EN DIRECTE

El judici, minut a minut

Tota la informació relacionada amb judici contra l'independentisme

per Aida Morales, Tribunal Suprem, 4 de març de 2019 a les 09:36 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
« Entrades més recents
 09:55 Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos: "En les reunions de coordinació hi va haver intercanvi d'opinions entre Pérez de los Cobos i els comandaments dels Mossos".
 09:55 Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos: "Sànchez i Cuixart no eren interlocutors entre els Mossos i els manifestants, però en alguns moments se'ls va demanar que fessin aquesta funció".
 09:51 Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos: "En alguns moments del 20-S es produeixen algunes converses entre el dispositiu policial i Jordi Sànchez i, en menor mesura, Jordi Cuixart".
 09:51 Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos, nega que participés en cap dispositiu policial del 19-S.
 09:50 Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos: "Forn ens va dir que els Mossos havien d'actuar seguint el mandat judicial de la Fiscalia".
 09:50 Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos, diu que Forn els va deixar clar que Interior no es ficaria en les decisions dels Mossos en relació a la Fiscalia. "No se'ns va donar cap instrucció", ha afirmat.
 09:50 Joan Carles Molinero, comissari dels Mossos, assegura que el dispositiu Àgora no tenia res a veure amb el referèndum i deixa clar a Vox que era anterior a les ordres de Fiscalia.
 09:50 Joan Carles Molinero, comissari superior dels Mossos: "A la reunió del 19 de juliol mai es va parlar ni del procés ni de l'1-O. No es va donar cap directriu en aquest sentit".
 09:48 Joan Carles Molinero, comissari superior dels Mossos, que explica una reunió del juliol en què es va presentar Forn com a conseller.
 09:27 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació del judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Avui, la sessió estarà marcada per la declaració del comissari dels Mossos Joan Carles Molinero. Es tracta d'un testimoni important, que va participar en la reunió del 28 de setembre  i podrà confirmar, com han dit Trapero i López, si els Mossos van advertir el Govern que no es podia celebrar el referèndum. També podrà dir si, com va revelar ahir el número 2 de Trapero, Puigdemont va dir que declararia la independència si hi havia incidents l'1-O. 
 22:30 El cap dels Mossos durant el 155 entra al xoc amb el coronel Pérez de los Cobos. El testimoni de Ferran López posa en escac la versió de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil assenyalant que estaven "informats" del pla d'actuació de la policia catalana per frenar l'1-O. Per Oriol March i Sara González.
 22:15 ​Ferran López i el fracàs de les acusacions: les cinc claus de la sessió al Suprem. L'excomissari ratifica la declaració de Trapero, allunya els Mossos del Govern i combat els retrets de Pérez de los Cobos al dispositiu de la policia catalana. Per Bernat Surroca.
 22:00 CRÒNICA López segueix la «via Trapero» i desmunta el relat de la rebel·lió. El número dos del major dels Mossos durant el referèndum assegura que el cos mai va col·laborar amb l'1-O i revela que Puigdemont volia declarar la independència si hi havia "conflictes". Per Sara González i Oriol March des de Madrid. 
 19:23 Manuel Marchena suspèn la sessió, que es reprendrà demà a les 9.30h.
 19:21 Un altre agent de la Guàrdia Civil diu que els vehicles aparcats a Economia estaven destrossats i plens d'escombraries per dins. "L'estat dels vehicles era de molta brutícia", ha assegurat a instàncies de la Fiscalia.
 19:21 L'agent de la Guàrdia Civil que va inspeccionar els vehicles d'Economia diu que van recollir mostres biològiques dels cotxes i es van analitzar. "Vam obtenir el perfil genètic de dos homes", ha explicat.
 19:16 L'agent de la Guàrdia Civil que va inspeccionar els vehicles d'Economia diu a Vox que no van fer cap valoració econòmica dels danys dels cotxes.
 19:15 L'agent de la Guàrdia Civil que va inspeccionar els vehicles d'Economia assegura que els manifestants van punxar les rodes amb "objectes punxants o armes blanques".
 19:15 L'agent de la Guàrdia Civil que va inspeccionar els vehicles aparcats a Economia assegura que els cotxes estaven "irreconeixibles": "Van arrencar retrovisors, les finestretes estaven trencades i el capó abonyegat", assegura a preguntes del fiscal.
 19:09 Un tinent de la Guàrdia Civil descriu que els Mossos els van "increpar" i cridar "vergonya" metre actuaven a Castellgalí. Assegura que la gent els "fustigava" i buscava "provocar-los" perquè "perdessin els papers" i ho poguessin gravar amb el mòbil.
 18:40 Diversos agents han admès que els concentrats cridaven "Som gent pacífica, només volem votar" i un d'ells ha assegurat que, quan marxaven, els "pressionaven cantant". Un d'ells ha explicat que un manifestant va intentar treure-li l'arma, però que no el va poder identificar perquè va passar "en segons". Sobre el paper dels Mossos a la zona, la majoria han assegurat que no els van ajudar i un capità ha explicat que una mossa va "col·laborar en certa mesura".
 16:24 Just després del comissari Ferran López, estan citats a declarar al Tribunal Suprem una dotzena d'agents policials de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional per relatar l'actuació als col·legis electorals durant la jornada de l'1-O. La majoria han assegurat que van patir lesions lleus i que els manifestants els van escridassar i amenaçar, malgrat que alguns d'ells no han especificat què deien els votants perquè no entenen el català. Ho podeu llegir aquí. 
 16:20 Un agent de la Guàrdia Civil explica que li van clavar una puntada de peu als genitals l'1-O a Callús. "Se'm va inflamar el testicle esquerra", ha dit. El testimoni explica que no van fer ús de les porres, però sí dels escuts. Diu, també, que no va veure gent plorant però si cridant "Som gent pacífica". Ha admès que en aquella actuació cap més agent va resultar ferit.
 16:19 Declara ara un agent de la Guàrdia Civil ferit l'1-O a Callús. Ha explicat que li van clavar una puntada de peu als genitals l'1-O. "Se'm va inflamar el testicle esquerra", ha dit.
 16:18 El tribunal considera "prematur" fer un acarament entre Ferran López i Pérez de los Cobos i posposa la decisió.
 16:12 ÚLTIMA HORA El Suprem ajorna la decisió sobre el cara a cara entre López i Pérez de los Cobos. El president de la sala segona, Manuel Marchena, assegura que es fixarà una posició després de la prova documental. Informen Oriol March i Sara González des de Madrid.
 14:10 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. 
 14:00 Ferran López, número 2 de Trapero, diu que l'1-O les crides que feien Jordi Cuixart i Òmnium eren de "caràcter pacífic". 
 13:55 Ferran López, número 2 de Trapero, insisteix que el passadís que van proposar el 20-S era "segur". "Se'ns va oferira una via alternativa i vam optar per aquesta altra", ha dit.
 13:50 Ferran López, número 2 de Trapero, respon ara les preguntes de Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart.
 13:47 "Pérez de los Cobos no ens va donar cap indicació per aturar les activitats que es feien a les escoles els dies abans de l'1-O".
 13:47 Ferran López, número 2 de Trapero: "Els Mossos no vam pensar que els actes als centres abans de l'1-O tinguessin res a veure amb el referèndum. Pérez de los Cobos tampoc ens va donar cap indicació".
 13:39 Ferran López, número 2 de Trapero: "Pérez de los Cobos no ens va retreure mai la nostra actuació prèvia a l'1-O".
 13:39 Ferran López, número 2 de Trapero, explica que el 20-S van destinar 400 agents a Economia i insisteix que el cap d'ordre públic que estava al departament va desaconsellar càrregues policials a primera hora del matí.
 13:39 Ferran López, número 2 de Trapero: "El 20-S a les 8h, la Guàrdia Civil ens va informar que es farien escorcolls, però sense especificar quins ni a on".
 13:37 Ferran López, número 2 de Trapero: "Forn no va introduir cap canvi ni cap directriu en el funcionament dels Mossos quan va ser nomenat conseller".
 13:29 Acaba l'interrogatori de l'Advocacia de l'Estat i és el torn de les defenses. Comença preguntant Xavier Melero.
 13:29 Ferran López, número 2 de Trapero: "Hi ha haver peticions de suport que desafortunadament no van ser ateses. Era impossible atendre 2.300 peticions d'ordre públic".
 13:28 Ferran López, número 2 de Trapero: "El mandat judicial deia que s'havia de confiscar el material electoral dels centres de votació, també en aquells que ja havien tancat".
 13:16 Ferran López, número 2 de Trapero, insisteix que tots els binomis dels Mossos tenien "molt clar" quin era el mandat judicial que havien de complir.
 13:16 Ferran López, número 2 de Trapero: "Pérez de los Cobos va validar la presència de binomis dels Mossos en els centres de votació".
 13:16 Ferran López, número 2 de Trapero: "En les actuacions del 29 i 30 de setembre no vam rebre cap informació sobre la presència d'urnes a les escoles que vam escorcollar".
 13:16 Ferran López, número 2 de Trapero, explica que els actes previs a l'1-O a les escoles eren "públics i publicitats". "No vam considerar que fossin actes preparatoris del referèndum", deixa clar a l'Advocacia de l'Estat.
 13:16 Ferran López, número 2 de Trapero: "L'1-O vam fer allò que se'ns va demanar".
 13:16 Ferran López, número 2 de Trapero: "Tothom sabia que l'1-O hi hauria molta gent als centres de votació. Era el que estava previst i és el que va passar".
 13:15 Ferran López, número 2 de Trapero: "El nombre d'efectius que van posar els Mossos l'1-O era el màxim que podien posar".
 13:15 Ferran López, número 2 de Trapero, reitera que l'escenari que plantejàvem l'1-O era d'una alta mobilització i resistència passiva.
 13:15 Ferran López, número 2 de Trapero: "No vam organitzar cap dispositiu dels Mossos l'1-O, sinó que formàvem part d'un dispositiu conjunt en què els Mossos eren la primera part".
 13:01 Ferran López, número 2 de Trapero: "En tots els actes anomenats de campanya del referèndum hi va haver presència dels Mossos a petició de la fiscalia".
 13:01 Ferran López, número 2 de Trapero: "No es compta amb Sànchez per organitzar res. Només amb l'ajuda dels voluntaris per facilitar l'actuació de la policia".
 13:01 Ferran López, número 2 de Trapero: "L'ajuda que van prestar els voluntaris era aïllar els manifestants de la policia perquè nosaltres tinguéssim marge per treballar".
 13:01 Ferran López, número 2 de Trapero, assegura que el passadís que van proposar a la secretària judicial del 13 era "segur".
 13:01 Ferran López, número 2 de Trapero: "Fins a les 23h no sabem del cert que el registre judicial a Economia no havia acabat".
 13:01 Ferran López, número 2 de Trapero, assegura que Jordi Sànchez només va ajudar a intentar fer un passadís de voluntaris de l'ANC i deixa clar que no va tenir cap més paper en el dispositiu de seguretat del 20-S a Economia.
 13:00 Ferran López, número 2 de Trapero: "En totes les manifestacions ens posen en contacte amb els organitzadors i els demanem que col·laborin amb la seguretat de l'acte".
 12:49 Ferran López, número 2 de Trapero: "La multitud de gent i la seva voluntat de nou moure's va fer impossible establir un perímetre de seguretat davant d'Economia el 20-S".
 12:49 Ferran López, número 2 de Trapero: "Vam fer tot el que vam poder el 20-S. Hi havia moltes actuacions".
 12:49 Ferran López, número 2 de Trapero, insisteix que no tenien informació del dispositiu de la Guàrdia Civil el 20-S. "Si ho haguéssim sabut, potser hauríem pogut fer una cosa diferent", ha dit.
 12:49 Ferran López, número 2 de Trapero: "El 20-S no es van poder retirar els vehicles de la Guàrdia Civil per la gran quantitat de gent que hi havia a Economia".
 12:49 Ferran López, número 2 de Trapero: "Els detinguts no van estar mai en disposició d'entrar el 20-S a Economia. A les 12h, la Guàrdia Civil ens diu que renuncia a l'entrada dels detinguts".
 12:49 Ferran López, número 2 de Trapero: "No es va fer el passadís el matí del 20-S a Economia perquè el cap d'ordre públic del dispositiu va dir que era impossible".
 12:49 Ferran López, número 2 de Trapero: "La primera petició que rebem de la Guàrdia Civil el 20-S és en relació a l'entrada dels detinguts en cotxe a Economia".
 12:49 Es reprèn la declaració de Ferran López, que respon les preguntes de l'Advocacia de l'Estat.
 12:22 
 12:09 Alcaldes i representants de municipis que van viure les càrregues policials de l'1 d'octubre de 2017 han denunciat aquest dimecres a Madrid les "mentides" de les compareixences dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al Tribunal Suprem. Onze representants d'alcaldies del PDECat, ERC i dels comuns han participat a l'acte organitzat per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) amb l'objectiu d'explicar "la veritat" del que va passar el dia del referèndum de l'1-O. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha afirmat que el relat dels policies és "inventat" i "fals". El tinent d'alcaldia de Barcelona Jaume Asens ha assegurat que és un relat "tergiversat" que "no té res a veure amb la realitat" i ha criticat que "pretén reescriure la història" i "introduir el marc mental de la rebel·lió".
 12:00 Ferran López, número 2 de Trapero: "El 20-S a Economia vam enviar tot el que vam poder d'ordre públic, totes les unitats disponibles".
 11:57 LA CAVERNA, A JUDICI La violència de l’1-O. "El Mundo" troba finalment rastres de violència davant l’escola Ramon Llull mentre la resta de diaris donen lliçons de democràcia. Per Joan Canela
 11:57 Ferran López, número 2 de Trapero, respon ara les preguntes de l'Advocacia de l'Estat.
 11:57 Ferran López, número 2 de Trapero: "L'1-O es retira una parella de Mossos perquè donava una imatge que no era la que s'havia decidit en els dies anteriors".
 11:46 Ferran López, número 2 de Trapero, explica que es van revisar imatges de les actuacions dels Mossos durant l'1-O per veure si s'havia actuat de manera "insuficient".
 11:46 Ferran López, número 2 de Trapero: "Tornaria a prendre la decisió de no enviar la Brimo als centres de votació l'1-O".
 11:46 Ferran López, número 2 de Trapero, explica el paper de la Brimo el dia 1-O. Diu que no la van mobilitzar per tot el territori perquè a Barcelona hi havia previstes dues manifestacions importants.
 11:46 Ferran López, número 2 de Trapero, explica que no hi va haver incidents entre els binomis i els votants, i explica que van requisar urnes, mòbils i ordinadors per poder investigar després els fets.
 11:45 Ferran López, número 2 de Trapero: "El mandat judicial era atemporal. Podíem tancar els col·legis en el moment més adient".
 11:34 Ferran López, número 2 de Trapero: "Els binomis dels Mossos eren la primera part d'un dispositiu conjunt entre els tres cossos policials".
 11:34 Ferran López, número 2 de Trapero, diu que l'ordre de la magistrada del TSJC canvia totalment l'ordre de la Fiscalia. Assegura que mai es va acordar que fossin només els Mossos qui anessin als centres de votació abans de l'1-O.
