09
de novembre
del
2020
Actualitzat
el
13
de novembre
a la
13:48h
L’Associació Solidaritat i Ajuda Veïnal de Rubí (ASAV) existeix des de l’any 2012, i va néixer amb l’objectiu, com bé indica el seu nom, de dinamitzar i canalitzar una xarxa d’ajuda mútua entre veïns i veïnes de la ciutat que en algun moment es trobéssin en moments de dificultats. Durant la primera onada de la pandèmia del coronavirus va ser una de les peces clau per fer satisfer les necessitats dels rubinencs que es van trobar, d’un dia per l’altre, en un moment de vulnerabilitat, sempre en coordinació amb els Serveis Socials municipals i la resta de les entitats i el voluntariat de la ciutat.
L’entitat torna a necessitar l’ajuda dels rubinencs davant la segona onada del coronavirus. De tot plegat n’hem parlat amb la responsable de l’ASAV, Cristina Almirall, que té sentiments contradictoris: per una banda, veu com augmenta la necessitat, i per l’altra, com les persones responen amb solidaritat i bona voluntat davant d’una crisi que encara no se sap quines conseqüències podrà tenir.
- Quin és el volum d'usuaris que atenen avui en dia?
- Comparativament, hem triplicat els usuaris que teníem durant la mateixa època de l'any passat. L'any passat vam arribar a 900 usuaris, comptant que després van venint de manera més o menys regular, i per tant això implica ja molta feina, i ara en tenim el triple.
- Són perfils nous?
- Sí, pensa que nosaltres som un reflex de la societat. Ara mateix tenim arquitectes, cantants, persones que vénen del món de la restauració, gent de l'àmbit del comerç que no pot tirar endavant i sostenir la seva vida... També atenem moltíssima gent que encara no ha cobrat l'ERTO, gent que s'ha quedat a l'atur i que tampoc ha cobrat el subsidi perquè no ha pogut localitzar el SOC...
- A banda d'ajuts directes en alimentació, l'ASAV també fa aquesta mena d'assessorament més de caràcter tècnic?
- Sí, per exemple a les persones que no localitzen el SOC els solem aconsellar que ho facin a través d'un gestor perquè tenen una signatura especial i els és més fàcil aconseguir hora, però si no poden econòmicament, també els atenem aquí.
Però ja durant el primer confinament vam engegar la xarxa Units farem força, formada per professionals de diversos àmbits, i que s'ha mantingut en el temps. Hi ha professionals del món jurídic, fiscal, laboral... que poden donar un cop de mà a qui ho necessiti. També hi ha gent del món de la geriatria, sociosanitari, de la dependència, de la logística, transports, professors... Tota mena de gent que, per la seva dedicació, pot - i vol - aportar alguna cosa.
- Han notat que ha augmentat el nombre de persones que vol col·laborar?
- Sí. La veritat és que Rubí és una ciutat molt solidària, i ja durant el primer confinament vam notar que moltes persones, per sobre de la por que poguessin tenir - aleshores encara hi havia més desconeixement sobre la malaltia que no pas ara - es van oferir de seguida a ajudar en el que poguessin. Hi va haver una primera onada de voluntaris, que han anat venint, i ara tornem a tenir una segona onada de sol·licituds de voluntariat.
- La "virtualització" de moltes coses els ha obligat a canviar alguns sistemes, també.
- Per exemple, el servei de reforç educatiu que tenim al local del Grup 25 de setembre es va aturar físicament, però hem continuat oferint-lo online. Les necessitats segueixen, i ens hem adaptat. També hem pogut cobrir necessitats d'ordinadors i altres materials gràcies a donacions d'empreses i particulars, perquè els nostres nens no es quedin enrere en l'àmbit tecnològic. També continuem amb les classes de reforç, sobretot de matemàtiques i català, gràcies a col·laboració de diversos professors, en especial dels Maristes, que estan molt oberts a ajudar-nos. El repartiment dels aliments també ha canviat, es continua fent al mateix local - situat al carrer Cervantes, 32 - però es fa dos cops per setmana, no quatre.
- Com ha estat - i és actualment - el paper de les administracions amb relació a l'ASAV?
