05
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
15:10h
La Intersindical-CSC ha ajornat la vaga general que havia convocat per a aquest dijous, 7 de febrer, segons ha anunciat aquest dimarts. L'ajornament respon a la intenció de celebrar l'aturada en una data que faciliti una "vaga massiva". Minuts més tard ha fixat la nova data: serà el dijous 21 de febrer.
Inicialment, la vaga s'havia de celebrar la mateixa setmana del judici de l'1-O, i el preavís es va registrar quan es preveia que la vista s'iniciés el 5 de febrer. Posteriorment, la data d'inici del judici s'ha retardat, i començarà el dia 12.
El mateix sindicat ja deixa entreveure que busca fer coincidir la vaga amb el judici per aconseguir un màxim ressò, quan explica, en un comunicat, que ajorna l'aturada per "la demanda de part de l'afiliació, de seccions sindicals i d'agents socials d'aconseguir una vaga massiva i que s'insereixi en un context de mobilitzacions per tots els drets i llibertats".
Formalment, la vaga s'havia convocat, amb el lema "Sense drets no hi ha llibertat", amb les reivindicacions de derogar la reforma laboral, un salari mínim de 1.200 euros, la recuperació de les lleis socials vetades pel Tribunal Constitucional, la plena igualtat de tracte i oportunitats als centres de treball i un servei públic de qualitat i amb condicions laborals dignes. Es tracta dels mateixos motius que es van posar sobre la taula el passat 21 de desembre, quan el mateix sindicat va convocar dues hores de vaga, coincidint amb la celebració del consell de ministres a Barcelona.
Suport del sobiranisme
La vaga ja va rebre el suport immediat de la CUP. Sobren raons per una vaga general", va afirmar tot justa convocada el seu portaveu al Parlament, Carles Riera, referint-se a la necessitat de mobilitzar-se pels drets civils i polítics. De seguida s'hi van sumar tots els partits independentistes, l'ANC i Òmnium Cultural. També s'hi havien adherit el principal sindicat d'ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs), el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la CGT-Ensenyament, les ADIC, Universitats per la República i Sindicalistes per la República.
Qui s'hi va oposar van ser els dos grans sindicats, CCOO i UGT. Les dues organitzacions estatals opten per impulsar "accions de perfil propi" de cara al judici malgrat que encara no les han concretades.
Inicialment, la vaga s'havia de celebrar la mateixa setmana del judici de l'1-O, i el preavís es va registrar quan es preveia que la vista s'iniciés el 5 de febrer. Posteriorment, la data d'inici del judici s'ha retardat, i començarà el dia 12.
El mateix sindicat ja deixa entreveure que busca fer coincidir la vaga amb el judici per aconseguir un màxim ressò, quan explica, en un comunicat, que ajorna l'aturada per "la demanda de part de l'afiliació, de seccions sindicals i d'agents socials d'aconseguir una vaga massiva i que s'insereixi en un context de mobilitzacions per tots els drets i llibertats".
Formalment, la vaga s'havia convocat, amb el lema "Sense drets no hi ha llibertat", amb les reivindicacions de derogar la reforma laboral, un salari mínim de 1.200 euros, la recuperació de les lleis socials vetades pel Tribunal Constitucional, la plena igualtat de tracte i oportunitats als centres de treball i un servei públic de qualitat i amb condicions laborals dignes. Es tracta dels mateixos motius que es van posar sobre la taula el passat 21 de desembre, quan el mateix sindicat va convocar dues hores de vaga, coincidint amb la celebració del consell de ministres a Barcelona.
Suport del sobiranisme
La vaga ja va rebre el suport immediat de la CUP. Sobren raons per una vaga general", va afirmar tot justa convocada el seu portaveu al Parlament, Carles Riera, referint-se a la necessitat de mobilitzar-se pels drets civils i polítics. De seguida s'hi van sumar tots els partits independentistes, l'ANC i Òmnium Cultural. També s'hi havien adherit el principal sindicat d'ensenyament de Catalunya (USTEC-STEs), el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la CGT-Ensenyament, les ADIC, Universitats per la República i Sindicalistes per la República.
Qui s'hi va oposar van ser els dos grans sindicats, CCOO i UGT. Les dues organitzacions estatals opten per impulsar "accions de perfil propi" de cara al judici malgrat que encara no les han concretades.