 11:23 Ferran López, número 2 de Trapero: "Puigdemont ens va dir que, si hi havia violència o incidents, declararia la independència".
 11:23 Ferran López, número 2 de Trapero, diu que Puigdemont, Junqueras i Forn no tenien discrepàncies en la defensa del referèndum davant dels Mossos.
 11:23 Ferran López, número 2 de Trapero, diu que hi va haver una situació de "desemparament per part del govern". "Ells empenyien cap a una banda i els Mossos cap a una altra", ha dit.
 11:16 Ferran López, número 2 de Trapero, insisteix repetidament que els Mossos tenien clar que acatarien el mandat judicial d'impedir el referèndum.
 11:16 Ferran López, número 2 de Trapero: "Quan Forn parlava de què havien de fer els Mossos, ho feia havent dit abans que el Govern i els Mossos eren compartiments estancs".
 11:16 Ferran López, número 2 de Trapero: "Forn mai va fer-nos cap indicació sobre què havien de fer els Mossos".
 11:16 Ferran López, número 2 de Trapero: "En la primera reunió que vam tenir, Forn ens va dir que volia deixar al marge els Mossos del seu compromís polític".
 11:16 Ferran López, número 2 de Trapero: "El missatge va ser clar: si es tirava endavant amb el referèndum, hi hauria problemes".
 11:08 Ferran López, número 2 de Trapero: "Ens preocupava fer una actuació 'quirúrgica' l'1-O per evitar problemes majors".
 11:08 Ferran López: "Vam fer una segona reunió amb el Govern per insistir en el missatge de preocupació dels Mossos per l'1-O".
 11:08 Ferran López, número 2 de Trapero: "La resposta de Puigdemont i Forn a les nostres preocupacions sobre l'1-O va ser: 'En prenem nota'".
 11:08 Ferran López, número 2 de Trapero: "Vam dir al Govern que era evident que d'una manera o altra hi hauria incidents l'1-O. Ens van escoltar però no ens van donar resposta. La nostra sensació no va ser optimista".
 11:08 Ferran López, número 2 de Trapero: "Vam plantejar un escenari en què era fàcil un 'incendi' el dia 1-O". 
 11:08 Ferran López respon ara a la Fiscalia. Pregunta sobre reunions prèvies a l'1-O, que van ser demanades pels Mossos i on hi van participar membres del Govern.
 10:52 Ferran López, número 2 de Trapero: "Desconec si els informes previs a l'1-O arribessin a Forn".
 10:52 Ferran López, número 2 de Trapero: "No hi va haver mai cap seguiment dels Mossos a les forces i cossos de seguretat de l'Estat".
 10:52 Ferran López, número 2 de Trapero: "El dispositiu de l'1-O no va ser dels Mossos, va ser conjunt". 
 10:52 Ferran López, número 2 de Trapero, explica que el Govern els va dir que tenien el mandat de celebrar el referèndum, malgrat l'oposició dels Mossos.
 10:52 Ferran López, número 2 de Trapero: "Els Mossos mai van col·laborar en la preparació ni en la celebració del referèndum".
 10:52 Ferran López, número 2 de Trapero, parla d'una reunió amb Puigdemont, Junqueras, Forn i Forcadell. "Vam demanar la Govern que complís la llei. Es donava per descomptat que nosaltres compliríem amb el mandat judicial".
 10:41 Ferran López, número 2 de Trapero, parla d'un clima de "tensió social" i "efervescència" els dies previs a l'1-O. "Vam demanar a Puigdemont i Forn que es complís el mandat de no muntar el referèndum", ha deixat clar.
 10:38 Ferran López, número 2 de Trapero: "Vam deixar ben clar en una nota interna que acatàvem el nomenament de Pérez de los Cobos, però que no compartíem la figura que havia de coordinar el dispositiu de l'1-O". 
 10:37 Ferran López, número 2 de Trapero: "L'1-O hi va haver alguns problemes mecànics letals pel que fa a la informació entre les diferents cèl·lules policials desplaçades". 
 10:31 Ferran López, número 2 de Trapero, explica que la informació que enviaven l'1-O anava a Madrid, no a les cèl·lules de seguiment del dispositiu de l'1-O .
 10:31 Ferran López, número 2 de Trapero, explica que va oferir un "centre de comandament únic" per coordinar el dispositiu de l'1-O i insisteix que tot hauria anat millor si s'hagués fet així.
 10:31 Ferran López, número 2 de Trapero: "Es va decidir que els Mossos estiguessin a les entrades de les escoles i centres de votació l'1-O".
 10:24 Ferran López, número 2 de Trapero: "El 25-S vam celebrar la primera reunió de coordinació per al dispositiu de l'1-O. Sempre van ser reunions cordials, no hi va haver discrepàncies".
 10:24 Ferran López, mà dreta de Trapero: "El 20-S vam donar suport als escorcolls que es van fer a Barcelona. Vam atendre les peticions".
 10:24 Ferran López, número 2 de Trapero, diu que sempre s'assegurava que les peticions d'ajuda de la Guàrdia Civil fossin ateses.
 10:24 Ferran López, número 2 de Trapero: "A Unipost vam enviar unitats d'ordre públic i un vehicle dels Mossos va quedar danyat".
 10:23 Ferran López, número 2 de Trapero, admet que la comitiva judicial va tenir dificultats per entrar i sortir d'Unipost el 19-S arran de la concentració que hi havia a la porta.
 10:23 Ferran López, número 2 de Trapero, parla ara dels escorcolls a Unipost. "A les 8 del matí del 19-S ens arriba la petició de suport de la Guàrdia Civil", ha dit a preguntes de Vox.
 10:15 Ferran López, número 2 de Trapero: "Els Mossos estàvem absolutament disposats a complir amb el mandat judicial d'impedir el referèndum".
 10:15 Ferran López, número 2 de Trapero, explica que van dir a Forn que eren un "error" les seves declaracions en relació als Mossos i el referèndum. "Ens col·locava en una situació que no era on estàvem instal·lats", ha dit.
 10:15 Ferran López, número 2 de Trapero: "Mai vam rebre cap instrucció de Forn respecte a l'1-O".
 10:15 Ferran López, número 2 de Trapero, nega que el dispositiu Àgora tingués res a veure amb l'ordre de la Fiscalia d'impedir el referèndum.
 10:15 Ferran López, número 2 de Trapero: "El major va fer una nota interna per comunicar a tots els agents la interlocutòria judicial de la Fiscalia".
 10:09 Ferran López, número 2 de Trapero, explica que va demanar als caps de cada comissaria que s'impliquessin personalment per impedir el referèndum. 
 10:09 Ferran López, número 2 de Trapero, respondrà primer a les preguntes de Vox. Explica que coneixia la instrucció judicial de requisar el material electoral de l'1-O.
 09:15 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la sessió d'aquest dimecres al Tribunal Suprem. Avui és el dia més important de la setmana i estarà protagonitzat per la declaració de Ferran López, el número 2 de Josep Lluís Trapero. Com el major, López posarà a prova el relat de la rebel·lió. Us donem les claus d'aquesta declaració en aquest article d'Oriol March i Sara González, que us informaran del que passi avui a Madrid. 
 22:15 El «fruit de l'arbre enverinat»: la via de les defenses per tombar la causa al Suprem. Els advocats dels líders independentistes intenten demostrar que la fase d'instrucció estava plena d'irregularitats per emparar-se en aquesta doctrina legal. Per Sergi Ambudio.
 22:00 La culpa és de la víctima: les cinc claus de la sessió al Suprem. Els atacs als Mossos, una actuació suposadament escrupolosa a la seu de la CUP el 20-S i el clima "prerevolucionari" a Catalunya han marcat la jornada del judici d'aquest dimarts. Per Bernat Surroca.
 19:04 L'inspector que va analitzar les imatges gravades per la policia l'1-O admet que no sap si es van manipular. El testimoni diu que desconeix si els agents tenien alguna ordre d'encendre i apagar les càmeres que portaven. Informa Bernat Surroca. 
 19:04 L'inspector ha explicat que va rebre un material derivat de la policia científica. "Vaig rebre el material bolcat per part de la policia científica", ha dit a la Fiscalia, i ha assegurat que va examinar tots els vídeos que li van ser entregats. En total, 66 vídeos repartits en 9 carpetes. "Vaig fer un visionat ampli, pràcticament vuit hores de  vídeo", ha afirmat, i ha dit que va poder comprovar que eren imatges de les càmeres que duien els agents de l'1-O.
 19:03 L'últim testimoni del dia ha estat l'inspector de la policia espanyola que va analitzar les imatges enregistrades per la policia l'1-O. A preguntes de les defenses, el policia ha admès que no sap si les imatges que ell va rebre van ser editades o manipulades abans. Tot plegat ha vingut arran d'una pregunta de Jordi Pina, que ha insistit en saber si ell pot determinat si les imatges que va rebre de la policia científica havien estat editades prèviament.
 18:43 A preguntes de les defenses, l'agent ha dit que en els vídeos seleccions hi ha "de tot". "Vam fer una acta ressenya amb cadascuna de les intervencions assenyalant el més significatiu de cara a la investigació", ha dit en resposta a Xavier Melero. I a preguntes de Jordi Pina, el policia ha insistit que no van seleccionar imatges i que les gravacions íntegres "es van aportar sense modificacions". En el cas concret de Lleida i Tarragona, a preguntes de Benet Salellas, ha dit que "no hi ha imatges" i ha assegurat que en desconeix el motiu.
 18:43 Un dels testimonis d'aquest dimarts ha estat el policia espanyol responsable de la policia judicial de Barcelona l'1-O. Ha explicat que després de visionar els vídeos del dia del referèndum, van fer un informe explicant que els ciutadans van exercir una resistència "activa i passiva" contra l'actuació judicial. Durant la seva intervenció, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha hagut de cridar l'atenció del fiscal perquè el testimoni estava descrivint vídeos que, com ha dit Marchena en diverses ocasions, seran vistos per la sala durant la fase de la prova documental.
 17:55 Més tard ha estat el torn de l'agent dels Mossos que presumptament va increpar els agents de la Guàrdia Civil a Lleida. Ha explicat que va veure el grup de persones caminant i els miraven fixament. "El meu company em va dir, en veu baixa, que aquella gent podien ser piolins", ha dit, i ha afegit que una persona del grup es va girar i va fer gestos. Ha negat categòricament que aplaudissin ni insultessin els agents. "Pels gestos que van fer, gesticulant, vam deduir que podien ser agents de la Guàrdia Civil", ha explicat al fiscal. Ha dit també que, quan van marxar, va posar els fets en coneixement del seu superior.
 17:08 El cinquè agent ha estat un agent de la Guàrdia Civil que ha relatat un incident que va viure el 2-O a Lleida. Ha explicat que uns agents dels Mossos els van "aplaudir despectivament". Els agents van demanar explicacions: "Ens van dir que n'estaven fins al capdamunt de nosaltres", ha dit. Després, més gent es va sumar als aplaudiments. "Ens van dir 'fills de puta' i els vianants ens van aplaudir", ha explicat a preguntes de la Fiscalia, i ha afegit que van decidir marxar perquè s'acumulava gent que aplaudia. "Tres companys em van comentar que una patrulla dels Mossos els havia enregistrat amb e mòbil, però jo no ho vaig veure", ha dit. A preguntes de les defenses, ha dit que mai abans havia tingut problemes amb els ciutadans de Lleida.
 17:01 El quart testimoni de la tarda ha estat el cap de la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, que ha relatat, a preguntes de la Fiscalia, els fets del 20-S en aquell municipi. Ha dit que unes 100 persones es van concentrar a fora de l'edifici per protestar per les detencions d'aquell dia. Ha explicat que els concentrats no portaven cartells de l'ANC. Ha dit que hi va haver incidents "aïllats" amb algunes persones que els van increpar.
 16:55 El segon i el tercer testimonis d'aquest dimarts han estat dos agents de la Guàrdia Urbana de Badalona que van participar de la sostracció de cartells de l'1-O el 25 de setembre de 2017. En els fets hi van estar implicats el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i el tinent d'alcalde de Badalona José Téllez. Els dos testimonis els han acusat d'impedir que fessin la seva feina i requisessin propaganda del referèndum a un grup de gent que els enganxava en un fanal. El primer testimoni ha assegurat que l'actuació de Cuixart els va fer sentir "desautoritzats", però el segon ha negat sentir-se així. Us ho expliquem aquí.  
 14:49 La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha fet una crida perquè la resposta a una possible sentència condemnatòria en el judici de l'1-O sigui "del país i la societat civil" i que, per tant, vagi més enllà del Govern. Durant la roda de premsa d'aquest dimarts al migdia al Palau de la Generalitat, posterior al Consell Executiu, la portaveu ha subratllat que la reacció a una eventual condemna no es pot conformar amb una decisió del Govern. Budó creu que cal que l'executiu de Quim Torra, alcaldes i entitats municipalistes i de la societat civil vagin "a l'una" per treballar aquesta reacció. Pel que fa a les converses sobre aquesta estratègia, Budó s'ha limitat a dir que cal esperar al resultat del judici del Suprem.
 14:03 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. 
 14:02 A preguntes de la Fiscalia ha explicat que ja feia anys que a Catalunya es produïen "incidents", però ha concretat que els fets de "més gravetat" es va començar a produir el setembre del 2017 amb la convocatòria del referèndum i l'aprovació de les lleis de desconnexió. Durant aquells dies, ha assegurat que hi va haver molts incidents en què els policies espanyols va nser víctimes d'"atacs" que "encara continuen". Més tard, a preguntes de les defenses, ha anat una mica més enllà i ha qualificat l'ambient previ a l'1-O com a "prerevolucionari". En els mesos de setembre i octubre, ha dit que hi va haver situacions de molta tensió, especialment el 20-S.
 13:36 El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola insisteix que l'1-O els ciutadans estaven "organitzats" perquè el seu comportament era similar en els diversos col·legis.
 13:30 A preguntes de les defenses, ha admès que ell no va ser present en l'intent de la policia espanyola a la seu de la CUP i ha reiterat que tot el material que es va requisar era "relacionat amb el referèndum". "Vam considerar que un cartell de remunicipalització de l'aigua podia ser també per promocionar el referèndum", ha explicat.
 13:27 El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola assegura que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van fer crides a votar l'1-O a través de les xarxes socials. 
 13:22 Pel que fa al 3 d'octubre, l'agent ha qualificat l'ha definit com una "revolta general". Ha assegurat que aquell dia, a la Prefectura Superior de la Policia a Barcelona, els agents van ser "assetjats durant hores" per gent que els insultava i amenaçava, i ha dit que els manifestants tenien una "voluntat intimidatòria" amb "cridòria constant".  "Allò va ser un 'escrache'", ha insistit, i ha assegurat que es van llançar "artefactes incendiaris, ampolles...": "No eren avions de paper", ha ressaltat.
 13:21 El cap de la Brigada d'Informació diu, a preguntes de les defenses, que els policies estan sotmesos a controls molt estrictes. "Si hi ha hagut algun excés per part d'algun funcionari, segur que els mecanismes de control funcionaran", ha dit. Ha admès també que hi va haver alguna "actuació desproporcionada" l'1-O.
