28
de febrer
del
2019
Actualitzat
a la
13:37h
El darrer dijous de cada mes la plataforma Rubí per la Pau convoca una concentració davant de l'ajuntament, un espai de reflexió i reivindicació que sempre intenta dedicar-se a una temàtica concreta.
Aquest mes, i coincidint amb el 43è aniversari de la proclamació de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), que es va commemorar ahir, la concentració es dedicarà als milions de persones que viuen en campaments de refugiats en territori algerià i marroquí, en unes condicions molt precàries i sota estat de setge continu.
El Sàhara Occidental també serà un dels protagonistes del ple que s'iniciarà avui a les 17h, ja que diversos grups municipals (PSC, Cs, AUP i ICV) presentaran una moció de rebuig a l'espoli dels recursos naturals del territori per part del Regne del Marroc.
La concentració serà a les 19h davant de l'ajuntament.
El dret a l'autodeterminació del poble saharaui: reconegut, però mai respectat
La història del que es coneix com Sàhara Occidental comença l'any 1884, a la conferència de Berlín on els països europeus es varen repartir el territori africà colonitzat creant barreres artificials. El Sàhara Occidental va recaure en mans d'Espanya.
El 1956, quan Espanya entra a l'Organització de les Nacions Unides, i aquesta reconeix el dret a l'autodeterminació del poble saharaui i demana a Espanya que apliqui els principis de la descolonització. La resposta del govern franquista va ser declarar el Sàhara Occidental com a província, per no haver de seguir aquesta normativa. El 1967 Espanya es compromet a realitzar un referèndum d'autodeterminació, novament a instàncies de la ONU, però aquesta promesa mai es va complir.
El 1968 neix el Moviment Nacional d'Alliberament Saharaui, que aconsegueix unir gran part de la població, però les manifestacions seran durament reprimides. Cinc anys més tard, el 1973, es funda el Front Popular d'Alliberament de Saguia el Hamra i Riu d'Or, el Front Polisario.
El novembre de 1975 es produeix la Marxa Verda, i l'inici de la invasió militar marroquina, sense cap oposició per part de Madrid. De fet, pocs dies després se signarien els Acords Tripartits de Madrid pels quals Espanya lliura els territoris del Sàhara Occidental al Marroc i a Mauritània, tot i que el Tribunal de la Haia negués que aquests països tinguessin cap dret territorial sobre el Sàhara Occidental, reafirmant el dret a l'autodeterminació del poble saharaui.
El 27 de febrer de 1976, poc després de la retirada de les tropes espanyoles dels territoris saharauis, es proclama la República Àrab Saharaui Democràtica i el Front Polisario declara la guerra al Marroc i Mauritània. Mauritània es va retirar del terreny l'any 1979 després de signar un acord de pau amb la RASD i renunciar explícitament a les pretensions territorials sobre el Sàhara Occidental.
També el 1979, i pressionat per l'ONU, el Marroc es compromet a realitzar un referèndum d'autodeterminació que mai s'arribarà a celebrar.
Els actuals murs que avui dia divideixen el Sàhara en dues parts van començar a construir-se l'any 1980 per part del Marroc, amb l'ajuda de França i d'Israel. La guerra entre la RASD i el Marroc encara va durar onze anys més, fins el 1991, amb la intervenció mediadora de les Nacions Unides.
Aquest alto al foc acordat entre ambdues parts incloïa, també, el compromís de convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació l'any 1992. Un referèndum que no s'ha arribat a celebrar mai.
L'actualitat: campaments de refugiats, setge continu i espoli de recursos naturals
Milers de refugiats es troben en campaments prop de Tindouf, a Algèria, fugint de la cruel invasió marroquina del 1975. Es calcula que hi viuen unes 165.000 persones, en unes condicions de vida molt precàries, moltes vegades depenent de l'ajuda internacional. Els nens i nenes saharauis que participen dels programes de Vacances en pau venen d'aquesta regió.
Els territoris ocupats pel Marroc representen un 75% del territori del Sàhara Occidental, per contra del 25% que controla el Front Polisario. En aquesta petita part, a més, hi viuen pocs saharauis perquè hi ha una gran quantitat de mines antipersona i anticarros. Les denúncies de vulneració de drets humans de la població saharaui i la contínua repressió per part del Regne del Marroc son constants.
Pel què fa als recursos naturals del Sàhara Occidental, l'espoli ha estat constant des de l'època de la colonització i la posterior ocupació, tant espanyola com marroquina, però fa tot just uns mesos, es va despertar una nova polèmica per l'Acord de Comerç signat entre el Marroc i la Unió Europea, que inclou els territoris i aigües del Sàhara Occidental. Aquest decret, aprovat el 16 de gener de 2019, és contrari al Dret europeu i internacional, ja que el propi Tribunal de la Unió Europea considera el Marroc i el Sàhara Occidental dos territoris diferents i separats, i que cap acord comercial pot incloure el Sàhara Occidental sense el consentiment de la seva població.
Els diputats - també els espanyols - liberals, socialdemòcrates i populars de la Cambra Europea van votar majoritàriament a favor d'aquest acord comercial, mentre que només el grup dels Verds hi va votar en contra.
