coronavirus: entrevista

«La sala de parts era un espai amable en un context de por»

Entrevista al ginecòleg Jordi Cassadó i la llevadora Gràcia Coll, de la sala de parts de MútuaTerrasssa, on durant la pandèmia hi han donat a llum prop de 350 dones

per Marc Solé , 5 de juny de 2020 a les 19:30 |
El Dr. Jordi Cassadó i la llevadora Gràcia Coll, de l'àrea de Ginecologia de l'hospital MútuaTerrassa. | Cedida
La sala de parts de l'Hospital Universitari MútuaTerrassa ha registrat prop de 350 naixements durant l'estat d'alarma. LaTorre parla amb la llevadora i supervisora de l'àrea, Gràcia Coll, i amb el ginecòleg Jordi Cassadó per a conèixer com ha funcionat l'àrea durant la pandèmia, que s'ha blindat per a assegurar que malgrat el context inèdit, els nounats i les mares es trobessin en un espai segur.

La por i la incertesa han sigut protagonistes durant la pandèmia, però amb una exitosa organització s'ha aconseguit treballar al ritme "habitual", i és que tan sols dos dels 26 treballadors han resultat positius. En aquesta conversa, Cassadó i Coll expliquen com s'han adaptat a la situació de pandèmia, detallen els neguits de les mares, repassen els millors i els pitjors moments dels últims mesos.


- Com és ajudar a donar a llum quan tot està parat i tanta gent està morint?

- Dr. Jordi Cassadó: És una incertesa i un repte molt important. Al cap i a la fi, la sensació de neguit i por que ha viscut la població, també l'hem experimentat nosaltres, tractant amb un col·lectiu de risc. És part de la nostra feina, però el context ha fet que fos una experiència molt enriquidora. Estem contents hem encarat la situació amb una dedicació absoluta a la salut de les dones embarassades, que per sort han tingut una incidència lleu en el nostre centre.


- Com s'ha blindat un espai tan sensible en aquest context de pandèmia?

- G.C: Ens hem centrat en la limitació del nombre d'acompanyants, sense deixar-la mai sola. A les visites abans del part les dones havien de venir soles, i al moment del part, cada mare havia de triar un sol acompanyant, sempre que no fos positiva. Després, durant l'hospitalització postpart, només podia estar acompanyada per la seva parella i sense visites, encara que no estiguessin contagiades. 

- J.C: Quan ingressaven hores abans de donar a llum, es practicaven proves PCR a les dones. Així i tot al moment del part les tractàvem a totes com si fossin positives: anàvem vestits amb els equips de protecció adients, i amb el mínim de material i personal possible per a minimitzar el risc de contagi tot protegint a la mare però també als professionals.

- Des de l'activació de l'estat d'alarma, quantes dones han donat a llum a Mútua Terrassa? D'aquestes, quantes eren positives en coronavirus?

G.C: Durant la pandèmia tenim registrats uns 350 parts, dels quals 10 eren de dones contagiades.

- Què significava per a les mares haver d'afrontar el part amb més solitud de l'habitual?

- J.C: El naixement d'una criatura és una festa, i quan no es pot compartir amb la família, l'enrenou és important. Per això, l'alegria ha estat continguda: totes esperaven el desconfinament, sobretot, per a presentar els fills als avis. En el cas de mares positives en coronavirus, l'angoixa s'accentuava, perquè s'havien d'aïllar també a casa i prenent moltes precaucions.

"El naixement d'una criatura és una festa, i quan no es pot compartir amb la família, l'enrenou és important"

- Han patit alguna baixa a l'equip, fos per quarantena o per donar suport a una altra àrea?

- J.C: Inicialment vam partir el servei, de manera que una meitat es quedava per atendre maternitat i ecografies i l'altra es dedicava exclusivament a tractar pacients amb Covid-19, i no a fer guàrdia ni assistència de parts. Ens hem adaptat a les circumstàncies i així s'ha evitat el contacte entre equips, cosa que ha sigut un èxit: dels 26 membres, tan sols dos han estat positius, pel que hem pogut seguir treballant amb el ritme habitual.


- Senyora Coll, vostè va ser una de les treballadores de l'àrea que va resultar positiva. Com ho ha viscut des de la seva posició?

- G.C: Al principi no tenia por i en cap cas pensava que em pogués acabar contagiant. El 23 de març em van diagnosticar, i tenia símptomes lleus. Vaig estar confinada dues setmanes, i finalment vaig poder relacionar-me amb els de casa, però un mes després seguia sent positiva. Em vaig reincorporar després d'estar a casa un mes i mig, quan finalment el PCR va tenir un resultat negatiu. Tanmateix, em sento afortunada per haver pogut seguir gestionant el funcionament de la sala de parts des de casa, perquè em sentia relativament bé.

- Hi ha hagut més companyerisme?

- G.C: Sí, sens dubte. La unió entre els membres de l'equip s'ha reforçat, i s'ha creat un fort vincle entre nosaltres, però també amb els companys d'altres àrees.