 13:12 El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola admet que no sap quants agents van anar a l'hospital per les ferides que van patir l'1-O, però xifra en 72 els policies lesionats que van necessitar atenció mèdica.
 13:11 El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola diu que l'objectiu era que no s'obrissin els col·legis electorals i, després, requisar tot el material del referèndum.
 13:01 El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola l'1-O assegura que no va presenciar presencialment els incidents que diu que hi va haver durant el referèndum. 
 13:00 A preguntes de les defenses, el testimoni ha dit que dels 229 vehicles camuflats de la policia espanyola es van detectar un seguiment a més de 200 per part dels Mossos. "Això no és normal", ha dit. 
 12:00 Espionatge i passivitat: un comandament de la policia espanyola carrega contra els Mossos per l'1-O. El cap de la Brigada d'Informació de la Policia Nacional relata un setembre i octubre d'"incidents greus i atacs" que encara continuen. Informa Bernat Surroca.
 12:00 El cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola ha explicat que a la seu de la CUP va començar a arribar gent "amb actitud hostil" i van prendre la decisió d'enviar agents d'ordre públic per protegir els agents. "Es va fer una actuació molt mesurada sense l'ús de la força, això és el que va fer que els militants i concentrats poguessin entrar i sortir del local i organitzar una festa", ha apuntat. "Quan les nostres unitats es van presentar a la seu de la CUP van ser rodejats amb una actitud violenta, van rebre cops i llançament d'objectes", ha assegurat, i s'ha basat en vídeos que, ha diu, s'han aportat a la causa.
 12:00 Pel que va el 20-S, el cap de la Brigada d'Informació de la policia espanyola ha assegurat que investigaven d'on sortia la propaganda del referèndum i van arribar a la conclusió que sortia, també, de la seu del partit anticapitalista. "Vam veure una furgoneta que descarregava uns palets amb el que semblava propaganda del referèndum", ha assegurat, i ha explicat que van sol·licitar una ordre d'entrada i registre a la seu per poder confiscar el material.
 11:34 El cap de la Brigada d'Informació ha acusat els Mossos de "mentir" quan deien que requisaven material del referèndum. "En alguns casos es deixaven o s'entregaven urnes i els Mossos deien que les havien requisat. Era mentida", ha assegurat l'agent. Ha relatat també que en algun cas els votants van encerclar un vehicle de la policia i que els Mossos no s'hi van presentar. "No es va atendre cap requeriment d'ajuda que vam fer als Mossos", ha assegurat.
 11:34 L'agent ha dit que van tenir accés a 271 comunicats en què els Mossos informen de la ubicació de les unitats de la policia espanyola a Barcelona. "Això va passar a les quatre províncies", ha dit. El policia ha dit que en alguns dels documents apareixien noms d'agents de la policia que havien estat objecte de seguiment. "Els Mossos ens van dir que tenien instruccions per identificar tots els policies nacionals que treballessin aquells dies a Catalunya", ha dit a la Fiscalia. 
 11:34 L'actitud dels Mossos, ha dit, va ser "passiva" i en alguns casos d'"obstaculització" de la tasca de la resta de cossos policials. "Sento dir això perquè estic segur que en el cos des Mossos hi ha excel·lents professionals que haurien volgut col·laborar", ha valorat el testimoni, i ha afirmat amb rotunditat que els Mossos informaven dels moviments de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
 10:58 L'agent ha relatat més incidents en col·legis d'arreu de Catalunya. Ha assegurat que es va utilitzar la força "amb tota la mesura possible". Ha parlat, per exemple, de quatre agents ferits a Tarragona i, en un col·legi on un home va patir un infart, ha assegurat que va ser el cap de l'operatiu qui va intentar atendre'l "aturant tot el dispositiu" i "malgrat l'hostilitat". 
 10:58 "Vam tenir incidents en la majoria dels centres on vam acudir per intentar impedir la votació", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. "Els més greus van ser a Barcelona, a l'escola Ramon Llull, on vam tenir dificultats per entrar i encara més per sortir", ha dit, i ha relatat un episodi de violència i agressions. "Els nostres policies van rebre cops, agressions, llançament de tanques metàl·liques", ha dit, per justificar l'ús de pilotes de goma, i ha acusat Español de tenir una "actitud hostil" i "agredir policies".
 10:58 El primer testimoni del dia ha estat el comissari en cap de la brigada provincial d'informació de la prefectura superior de la Policia Nacional espanyola a Catalunya durant l'1-O. L'agent ha relatat com es va viure el 20-S a la seu de la CUP i ha repassat els fets del dia del referèndum. Ell va ser l'autor d'un informe que va enviar al TSJC on va resumir els incidents més destacables de l'1-O. Ha fet especial èmfasi a l'escola Ramon Llull, on ha admès que van disparar pilotes de goma i van ferir un dels votants (Roger Español, que va perdre un ull per culpa del projectil).
 09:42 El número dos de Trapero irromp en la vuitena setmana del judici. Ferran López, que va assumir el comandament dels Mossos durant el 155, declara dimecres en una fase que segueix marcada pels testimonis de la Guàrdia Civil. Per Oriol March
 09:42 L'agenda és atapeïda durant tot el mes d'abril, especialment la setmana de Sant Jordi. Hi estan citats, entre d'altres, el vicepresident Pere Aragonès i els consellers que van deixar el Govern durant el mes de juliol previ al referèndum. Es tracta, per exemple, de Meritxell Ruiz, Jordi Baiget i Jordi Jané. Joan Vidal de Ciurana, secretari del Govern fins tres mesos abans de la votació, també està citat aquella setmana.
 09:40 La setmana al Suprem, en tot cas, arrenca amb els testimonis del comissari en cap de la brigada d'informació de la comandància superior de policia de Catalunya i del comissari en cap de la brigada provincial de policia judicial de Barcelona. Quan acabin, serà el torn d'un inspector de la policia espanyola, de dos guàrdies urbans de Badalona i de guàrdies civils i Mossos d'Esquadra.
 09:27 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la vuitena setmana del judici de l'1-O, que estarà marcada per la declaració del comissari Ferran López, el número 2 de Josep Lluís Trapero. Això serà dimecres. Aquesta setmana també declararan agents de guàrdia civil –citats per les acusacions- que van actuar el diversos col·legis electorals de municipis com Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta, Garrigàs, Sant Carles de la Ràpita o Montroig del Camp.
 17:24 Manuel Marchena suspèn la sessió, que es reprendrà dimarts vinent a les 10h. 
 17:24 L'artefacte va ser llançat en un pati d'accés als garatges, amb fulles i cables. "Patia perquè no es propagués", ha explicat, i ha afegit que el llançament d'aquest objecte va afectar la gent que vivia a la caserna i moltes famílies van ubicar les habitacions dels nens a la part interior de l'edifici. "Podia ser una escalada. Un dia et llancen un artefacte i un altre dia ves a saber què", ha dit. "Bona part de la ciutadania es va preocupar per nosaltres, però no recordo si ho va fer cap polític", ha dit.
 17:23 L'agent ha explicat que el 28 de setembre es va llançar un "artefacte incendiari" a l'interior de la caserna. "Vaig veure com a l'interior hi havia flames i vaig avisar els bombers. Els companys ràpidament van apagar el foc", ha dit, i ha admès que no sap de què estava fet l'"artefacte". A les diligències, ha dit, consta l'informe sobre l'artefacte, i ha dit que li consta que estava impregnat amb benzina. "Des de fora es pot veure què hi ha dins de la caserna", ha dit a preguntes de la Fiscalia, i ha dit que a la persona que va llançar l'artefacte "no se li veia la cara".
 17:23 L'agent desplaçat a la caserna de la Guàrdia Civil a Igualada ha dit que les concentracions que es van produir al voltant de l'edifici durant la tardor de 2017 afectaven el dia a dia de les famílies que hi vivien. Ha explicat que el 2 d'octubre hi va haver una concentració amb presència dels bombers amb les sirenes activades. "Vaig veure bombers enregistrant la caserna", ha dit
 17:23 A preguntes de les defenses, ha admès que les concentracions coincidien amb les dues vagues generals que es van fer aquells dies (el 3 d'octubre i el 8 de novembre). Pel que fa a la pintada de "votarem", que el guàrdia civil ha dit que eren dues persones encaputxades, no ha sabut dir perquè es va relacionar amb els atestats de la violència. En resposta a Andreu van den Eynde, no ha sabut dir per què la pintada no consta ni a la premsa ni a les xarxes socials.
 17:23 El cap de la caserna de la Guàrdia Civil a Gandesa ha relatat incidents que van viure durant la tardor del 2017 davant de l'edifici. Ha dit que en alguna de les concentracions hi havia una actitud de "fustigació" i d'insults contra els agents. "Uns desconeguts van fer una pintada a la caserna que posava 'Votarem'", ha dit, i ha explicat que el 3-O va haver una concentració d'unes 300 persones amb tractors i material agrícola. "Ens cridaven assassins, fills de puta, fora les forces d'ocupació...", ha dit. "No era possible ni aconsellable sortir de la caserna", ha afegit. També ha parlat d'una concentració el dia 8 de novembre, en els mateixos termes que la del dia 3 d'octubre.
 16:14 En el torn de l'interrogatori de les defenses, ha dit que no li consta que es llancés cap objecte ni que hi hagués cap agent ferit. A preguntes de Marina Roig, l'agent ha especificat que ell va ser a la caserna la nit del 21 i Roig li ha fet notar que, segons les diligències, la concentració d'aquell dia va acabar poc més tard de les 12h, i no a les 4h com ha relatat ell a preguntes del fiscal. 
 16:14 El policia ha dit que aquestes concentracions afectaven les famílies que vivien a la caserna. "Estaven limitats per sortir. La gent els increpava", ha assegurat a preguntes de la Fiscalia, malgrat que ha admès que ell no hi vivia. L'agent ha dit que desconeix com es convocaven les manifestacions: "Jo no estava avisat ni res. Arribava a la feina i m'ho trobava allà", ha dit. A preguntes de Vox, ha dit que no va veure cap intent d'assalt a la caserna.
 16:13 L'agent ha explicat que va acabar a les 6h el seu servei, i ha dit que les concentracions solien durar fins a les 4h. Aquestes concentracions es produïen amb certa freqüència durant la tardor de 2017. La gent concentrada, ha dit, "impedia el pas permanentment" i cridaven i insultaven als agents. "Suposo que van desconvocar la concentració pel desgast i el cansament", ha dit a preguntes de l'advocada de l'Estat, i ha dit també que no hi va haver cap perímetre de seguretat. "Jo estava al meu lloc de feina, no sé quin va ser el perímetre dels Mossos, però vaig veure que hi havia dues patrulles", ha dit, i ha afegit que per poder entrar i sortir amb cotxes a la caserna necessitaven de la col·laboració dels Mossos.
 16:13 El primer testimoni de la tarda ha estat el cap policial de la caserna de la Travessera de Gràcia de Barcelona i s'ha centrat principalment en els fets del 21 de setembre. Ha explicat que ell va entrar a la caserna a les 22h i ja hi havia centenars de persones, moltes d'elles assegudes a terra. Aquell dia hi havia alts càrrecs detinguts el 20-S a la caserna. 
 14:56 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h.
 14:56 
 13:29 L'onzè testimoni ha estat el cap policial de la caserna de la Guàrdia civil a Valls. Ha fet referència a una concentració el 20-S a Valls en què la gent feia crits de "votarem", "llibertat" i "fora les forces d'ocupació", entre d'altres, i també insultaven els agents. Ha relatat que van tancar les portes i els van posar cinta adhesiva perquè no poguessin sortir. Ha criticat que alguns concentrats van enganxar cartells i va quedar pintura a la façana de l'edifici: "Va haver danys", ha dit. Ha destacat també la tasca de la policia local. 
 12:59 Sobre el 3-O, ha explicat que 15.000 persones van participar d'una mobilització. "El cos del Bombers portava uns quants dies col·laborant amb aquelles concentracions", ha assenyalat. Ha denunciat també que aquelles concentracions afectaven la vida quotidiana de la gent que vivia a la caserna i dificultava la feina als agents de la Guàrdia Civil.
 12:52 L'agent ha explicat que hi havia "rebombori" a Catalunya perquè molts mitjans informaven del reforç del cos de la Guàrdia Civil. Tot plegat, ha dit, va "esclatar" el 20-S pel que fa a concentracions a la caserna de la Guàrdia Civil, i va durar aproximadament fins a les 3 d'octubre. Ha relatat una altra concentració els dies 27 i 28 de setembre d'estudiants independentistes. "Van estar una bona estona interrompent la sortida", ha dit.
 12:51 El testimoni ha dit que hi havia entre 6 i 8 agents dels Mossos, membres de l'ARRO i membres de la policia local que acompanyaven la concentració. Ha explicat que els concentrats cridaven consignes contra la Guàrdia Civil, i l'agent ha dit que es va generar una sensació de "temor" per les famílies. "A mi em generava intranquil·litat perquè no saps si pot haver algú en aquella massa que vulgui fer un pas més", ha dit. El guàrdia civil ha dit que va ordenar retirar la bandera espanyola: "Així evitàvem mals majors o que algú volgués fer alguna cosa amb la bandera", ha dit, i ha afegit que es va hissar una estelada -"això va ser força sorprenent", ha dit- que després els manifestants es van endur. 
 12:43 El desè testimoni del dia ha estat el cap policial de la caserna de Manresa. L'agent de la Guàrdia Civil ha dit unes 2.000 persones es van concentrar davant la caserna, on hi viuen unes 160 persones de totes les edats. "La gent es va quedar enganxada a la paret de la caserna, ocupaven tota la via i l'acera. Un cop allà va començar una 'performance' en què es van posar urnes a les portes de la caserna", ha explicat. L'agent ha explicat que va ordenar tancar la porta perquè creien que el perímetre de seguretat no es faria com tocava. 
 12:43 «Escraches» i agressions per l'1-O: el Suprem se centra en els testimonis policials.Una bateria d'agents citats per les acusacions relaten episodis de violència i tensió en diversos punts de Catalunya. Per Bernat Surroca. 
 11:44 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 12.30h.
 11:44 El següent testimoni ha avalat les tesis del testimoni anterior. Ha explicat que van arribar a les 9.45h al lloc i, després de tres hores, hi havia unes 700 persones. Ha dit també que van intentar tres cops obrir un passadís per fer sortir la comitiva judicial de l'edifici que s'estava escorcollant. "Quan la gent veia que arribàvem al portal, s'asseien i s'enllaçaven els braços", ha dit. També ha parlat dels moviments de "la massa" per impedir l'actuació policial, amb "bastanta agressivitat". Finalment, la comitiva va poder sortir pel pàrquing. 
 11:15 
L'agent ha explicat que "la massa" els va empènyer i ell va rebre un cop amb un casc de moto. "Ens van insultar, però no vaig sentir amenaces", ha dit. La seva lesió va ser "una petita distensió al genoll", però va poder anar a treballar el dia següent. Ha precisat que el van sacsejar i el van agafar per l'armilla antibales. També ha dit que la mobilització no estava organitzada i era "molt espontània", i ha situat l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, entre els concentrats. 
