27
de maig
del
2020
El portal Sueldos públicos, del diari digital 'El Economista', va publlicar ahir un article en què desgranava els sous de l’Ajuntament de Rubí - els càrrecs electes i de confiança, però també el del personal municipal - titllant-los de "disparatados", una paraula que en castellà tant pot voler dir "excessius" com "sense lògica o sentit".
"La retribució de l’alcaldessa de Rubí frega el que guanya un ministre del govern d’Espanya, i això que Rubí no és capital de província ni és de les ciutats que supera els 100.000 habitants", destaca la periodista Andrea Pérez Yubero.
La retribució de l’alcaldessa de Rubí per aquest mandat es va fixar en 72.000 euros bruts anuals, 5.124 euros al mes, el doble al juny i al desembre, apunta l’autora de l’article.
A banda del que perceben els regidors de govern - 60.000 euros anuals - i els de l’oposició - 38.000 o 35.000 segons la dedicació, i 1.000 euros per assistència a plens i 100 per altres comissions -, l’article també apunta la retribució del personal eventual, de 50.000 euros anuals per una jornada completa i de 25.000 per una mitja jornada.
Més enllà dels càrrecs polítics, Yubero destaca que el gerent de l’Ajuntament, Jordi Núñez, un enginyer industrial que fa més de 14 anys que és al consistori, té una retribució de 76.036 euros, més de 1.000 euros més que el que cobrarà un ministre del govern espanyol aquest any 2020.
Els sous del personal funcionari, interí i laboral, molt per sobre del que cobrarien en la mateixa categoria professional en l’àmbit privat
Pérez Yubero, però, creu que encara és més “cridaner” el contingut de les taules salarials del personal funcionari, laboral o interí. “Són quantitats que, comparant la mateixa àrea professional en l’àmbit privat, són desmesurats”. En ocasions, a més, no són funcionaris de carrera, assenyala la periodista.
Així, un dels sous més elevats del 2019 és el que va percebre un coordinador de l’àmbit de Promoció (58.617 euros), el cap del Servei d’Impuls a l’Ocupació (60.145 euros), un tècnic de Recursos Humans (62.078 euros) i un cap del Servei d’Informàtica (62.278 euros).
Però hi ha altres retribucions, com la d’un vicesecretari general, que va cobrar 81.815 euros, 3.824 més del que ingressava un vicepresident del govern espanyol el 2019, i 8.600 més que el que va cobrar un ministre. “Crida especialment l’atenció un interventor general, que va cobrar 91.365 euros”, que correspon a un funcionari de carrera que té dret a percebre triennis per antiguitat. Són 8.397 euros més dels que va cobrar el president del govern, Pedro Sánchez, el 2019 (82.978 euros).
L’article de El Economista detalla alguns exemples, també, de personal laboral que percep uns salaris molt elevats si es comparen amb l’àmbit privat. La majoria dels professionals de l’àmbit de l’administració cobren uns 30.000 euros, entre 13.000 i 7.000 euros més que en l’àmbit privat; també hi ha un zelador amb una retribució de 36.633 euros o un peó que va cobrar 30.003 euros, més del doble que el que ingressava un peó l’any 2017.
El debat dels salaris, sobre la taula
La publicació d'aquest article arriba tot just unes setmanes després que el debat sobre els salaris dels càrrecs electes a Rubí es posés sobre la taula en el marc del ple municipal del mes d'abril, celebrat el passat 7 de maig, en què el govern municipal va acabar tombant una moció presentada pel conjunt de l'oposició i que reclamava un replantejament de les retribucions.
"La retribució de l’alcaldessa de Rubí frega el que guanya un ministre del govern d’Espanya, i això que Rubí no és capital de província ni és de les ciutats que supera els 100.000 habitants", destaca la periodista Andrea Pérez Yubero.
La retribució de l’alcaldessa de Rubí per aquest mandat es va fixar en 72.000 euros bruts anuals, 5.124 euros al mes, el doble al juny i al desembre, apunta l’autora de l’article.
A banda del que perceben els regidors de govern - 60.000 euros anuals - i els de l’oposició - 38.000 o 35.000 segons la dedicació, i 1.000 euros per assistència a plens i 100 per altres comissions -, l’article també apunta la retribució del personal eventual, de 50.000 euros anuals per una jornada completa i de 25.000 per una mitja jornada.
Més enllà dels càrrecs polítics, Yubero destaca que el gerent de l’Ajuntament, Jordi Núñez, un enginyer industrial que fa més de 14 anys que és al consistori, té una retribució de 76.036 euros, més de 1.000 euros més que el que cobrarà un ministre del govern espanyol aquest any 2020.
Els sous del personal funcionari, interí i laboral, molt per sobre del que cobrarien en la mateixa categoria professional en l’àmbit privat
Pérez Yubero, però, creu que encara és més “cridaner” el contingut de les taules salarials del personal funcionari, laboral o interí. “Són quantitats que, comparant la mateixa àrea professional en l’àmbit privat, són desmesurats”. En ocasions, a més, no són funcionaris de carrera, assenyala la periodista.
Així, un dels sous més elevats del 2019 és el que va percebre un coordinador de l’àmbit de Promoció (58.617 euros), el cap del Servei d’Impuls a l’Ocupació (60.145 euros), un tècnic de Recursos Humans (62.078 euros) i un cap del Servei d’Informàtica (62.278 euros).
Però hi ha altres retribucions, com la d’un vicesecretari general, que va cobrar 81.815 euros, 3.824 més del que ingressava un vicepresident del govern espanyol el 2019, i 8.600 més que el que va cobrar un ministre. “Crida especialment l’atenció un interventor general, que va cobrar 91.365 euros”, que correspon a un funcionari de carrera que té dret a percebre triennis per antiguitat. Són 8.397 euros més dels que va cobrar el president del govern, Pedro Sánchez, el 2019 (82.978 euros).
L’article de El Economista detalla alguns exemples, també, de personal laboral que percep uns salaris molt elevats si es comparen amb l’àmbit privat. La majoria dels professionals de l’àmbit de l’administració cobren uns 30.000 euros, entre 13.000 i 7.000 euros més que en l’àmbit privat; també hi ha un zelador amb una retribució de 36.633 euros o un peó que va cobrar 30.003 euros, més del doble que el que ingressava un peó l’any 2017.
El debat dels salaris, sobre la taula
La publicació d'aquest article arriba tot just unes setmanes després que el debat sobre els salaris dels càrrecs electes a Rubí es posés sobre la taula en el marc del ple municipal del mes d'abril, celebrat el passat 7 de maig, en què el govern municipal va acabar tombant una moció presentada pel conjunt de l'oposició i que reclamava un replantejament de les retribucions.