Troben fragments d'un meteorit que va caure a Terrassa en plena Guerra de Successió
Es tracta del tercer fragment que es conserva més antic d'Europa i el setè de tot el món
Imatge del pot on es trobaven els fragments del meteorit
|
Cedida
LaTorre
03
de juny
del
2020
Actualitzat
a les
18:39h
El 25 de desembre, dia de Nadal de 1704, en plena Guerra de Successió, a les 17 h de la tarda un fenomen totalment inesperat va trencar la calma del capvespre. Una enorme i estrident bola de foc va caure del cel travessant el firmament i causant una gran alarma entre la població.
El conegut com a meteorit de Barcelona, que es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure a les immediacions de Terrassa, i fins avui, es creia que no se n'havia preservat cap fragment.
La revista Meteoritics and Plantery Science acaben de publicar un article sobre l'estudi i anàlisi del meteorit, coordinat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); acompanyat d'una recerca històrica sobre el paper que l'albirament d'aquest meteorit va jugar en la Guerra de Successió espanyola (1701-1715). També hi ha participat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona a través d'un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.
Es tracta de la troballa de dos fragments que han passat inadvertits durant tres segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats de la família Salvador. A més, també es recullen una vintena de documents històrics que no només deixen constància de la caiguda del meteorit sinó que constitueixen un valuós testimoni de l'origen diví que s'atribuïa als meteorits a l'època moderna.
Prediccions i supersticions
El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal i en el període de la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions. Els dos bàndols de la guerra el van utilitzar amb objectius propagandístics. Els partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria ho van interpretar com un senyal de Déu en favor seu, mentre que els partidaris de Felip V ho van considerar un advertiment als catalans per la usurpació de la casa d’Àustria.
El setè meteorit conservat més antic del món
L'estudi conté una descripció petrogràfica i geoquímica que ha revelat que els fragments ─constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques─ corresponen a una condrita ordinària, de la qual cosa es desprèn que el meteorit prové d’un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter. El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa.
Els fragments del meteorit que van caure fa més de tres segles a Catalunya Foto: Cedida
Els dos fragments, de 50 i 34 grams de pes respectivament, s'han trobat en un pot de vidre mentre es catalogava la col·lecció Salvador, gràcies a una etiqueta incompleta i mig esborrada on encara es podia llegir: "Pe ra [que ca] ygué d’un u es en y 1704".
Altres meteorits caiguts a Catalunya
Els autors de l'estudi han comparat les restes del meteorit de Barcelona amb els fragments dels altres quatre meteorits que es coneix que han caigut o s'han trobat a Catalunya. Els caiguts van ser a Nulles (Alt Camp) al 1851 i Canyelles (Garraf) al 1861; i els trobats a les comarques de Girona l'any 1899 i al Garraf 1905.
La nissaga Salvador
La família Salvador va ser una nissaga d'apotecaris i botànics que des de començaments del segle XVII fins a mitjans del segle XIX van aplegar una biblioteca i unes col·leccions científiques molt importants mantenint un gabinet de curiositats a la rebotiga de la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona. Els gabinets de curiositats, que van proliferar a Europa des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van jugar un paper fonamental en l’elaboració i transmissió de coneixement sobre la natura durant tres segles.
L’espai del carrer Ample ja no existeix, però l’Institut Botànic de Barcelona conserva tot el mobiliari i les prestatgeries, una biblioteca amb més de 1.500 volums, un herbari únic amb quasi 5.000 plecs, uns 14.000 espècimens dels regnes animal, vegetal i mineral, així com diaris de viatge i nombrosa correspondència, tot plegat d’una extraordinària vàlua científica.
.jpg)