 11:12 El setè testimoni ha estat un agent dels Mossos que va resultar ferit lleu en els escorcolls de Sabadell el 20-S. Es registrava el domicili de Joan Ignasi Sànchez, assessor del Departament de la Presidència. Ha explicat que la Guàrdia Civil els va demanar suport per fer un passadís policial per treure la comissió judicial de l'edifici. "Havíem de fer un cordó de seguretat. Els concentrats seien en actitud pacífica. Hi havia unes 700 persones", ha explicat l'agent a preguntes del fiscal. 
 11:11 La sisena testimoni del dia ha estat Alexandra Peralta, una agent dels Mossos que presumptament hauria enviat missatges de WhatsApp amb dades d'on s'allotjaven agents de la Guàrdia Civil. "No recordo que enviés les dades d'on s'allotjaven guàrdies civils a Lleida", ha dit a preguntes del fiscal. L'interrogatori, molt intens, ha hagut de ser aturat per Manuel Marchena, que ha recordat al fiscal que està interrogant una testimoni, i no una acusada. La testimoni ha admès que era la titular del telèfon des d'on es va enviar un WhatsApp on es deia fer "convertir Lleida en la Calella de Ponent".
 11:10 El cinquè agent de la Guàrdia Civil citat aquest dijous al Tribunal Suprem ha estat el cap de la caserna de Girona, que ha explicat que el dia 2 d'octubre feia serveis de paisà i un vehicle dels Bombers el va insultar i increpar. Ha relatat que era "relativament habitual" que passés això des de vehicles particulars, sobretot després de l'1-O.
 10:54 En el torn de les defenses, l'agent ha admès que no van fer cap investigació per determinar si la persona de la furgoneta tenia cap relació amb el Govern. Ha explicat que entre el 26 de setembre i l'1 d'octubre va sortir de l'hotel i no va ser increpat per ningú ni va rebre cap insult, ni ell ni els seus companys. 
 10:54 Els dos agents han dit que es van publicar fotos seves a Facebook amb una diana. Les fotos, ha dit, les va fer la persona que els seguia al carrer. "Hi havia un text en català que deia que els agents havien pegat la gent del seu poble i feia crides a la gent perquè anés a l'hotel on creia que estàvem allotjats", ha explicat. El fiscal Jaime Moreno li ha recordat què més deia el text i ha assegurat que els titllava d'"animals" que volia "fora del seu país". A preguntes de les defenses, Benet Salellas li ha recordat que al missatge també deia: "No caiguem en provocacions, calma, calma, molta calma". L'agent ha dit que això no ho recorda.
 10:54 A preguntes de la Fiscalia, el tercer testimoni ha dit que els dies posteriors al referèndum una persona els va seguir i enregistrar pel carrer mentre ells anaven de paisà. "Ens va insultar i ens va dir que ens mataria", ha dit l'agent. Ha afegit que el mateix individu, minuts més tard, els va insultar i amenaçar, aquest cop conduint una furgoneta "a tota velocitat" i cridant a altres persones perquè també "increpessin" els agents. "Vam tornar a l'hotel i li vam explicar al cap què havia passat", ha explicat. 
 10:53 Si els dos primers testimonis del dia han denunciat "escraches" a la Seu d'Urgell després de l'1-O, els dos següents han situat l'acció a Lleida i han parlat d'una persona que els va seguir i enregistrar pel carrer just després del dia 1 d'octubre. Tots dos van participar en l'operatiu policial de l'1-O a Lleida i han relatat que els van insultar, increpar i amenaçar, i que tot plegat va fer que haguessin de prendre més mesures de seguretat. "Sortíem menys i sempre en grup", ha dit, i han denunciat que es van publicar fotos seves a Facebook. 
 10:34 L'agent també ha dit que el propietari de l'hotel els va dir que es trobava sota molta pressió per les concentracions que hi havia davant dels hotels. També ha explicat que no entenia "l'odi d'aquella gent": "La nostra intervenció en aquells col·legis l'1-O va ser molt lleugera", ha conclòs. 
 10:34 "L''escrache' va consistir en impedir l'accés de qualsevol persona. Ens insultaven i ens deien assassins", ha explicat a preguntes de la Fiscalia, tot plegat amb el vehicle dels Bombers fent sonar les sirenes. "Els companys ho van passar força malament", ha dit, i ha assegurat que la mobilització estava "organitzada, estructurada i orquestrada".
 10:34 El segon testimoni ha explicat que estava allotjat a l'Hotel Nice de la Seu d'Urgell i ha denunciat que va veure des de la seva habitació que una "multitud" va fer un "escrache" als agents de la Guàrdia Civil. "Hi havia uns 50 agents de la Guàrdia Civil", ha explicat. A la mobilització hi havia unes 150 persones i un camió de Bombers.
 10:19 El guàrdia civil ha dit que tot plegat li va generar "temor" perquè "no podien sortir de l'hotel" i no ha concretat si els Mossos van col·laborar amb ell. Preguntat per si els fets de la Seu d'Urgell es van repetir en més municipis, ha dit que això va passar en més llocs de Catalunya. Així mateix, ha dit que el propietari de l'hotel se sentia "pressionat" i que els va dir que no renovaria la seva reserva. "Vam marxar cap al dia 4 i 5 d'octubre", ha explicat. 
 10:19 L'agent ha dit que això va passar més dies. En les concentracions es cridava "fora les forces d'ocupació", entre més càntics i insults. "No va haver cap amenaça, però sí càntics contra nosaltres", ha afirmat. "Les persones estaven organitzades", ha assegurat, i ha denunciat que hi havia "cartells" per tot el municipi fent crides a la mobilització amb la imatge "d'una cara amb una franja que la creuava en diagonal".
 10:19 El primer testimoni ha estat un agent de la Guàrdia Civil que va estar allotjat en un hotel de la Seu d'Urgell la tardor del 2017. Ha relatat que el dia 3 d'octubre un grup de persones "organitzat" es va concentrar a l'hotel i van fer crits i insults, i també una cassolada. "Això va començar al es 17.30h i van estar allà prop d'una hora", ha dit a preguntes de la Fiscalia, i ha assegurat que hi havia unes 1.000 persones i també un vehicle de Bombers. A preguntes de les defenses, ha admès que no sap si cap dels líders independentistes estava darrere d'aquestes convocatòries.
 09:53 OBSERVADORS INTERNACIONALS Gràcies a Borrell i a Valls. El manifest dels 41 senadors francesos no hauria tingut cap ressò a França sense l'ajut inestimable del ministre d'Exteriors espanyol i el candidat a l'alcaldia de Barcelona. Per Germà Capdevila.
 09:49 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la 24a sessió del judici de l'1-O. Avui declararan més agents de la Guàrdia Civil per mirar de refermar els relats de les acusacions. 
 22:00 De la «no violència» al sou pagat pel Diplocat: les cinc claus de la jornada al Suprem. Dos observadors internacionals subratllen el caràcter pacífic dels manifestants l'1-O i un d'ells admet haver cobrat 8.000 euros per un "treball d'investigació". Per Sara González i Bernat Surroca.
 19:19 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a demà a les 10h, quan declararan més testimonis.
 19:16 El cinquè testimoni del dia ha estat un subinspector dels Mossos que va ser present en la detenció d'un alt càrrec del Departament de la Presidència el 20-S a Sabadell. Ha relatat un escenari de tensió i agressivitat, i ha assegurat que els van insultar, agredir i clavar puntades de peu. En el seu cas, es va fer mal al dit. Ha admès que bona part de la gent estava concentrada en una actitud pacífica, però ha xifrat en una setantena de persones com les més agressives. Ha explicat que al cap d'un mes dels fets van identificar algunes persones i les van citar a declarar. A preguntes de Vox, ha dit que hi havia moviments de "la massa" que necessàriament havien d'estar "dirigits". 
 18:49 Les defenses de Cuixart, Romeva i Junqueras han mantingut la protesta que ja van formular quan es va evitar projectar la imatges dels agents espanyols. En canvi, la fiscalia, l'advocacia de l'Estat i Vox han fet costat al tribunal perquè consideren que "no es restringeix el principi de publicitat" perquè a dins de la sala no hi ha cap element que tapi el testimoni i només es modifica la senyal institucional que emet el Suprem.
 18:49 El president del tribunal de l'1-O, Manuel Marchena, ha anunciat que tampoc emetran per la senyal institucional la imatge dels agents dels Mossos d'Esquadra que testificaran al Tribunal Suprem. Ho fan a petició de la prefectura dels Mossos, que ha enviat un escrit al tribunal sol·licitant aquesta mesura, que també s'ha aplicat fins al moment amb els agents i comandaments de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia (CNP). 
 18:20 L'agent de la Guàrdia Civil ha dit que va sentir una angoixa profunda i que algun dels concentrats li va aixecar el puny. "La gent no ens deixava sortir del domicili", ha dit, però ha admès que no van intentar accedir al portal. A preguntes de les defenses, ha confirmat que la gent estava asseguda al terra i amb els braços entrellaçats. Malgrat tot, no va haver ferits ni danys als vehicles policials, i ha destacat la bona feina dels Mossos aquell dia per facilitar-los la sortida.
 18:15 El tercer testimoni de la tarda, un agent de la Guàrdia Civil responsable de l'escorcoll i detenció d'un alt càrrec de Presidència el 20-S, ha relatat que durant l'escorcoll hi havia una "crispació exagerada" a la concentració que es va fer a l'entrada del domicili del detingut, a Sabadell Ha assegurat aquella mobilització no era espontània i que "algú havia trucat" per convocar-la. Més tard, ha relatat, va saber que també hi havia l'alcalde del municipi.
 17:42 Marchena ha aturat l'interrogatori i ha criticat que Salellas fes una pregunta que no és pertinent perquè la testimoni no havia estat citada per parlar d'aquella qüestió. "La sala té material probatori per determinar si va haver vulneracions de drets humans", ha dit el president del tribunal.
 17:42 L'interrogatori a Helena Catt, la cap dels observadors internacionals l'1-O, ha acabat amb tensió entre Benet Salellas i Manuel Marchena. L'advocat de Jordi Cuixart ha volgut preguntar sobre si a l'informe que van elaborar els experts en relació als fets del dia del referèndum van fer referència a vulneracions de drets humans.
 17:07 Helena Catt ha deixat clar que el seu projecte no era una observació electoral, sinó un projecte d'investigació. "En una observació electoral el propòsit principal és elaborar un veredicte sobre si la votació ha estat justa i el resultat ha estat vàlid", ha explicat. I ha insistit que en cap moment se'ls va demanar això. "El fet que nosaltres presenciéssim el referèndum no fa que la nostra tasca fos la d'una missió internacional", ha reblat.
 17:04 Helena Catt ha admès que hi va haver pagaments que tenien a veure amb un període anterior a quan ella va arribar. "No estic familiaritzada amb aquests pressupostos", ha dit a preguntes de Vox.
 16:57 Helena Catt ha explicat que en una de les reunions informatives a què va assistir hi havia l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva, i ha dit que també es va trobar diverses vegades amb Albet Royo, ex-secretari general de Diplocat.
 16:54 Helena Catt ha dit que l'informe del referèndum no es tractava d'un informe que requerís un detall precís sobre les referències bibliogràfiques. "Vam incloure observacions sobre la cobertura mediàtica, el que vam presenciar, la legislació espanyola i catalana, i referències a llibres sobre ciència política", ha dit. I ha deixat clar que Diplocat no va fer cap comentari sobre l'informe: "Part del contracte és que tindríem plena independència sobre el que escriuríem", ha dit.
 16:45 La cap dels observadors internacionals, Helena Catt, ha admès que va cobrar del Diplocat per la seva feina de dirigir el grup d'experts que va elaborar l'informe sobre els fets que es van produir a Catalunya entre el juliol i l'octubre del 2017, inclòs el referèndum. Ha precisat que va rebre els diners a través de transferència bancària, que va facturar el seu salari al Diplocat i que també van sufragar-li les seves despeses d'estada.
 16:41 A preguntes de l'advocada de l'Estat, Helena Catt ha dit que no recorda amb qui es va reunir durant la seva estada a Catalunya, però ha explicat que es reunia am persones que feien reunir amb algunes persones que feien trobades informatives, però ha institut que no sap quin rol tenien en el referèndum. "Només em donaven informació", ha dit. 
 16:37 Helena Catt ha explicat que va facturar el seu salari, i les despeses les va facturar l'anterior responsable del grup d'experts internacionals. A preguntes de Consuelo Madrigal, Catt ha admès que Diplocat va pagar el seu salari per transferència bancària.
 16:30 La primera testimoni de la tarda ha estat Helena Catt, cap de la missió internacional de l'1-O, que ha explicat que va ser a Catalunya amb un grup d'experts en diverses matèries que procedien de països europeus i també del Canadà. Ha explicat que van ser contractats des del juliol fins a mitjans d'octubre pel Diplocat per dur a terme una investigació sobre què passava a Catalunya des d'una perspectiva històrica.
 15:55 L’advocat suís de Jordi Cuixart, Olivier Peter, ha anunciat aquest dimecres que portaran la presó preventiva del seu client davant d’una “instància internacional” en els pròxims sis mesos. “Confiem que aquesta instància reconeixerà que s’han vulnerat els drets fonamentals de Cuixart i els presos”, ha afirmat Peter des de Brussel·les. L’advocat ha preferit no revelar si, per exemple, acudiran a Estrasburg o a l’ONU però ha explicat que obrir una porta “significar tancar les altres” i estan valorant “quina porta obrir”. “Hi ha diverses instàncies però queda clar que molt probablement Estrasburg no prendria mesures provisionals a l’espera d’una decisió definitiva”, ha afegit, apuntant que és “possible” que llavors el seu client ja fos “al carrer”.
 14:29 El cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel Daniel Baena, va remetre el 14 de novembre de 2015 a la Fiscalia de l'Audiència Nacional un primer informe sobre possibles delictes de rebel·lió i sedició on apuntava als ajuntaments de la Seu d'Urgell i Celrà. Adjuntava dues notícies de premsa per acreditar que havien aprovat per ple mocions en suport a la declaració rupturista del Parlament del 9 de novembre. Us ho expliquem aquí. 
 13:19 Els eurodiputats Mark Demesmaeker (N-VA) i Bodil Valero (Verds/ALE) que van ser a Catalunya pel referèndum de l'1-O han defensat que també van pagar les seves despeses per seguir la jornada. Preguntats per la declaració de dos observadors aquest dimecres al Tribunal Suprem, tots dos han reafirmat que van cobrir els costos del viatge. A més, Demesmaeker ha assegurat que durant aquells dies hi havia polítics "preocupats per la democràcia" que van voler veure en persona el desenvolupament de la votació. "El que vaig veure va ser impactant", ha dit l'eurodiputat que també participa en una missió d'observació de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya al judici de l'1-O.