- J.C: el context ha fet que es creessin vincles molt especials. Tothom era conscient de l'excepcionalitat del moment i s'ha fet molta pinya per a tirar-ho endavant i protegir la població. L'equip s'ha compromès i tothom s'ha sensibilitzat amb la situació.

- Ara que ens trobem en la desescalada, què ha sigut el més gratificant dels últims mesos?

- J.C: El primer que ve al cap és la gran quantitat de persones que ha patit. Tot i això, el millor ha estat el sentiment d'anar tots a una treballant pel bé de les nostres pacients. Hem establert uns nous límits, perquè tothom hi ha posat molt de la seva part.

- D'altra banda, quin ha estat el moment més crític?

- G.C: El pic de la pandèmia, entre finals de març i principis d'abril. Hi havia molta incertesa i la població no volia entrar als hospitals. Encara hi ha certa recança a venir als centres, però aquella setmana va ser molt dura. Tot l'hospital anava caient i nosaltres ens trobàvem al marge, amb molt de neguit però amb l'obligació de seguir atenent les dones.

- S'ha fet atenció telemàtica?

- G.C: Els ginecòlegs i les llevadores han fet atenció telefònica. Teníem l'agenda plena i les dones no venien. Per això les trucàvem, perquè era important sabessin que nosaltres hi érem tot i el context en què ens trobàvem. Escoltàvem els seus neguits i resolíem els seus dubtes. Els preguntàvem com estaven, repassàvem els resultats d'analítiques i fèiem seguiment de l'evolució de l'embaràs.

"Tot l'hospital anava caient i nosaltres ens trobàvem al marge, amb molt de neguit però amb l'obligació de seguir atenent les dones"

- En quins casos era inevitable fer visites presencials?

- J.C: Analítiques, ecografies i visites en mares d'alt risc –com patologies prèvies o complicacions en l'embaràs- no s'han deixat de fer presencialment. Hi ha qüestions que no es poden solucionar per telèfon, i en què necessites veure la pacient cara a cara. Per evitar que trepitgessin l'hospital, les llevadores han fet també visites domiciliàries.

- Què els deien les futures mares, tenien por?

- G.C: Les futures mares, sobretot les que ho eren per primer cop, no volien venir a l'hospital per por de contagiar-se i de transmetre-ho als seus fills, sabent que formaven part d'un col·lectiu de risc. Tot i això, havien de venir en cas d'ecografies i altres proves que només poden fer-se presencialment. Ens vam posar en contacte amb elles, s'han fet visites telefòniques quan s'ha pogut i sobretot, les hem intentat calmar en tot moment. 

- S'ha deixat de prestar algun servei?

- G.C: L'educació sanitària va anular-se, i és un dels aspectes que encara no han tornat a la normalitat. Es tracta de classes on s'ensenyen exercicis per a calmar el dolor i preparar el part, entre d'altres. Tot i això, es van publicant recomanacions a través de xarxes i s'han penjat recomanacions i consells a la pàgina web de l'hospital.

- Com les tranquil·litzaven?

- J.C: Pel que sabem fins ara, tenim l'evidència científica que no existeix possibilitat de contagi vertical, de mares a fills. Com que vam saber-ho al principi de la pandèmia, vam transmetre-ho sempre a les mares, que quan ho escoltaven ja es calmaven i entenien que si venien protegides a l'hospital, no havien de patir. 

- G.C: Hem vetllat perquè se sentissin còmodes. Les mares tenien més dubtes abans d'entrar que a dins, on el vincle amb els professionals, que érem conscients dels seus neguits, era amè. La sala de parts era un espai amable en un context de por i hem aconseguit que les mares oblidessin el que passava a fora. Érem una petita illa envoltats per aquesta situació.

"La sala de parts era un espai amable en un context de por

- Han notat un augment dels naixements a casa durant les últimes setmanes?

- G.C: Tenim constància del fet que la por ha fet que moltes dones hagin decidit emprar aquest mètode per evitar trepitjar els hospitals, pel que s'ha produït un petit augment. Tot i això, els hospitals no tenen lligam amb els parts a casa, pel que no et puc donar un número exacte. En aquest cas, s'ha de contactar amb llevadores especialitzades que ho fan de manera independent.

- De quina manera es pot veure afectat el fetus d'una mare contagiada de coronavirus?

- J.C: Pel que sabem fins ara, sembla que el fetus no es veu afectat de cap manera. Tot i això, encara falten dades, i un cop acabi la pandèmia ho podrem confirmar. El CatSalut ha estat registrant els casos de nadons nascuts de mares Covid-positives, pel que esperem treure'n unes conclusions aviat.

És fàcil arribar a conclusions esbiaixades en casos aïllats, ja que es poden produir irregularitats en l'embaràs com una ruptura prematura de membrana coincidint amb el contagi, pel que haurem d'esperar que s'analitzin els casos de tots els hospitals per a arribar a unes conclusions i veure si pot haver-hi relació.

- Des de la seva experiència, com resumirien en una sola frase els últims mesos?

- J.C: Ha sigut una vivència professional i personal molt intensa.

- G.C: La incertesa i la por han estat el més destacable.





​​
​​​
​​​​
​​​​​

 

Participació