22
de setembre
del
2020
L’equip de "Recerca Traslacional en Fisiopatologia Associada al Malalt Crític" de l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT), integrat al CIBERES, està elaborant un estudi que té per objectiu identificar les seqüeles físiques, cognitives i emocionals que poden estar patint els pacients COVID-19 que han estat donats d’alta de l'UCI i que, més enllà del seguiment de la pròpia malaltia, també poden requerir de tractament específic, rehabilitació física i/o cognitiva i suport emocional.
L'estudi, finançat amb un ajut de 180.000 euros del Fons Covid-19 de l'Instituto de Salud Carlos III, està sent liderat per la investigadora post-doctoral especialista en Neuropsicologia i investigadora CIBERSAM, Sol Fernández-Gonzalo, i compta amb un equip de recerca multidisciplinari integrat per neuropsicòlegs, intensivistes, especialistes en medicina rehabilitadora i de salut mental, personal d’infermeria, fisioterapeutes, i altres investigadors biomèdics del Parc Taulí. "Aquest finançament ens ha permès aprofundir en la caracterització de la PICS i en la demostració que l’estimulació cognitiva a l'UCI és viable i segura" apunta la Doctora Fernández-Gonzalo.
Investigacions apunten que entre un 30% i un 50% dels pacients crítics ingressats a la UCI desenvoluparan la síndrome post-UCI (PICS, de l’anglès Post-Intensive Care Syndrome) durant els mesos posteriors a l’alta. Aquesta síndrome es caracteritza per l’aparició d’un conjunt de seqüeles no només a nivell físic, sinó també a nivell neurocognitiu i emocional, que impacten en la funcionalitat i qualitat de vida de les persones i que poden arribar a persistir fins a cinc anys després de rebre l’alta de l’hospital.
Alguns estudis inclús descriuen que les seqüeles emocionals de la PICS també poden observar-se en familiars dels pacients crítics. Cal recordar que la Covid-19 està
afectant també a persones joves, que es troben en edat laboral i, per tant, l’impacte d’aquestes seqüeles en la funcionalitat i en la qualitat de vida pren encara més
rellevància socioeconòmica.
Aïllats amb Covid-19
Des de l'inici de la pandèmia, l'UCI de l'Hospital Universitari Parc Taulí ha rebut uns 140
pacients. Les estades a l'UCI són llargues, amb una mitjana de 2-3 setmanes. La majoria de pacients requereixen d’intubacions prolongades i alts nivells de sedació degut a l’afectació pulmonar que origina el virus. A més, la situació d’emergència sanitària i l’alt risc de contagi obliguen els equips assistencials a extremar les mesures de protecció i a tractar els pacients en unes condicions d’aïllament que dificulten la comunicació habitual professional-pacient. Una situació que se suma a l’aïllament que suposa l’eliminació de les visites dels propis familiars.
Pautes per un acompanyament individualitzat
L'estudi conduït pel Taulí es va iniciar el passat mes de juny amb 42 candidats, als quals se'ls està fent un seguiment i suport personalitzat durant el transcurs d'un any per identificar i abordar a temps les possibles seqüeles derivades del virus.
El seguiment es realitza principalment via telemàtica i la seva singularitat és que, més enllà de la identificació dels símptomes, es porta a terme un control i un acompanyament individualitzat per part de les especialistes en fisioteràpia i en psicologia mitjançant contacte telefònic i l’accés a un espai virtual que conté pautes i recomanacions específiques.
El projecte s’emmarca dins d’una de les línies de recerca de l'I3PT, endegada fa més de 10 anys pel director de recerca i d’innovació de l'I3PT, el Dr. Lluís Blanch. El grup ha rebut finançament de la Marató de TV3 i de fons de recerca de l’Instituto de Salud Carlos III tant per l’estudi de les afectacions cognitives i emocionals en els supervivents d’UCI, com pel desenvolupament d’un software d’estimulació cognitiva pel pacient crític.
L'estudi, finançat amb un ajut de 180.000 euros del Fons Covid-19 de l'Instituto de Salud Carlos III, està sent liderat per la investigadora post-doctoral especialista en Neuropsicologia i investigadora CIBERSAM, Sol Fernández-Gonzalo, i compta amb un equip de recerca multidisciplinari integrat per neuropsicòlegs, intensivistes, especialistes en medicina rehabilitadora i de salut mental, personal d’infermeria, fisioterapeutes, i altres investigadors biomèdics del Parc Taulí. "Aquest finançament ens ha permès aprofundir en la caracterització de la PICS i en la demostració que l’estimulació cognitiva a l'UCI és viable i segura" apunta la Doctora Fernández-Gonzalo.
Investigacions apunten que entre un 30% i un 50% dels pacients crítics ingressats a la UCI desenvoluparan la síndrome post-UCI (PICS, de l’anglès Post-Intensive Care Syndrome) durant els mesos posteriors a l’alta. Aquesta síndrome es caracteritza per l’aparició d’un conjunt de seqüeles no només a nivell físic, sinó també a nivell neurocognitiu i emocional, que impacten en la funcionalitat i qualitat de vida de les persones i que poden arribar a persistir fins a cinc anys després de rebre l’alta de l’hospital.
Alguns estudis inclús descriuen que les seqüeles emocionals de la PICS també poden observar-se en familiars dels pacients crítics. Cal recordar que la Covid-19 està
afectant també a persones joves, que es troben en edat laboral i, per tant, l’impacte d’aquestes seqüeles en la funcionalitat i en la qualitat de vida pren encara més
rellevància socioeconòmica.
Aïllats amb Covid-19
Des de l'inici de la pandèmia, l'UCI de l'Hospital Universitari Parc Taulí ha rebut uns 140
pacients. Les estades a l'UCI són llargues, amb una mitjana de 2-3 setmanes. La majoria de pacients requereixen d’intubacions prolongades i alts nivells de sedació degut a l’afectació pulmonar que origina el virus. A més, la situació d’emergència sanitària i l’alt risc de contagi obliguen els equips assistencials a extremar les mesures de protecció i a tractar els pacients en unes condicions d’aïllament que dificulten la comunicació habitual professional-pacient. Una situació que se suma a l’aïllament que suposa l’eliminació de les visites dels propis familiars.
Pautes per un acompanyament individualitzat
L'estudi conduït pel Taulí es va iniciar el passat mes de juny amb 42 candidats, als quals se'ls està fent un seguiment i suport personalitzat durant el transcurs d'un any per identificar i abordar a temps les possibles seqüeles derivades del virus.
El seguiment es realitza principalment via telemàtica i la seva singularitat és que, més enllà de la identificació dels símptomes, es porta a terme un control i un acompanyament individualitzat per part de les especialistes en fisioteràpia i en psicologia mitjançant contacte telefònic i l’accés a un espai virtual que conté pautes i recomanacions específiques.
El projecte s’emmarca dins d’una de les línies de recerca de l'I3PT, endegada fa més de 10 anys pel director de recerca i d’innovació de l'I3PT, el Dr. Lluís Blanch. El grup ha rebut finançament de la Marató de TV3 i de fons de recerca de l’Instituto de Salud Carlos III tant per l’estudi de les afectacions cognitives i emocionals en els supervivents d’UCI, com pel desenvolupament d’un software d’estimulació cognitiva pel pacient crític.