 13:19 
 12:08 Bernhard Von Grünberg explica que tenia contacte amb Carme Forcadell i Raül Romeva, i ha ressaltat que dialogava amb membres de tots els governs de la Generalitat des de la presidència de Jordi Pujol. "M'he trobat amb molta freqüència amb Forcadell, però no puc assegurar que ens trobessin els dies previs a l'1-O", ha dit. L'interrogatori ha acabat i Manuel Marchena ha suspès la sessió fins a les 16h.
 11:41 Bernhard Von Grünberg ha destacat el paper de la ciutadania en l'organització i coordinació del referèndum el dia 1-O. Ha dit que no hi havia cooridnadors oficials sinó que tot ho feia la gent, que havia ocupat els centres els dies anteriors. "Les urnes les portaven els mateixos ciutadans", ha especificat.
 11:36 Bernhard Von Grünberg ha explica que van redactar un informe per part de tots els assistents de forma conjunta al final del dia 1-O. "Jo el vaig enviar a la direcció del meu partit polític [SPD] i crec que el vaig compartir a Facebook", ha explicat. La fiscal Consuelo Madrigal ha preguntat al testimoni alemany si ell s'ha preocupat dels problemes del seu país en relació a Baviera, i Marchena li ha hagut de cridar l'atenció perquè la pregunta no era pertinent. Per acabar l'interrogatori de la Fiscalia, el testimoni ha dit que no va veure cap policia ferit l'1-O, però sí diversos ciutadans.
 11:24 Bernhard Von Grünberg, expert en processos electorals, ha explicat que sabia que hi havia l'ordre de tancar els col·legis electorals i que el TC havia prohibit el referèndum. "Estava informat de les qüestions al voltant de la votació", ha dit a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, en referència a les ordres judicials relacionades amb l'1-O. 
 11:23 A preguntes de la Fiscalia, Von Grünberg, ha explicat que va ser ell qui va contactar amb Albert Royo, amb qui mantenia un diàleg constant per l'interès que tenia en la situació a Espanya. La seva visita, ha matisat, no estava relacionada amb el meu càrrec a l'Alt Comissionat pels Drets Humans de l'ONU.
 10:59 Sobre el Diplocat, ha explicat que no recorda si li va oferir pagar-li l'estada a Catalunya. Ha deixat clar, però, que ell no ho hauria acceptat i que no li van pagar res. "Hauria estat una anormalitat democràtica", ha dit, i ha afegit que desconeix si Diplocat va pagar alguna cosa al seu company Andre Hunko. "Ara bé, com a diputat del Bundestag, Hunko compta amb els mitjans per pagar-se'l", ha afirmat. 
 10:52 Von Grünberg ha insistit que la motivació per viatjar a Catalunya la tardor del 2017 era per un interès personal que no es limitava únicament a l'1-O, sinó que era més ampli i abraçava qüestions com la dels refugiats. "La meva voluntat era presenciar, sense partidisme, el que passava a Espanya", ha explciat a preguntes de Judit Gené. Ha admès, això sí ,que va plantejar una sol·licitud a Diplocat, que tenia per objectiu ser a Catalunya i parlar amb totes les parts involucrades. "No hi havia una voluntat d'observar ni validar la votació del referèndum", ha recalcat. Sobre el referèndum, ha apuntat que es veia que no era organitzada per l'Estat sinó per la societat civil i que no hi havia recursos involucrats en el referèndum.
 10:46 Von Grünberg ha ressaltat que ell i els seus companys van ser a Catalunya l'1-O per interès personal i polític, més que no pas per fer tasques d'observació electoral. Ha afegit també que ni les organitzacions per les quals treballa ni ell mateix són independentistes.
 10:43 Von Grünberg ha explicat que les activitats que va desenvolupar a Alemanya i Espanya en relació al procés català eren per potenciar el diàleg. Va intentar promoure iniciatives en aquest sentit, especialment amb el PSOE i el govern espanyol. "La qüestió catalana interessa molt a Alemanya", ha especificat. 
 10:39 Bernhard von Grünberg s'ha referit a la "fèrria disciplina" de la gent. Ha dit que els votants tenien la determinació d'anar a votar, van mantenir la calma malgrat que van haver d'esperar moltes hores per exercir el vot i que existia una pressió i amenaça policial. Ha insistit també que no hi va haver comportaments violents tot i que la situació era adversa.
 10:39 Ha volgut afegir que, per les condicions en què es va votar, moltes dades s'puntaven a mà i això obligava a la gent a haver-se d'esperar molt. A això s'hi afegia també "l'amenaça de l'actuació policial". Malgrat aquesta "amenaça", ha dit que el comportament de la població no va canviar. "La gent no va modificar el seu comportament malgrat la situació adversa", ha assegurat.  
 10:31 Al segon centre que va anar, prop de la Ramon Llull, Von Grünberg ha explicat que la situació era molt "emotiva" per les carregues que s'havien fet amb bales de goma. "Un company meu en va tenir una a les mans, i vam poder veure també els casquets de bala", ha relatat. També ha reivindicat que els organitzadors del referèndum explicaven a la gent que calia mantenir la calma quan arribés la policia i ha tornat a parlar d'una "situació tranquil·la" malgrat les actuacions de les forces i cossos de seguretat.
 10:28 Sobre el comportament dels votants, ha dit que li va sorprendre la "contenció i la tranquil·litat" dels votants. "Era evident que estaven molt impressionats per l'actuació policial", ha explicat a preguntes de Benet Salellas, i ha afegit que no va percebre una "actitud violenta" sinó una "admirable situació de contenció i tranquil·litat". 
 10:22 Bernhard Von Grünberg, observador internacional de l'1-O explica que va veure com la policia espanyola esbotzava la porta del col·legi Ramon Llull i, en un altre centre, va poder observar ferits per bales de goma. Ha dit que ell va arribar als centres poc després que comencés l'actuació policial i, per tant, no sap si els agents van advertir prèviament la població. 
 10:10 Es reprèn la sessió al Tribunal Suprem amb la declaració de Bernhard "Felix" von Grünberg, exdiptuat del partit socialdemòcrata alemany i observador internacional de l'1-O. Explica que els costos de la seva estrada a Catalunya van ser sufragats "íntegrament" per ell personalment. "Ho acostumo a fer així perquè vull mantenir la meva independència", ha dit, i ha fet extensiva la seva resposta a la resta de companys que van ser a Catalunya l'1-O.
 09:44 En principi també estaven previstes per a aquest dimecres dues declaracions més de testimonis estrangers, que finalment no es podran fer. Eren la de la diputada del Parlament del Quebec Manon Massé, per Québec Solidaire (que no s'ha pogut citar) i també la de del director de The Hague Centre for Strategic Studies, Paul Sinning (proposat per fiscalia i advocacia de l'Estat).
 09:43 Segons el calendari del Suprem, a la tarda declararà un guàrdia civil i, per primera vegada, dos agents dels Mossos d'Esquadra. Es tracta d'agents que van resultats ferits durant una actuació per donar suport a la Guàrdia Civil en l'escorcoll d'un assessor de Meritxell Borràs a Governació. Es tractava de Joan Ignasi Sànchez i el registre s'estava efectuant a casa seva, a Sabadell.
 09:43 La portaveu de l'equip internacional que va fer una feina acadèmica encarregada pel Diplocat, Helena Catt, i un diputat alemany de l'SPD, Felix Von Gründbergm, declararan aquest dimecres al Tribunal Suprem. La primera ho farà a petició de la fiscalia i l'advocacia de l'Estat i el segon, a petició de la defensa de Cuixart. Testificaran presencialment i el tribunal facilitarà traducció consecutiva.
 09:41 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la sessió d'avui al Tribunal Suprem. La portaveu de l'equip internacional que va fer una feina acadèmica encarregada pel Diplocat, Helena Catt, i un diputat alemany de l'SPD, Felix Von Gründbergm, declararan aquest dimecres al Tribunal Suprem.
 22:00 La Guàrdia Civil fa evident al Suprem la causa general contra l'independentisme. Daniel Baena, cap de la investigació policial del procés, revela que la investigació arrenca el 2015 mentre que Manuel Marchena impedeix qüestionar els informes que van alimentar les acusacions. Per Sara González i Bernat Surroca.
 20:05 Del «polvorí» de Baena als informes (sense pes) de la Guàrdia Civil: les claus de la jornada al Suprem. L'autor dels atestats sobre els fets de la tardor del 2017 dibuixa un escenari "insurreccional" que no va comportar detencions, mira de refermar el valor de l'EnfoCATs i es desvincula de l'usuari "Tácito". Per Bernat Surroca Sara González. 
 17:45 El testimoni de Daniel Baena ha acabat poc abans de les 18h i Manuel Marchena ha suspès la sessió perquè el segon testimoni previst per avui es trobava "indisposat". L'advocada Marina Roig ha demanat al tribunal que garanteixi que Baena no podrà posar-se en contacte amb l'altre testimoni previst,el seu número 2. La sessió es reprendrà demà a les 10h amb les declaracions dels observadors internacionals. 
 17:09 El president del tribunal, Manuel Marchena, ha avisat en diverses ocasions a les defenses que els atestats fets pel cap de la policia judicial, el tinent coronel Daniel Baena, no tenen "cap mena de rellevància" per al tribunal a l'hora de dictar sentència. Segons Marchena, aquells informes contenien "valoracions indiciàries" per als primers moments de la investigació però ha deixat clar que el judici "comença a partir dels escrits d'acusació". Per això, ha dit que és "estèril" per a les defenses intentar "neutralitzar" o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial. Tot i els comentaris de Marchena, la lletrada de l'equip de defensa de Sànchez, Ana Bernaola, ha insistit per aquesta línia perquè sosté que els indicis de Baena s'han usat en les tesis d'acusació de fiscalia.
 16:43 El tinent coronel Daniel Baena ha dit ressaltat la importància de la mobilitzacions socials durant el "període insurreccional" per arribar a la desconnexió. Durant aquest període, ha insistit, "no hi va haver cap incident". En concret, sobre la protesta convocada per l'ANC al TSJC, Baena ha dit que no li consta que el tribunal se sentís amenaçat. Als atestats, la Guàrdia Civil va definir la protesta com a "escrache", però Baena no ha sabut explicar per què. A preguntes de l'advocada de Jordi Sánchez, Ana Bernaola, ha admès que recopilaven tuits, publicacions i comunicacions que reforçaven l'acusació, però no els de descàrrec. Com a detall sorprenent, Bernaola ha fet notar que Baena va situar Sánchez com a convocant d'una manifestació quan l'expresident de l'ANC ja era a la presó. 
 16:43 El tinent coronel Daniel Banea ha explicat que investigaven malversació relacionada amb la creació d'Estructures d'Estat i, en relació a l'ANC, ha dit que si la investigaven era perquè els ho havia ordenat la Fiscalia. De tota manera, ha dit que no van trobar indicis d'aportació de diners públics a l'entitat independentista i s'ha remès a les diligències. "S'investigava l'ANC per altres tipus de delicte, no per malversació", ha dit. Sobre l'època "insurreccional", ha dit que no es van provocar detencions abans de l'1-O malgrat que ha insistit que Catalunya era "un polvorí". 
 16:18 Continua la declaració del tinent de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que respon a les preguntes de Xavier Melero. "El CTTI no va fer res l'1-O perquè estàvem allà per impedir-ho", ha dit només començar. El tinent ha explicat que les conclusions de la investigació coincidien amb el que van veure al document EnfoCATs. Malgrat el clima insurreccional que ha definit a preguntes de la Fiscalia, el comandament ha admès que no hi va haver cap detenció abans de l'1-O. Així mateix, ha reconegut que totes les concentracions "són organitzades", malgrat que abans ha posat un èmfasi especial en ressaltar que les mobilitzacions de la tardor de 2017 no eren espontànies. Baena ha explicat també que "cap de les 17 mesures previstes al document de Salvadó es va arribar a desplegar" i ha dit que a l'agenda de Jové hi havia una anotació en què es deia que els Mossos obeirien sempre les ordres judicials. Aquesta informació no l'ha donat a preguntes de la Fiscalia no s'ha recordat de dir-ho.
 14:29 Manuel Marchena suspèn la sessió, que es reprendrà a les 16h amb més preguntes de les defenses al tinent coronel Daniel Baena. 
 14:05 El tinent de la Guàrdia Civil Daniel Baena ha dit, a preguntes de les defenses, que no recorda per què es va començar a investigar José Sallent i ha admès que "potser" es va autoritzar la intervenció del seu telèfon perquè va parlar sobre un software amb una empresa de recompte de vots. Ha explicat també que no investigaven ANC i Òmnium, malgrat que així consta en documents aportats a la causa, sinó a persones relacionades amb aquestes entitats. "Investigàvem persones que feien coses", ha dit, i ha admès que no van trobar cap missatge d'Oriol Junqueras o Raül Romeva que incités a la violència i que l'independentisme va fer del pacifisme el seu lema. 
 13:45 El lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, però, ha insistit i ha demanat a Manuel Marchena poder exhibir a la sala aquest perfil de Twitter i, concretament, la fotografia de l'usuari, una mena de serp de cascavell. Marchena ha accedit a la petició i Van den Eynde ha fet notar que aquesta foto es va publicar al Facebook personal de Baena el 25 d'agost de 2015 i també al seu Instagram. "Crec que no... Tinc moltes fotos. No sé si aquesta concretament l'he publicat", ha dit Baena. L'usuari "Tácito" es definia a Twitter com a politòleg i Baena ha dit, en la primera pregunta de Van den Eynde, que ell també era politòleg.
 13:45 "No sóc el titular del compte de Twitter 'Tácito'". El tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, testimoni clau pel paper que va tenir en la investigació del procés, ha negat tenir res a veure amb aquest compte trol de Twitter, que carregava contra el procés i contra periodistes. Baena ha dit, a preguntes de l'advocat Andreu van den Eynde, que el compte no és seu i que només el seguia.  "Una informació va associar-me a aquest compte. Això s'ha desmentit a la premsa, al Congrés, al Senat... No soc propietari d'aquest compte", ha assegurat, i ha negat també que hi tingués accés o tingués debats a Twitter amb periodistes de l'àmbit policial.
 13:15 
 13:11 La regidora Eulàlia Reguant i l’exdiputat de la CUP Antonio Baños han presentat un recurs al Tribunal Suprem per demanar la nul·litat de les sancions per negar-se a respondre a Vox durant el judici del procés. Els dos, citats com a testimonis per l’acusació popular del partit d’ultradreta i també per algunes defenses, han al·legat “objecció de consciència” per no pagar una multa de 2.500 euros per no voler contestar. En roda de premsa aquest dimarts al matí, Reguant i el seu advocat, Daniel Amelang, han explicat que respondre a les preguntes “d’un partit xenòfob i masclista” suposaven a la regidora “un perjudici moral”. La cupaire ha assegurat que el seu partit “farà tot el possible perquè no es normalitzi” la presència de Vox en aquest judici.
 13:08 Daniel Baena ha assegurat que les concentracions de la tardor de 2017 no eren espontànies, sinó que estaven organitzades. Sobre observadors internacionals, ha dit que les factures a Helena Catt es van pagar des de la delegació del Govern a Brussel·les i ha dit que la seu de Diplocat hi havia despeses que no estaven incorporades a la investigació i que es van haver d'investigar.
