mesura que critiquen per provocar una “doble victimització”.

Després de conèixer la notícia, diversos ajuntaments afectats han aprovat, durant el mes de febrer, mocions en contra, com és el cas de Rubí, Sant Cugat o Cerdanyola. El consell comarcal del Vallès Occidental també ha mostrat el seu rebuig, ja que, aquesta mesura implicaria que Terrassa assumís els casos que ara porta el jutjat de Rubí i Sabadell els de Cerdanyola.

La presidenta de la comissió d’Igualtat del Col·legi de l’Advocacia de Terrassa (ICATER), Elisabet Planas, explica a NacióDigital que l’objectiu del TSJC amb aquesta proposta és l’especialització però considera que “potser ens estem equivocant i que en comptes d'eliminar-los "el que caldria és tots els jutjats d’instrucció haurien d’estar especialitzats per donar un millor servei a la ciutadania”, afegeix. 

Doble victimització

Per la seva banda, el president de la comissió d’Igualtat i Violència de Gènere del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell (ICASBD), José Miguel Garcia, destaca que es treu “la proximitat” de les víctimes i atempta “contra qualsevol esperit proteccionista”. A més, contempla un altre aspecte que suposa la mesura del TSJC, “més de la càrrega civil i administrativa, també s’afegirà els detinguts per violència de gènere”.
 

Jutjats de Terrassa Foto: Marcel Marsal


Planas insisteix en la idea que la proposta “atempta contra les víctimes”.  “Estem privant a les víctimes de tenir un jutjat a prop”, diu. “Si les apartem més, les estem victimitzant encara més”, ja que les persones que han patit una agressió o un abús “es troben en situacions complicades”. 

Per tot plegat, Garcia carrega contra la intenció d’aquesta centralització perquè provocarà “una doble victimització” i suposa més “angoixa” per a les afectades i el “col·lapse”, com reitera, suposarà per als jutjats de Sabadell.

Menys jutjats però més denúncies

“En un moment que les denúncies van en augment, i quan cada vegada hi ha més mesures que faciliten l’accés a les dones a denunciar, eliminem els jutjats”. “Ens tirem pedres a nosaltres mateixes”, assevera Planas. De fet a la comarca vallesana es registren una mitjana de cinc denúncies al dia relacionades amb la violència de gènere. 

A més a més, la proposta del TSJC no contempla un augment de personal per fer front a l’augment del volum de feina que hauran d’assumir els jutjats de Terrassa i Sabadell. L’advocada explica que actualment en alguns jutjats no s’arriba als mínims de feina establerts però això no impedeix que, com ja es pot comprovar, el nombre de denúncies augmentin en els pròxims anys. En concret, a Sant Cugat durant l'any 2019 s'han registrat més delictes sexuals que l'any anterior, que respon a un augment del 62,5% -el 2018 van ser 16 i el 2019 se'n van comptabilitzar 26. 

En aquest sentit,  indica que els diferents jutjats de Sabadell amb “dos o tres casos al dia ja tenen feina”, si això, continua l’explicació, se li sumen Montcada i Reixac, Ripollet, Barberà, Badia i Cerdanyola, “s’agreujarà”. Assenyala que les dependències judicials sabadellenques “no estan preparades”. “Actualment, hi ha una petita sala i es poden aplegar diverses víctimes i així és complicat preservar la seva intimitat”, critica. La mateixa situació es troben a Terrassa on la sobrecàrrega de ciutats com Sant Cugat i Rubí de feina podria implicar un endarreriment en la resolució dels casos. 

El consell de l’Advocacia Catalana també té previst fer públic un manifest per mostrar el seu rebuig a la supressió. Actualment la proposta del TSJC es troba en tràmit d’al·legacions, Garcia, però, no li dona gaire recorregut a la iniciativa, recorda que no és la primera vegada que el TSJC vol “comarcalitzar” els jutjats, el problema, prossegueix, és que si es dona llum verda, amb el temps, “s’acabarà estenent a altres matèries”.