- El problema que tenim, tant ells com nosaltres, és la manca de recursos i de personal. L'ASAV està coordinada amb els Serveis Socials municipals, i tots plegats anem saturats perquè no hi ha prou recursos humans ni econòmics. Les coses ja són complicades de per si, i es fa difícil tirar endavant, amb agilitat i rapidesa, els serveis que la societat demanda en l'àmbit de l'habitatge, laboral, alimentari...
La falta de recursos fa que tot s'endarrereixi i l'ajuda arribi més tard del que la família necessitaria, però la coordinació entre nosaltres és bona, tenim molt bona relació i objectius comuns: sortir com abans millor d'aquesta i ajudar el màxim de gent possible. També hi ha molta voluntat d'anar millorant sempre els processos i procediments perquè siguin més àgils.
- La burocràcia i els tràmits administratius continuen sent lents.
- Exacte. Nosaltres tenim un servei d'emergència per persones que una necessitat immediata però molts cops, per la falta de recursos que dèiem, no entren immediatament al circuit dels Serveis Socials. O també, per exemple, persones que no estan empadronades o no tenen papers i poden trigar a resoldre aquests tràmits, i que queden al descobert durant un determinat període de temps. La immediatesa no existeix i es triga un període de temps més llarg del que ens agradaria a les entitats.
- Continuen en contacte amb la resta d'entitats d'ajuda veïnal?
- Durant el primer confinament vam fer xarxa amb diverses entitats; per exemple el CRAC feia una recollida d'aliments que després distribuïa entre nosaltres, Frater Nadal i Càritas. Durant el primer confinament hi havia gent que encara tenia una certa resistència econòmica perquè encara tenia alguns estalvis, ara no hi ha estalvis, hi torna a haver molta necessitat alimentària. Les necessitats passen per: "tinc gana, no puc pagar l'habitatge ni els subministraments", bàsicament. Per tant hem tornat a engegar aquesta recollida d'aliments, que es fa des d'aquí - la seu de l'ASAV, al carrer Lumière, 7 - i també des del CRAC.
- L'entitat podria arribar a un punt de no poder atendre més persones?
- Bé, falta molt perquè tenim capacitat per atendre fins al doble d'usuaris d'ara. Però per això fem una crida a la solidaritat ciutadana: si no posem un granet de sorra cadascú de nosaltres, serà impossible donar suport alimentari a tota la gent que té necessitat, i que malauradament crec que encara seran més. Actualment tenim un volum de feina estrepitós, i molt angoixant, perquè les històries de vida de les persones que demanen ajuda són molt dures, però per continuar ajudant-les necessitem aliances amb la ciutadania, les empreses, les entitats...
L’entitat torna a necessitar l’ajuda dels rubinencs davant la segona onada del coronavirus. De tot plegat n’hem parlat amb la responsable de l’ASAV, Cristina Almirall, que té sentiments contradictoris: per una banda, veu com augmenta la necessitat, i per l’altra, com les persones responen amb solidaritat i bona voluntat davant d’una crisi que encara no se sap quines conseqüències podrà tenir.
- Quin és el volum d'usuaris que atenen avui en dia?
- Comparativament, hem triplicat els usuaris que teníem durant la mateixa època de l'any passat. L'any passat vam arribar a 900 usuaris, comptant que després van venint de manera més o menys regular, i per tant això implica ja molta feina, i ara en tenim el triple.
- Són perfils nous?
- Sí, pensa que nosaltres som un reflex de la societat. Ara mateix tenim arquitectes, cantants, persones que vénen del món de la restauració, gent de l'àmbit del comerç que no pot tirar endavant i sostenir la seva vida... També atenem moltíssima gent que encara no ha cobrat l'ERTO, gent que s'ha quedat a l'atur i que tampoc ha cobrat el subsidi perquè no ha pogut localitzar el SOC...
- A banda d'ajuts directes en alimentació, l'ASAV també fa aquesta mena d'assessorament més de caràcter tècnic?
- Sí, per exemple a les persones que no localitzen el SOC els solem aconsellar que ho facin a través d'un gestor perquè tenen una signatura especial i els és més fàcil aconseguir hora, però si no poden econòmicament, també els atenem aquí.
Però ja durant el primer confinament vam engegar la xarxa Units farem força, formada per professionals de diversos àmbits, i que s'ha mantingut en el temps. Hi ha professionals del món jurídic, fiscal, laboral... que poden donar un cop de mà a qui ho necessiti. També hi ha gent del món de la geriatria, sociosanitari, de la dependència, de la logística, transports, professors... Tota mena de gent que, per la seva dedicació, pot - i vol - aportar alguna cosa.
