02
d'abril
del
2020
Actualitzat
el
03
d'abril
a les
16:47h
Rubí Acull, la plataforma ciutadana que treballa pels drets de les persones refugiades i migrants a la ciutat de Rubí, s'ha adherit al manifest que ha elaborat la Coordinadora Obrim Fronteres que demana la regularització de totes les persones migrades, un col·lectiu especialment vulnerable en aquest context de crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus. L'entitat fa una crida al teixit associatiu de la ciutat a sumar-se a la iniciativa, i fins ara ja ho ha fet el CRAC, i també Rubí Solidari, ARSI i l'Associació de Veïns de Les Torres.
"Les persones migrades sense papers que viuen a l'estat espanyol suporten el confinament i les seves conseqüències socials i econòmiques com la resta de la població, però en pitjors condicions", alerta la coordinadora. I és que la privació dels seus drets més elementals els col·loca en una situació d'especial vulnerabilitat, ja que es troben amb dificultats per accedir a la sanitat pública si no estan empadronats o disposen de targeta sanitària, cosa que "és un risc per a ells i per a tota la societat".
L'entitat recorda, pel que fa a la situació laboral d'aquestes persones que, en moltes ocasions es troben "inevitablement en l'economia submergida", i també adverteix que no els afecten les mesures de prohibició dels acomiadaments, permisos retribuïts o Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació, ni el cobrament de l'atur, així que un cop es queden sense feina pel confinament, es queden també sense recursos. A més, hi ha "una gran quantitat de dones sense papers i sense contracte, les treballadores de la llar i les cures, que compleixen un paper imprescindible en aquests dies", que estan treballant al costat de grups de risc i sense cap mena de protecció, denuncien.
El manifest també fa referència a la vida quotidiana de moltes d'aquestes persones: "els escassos recursos econòmics, per la precarietat de les seves feines, les obliguen a viure en habitacions compartides rellogades, essent impossible que mantinguin les distàncies de seguretat", i també es veuen privades del dret universal al padró atès que molts Ajuntaments no reconeixen l'empadronament sense domicili. Respecte a l'empadronament, Rubí Acull, l'Associació de Veïns de Les Torres, Rubí Solidari, ACSPROSC i ARSI i altres entitats havien preparat una moció per presentar al ple, però finalment no van presentar-la perquè l'Ajuntament es va comprometre a entomar la qüestió.
Les circumstàncies "excepcionalment greus" que vivim, continua el manifest, fan que molts dels requisits legals per aconseguir els papers siguin "ridículs", com ara aconseguir un contracte d'un any en plena paràlisi de l'economia. A més, l'emergència sanitària ha paralitzat les deportacions i ja ha provocat el tancament del Centre d'Internament de Barcelona (CIE), unes infraestructures que, segons la Coordinadora Obrim Fronteres són "ja de per sí insalubres" i "s'haurien de tancar immediatament, alliberant les persones que encara s'hi troben recloses".
La Coordinadora, doncs, fa una apel·lació directa al govern "que es diu progressista i valent" que no cedeixi "a les pressions racistes de la dreta" i regularitzi tots els "sense papers" sense més dilació, per tal de posar fi a la discriminació que pateixen, tal com va fer fa uns dies el govern de Portugal. Així, la Coordinadora exigeix l'empadronament d'ofici de totes les persones que viuen al municipi, la regularització amb permís de treball sense necessitat de contracte, la concessió d'una autorització de treball sense necessitat de contracte als joves extutelats amb permís de residència, el reconeixement immediat de la condició de persones refugiades i l'autorització de residència en igualtat de condicions a la resta persones migrants.
"Les persones migrades sense papers que viuen a l'estat espanyol suporten el confinament i les seves conseqüències socials i econòmiques com la resta de la població, però en pitjors condicions", alerta la coordinadora. I és que la privació dels seus drets més elementals els col·loca en una situació d'especial vulnerabilitat, ja que es troben amb dificultats per accedir a la sanitat pública si no estan empadronats o disposen de targeta sanitària, cosa que "és un risc per a ells i per a tota la societat".
L'entitat recorda, pel que fa a la situació laboral d'aquestes persones que, en moltes ocasions es troben "inevitablement en l'economia submergida", i també adverteix que no els afecten les mesures de prohibició dels acomiadaments, permisos retribuïts o Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació, ni el cobrament de l'atur, així que un cop es queden sense feina pel confinament, es queden també sense recursos. A més, hi ha "una gran quantitat de dones sense papers i sense contracte, les treballadores de la llar i les cures, que compleixen un paper imprescindible en aquests dies", que estan treballant al costat de grups de risc i sense cap mena de protecció, denuncien.
El manifest també fa referència a la vida quotidiana de moltes d'aquestes persones: "els escassos recursos econòmics, per la precarietat de les seves feines, les obliguen a viure en habitacions compartides rellogades, essent impossible que mantinguin les distàncies de seguretat", i també es veuen privades del dret universal al padró atès que molts Ajuntaments no reconeixen l'empadronament sense domicili. Respecte a l'empadronament, Rubí Acull, l'Associació de Veïns de Les Torres, Rubí Solidari, ACSPROSC i ARSI i altres entitats havien preparat una moció per presentar al ple, però finalment no van presentar-la perquè l'Ajuntament es va comprometre a entomar la qüestió.
Les circumstàncies "excepcionalment greus" que vivim, continua el manifest, fan que molts dels requisits legals per aconseguir els papers siguin "ridículs", com ara aconseguir un contracte d'un any en plena paràlisi de l'economia. A més, l'emergència sanitària ha paralitzat les deportacions i ja ha provocat el tancament del Centre d'Internament de Barcelona (CIE), unes infraestructures que, segons la Coordinadora Obrim Fronteres són "ja de per sí insalubres" i "s'haurien de tancar immediatament, alliberant les persones que encara s'hi troben recloses".
La Coordinadora, doncs, fa una apel·lació directa al govern "que es diu progressista i valent" que no cedeixi "a les pressions racistes de la dreta" i regularitzi tots els "sense papers" sense més dilació, per tal de posar fi a la discriminació que pateixen, tal com va fer fa uns dies el govern de Portugal. Així, la Coordinadora exigeix l'empadronament d'ofici de totes les persones que viuen al municipi, la regularització amb permís de treball sense necessitat de contracte, la concessió d'una autorització de treball sense necessitat de contracte als joves extutelats amb permís de residència, el reconeixement immediat de la condició de persones refugiades i l'autorització de residència en igualtat de condicions a la resta persones migrants.