 11:48 El tinent coronel Daniel Baena ha assegurat que el 20 de setembre del 2017 tenia l'ordre del jutge d'instrucció número 13 de Barcelona d'actuar en cas que la "integritat física" dels membres de la comitiva judicial que estaven dins del Departament d'Economia estava "greument en perill". A preguntes de la fiscal, ha explicat que va valorar el perill, però que no va prendre la decisió d'intervenir "perquè no es va arribar a accedir a dins de la conselleria". Baena ha relatat un escenari de "polvorí" a Catalunya a partir dels registres del 20 de setembre, en què "qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable". El tinent coronel, però, ha admès que "afortunadament no va ser així" i, de fet, en referència concreta a la concentració davant d'Economia del 20-S, ha reconegut que no es va produir una situació que l'obligués a ordenar una intervenció d'ordre públic per part de la Guàrdia Civil.
 11:22 Daniel Baena ha assegurat que a l'escorcoll del despatx de Salvadó hi havia tot un seguit de mesures per implementar-se el 2 d'octubre, un cop s'hagués declarat la independència. Ha parlat d'un inventari d'actius i passius, d'un llistat de béns de l'Estat a Catalunya i de documents sobre com incrementar el control del territori. Ha assegurat també que hi havia esborranys de lleis i decrets per al nou estat independent. Pel que fa a l'1-O, ha explicat que Puigdemont va trucar al CTTI per dir que el referèndum s'havia de poder celebrar. Ha explicat que no estava previst un cens universal, sinó que el referèndum era "ordinari" però l'actuació de la Guàrdia Civil al CTTI "va fer caure el cens". També sobre l'1-O, ha dit que el registre de catalans a l'exterior era "una eina bàsica" per permetre la participació en el referèndum dels ciutadans a l'estranger. Ha afegit també que els observadors es van contractar per deixar constància de la declaració d'independència.
 11:08 El tinent Daniel Baena ha situat entre el 20 de setembre i l'aplicació del 155 el període de "clima insurreccional". Durant aquest temps, ha dit, es van produir la majoria de setges i "escraches" a casernes de la Guàrdia Civil. "Davant les casernes hi havia concentracions de gent que ens deia coses i no ens deixava entrar i sortir. També hi va haver 47 setges a casernes, on hi viuen famílies amb nens". ha relatat a preguntes de la fiscal Madrigal. Baena ha definit la situació a Catalunya prèvia al 155 com un "polvorí". En concret, ha parlat dels dies 20-S, 1-O i 3-O. "Qualsevol incident podia derivar en una escalada incontrolable," ha assegurat.
 10:51 Daniel Baena ha detallat que a l'agenda de Josep Maria Jové hi havia anotacions que després es van complir. "Es deia que Forcadell havia de ser presidenta del Parlament", ha dit, com a exemple, el tinent de la Guàrdia Civil. A la Moleskine també es deia que s'havia d'incrementar "el grau de conflictivitat amb l'Estat". En qualsevol cas, en tots els documents que es van trobar, quedava clar que "el referèndum s'havia de celebrar sí o sí", segons ha relatat. D'altra banda, Baena ha dit que no van investigar els CDR perquè el seu objectiu era investigar la malsversació i els delictes que van aparèixer posteriorment. Durant l'interrogatori, Marchena ha hagut de cridar l'atenció a la fiscal Consuelo Madrigal per les preguntes que feia al testimoni. 
 10:40 Daniel Baena ha explicat que van descobrir que el referèndum no era "l'objectiu", sinó la "pedra angular" sobre la qual pivotava tot un procés que va ser públic. "El referèndum era la condició imprescindible per la declaració d'independència o per posar l'Estat en una situació de conflicte", ha dit. Tot això, ha relatat, apareixia al document EnfoCATs i a l'agenda de Josep Maria Jové. "L'EnfoCATs i la Moleskine van ser la ratificació de la nostra investigació", ha assegurat. Aquests documents, ha dit, deixaven clar que hi havia un nivell directiu i un nivell executiu. "Cadascú tenia la seva missió", ha afirmat. 
 10:22 Daniel Baena ha explicat a preguntes de la Fiscalia que a les investigacions van començar a aparèixer noms d'alts càrrecs del Govern i, quan els van començar a interrogar, van començar les concentracions en un clima de protesta. "A partir del 19 i 20 de setembre, quan vam fer actuacions importants, va canviar tot", ha relatat. "Les concentracions es van incrementar i ja podíem parlar d'un clima insurreccional", ha assegurat. En els escorcolls d'aquell dia, ha dit, "va aparèixer material que implicava persones que eren aforades". Sobre els fets del 20-S, Baena ha dit que es va produir trucades, correus electrònics i comunicacions en general, i que va demanar a la magistrada del TSJC autorització per poder-ho investigar en profunditat. Abans, arran dels fets d'Economia, el jutge ja havia demanat que es fessin unes diligències. "Em va dir que hi veia indicis de sedició", ha explicat el tinent coronel de la Guàrdia Civil.
 10:17 Comença la declaració de Daniel Baena, "Tácito", que respon les preguntes de la Fiscalia. Explica que explica que el jutjat 13 va obrir diligències el març de 2017 per unes declaracions de Santi Vidal. ""El jutjat 13 investigava si eren certes les declaracions de Santi Vidal. També investigava Lluís Salvadó i Carles Viver i Pi-Sunyer", ha dit. Ha assegurat també que després del 9-N va començar el procés d'independència i es van començar a crear estructures d'Estat. Sobre l'1-O, ha dit que la interlocutòria del TSJC deia que les infraestructures destinades al referèndum havien de ser "neutralitzades". També ha apuntat que el CTTI era en "centre neuràlgic" sobre el que pivotava el sistema informàtic del referèndum. 
 09:46 El cap de la policia judicial a Catalunya i instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena (TIP T43166Q), declara aquest dimarts a partir de les deu del matí. Els seus informes són, en bona part, la base de les querelles de la Fiscalia General de l'Estat contra els líders independentistes. Baena està citat a petició de les defenses de Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, la fiscalia i l'advocacia de l'Estat. La defensa de Junqueras i Romeva també va demanar com a prova pericial que es pogués rastrejar el compte de Twitter del perfil Tácito per determinar si al darrera hi ha el tinent coronel, ja que era un compte des del qual es carregava contra l'independentisme. El tribunal, però, no va acceptar aquesta prova. A la tarda, està citat el seu número dos (TIP N29100C), secretari dels atestats. 
 09:31 Òmnium Cultural ha mostrat imatges de la càmera de seguretat del Departament d'Economia que contradiuen el testimoni d'un capità de la Guàrdia Civil sobre els fets del 20-S, que dilluns va situar Jordi Cuixart en una reunió a dos quarts de deu de la nit. En el vídeo, però, només es veu Jordi Sànchez. Cuixart apareix més tard, gairebé a la 1 de la matinada i el contacte amb la Guàrdia Civil dura poc més d'un minut, tot i que el capità, llavors tinent responsable de la comitiva judicial, assegura que la trobada amb Sànchez i Cuixart dura uns tres quarts d'hora o una hora. La defensa de Cuixart, exercida per Marina Roig, ja va negar dilluns que Cuixart estigués en aquest trobada de dos quarts de deu de la nit, i va assegurar que el president d'Òmnium no havia entrat a la conselleria fins a una hora més tard. Us ho expliquem aquí. 
 09:18 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació sobre la 22a sessió del judici de l'1-O. Avui, amb un nom clau sobre la taula: Daniel Baena, més conegut com a Tácito. És el tinent coronel de la Guàrdia Civil, artífex del delicte de la rebel·lió contra els líders independentistes, i un trol de Twitter que atacava l'independentisme a través de les xarxes. Us el presenta en aquest perfil Sergi Ambudio. 
 22:00 Sànchez i el cordó «suïcida» de l'ANC: les cinc claus del relat dels caps de la Guàrdia Civil el 20-S. Els agents carreguen contra els Mossos per delegar en un activista la seguretat en un relat que quadra amb les tesis de les acusacions però que flaqueja a preguntes de les defenses. Per Sara González i Bernat Surroca. 
 18:17 Marchena suspèn la sessió fins demà, dimarts, a les 10h del matí. La primera jornada de la setena setmana del judici de l'1-O al Suprem ha comptat només amb dos testimonis: al matí, el responsable de l'operatiu de la Guàrdia Civil en l'escorcoll del 20-S a Economia; a la tarda, el cap de seguretat de la Benemèrita en aquella mateixa data en el mateix escenari
 18:09 VÍDEO Així ha tallat Marchena a Pina quan evidenciava les contradiccions d'un testimoni. El cap de Seguretat del dispositiu de la Guàrdia Civil el 20-S ha parlat al Suprem d'amenaces i insults greus dels manifestants, cosa que no va fer a l'Audiència Nacional un mes després dels fets.
 18:08 DADES L'empresonament de Puigdemont va generar el doble d'interès per Catalunya a Europa que el judici. La detenció de fa un any va generar moltes recerques a Google, sobretot a Alemanya o França, mentre que la causa al Suprem fa augmentar les notorietat als EUA. Un reportatge de Roger Tugas.
 17:56 El cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia insisteix, durant l'interrogatori de Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, que sobre els cotxes oficials retolats hi havia periodistes. Ara bé, matisa que aquest fet es va produir al matí, i que "immediatament" hi van pujar molts manifestants. "Això no ho havia vist mai en tots els meus anys de servei", remarca.
 17:56 La Guàrdia Civil assegura que sortir d'Economia el 20-S amb un passadís de l'ANC hauria estat «suïcida». El cap de seguretat del dispositiu ressalta les discrepàncies amb els Mossos a l'hora de gestionar la concentració davant del Departament. Informen Bernat Surroca i Sergi Ambudio.
 17:23 A preguntes de Vox, el cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia ha assegurat que va "patir" per la "integritat física" dels agents en diverses ocasions al llarg del dia.
 17:15 En resposta a preguntes de l'Advocacia de l'Estat, l'agent relata que l'ambient de la manifestació va anar evolucionant cap a l'hostilitat. Des dels càntics com "votarem" i "democràcia" fins a, ja al vespre, "no marxareu d'aquí".
 16:58 El cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia assegura que sortir de la conselleria a través del passadís que havien fet els voluntaris de l'ANC era una opció "suïcida". "Si una sola persona el trencava, podria haver estat un desastre", afegeix. En resposta a preguntes de la Fiscalia, l'agent testifica que en cap moment van donar permís a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per pujar a un dels vehicles. No obstant això, ha destacat que "tal com estaven els cotxes, ja m'era igual". 
 16:49 ​El cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia denuncia "crits, insults, humiliacions i amenaces" per part dels manifestants. "Alguns feien amb el dit el gest de tallar-nos el coll i ens deien que passaríem la nit allà", relata.
 16:46 L'agent assegura que Jordi Sànchez portava la veu cantant en el moment de decidir com fer entrar els detinguts a la conselleria. Qui en aquells moments era president de l'ANC va traslladar que havien muntat un passadís i que els permetria entrar "caminant  fins a la porta". El membre de la Benemèrita ha denunciat que aquest pla era "perillós" i que la intendent Laplana "només assentia".
 16:32 L'agent que va dirigir el dispositiu de seguretat de la Guàrdia Civil el 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia explica que, sobre els cotxes, també hi havia periodistes. I assegura que la intendent Teresa Laplana no hi veia "cap problema de seguretat". 
 16:25 El cap de seguretat de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia explica, en resposta a preguntes del fiscal Jaime Moreno, per què duien armes llargues als cotxes. Ho atribueix al nivell de 4 sobre 5 d'alerta terrorista a Barcelona. L'agent explica que van deixar els fusells al cotxe perquè "no tenia sentit" entrar amb elles a la conselleria d'Economia per fer un escorcoll. 
 16:20 Es reprèn la sessió del judici al Tribunal Suprem amb la declaració del segon testimoni del dia. Es tracta del cap del dispositiu de seguretat de l'escorcoll al Departament d'Economia el 20 de setembre de 2017. 
 14:08 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. El primer testimoni d'avui s'ha allargat durant tot el matí i, de cara a la tarda, es preveu que passin pel suprem més agents de la Guàrdia Civil. 
 14:08 El tinent de la Guàrdia Civil que era responsable de la comitiva judicial (TIP C57393S) el 20-S ha dit que era "esperpèntic" gestionar la seguretat amb el president d'una entitat, en referència a Jordi Sànchez. "Ell es podia presentar com a interlocutor o el que sigui, però això s'ha de gestionar entre cossos de seguretat", ha dit. Ara bé, a preguntes del seu lletrat, Jordi Pina, ha reconegut que això no li van recriminar als Mossos ni ho van fer constar en atestats. "Si els agents de mediació et porta un interlocutor de la massa se l'escolta però no era qui per gestionar temes de seguretat", ha remarcat. També ha reconegut que a partir de la tarda es podia "entrar i sortir" de la conselleria, a excepció de la comitiva i que no consten imatges de l'allau que ha relatat que va passar de matinada. Sobre la petició d'un helicòpter per part de la secretària judicial, ha dit que el tinent de seguretat ho havia "valorat" i ha reconegut que va fer broma de la proposta de la secretària "per treure ferro" perquè era una situació "de crisi i d'emergència".
 13:29 El tinent de la Guàrdia Civil que va participar en el registre al Departament d'Economia el 20-S –en aquell moment era tinent- ha assegurat que les armes que hi havia dins dels cotxes del cos que estaven aparcats a les portes de la conselleria eren de "munició real". Ho ha admès en resposta a l'advocada de Jordi Cuixart, Mariona Roig, tot dient que així li va traslladar el tinent responsable del dispositiu de seguretat. Aquesta afirmació és contradictòria amb la que va declarar també al Tribunal Suprem com a testimoni l'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya Ángel Gozalo, que va afirmar que les "armes llargues" que hi havia dins dels cotxes aquell dia eren per disparar "projectils de goma" per part de la unitat antidisturbis, però que no portaven "munició convencional".
 13:12 Un capità de la Guàrdia Civil que ha fet tasques de supervisió i col·laboració de documents intervinguts a responsables de la Generalitat ha explicat que un document que es va trobar "trencat" durant l'escorcoll a Lluís Salvadó incloïa 41 mesures que s'havien d'aprovar "de forma urgent" en el qual se situava el mateix Salvadó, l'exconsellera Elsa Artadi i l'ANC com a "responsables" de la seva aplicació. A més, ha explicat també el contingut d'un altre document en què s'hi inclouien 176 mesures per a la creació d'un estat català. El capità ha afegit que, a través de correus electrònics, es veia una "certa supeditació" de l'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, a l'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva.
 13:07 
 11:37 A preguntes de Vox, el testimoni ha dit que al seu parer Sànchez tenia incidència sobre "la massa" perquè podia organitzar passadissos de 200 metres enmig d'una concentració de 45.000 persones. "Cal tenir un paper de lideratge, per fer això", ha apuntat. Ha assegurat també que la intendent Laplana "acatava" les ordres de Sànchez, i ha explicat que els Mossos els van presentar l'aleshores president de l'ANC i Jordi Cuixart com a "mediadors amb la massa". Sobre "agressions", ha dit que no n'hi va haver, però que se sentien "els insults i amenaces" perfectament. 
