entrevista

«L'atenció primària ha servit per evitar el col·lapse de l'hospital»

Teresa Clanchet, directora Assistencial de l'Àmbit Ambulatori de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa, explica com s'ha treballat des dels CAP per fer front al coronavirus

per Anna Mira , Terrassa , 1 de maig de 2020 a les 14:00 |
Teresa Clanchet, directora Assistencial de l'Àmbit Ambulatori de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa. | Albert Alemany
Els Centres d'Atenció Primària (CAP) són el primer estadi de l'atenció sanitària del sistema públic de salut i també han estat els referents durant la crisi del coronavirus. L'Hospital Universitari MútuaTerrassa (HUMT) gestiona nou CAP i quatre consultoris locals al Vallès Occidental que atenen un total de 226.000 persones. En una entrevista amb LaTorre, la directora Assistencial de l'Àmbit Ambulatori de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa, Teresa Clanchet, assegura que la coordinació assistencial i la detecció precoç de la Covid-19 a través de radiografies, ha permès evitar el col·lapse de l'hospital.


- Durant la pandèmia es van tancar alguns CAP i altres van acollir patologies concretes, quin era el motiu d'aquesta reorganització?

- A l'inici vam tenir tots els CAP oberts, primer vam tancar els consultoris locals -Ullastrell, Viladecavalls, La Floresta i les Planes- per problemes de personal, ja que molt personal d'atenció primària s'ha reubicat a altres dispositius creats per la Covid-19 com l'hospital de campanya a l'Hotel Terrassa Park, als equips de les residències o al mateix hospital. Després vam tancar el CAP de Valldoreix i el Sud de Terrassa. La nova organització dels centres ha estat condicionada perquè vam haver de concentrar tota la patologia respiratòria als CAP on hi havia radiologia -CAP Rambla de Terrassa, el CAP Rubí Mútua i al CAP Sant Cugat-.



- Quina importància tenen les radiografies amb la detecció de coronavirus?

- Van ser clau perquè confirmaven una malaltia. Ens hem trobat radiologies de pneumònies molt severes amb persones que físicament no semblaven estar tan greus. Hi havia molta dissuasió entre els símptomes del pacient i les radiografies.

- Quan es van detectar els primers casos als CAP?

- La segona quinzena de febrer des de Mútua ja ens vam coordinar a tots els nivells assistencials perquè ja es veia a venir la crisi. Des de finals de febrer a mitjan març des de Mútua, coordinat amb CatSalut i epidemiologia es van fer PCR a tots els CAP per fer un diagnòstic precoç quan encara pràcticament no hi havia casos. L'objectiu era tenir un diagnòstic ràpid per poder tractar les persones abans. De fet, aquesta rapidesa en actuar ha fet que a la nostra àrea hi hagi hagut molta contenció.

- Quin paper ha jugat el diagnòstic precoç del qual parla?

- El fet de poder subministrar medicaments o oxigen des d'un inici ha evitat complicacions de la malaltia. L'atenció primària ha servit per evitar el col·lapse de l'hospital. En dades, el 80% de casos benignes els hem contingut al seu domicili a través del seguiment telefònic.

"No ens podem permetre un rebrot com el que hem patit fa un mes"

Fins ara, hem controlat més de 3.500 persones amb trucades diàries cada dia durant catorze dies. És a dir, s'han fet unes 18.000 trucades de seguiment. D'aquesta manera hem evitat que la gent amb casos lleus anés a urgències. A més a més, el 80% de les derivacions que hem fet dels CAP a urgències han ingressat, això vol dir que la feina estava acurada i ven derivada.

- Pel que fa al personal sanitari, quina ha estat l'afectació?

- El 4,7% del personal d'atenció primària de MútuaTerrassa ha tingut el virus, durant el primer mes, aquestes dades poden variar però és un percentatge molt baix.

- El govern espanyol ha expressat que l'atenció primària ha de ser clau en el desconfinament, què vol dir?

- Podríem fer la detecció d'immunitat en el futur. Si disposem tècniques d'analítiques o serologies o tests fiables, podem fer un estudi d'immunitat a la comunitat amb persones que vinguin al CAP.

- Com s'han adaptat el CAP de MútuaTerrassa després del pic de contagis?

- Ens anem encarant al retorn de l'activitat a poc a poc. Hem adaptat els espais per diferenciar les zones netes de les brutes. Durant mesos encara tindrem separades les patologies respiratòries de la resta per garantir les radiografies. Però anirem incorporant patologies cròniques, diabetis descontrolades i altres que havien quedat aparcades i durant el mes de maig aniran obrint els CAP que estan tancats.

"Els pitjors moments eren quan entrava una persona per la porta, la veiem bé, li fèiem una radiografia de tòrax i tenia un quadre pneumònic molt sever"

La normativa de desconfinament també farà que la gent vagi més als centres d'atenció primària, per això hem d'adaptar les consultes de forma progressiva però encara no podem tenir el mateix servei com abans de la pandèmica.

- La crisi del coronavirus farà canviar l'atenció primària?

- La pandèmia i el confinament ha fet que implementem l'atenció telemàtica i ho valorem de manera molt positiva perquè s'han pogut fer consultes telemàtiques de manera que els sanitaris poden veure el malalt al domicili. Volem desenvolupar aquestes tècniques perquè no es pot anar massivament als CAP com passava abans perquè no podem tenir sales d'espera saturades. Volem potenciar-ho molt més, donar resultats per mòbils o per telèfon i per evitar desplaçaments. Però durant tot l'estiu tenim clar que encara estarem en aquest procés i a partir d'ara caldrà canviar el xip per utilitzar els serveis mèdics amb seny.

- Com valora les fases de desconfinament que s'estan aplicant?

- Ens fa por. Ho hem passat molt malament treballant i amb molta incertesa. Està bé desconfiar per parts però ho hem de fer bé. Amb el que sabem la societat hauríem de prendre mesures més prudents perquè no ens podem permetre un rebrot com el que hem patit fa un mes.


- Quins han estat els dies amb la detecció de més contagis?

- Disposem d'un recompte diari de casos i això ens facilita la feina. En total s'han diagnosticat 4.300 casos de coronavirus amb una mitjana de 45 anys i dels quals un 57% han estat dones. Els pitjors dies -l'última setmana de març- dies es diagnosticaven 300 o 400 casos diaris i ara estem al voltant de 80 al dia. Anem veient que disminueix i podem veure si en dos o tres dies hi ha un repunt.

"En tota la meva carrera professional, no m'hauria imaginat mai que podríem viure una situació com aquesta"


- Quin és el pitjor moment que s'han viscut en els CAP?

- Quan vam començar a veure les pneumònies amb tanta afectació radiològica, que no havíem vist mai abans a la primària. Entrava la persona per la porta, la veiem bé, li fèiem una radiografia de tòrax i tenia un quadre pneumònic molt sever. Recordo que la setmana del 25 al 30 de març, quan no es parava d'ampliar Unitats de Cures Intensives (UCI), va ser molt complicada. En tots els meus anys de carrera professional, no m'hauria imaginat mai que podríem viure una situació com aquesta.

- Quan creu que es podrà tornar a la normalitat?

- Entenent normalitat com si no hagués passat res, el 2021, però és una opinió personal. Aquest estiu haurà de ser tranquil valorant molt el fet d'estar bé.








 

Participació