Les «stolpersteine» ja són a Rubí, i es col·locaran el 21 de setembre

L'alcaldessa, Ana Maria Martínez, i el regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro, reben les peces a l'Ajuntament

Les «stolpersteine» ja són a Rubí
Les «stolpersteine» ja són a Rubí | Marta Casas
23 de juliol del 2020
El passat 9 d'abril, la ciutat de Rubí havia d'instal·lar les conegudes Stolpersteine, unes llambordes que volen homenatjar els deportats durant el nazisme de la ciutat, un total d'onze. L'Ajuntament de Rubí, però, va comunicar a finals de març que aquest acte d'homenatge quedava ajornat a causa de la crisi de l'epidèmia del coronavirus. Les llambordes havien de ser instal·lades pel seu autor, l'artista alemany Günter Demnig, en presència dels familiars dels homenatjats.

La col·locació d'aquestes llambordes es farà finalment el 21 de setembre - que no és una data escollida aleatòriament sinó que és el Dia Internacional de la Pau -, però l'Ajuntament ha volgut fer un petit acte de rebuda de les peces un cop han arribat a la ciutat, i estaran custodiades pel Consistori fins la data de la seva col·locació. A més, estaran exposades a la biblioteca municipal Mestre Martí Tauler entre l'1 i el 18 de setembre.

L'alcaldessa de Rubí, Ana Maria Martínez, i el regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro, han volgut destacar la vessant educativa i pedagògica d'aquest projecte, i és que a partir de la instal·lació de les stolpersteine s'iniciarà un treball amb els centres educatius. "Aquesta ha de ser la llavor que volem posar en aquesta ciutat per aquesta lluita de present i futur per a l'erradicació i sobretot la prevenció del feixisme", ha destacat Navarro.
 

Ana Maria Martínez i Pau Navarro reben les onze stolpersteine de Rubí Foto: Marta Casas

La tasca per tenir aquestes llambordes es va iniciar ara fa dos anys, i ha tingut al darrere tot un treball d'investigació per part d'historiadors que han localitzat les persones deportades, confirmar-ne la identitat i sol·licitar a l'artista que elabori les stolpersteine i la seva col·locació. Aquesta actuació corresponia a un acord del ple del mes de febrer de 2017, que sol·licitava a l’artista alemany la creació d’aquest monument en homenatge als deportats de la ciutat, a través del Memorial Democràtic de la Generalitat.