 11:31 El responsable de l'operatiu de la Guàrdia Civil el 20-S a Economia recorda que hi va haver unes 20 accions contra comissaries de la Guàrdia Civil i també en llocs on s'allotjaven els agents. "Aquests incidents es van incrementar a partir del 19 i 20 de setembre", ha dit, i ha recordat les protestes a Unipost o a Bigues i Riells, on es van confiscar uns 10 milions de paperetes. Pel que fa a l'1-O, ha parlat d'una vuitantena d'"incidents violents" per "evitar l'actuació policial". Durant tot aquest període, l'agent ha dit va veure "crides" perquè es produïssin aquests incidents. A partir del 27-O es va rebaixar molt la tensió. A partir d'aleshores els Mossos van fer una tasca de seguretat molt bona.
 11:29 El tinent de la Guàrdia Civil ha afirmat que es van identificar grups d'observadors internacionals a Catalunya l'1-O. "Al programa de visitants internacionals se'ls marca que l'1-O han d'observar el referèndum d'autodeterminació", ha assegurat. Insisteix que es van pagar factures en relació a aquests observadors, tot i que admet que la interventora de la Generalitat ho va negar en el seu moment. També ha explicat que en els correus de Raül Romeva es gestionava la contractació d'observadors internacionals. "Es va presentar un esborrany de contracte, però no sabem si finalment es va pagar", ha admès. I també ha fet referència a Mèxic i a la intenció d'aconseguir suports allà per al referèndum de l'1-O. 
 11:18 En un altre document trobat a Lluís Salvadó feia referència a 41 normes que s'havien d'aplicar immediatament després de l'1-O. Es detallava qui havia de dur a terme cada actuació. L'1-O a la nit havia d'actuar l'ANC. Pel que fa a les mesures a aplicar el 2 d'octubre apareixien com a responsables el mateix Salvadó i Elsa Artadi. Entre aquestes normes a aplicar en els primers dies hi ha la creació del banc central català, creació de places de magistrat en el nou Estat...
 11:14 El tinent de la Guàrdia Civil ha explicat a preguntes de la Fiscalia que van trobar un document al despatx de Lluís Salvadó on s'enumeraven les mesures per a un futur de l'estat català. "Les 176 mesures enumerades en el document estaven distribuïdes en els diferents departaments de la Generalitat", ha explicat l'agent, que ha concretat que en el document es parlava de l'ordenament jurídic del nou estat, del reconeixement internacional i del funcionament de l'estat català.  
 11:13 El responsable de l'operatiu del 20-S a Economia, relacionat amb la investigació sobre els preparatius i pagaments del referèndum, explica que van localitzar un correu de Dolors Bassa amb un acord de Govern del 6-S per assumir de manera solidària les despese de l'-1O. Ha assegurat també que aquest acord incloïa la campanya de publicitat del referèndum -"Civisme"- i la de catalans a l'exterior. Sobre aquesta primera campanya, el tinent ha dit que s'havia de pagar amb fons de contingència. Pel que fa a l'escorcoll d'Unipost, el tinent -que també hi va participar- ha explicat que hi van trobar factures proforma sobre la campanya del referèndum amb el logotip de la Generalitat i dels departaments que les emetien. Ha assegurat que aquestes factures es van intentar cobrar. 
 10:51 L'agent ha vinculat aquest moment "d'increment del murmuri" i del to de la manifestació a l'arribada de Jordi Sànchez a les portes del departament. Com han fet altres agents que l'han precedit com a testimonis, el guàrdia civil ha descrit una "multitud en actitud de fustigament, intimidant i cridant". Per aquest motiu, ha dit, no es donaven les condicions per traslladar els detinguts -Josep Maria Jové, Natàlia Garriga i Mercedes Martínez- amb "seguretat". 
 10:51 "A les 10.30 hores del matí segur que hi havia gent pujada als cotxes i això era una bogeria". L'agent de la Guàrdia Civil responsable del dispositiu també ha carregat contra les persones que a primera hora del matí s'havien enfilat sobre els vehicles policials. "Ja era una bogeria la imatge de molta gent insultant i cridant 'fora les forces d'ocupació', però que pugessin sobre els cotxes era encara més bogeria", ha insistit. En cap moment l'agent ha precisat si les persones que havien pujat als vehicles eren fotògrafs o periodistes.
 10:47 "Els agents dels Mossos ens van dir: 'Esteu bojos? Si sortiu amb les caixes, us maten'". Així ha descrit l'agent de la Guàrdia Civil responsable del dispositiu a la conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017 la situació en la qual es van trobar un cop acabat l'escorcoll. L'escenari proposat per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart era que la comitiva judicial sortís pel passadís format pels voluntaris. "Aquells 200 metres els percebíem com a llarguíssims", ha insistit l'agent, que ha recordat que els mateixos Mossos els van advertir perquè tenien "la percepció objectiva de risc no només" la tenia la Guàrdia Civil.
 09:16 41 senadors francesos dels principals grups polítics han signat aquest diumenge una petició per demanar "respecte pels drets i llibertats fonamentals a Catalunya". Al text, denuncien la "repressió" que pateixen "els representants polítics legítims" de Catalunya i demanen que França intervingui. El manifest, que podeu llegir aquí i s'ha fet a iniciativa de François Calvet, Roman Dantec, André Gattolin, Pierre Ouzoulias i Simon Sutour, consta de quatre punts. 
 09:16 “No tenga la menor duda que este tribunal verá todos los vídeos con sumo interés”. No és literal, però aquesta és la idea que repeteix, sessió rere sessió i amb més o menys vehemència, el magistrat Manuel Marchena, president de la sala segona del Tribunal Suprem que jutja els presos polítics. El que vol dir, a la pràctica, és que veta l’exhibició de documents i vídeos aportats per les parts durant la fase de la prova testifical, que és en la qual es troba a dia d’avui el judici de l’1-O. Per tant, els deixa tots pel final, durant la fase de la prova documental, que es preveu que arribi d’aquí a unes quantes setmanes. És greu, no poder veure ara els vídeos? En parlem amb experts i us ho expliquem aquí. 
 09:14 Manuel Marchena s'ha convertit en un dels homes més populars de l'Estat. El seu nom ressona cada dia als mitjans de comunicació. És el president de la sala segona del Tribunal Suprem -la més polititzada- i la seva figura sembla situar-se per sobre del bé i del mal. No obstant això, qui havia de substituir Carlos Lesmes al capdavant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) gràcies a un pacte -fallit- entre el PP i el PSOE, no està sol en la causa contra els líders independentistes. L'acompanyen sis magistrats més que, almenys pel que fa a la sentència, tenen la mateixa autoritat que ell. Quin és el poder que té Marchena? Us ho expliquem aquí. 
 09:14 Dilluns i dimarts, abans dels observadors i els Mossos, continuarà la desfilada de guàrdies civils. Demanats per la Fiscalia, els funcionaris de l'institut armat han anat explicant el seu punt de vista sobre les càrregues en desenes de col·legis electorals que van derivar, segons les xifres oficials de la Generalitat, en un miler de ferits. El ministeri públic espera que el testimoni dels agents serveixi per afermar el relat de presumpta violència per part dels votants que hi va haver durant el referèndum. Tots ells han descrit un "clima d'odi" a Catalunya contra ells, ja fos l'1-O o en els escorcolls de les setmanes anteriors que buscaven el material de la votació.
 09:13 El reguitzell d'agents de la Guàrdia Civil que han anat desfilant pel Tribunal Suprem s'aturarà momentàniament durant la setena setmana del judici de l'1-O. El dia 27, dimecres, estan previstes dues compareixences per videoconferència. La primera és la de Felix von Grundberg, exdiputat socialdemòcrata que va acudir a Catalunya per l'1-O i que va visitar els presos polítics a Lledoners. La segona és la de Manon Masse, diputada independentista del Québec. Tots dos han estat demanats per la defensa de Jordi Cuixart per la seva qualitat d'observadors del referèndum. 
 09:11 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la setena setmana del judici. Una setmana marcada per les declaracions d'observadors internacionals, de Mossos i de més guàrdies civils. 
 20:16 El judici de l'1-O es reprendrà el proper dilluns a les 10.00h, amb la setena setmana de causa al Suprem. Manuel Marchena ha suspès la sessió d'aquest dijous poc després de les 19h. 
 20:14 Aquesta és la resolució judicial que tomba el relat de la Guàrdia Civil sobre l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada. Una interlocutòria del jutjat d'instrucció 2 de Manresa conclou que va haver-hi "excessos" policials amb cops de porra injustificats, i desmenteix el testimoni d'un tinent del cos armat al Suprem. Ho explica Sergi Ambudio.
 20:14 VÍDEO Aquesta és la «massa» de l'1-O a Sant Martí Sesgueioles. Les imatges de la jornada del referèndum contrasten amb les paraules de l'agent de la guàrdia civil que ha testificat al Suprem.
 16:52 El setè testimoni de la jornada, un agent que va participar en el registre de l'empresa Disnet, on es va confiscar material publicitari del referèndum, explica que l'empresa va voler entregar-lo de forma voluntària i que, per això, hi van anar: "La col·laboració va ser absoluta".
 16:45 El guàrdia civil explica que, segons va poder concloure de les converses intervingudes que li van ordenar analitzar, els treballs del web del referèndum es van fer tots amb mitjans de la Generalitat: ordinadors, llapis de memòria, telèfons, etcètera.
 16:43 L'agent de la Guàrdia Civil que va analitzar l'ús de diferents dominis per mantenir actiu el web del referèndum confessa a Andreu Van den Eynde que no té "coneixements d'informàtica". Assegura que es van gastar entre 6.000 i 8.000 euros per pagar tots aquests dominis, però no és capaç de relacionar-los amb fons de la Generalitat.
 16:37 En resposta a preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, l'agent de la Guàrdia Civil explica que els responsables de la web del referèndum "si havien de tancar un web, n'obrien una altra. Els responsables parlaven de tenir-ne a l'estranger perquè són més difícils de tancar".
 16:29 El sisè agent de la Guàrdia Civil que declara aquest dijous explica que Joan Manuel Gómez, responsable de l'Administració Oberta, tenia llapis de memòria amb informació sobre les meses electorals del referèndum. El membre de la Benemèrita, que va participar en l'escorcoll a la nau industrial de Bigues i Riells i que se'n va encarregar de seguiment de pàgines web, assegura que van descobrir que "s'havien gastat entre 6.000 i 8.000 euros en dominis" per la web del referèndum.
 16:04 Es reprèn la sessió de tarda de la vintena jornada del judici de l'1-O al Tribunal Suprem. Aquesta tarda, igual que al matí, protagonisme absolut dels agents de la Guàrdia Civil. Està previst que declarin cinc membres més de l'Institut Armat, tots ells citats per la Fiscalia, que continua maniobrant per teixir un relat de violència que, per ara, brilla per la seva absència. 
 14:01 L'Advocacia de l'Estat ha demanat l'expulsió de l'Ajuntament de Barcelona com a acusació popular per les càrregues policials de l'1-O en diversos centres de la ciutat. El jutjat d'instrucció número 7 ho ha rebutjat, però el representant de l'Estat ho ha recorregut, segons ha anunciat el tinent d'alcaldia Jaume Asens i han confirmat a l'ACN fonts judicials. Asens ha acusat el govern de Pedro Sánchez de voler "dinamitar" aquesta causa judicial, ja no només negant-se a col·laborar amb la justícia, sinó també "intentant obstruir-la". "Que demani ara que se'ns expulsi pel paper actiu que estem tenint és una mostra més del menyspreu del govern per les víctimes de l'1-O", ha conclòs.
 13:45 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. Encara falten per declarar cinc agents de la Guàrdia Civil. 
 13:44 En cinquè testimoni ha estat un guàrdia civil que va participar en l'escorcoll de la nau industrial de Bigues i Riells el 20 de setembre per confiscar paperetes del referèndum. El testimoni ha comparat la concentració de gent que hi havia a fora de la nau industrial amb "el conflicte basc". "Jo per sort no l'he viscut però els meus companys em van dir que el que vam viure s'hi assemblava", ha assegurat a preguntes del fiscal. Durant la sortida, un cop acabat l'escorcoll, ha explicat que hi va haver insults i amenaces, i també escopinades. "Se'm va gravar a la ment la cara d'odi d'un senyor gran, era com si li estiguéssim robant alguna cosa de la seva família", ha afirmat. També ha explicat que els manifestants van donar cops al cotxe i el van moure, però no va patir cap dany. Ha afirmat que, quan volien sortir, el lletrat de l'administració de justícia tenia por. "Ens va demanar que ens traguéssim els distintius de la Guàrdia Civil i que li donéssim alguna cosa per tapar-se la cara", ha explicat, i ha dit que "era normal" que tingués por perquè la gent estava "molt exaltada".
 13:01 El quart testimoni, també implicat en l'escorcoll a Unipost el 19-S, ha avalat les tesis de l'anterior testimoni. Ha assegurat que va costar molt sortir de l'edifici i que els Mossos els van portar cap a una "ratera", en un carrer molt estret i en obres. Els ciutadans, ha dit, els van increpar i insultar durant els 20 minuts que van estar aturats allà. El paper dels Mossos, ha dit, va ser "col·laboradora". Van baixar dels vehicles i van carregar contra "la massa". "Van utilitzar la força per treure la gent", ha dit, i ha afegit que la Policia Local va facilitar també la sortida de la comitiva judicial. 
 12:31 De l'odi a la calma: els relats oposats dels guàrdies civils al Suprem. Els tres primers testimonis del dia continuen sense justificar la violència vol provar la Fiscalia en les concentracions dels dies previs a l'1-O. Per Bernat Surroca
 11:29 Un subtinent que va ser responsable del registre a Unipost de Terrassa el dia 19 de setembre (i on van trobar sobres per a la designació dels membres de les meses) ha parlat de "l'odi" que va veure en la cara dels manifestants. "Per primer cop en la meva carrera vaig veure el reflex de l'odi en la cara de la gent", ha assegurat. També ha culpat els Mossos de treure'ls per una "ratonera". Ha explicat que podrien haver sortit per un carrer on no hi havia manifestants i, en canvi, acusa la policia catalana d'haver tret el comboi amb el material requisat per un carrer estret en obres, amb rases al terra i amb tanques. "El carrer era una ratonera, no sóc especialista en control de masses però allò em va semblar inaudit", ha explicat. El subtinent (H12669K) ha reconegut que els mossos havien de baixar i apartar tanques i gent perquè la comitiva anava parant-se i arrancant.
 11:28 El segon agent que ha passat pel Suprem s'ha centrat en els escorcolls del domicili i el despatx de Sutrias, i ha qüestionat el relat de la violència de la Fiscalia. Sobre els delictes de què s'acusava l'alt càrrec de la Generalitat, el guàrdia civil ha dit que eren "malversació, sedició i desobediència". Ha explicat que quan van entrar al domicili de Sutrias el 20-S, a Rubí, es va començar a concentrar gent al voltant de l'edifici. Ha admès que van demanar protecció i que van sortir de manera escalonada i fent-se passar per veïns, però no ha relatat cap més problema i, de fet, ha especificat que la gent estava tranquil·la i no es van sentir insults. L'agent ha ressaltat la "bona feina" dels Mossos. Ho podeu llegir aquí. 