Aquest mes, i coincidint amb el 43è aniversari de la proclamació de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), que es va commemorar ahir, la concentració es dedicarà als milions de persones que viuen en campaments de refugiats en territori algerià i marroquí, en unes condicions molt precàries i sota estat de setge continu.
El Sàhara Occidental també serà un dels protagonistes del ple que s'iniciarà avui a les 17h, ja que diversos grups municipals (PSC, Cs, AUP i ICV) presentaran una moció de rebuig a l'espoli dels recursos naturals del territori per part del Regne del Marroc.
La concentració serà a les 19h davant de l'ajuntament.
El dret a l'autodeterminació del poble saharaui: reconegut, però mai respectat
La història del que es coneix com Sàhara Occidental comença l'any 1884, a la conferència de Berlín on els països europeus es varen repartir el territori africà colonitzat creant barreres artificials. El Sàhara Occidental va recaure en mans d'Espanya.
El 1956, quan Espanya entra a l'Organització de les Nacions Unides, i aquesta reconeix el dret a l'autodeterminació del poble saharaui i demana a Espanya que apliqui els principis de la descolonització. La resposta del govern franquista va ser declarar el Sàhara Occidental com a província, per no haver de seguir aquesta normativa. El 1967 Espanya es compromet a realitzar un referèndum d'autodeterminació, novament a instàncies de la ONU, però aquesta promesa mai es va complir.
El 1968 neix el Moviment Nacional d'Alliberament Saharaui, que aconsegueix unir gran part de la població, però les manifestacions seran durament reprimides. Cinc anys més tard, el 1973, es funda el Front Popular d'Alliberament de Saguia el Hamra i Riu d'Or, el Front Polisario.
El novembre de 1975 es produeix la Marxa Verda, i l'inici de la invasió militar marroquina, sense cap oposició per part de Madrid. De fet, pocs dies després se signarien els Acords Tripartits de Madrid pels quals Espanya lliura els territoris del Sàhara Occidental al Marroc i a Mauritània, tot i que el Tribunal de la Haia negués que aquests països tinguessin cap dret territorial sobre el Sàhara Occidental, reafirmant el dret a l'autodeterminació del poble saharaui.
El 27 de febrer de 1976, poc després de la retirada de les tropes espanyoles dels territoris saharauis, es proclama la República Àrab Saharaui Democràtica i el Front Polisario declara la guerra al Marroc i Mauritània. Mauritània es va retirar del terreny l'any 1979 després de signar un acord de pau amb la RASD i renunciar explícitament a les pretensions territorials sobre el Sàhara Occidental.
També el 1979, i pressionat per l'ONU, el Marroc es compromet a realitzar un referèndum d'autodeterminació que mai s'arribarà a celebrar.
Els actuals murs que avui dia divideixen el Sàhara en dues parts van començar a construir-se l'any 1980 per part del Marroc, amb l'ajuda de França i d'Israel. La guerra entre la RASD i el Marroc encara va durar onze anys més, fins el 1991, amb la intervenció mediadora de les Nacions Unides.
Aquest alto al foc acordat entre ambdues parts incloïa, també, el compromís de convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació l'any 1992. Un referèndum que no s'ha arribat a celebrar mai.
Campament prop d'un enclau militar de l'exèrcit marroquí (al fons) Foto: Wikimedia Commons
L'actualitat: campaments de refugiats, setge continu i espoli de recursos naturals
Milers de refugiats es troben en campaments prop de Tindouf, a Algèria, fugint de la cruel invasió marroquina del 1975. Es calcula que hi viuen unes 165.000 persones, en unes condicions de vida molt precàries, moltes vegades depenent de l'ajuda internacional. Els nens i nenes saharauis que participen dels programes de Vacances en pau venen d'aquesta regió.
Els territoris ocupats pel Marroc representen un 75% del territori del Sàhara Occidental, per contra del 25% que controla el Front Polisario. En aquesta petita part, a més, hi viuen pocs saharauis perquè hi ha una gran quantitat de mines antipersona i anticarros. Les denúncies de vulneració de drets humans de la població saharaui i la contínua repressió per part del Regne del Marroc son constants.
Pel què fa als recursos naturals del Sàhara Occidental, l'espoli ha estat constant des de l'època de la colonització i la posterior ocupació, tant espanyola com marroquina, però fa tot just uns mesos, es va despertar una nova polèmica per l'Acord de Comerç signat entre el Marroc i la Unió Europea, que inclou els territoris i aigües del Sàhara Occidental. Aquest decret, aprovat el 16 de gener de 2019, és contrari al Dret europeu i internacional, ja que el propi Tribunal de la Unió Europea considera el Marroc i el Sàhara Occidental dos territoris diferents i separats, i que cap acord comercial pot incloure el Sàhara Occidental sense el consentiment de la seva població.
Els diputats - també els espanyols - liberals, socialdemòcrates i populars de la Cambra Europea van votar majoritàriament a favor d'aquest acord comercial, mentre que només el grup dels Verds hi va votar en contra.