entrevista

«Si es reobre el cas de l'Helena Jubany esperem que el sistema aquesta vegada no falli»

Maria Argudo és la portaveu del Manifest Sabadellenc que busca reobrir el cas d'Helena Jubany, assassinada el 2001 a la ciutat

per Albert Hernàndez , Sabadell, 4 de juny de 2020 a les 17:30 |
La portaveu de la iniciativa sabadellenca, Maria Argudo | Cedida
El passat 23 de març el programa Crims de TV3 emetia un capítol dedicat a l'assassinat de la bibliotecària Helena Jubany, mataronina resident a Sabadell i que treballava a Sentmenat. Un fet que es va produir el desembre de 2001. Aquell visionat va ser l'espurna que va encendre un foc de contrarietat conjunta per diverses llars de Sabadell i el Vallès que van impulsar el Manifest Sabadellenc per reclamar la reobertura del cas, tancat des del 2002, quan es va suïcidar a la presó de Wad-Ras la principal acusada.

Una de les impulsores de la iniciativa, Maria Argudo (Barcelona, 1984), com reconeix es va "indignar", i amb d'altres persones de Sabadell va engegar la maquinària, es va posar en marxa la recollida de firmes i també de recursos per "estar preparats econòmicament" quan s'obri el cas, "perquè ho farà", etziba.


El més curiós de tot plegat és que s'ha gestat amb l'arrencada del confinament i no coneix en persona la família Jubany. "Tinc moltes ganes de fer-ho", confessa. 

 

- Des de Rubí, juntament amb d’altres persones, s’engresca i es munta un manifest sabadellenc per l’assassinat d’una noia de Mataró a Sabadell el 2001.

- Tinc molts amics a Sabadell i arran de veure el programa de Crims A TV3, vam ser moltes les que vam quedar al·lucinades. Era molt injust que durant aquests 19 anys no s’hagués fet cap homenatge a la Unió Excursionista de Sabadell (UES), ni tampoc a la ciutat. Ens vam adonar que la família Jubany, durant tot aquests anys, havien estat molt poc acompanyats. Per això vam engegar aquest manifest per fer pressió social i incidència política.

A més, des del meu de punt vista, ja que faig estudis de gènere a la Universitat de Barcelona (UB), vaig veure que el fet que es tractés d’un femenicidi fa 19 anys havia influït que no s’hagués acabat de resoldre. En el sistema judicial d’aleshores no hi havia raons de gènere per enviar algú a la presó.
 
- Hauria canviat el guió d’aquest cas si hagués passat en l’actualitat?
 
- En general, les coses han canviat molt en 19 anys, però encara falta molta formació en perspectiva de gènere a la judicatura. Les lleis encara són molt masclistes, estan fetes per homes i encara estem a anys llum per tenir un sistema judicial que tracti per igual a homes i dones i que tingui en compte que vivim en un país on a les dones se les mata pel simple fet de ser dones. Quan el poder judicial així ho entengui, s’haurà fet un gran pas endavant. Però queda molt per fer, tenim un poder judicial molt misogin i és el que va passar amb el cas de l’Helena Jubany. El jutge instructor, a banda de negligències i omissions a la investigació, tenia un caire masclista.  
 
- També han engegat una recollida de fons.
 
- Sí, per pagar les despeses de la reobertura, en el cas que arribi, i així poder afrontar, per exemple, les proves pericials, que en el seu moment el jutge va denegar.
 
- Com ara?
 
- Les proves cal·ligràfiques i d’altres que s’han de demanar a molt bons professionals i això té un elevat cost econòmic i la família no ho pot assumir. Estem molt sorpresos i molt agraïts, perquè hem assolit en menys de 48 hores els 9.000 euros. - Tot plegat, ho han fet amb l’estat d’alarma ja activat.
 

- Exacte. No conec a la família en persona i la meva comunicació amb ells ha estat a través de videotrucades. A més, també per parlar com gestionar la campanya de micromecenatge. perquè, entre d’altres coses, els recursos sobrants aniran a parar a l’Associació Helena Jubany que fomenta la creació literària.
 
- I de cara aquesta possible reobertura, a què s’agafen perquè després de 19 anys es puguin trobar pistes...
 

- ... Els indicis ja hi eren i hi segueixen sent. No tinc cap dubte que aquest cas s’ha de reobrir i esperem que el sistema aquesta vegada no falli, perquè fa gairebé 20 anys el que va fallar va ser el sistema judicial i la instrucció.

 
- I les proves, després de gairebé dues dècades, han pogut perdre valor.  
 

- No és el mateix. Si que és cert que ara és més complicat, però també és veritat que hi ha una unitat especialista dels Mossos d’Esquadra. La tecnologia ha avançat i pot tenir un paper important. 

- Pel que ha transcendit del cas, tot queda molt limitat a una declaració d’algú de l’entorn amb el qual es movia l’Helena a Sabadell.
 

- Això no és la nostra feina sinó de les autoritats competents i dels advocats. El que sí que és cert que, de la mateixa manera que respectem la presumpció d’innocència, també denunciem qualsevol actitud encobridora de l’assassinat de l’Helena. Sé que hi ha gent que ha perdut la por a parlar i això és molt positiu. Qualsevol cosa que algú recordi, pot servir, encara que es pensi que és un detall insignificant pot ser determinant.

- A qui es refereix?
 
- Tinc constància que després de tants anys s’han decidit a parlar.





​​
​​​
​​​​
​​​​​

 

Participació