- Han notat que ha augmentat el nombre de persones que vol col·laborar?
- Sí. La veritat és que Rubí és una ciutat molt solidària, i ja durant el primer confinament vam notar que moltes persones, per sobre de la por que poguessin tenir - aleshores encara hi havia més desconeixement sobre la malaltia que no pas ara - es van oferir de seguida a ajudar en el que poguessin. Hi va haver una primera onada de voluntaris, que han anat venint, i ara tornem a tenir una segona onada de sol·licituds de voluntariat.
- La "virtualització" de moltes coses els ha obligat a canviar alguns sistemes, també.
- Per exemple, el servei de reforç educatiu que tenim al local del Grup 25 de setembre es va aturar físicament, però hem continuat oferint-lo online. Les necessitats segueixen, i ens hem adaptat. També hem pogut cobrir necessitats d'ordinadors i altres materials gràcies a donacions d'empreses i particulars, perquè els nostres nens no es quedin enrere en l'àmbit tecnològic. També continuem amb les classes de reforç, sobretot de matemàtiques i català, gràcies a col·laboració de diversos professors, en especial dels Maristes, que estan molt oberts a ajudar-nos. El repartiment dels aliments també ha canviat, es continua fent al mateix local - situat al carrer Cervantes, 32 - però es fa dos cops per setmana, no quatre.
Aliments recollits a la seu de l'ASAV per a la seva distribució Foto: ASAV
- Com ha estat - i és actualment - el paper de les administracions amb relació a l'ASAV?
- El problema que tenim, tant ells com nosaltres, és la manca de recursos i de personal. L'ASAV està coordinada amb els Serveis Socials municipals, i tots plegats anem saturats perquè no hi ha prou recursos humans ni econòmics. Les coses ja són complicades de per si, i es fa difícil tirar endavant, amb agilitat i rapidesa, els serveis que la societat demanda en l'àmbit de l'habitatge, laboral, alimentari...
La falta de recursos fa que tot s'endarrereixi i l'ajuda arribi més tard del que la família necessitaria, però la coordinació entre nosaltres és bona, tenim molt bona relació i objectius comuns: sortir com abans millor d'aquesta i ajudar el màxim de gent possible. També hi ha molta voluntat d'anar millorant sempre els processos i procediments perquè siguin més àgils.
- La burocràcia i els tràmits administratius continuen sent lents.
- Exacte. Nosaltres tenim un servei d'emergència per persones que una necessitat immediata però molts cops, per la falta de recursos que dèiem, no entren immediatament al circuit dels Serveis Socials. O també, per exemple, persones que no estan empadronades o no tenen papers i poden trigar a resoldre aquests tràmits, i que queden al descobert durant un determinat període de temps. La immediatesa no existeix i es triga un període de temps més llarg del que ens agradaria a les entitats.
- Continuen en contacte amb la resta d'entitats d'ajuda veïnal?
- Durant el primer confinament vam fer xarxa amb diverses entitats; per exemple el CRAC feia una recollida d'aliments que després distribuïa entre nosaltres, Frater Nadal i Càritas. Durant el primer confinament hi havia gent que encara tenia una certa resistència econòmica perquè encara tenia alguns estalvis, ara no hi ha estalvis, hi torna a haver molta necessitat alimentària. Les necessitats passen per: "tinc gana, no puc pagar l'habitatge ni els subministraments", bàsicament. Per tant hem tornat a engegar aquesta recollida d'aliments, que es fa des d'aquí - la seu de l'ASAV, al carrer Lumière, 7 - i també des del CRAC.
- L'entitat podria arribar a un punt de no poder atendre més persones?
- Bé, falta molt perquè tenim capacitat per atendre fins al doble d'usuaris d'ara. Però per això fem una crida a la solidaritat ciutadana: si no posem un granet de sorra cadascú de nosaltres, serà impossible donar suport alimentari a tota la gent que té necessitat, i que malauradament crec que encara seran més. Actualment tenim un volum de feina estrepitós, i molt angoixant, perquè les històries de vida de les persones que demanen ajuda són molt dures, però per continuar ajudant-les necessitem aliances amb la ciutadania, les empreses, les entitats...