 10:42 Nova jornada de judici i, un dia més, protagonisme absolut de la Guàrdia Civil. El primer testimoni s'ha centrat principalment en la malversació. L'agent de la benemèrita en qüestió va participar del registre de Francesc Sutrias, director general de Patrimoni, i Lluís Salvadó, secretari general d'Hisenda. Ell es va centrar en trobar indicis de malversació i, especialment, en l'Agència Tributària de Catalunya, la qual no estava preparada per per començar a funcionar l'endemà de la declaració d'independència. En aquest sentit, però, ha parlat d'un sistema informàtic que preparava l'empresa IBM i ha fet referència a una factura de 240.000 euros en concepte d'aquest programa. "Crec que la factura estava pagada", ha explicat a preguntes de la Fiscalia.
 09:47 A més de participar en registres del 20-S, sis d'aquests agents de l'institut armat també van estar en actuacions l'1-O a diferents municipis de Barcelona. A Sant Joan de Vilatorrada en el cas de l'IES Quercus, al casal d'avis de Sant Iscle de Villalta, a la fàbrica de Sant Martí de Sesgueioles i al CAP de Sant Andreu de la Barca. En un dels casos, fins i tot, un d'ells va ser l'instructor de l'atestat de Sant Martí Sesgueioles.
 09:47 El Tribunal Suprem tanca la sisena setmana de judici amb l'interrogatori a deu guàrdies civils que van participar a registres el 20 de setembre i també van fer actuacions l'1-O a diferents municipis de Barcelona. En total, el tribunal haurà interrogat aquesta setmana fins a 24 agents, tots proposats per la fiscalia i l'advocacia de l'Estat. Entre els policies que declararan aquest dijous a partir de les deu del matí, n'hi ha que van estar als registres del despatx de Francesc Sutrias, al registre d'Unipost, a la nau de Bigues i Riells on van comissar deu milions de paperetes (i on un altre testimoni ha dit que dies abans s'hi va veure a Quim Torra), al magatzem de Disnet (on hi havia material de la impremta Artyplan) i a l'empresa de Buzoneo Directo.
 09:26 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb l'última sessió del judici d'aquesta setmana. Avui passaran per l'alt tribunal deu guàrdies civils que van fer registres el 20-S i actuacions l'1-O.
 09:25 Òmnium Cultural reparteix aquest dijous 125.000 exemplars gratuïts del diari Judici a la democràcia que aborda els punts clau de les declaracions dels 12 processats per l'1-O així com les "inconcrecions" i "mentides" dels testimonis polítics que han passat les darreres setmanes pel Tribunal Suprem. El diari també posa de manifest les "errades més greus" de les acusacions i inclou una entrevista amb l'observadora internacional Claire Dujardin que desgrana les "irregularitats" que es cometen en el procediment. També s'ofereix una entrevista amb la periodista Patricia López i amb l'actor Antonio de la Torre que defensen la resolució política del conflicte. El segon número de la publicació manté la denuncia de "vulneració de drets fonamentals" per part de l'Estat. Des de primera hora del matí, la publicació es reparteix en més de 50 parades de metro, tren i ferrocarril de Barcelona i l'Àrea Metropolitana.
 09:24 LA CAVERNA, A JUDICI Molta «realitat catalana», poc judici. Els principals opinadors de la caverna alerten sobre les trampes que prepara un "separatisme acatxapat", el judici el deuen donar ja per amortitzat. Per Joan Canela.
 19:45 La dinovena sessió del judici de l'1-O s'ha centrat en l'anàlisi dels correus dels líders independentistes. S'ha fet referència a milers i milers de missatges, de remitents i de destinataris, per intentar demostrar una context de violència que encara se li resisteix a les acusacions. No han pogut, tampoc, quan han parlat de situacions de tensió en concentracions independentistes els dies previs al referèndum. Han tornat a sortir a la conversa els Mossos i, fins i tot, l'actual president de la Generalitat, Quim Torra. Aquí teniu els cinc punts clau de la jornada d'aquest dimecres.
 17:40 La jornada d'aquest dimecres al judici de l'1-O ha estat protagonitzada pel testimoni de diversos guàrdies civils que van examinar el correu electrònic dels acusats. Amb un element en comú: cap d'ells va trobar cap indici de violència, ni d'incitació a la violència ni de cap element que sustenti el relat de la rebel·lió, en cap dels milers de coreus electrònics que van examinar. Així ho han admès, a preguntes de les defenses, els agents que van examinar els comptes de correu electrònic de Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras. Pel que fa a Cuixart, el sergent del cos armat que va examinar el seu correu ha reconegut, a preguntes de l'advocat Benet Salellas, que de la seva anàlisi no ha constatat cap coordinació entre el Govern i l'entitat cultural en l'organització de l'1-O, ni tampoc d'on sortien els fons per a l'organització del referèndum.
 17:08 També ha declarat com a testimoni un agent de la Guàrdia Civil que va analitzar els correus d'Oriol Junqueras i Carles Mundó, i que va ser present en els escorcolls del Departament d'Economia el 20-S. Ha explicat que els criteris d'anàlisi eren seleccionar correus relacionats amb la campanya del referèndum i el possible ús de fons públics. En total, l'agent ha dit que va analitzar cinc correus i, en un d'ells, Jordi Turull demanava a Oriol Junqueras una aportació de 3 milions d'euros per una campanya de "Civisme". Sobre els correus de Mundó, l'agent ha dit que en alguns correus del Departament de Justícia es contestava amb "evasives" a les "inquietuds" dels jutges davant del referèndum i quan se'ls preguntava sobre mesures per "protegir els seus jutjats". Pel que fa al 20-S, ha dit que ell va aparcar el vehicle a uns 100 metres de la conselleria i no va patir danys. 
 17:30 Dos agents que van encarregar-se de rastrejar els correus electrònics de dos comptes de Jordi Sànchez –uns 6.800 en total- han admès que no van trobar-ne cap on l'expresident de l'ANC incités a la violència. Ho han fet a preguntes del lletrat de Sànchez, Jordi Pina, que ha criticat la falta de "rigor" dels informes. En el primer cas, un agent ha explicat que va revisar personalment un a un 3.800 correus i que va basar l'informe en 22 missatges que li van enviar persones anònimes. A preguntes de Pina, l'agent ha dit que no sabia qui eren els remitents, i que no va investigar tampoc la seva identitat ni la relació amb Sànchez. El segon agent ha inclòs a l'informe convocatòries de reunions que va fer Puigdemont a Sànchez. El lletrat li ha preguntat si sabia que alguna de les reunions eren públiques i retransmeses en directe per TV3. "No ho he vist perquè no segueixo la política, em dedico a la meva feina i jo analitzo només el correu i no li presto cap atenció", ha dit.
 17:06 Un dels testimonis d'aquesta tarda ha estat un agent de la Guàrdia Civil que va analitzar els correus de Jordi Sànchez. En va analitzar 3.200 i en va seleccionar 22. Malgrat que, en resposta a preguntes de la Fiscalia, el policia havia parlat de desobediència, de plans per aturar l'actuació dels cossos de seguretat o del registre de catalans a l'exterior, entre altres qüestions, l'interrogatori de Jordi Pina ha dilapidat tot el valor que pogués tenir el seu testimoni. L'agent ha acabat admetent que, de la vintena de correus adjuntats a la causa, cap d'ells havia estat enviat per Sànchez i ha dit que "no recorda" si algun dels correus va ser enviat per membres de l'anterior Govern. 
 16:20 En respostes a la fiscalia, el sergent ha explicat que va analitzar correus com un que es referia al 20-S i "es feia eco d'unes paraules de Jordi Cuixart en què demanava als catalans assistir a la concentració de la Conselleria d'Economia". En resposta a Salellas, ha dit que en el correu es convocava la gent a anar "massivament" a la concentració, i ha admès que "parlava d'una convocatòria ferma i també pacífica". El guàrdia civil també ha fet referència un correu que incloïa una nota de premsa sobre la participació de l'entrenador de futbol Pep Guardiola en un acte on "demanava el suport de la comunitat internacional". Salellas li ha preguntat quin interès té això per a la investigació. "Em va semblar interessant per a la investigació", ha dit, tot remarcant que la seva tasca era "d'anàlisi, no investigadora".
 16:19 El sergent de la guàrdia civil que va estudiar els correus electrònics del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha admès al Tribunal Suprem que de la seva anàlisi no ha constatat cap coordinació entre el Govern i l'entitat cultural en l'organització de l'1-O ni tampoc d'on sortien els fons per a l'organització del referèndum. El sergent (TIP S71761E) ho ha admès en resposta a preguntes de l'acusació popular de Vox. Durant l'interrogatori, l'advocat Benet Salellas, de l'equip de defensa de Cuixart, ha posat en relleu un error en un atestat elaborat pel sergent, ja que va identificar Marta Rovira Martínez com a secretària general d'ERC, quan el nom complet de la dirigent republicana és Marta Rovira Vergés.
 14:14 Un comandant que va analitzar les comunicacions dels Mossos que estaven als punts de votació amb la sala regional (TIP E98218B) ha assegurat que els agents rebien ordres per emissora per "apartar-se" quan arriben els cossos espanyols. L'objectiu, segons ha dit, era evitar que es veiés "cap imatge" de mossos uniformats mentre agents dels cossos espanyols actuaven per aturar les votacions. També ha dit que es va donar "preferència" sobre qualsevol altra novetat que informessin sobre els moviments dels "combois" de policia espanyola i guàrdia civil. El comandant de la Guàrdia Civil també va rastrejar el correu de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i ha dit que, en quant als criteris d'actuació dels Mossos, hi havia "unitat d'acció" entre la cúpula de la conselleria i el major Josep Lluís Trapero. Però preguntat per la defensa de Forn sobre correus on donés instruccions al cos ha dit que no en van trobar.
 13:53 El sisè agent del matí ha estat un agent de la Guàrdia Civil encarregat d'analitzar els correus electrònics de Jordi Cuixart. Ha dit que entre els correus hi havia retalls de premsa amb crides a manifestar-se i també campanyes per internacionalitzar el procés i demanar "ajuda" a la comunitat internacional. "Hi havia una coreu amb una nota de premsa que recollia una crida que havia fet Pep Guardiola", ha recordat. Tot i així, ha especificat que no va analitzar cap correu relacionat amb l'1-O ni va detectar cap "unitat d'acció" entre el Govern i Òmnium, ni tampoc relacionats amb el pagament del referèndum.
 13:32 L'agent també ha dit que, per les comunicacions que van intervenir dels Mossos, "quedava clar" que vigilaven la Guàrdia Civil. L'agent ha qualificat els àudios intervinguts de "sorprenents" i ha afirmat que, quan els agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat es movien, els Mossos n'informaven o els seguien. Sobre el dispositiu de l'1-O, el testimoni ha explicat que els binomis dels Mossos tenien la instrucció de marxar dels col·legis quan veien que venia l'Institut Armat.
 13:32 Malgrat admetre que no recorda correus on quedi clara aquesta relació, l'agent sí que ha fet referència a expressions i paraules que coincidien en els escrits dels Mossos a la Fiscalia, les actes de la Junta de Seguretat prèvia a l'1-O i les declaracions de Forn. Es refereix a la idea que l'1-O calia evitar un mal major del que es vol evitar i la necessitat de preservar la convivència ciutadana.
 13:31 El cinquè testimoni ha estat un agent de la Guàrdia Civil implicat en l'anàlisi dels correus electrònics de l'exconseller Joaquim Forn. Ha fet un exhaustiu repàs dels correus de Forn durant els dies previs i posteriors a l'1-O i ha assegurat hi havia "unitat d'acció" entre els responsables polítics dels Mossos, encapçalats per Forn, i el major Josep Lluís Trapero. "Es desprenia una unitat d'acció entre els responsables polítics i el major Trapero en relació als principis d'actuació", ha dit.
 12:38 ​El lletrat de Bassa ha negat que donés "instruccions" sinó que en el correu electrònic oferia la "possibilitat de fer difusió si ho considerava oportú". Els agents també s'han referit a un correu enviat amb motiu de l'aturada del 3-O i on informava als treballadors que la Generalitat s'unia a la vaga. Sobre el registre del 20-S al Departament de Treball, ha dit que no van sortir per la porta per evitar "conflictes" i que personal de la conselleria els va oferir "l'alternativa" de sortir per un pàrquing de l'edifici adjacent. L'endemà, Bassa va enviar una nota interna als treballadors per felicitar-los per la "reacció d'indignació davant un acte injust de la fiscalia"
 12:38 Dos agents de la Guàrdia Civil que van bolcar i analitzar el correu corporatiu de l'exconsellera Dolors Bassa ha explicat al Tribunal Suprem que va enviar al líder de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, on li donava "instruccions". En aquest correu, Bassa l'informava del "dret" que tenien els empleats que treballaven l'1-O "d'absentar-se del lloc de feina per exercir el dret a vot". El correu estava acompanyat per la llei de referèndum i de les normes complementàries per "donar-li validesa jurídica".
 12:29 El tercer testimoni, també relacionat amb l'escorcoll al Departament de Treball, ha avalat el relat de l'agent anterior. Ell va participar en els registres dels despatxos de Josep Ginesta i de David Franco, on van trobar ordinadors, llapis de memòria, DVDs i documents relacionats amb l'1-O. "S'havia concentrat molta gent (entre 300-500 persones) a fora del Departament. S'escoltaven crits en contra del govern espanyol, contra la Guàrdia Civil i crits de 'votarem'", ha dit, i ha explica que van haver de sortir per una via alternativa que els va proposar Josep Ginesta.
 11:33 La Guàrdia Civil insisteix que la concentració del 20-S a Treball «no era pacífica». L'agent encarregat de l'escorcoll al Departament i d'analitzar el correu electrònic de Dolors Bassa relata que van haver de sortir per un edifici adjacent per evitar "un conflicte" amb la gent. Informa Bernat Surroca. 
 11:31 Per sortir, l'agent ha dit que el personal del Departament els va proposar una ruta per sortir. Van sortir pel pàrquing, que comunicava amb el pàrquing de l'edifici adjacent i permetia sortir per la ronda del Litoral de Barcelona. "Es va examinar aquesta via, es va donar el vistiplau, i vam sortir per allà per evitar el conflicte", ha dit, i ha insistit que van tenir dificultats a sortir perquè hi havia entre 300-400 persones i tenien tallat l'accés a la sortida. "No podíem sortir amb els vehicles sense que hi hagués aldarulls", ha assegurat, i ha assegurat que "no definiria la concentració com a pacífica" perquè la gent els insultava i cridava.
 11:31 El segon agent citat va ser l'encarregat de l'escorcoll al Departament de Treball el 20 de setembre i d'analitzar els correus de l'exconsellera Dolors Bassa. Ha admès que el registre es va fer amb "total normalitat" però que a mesura que avançava la jornada es van començar a veure mostres de "rebuig" davant la presència de la Guàrdia Civil.  "Totes les parets per on passàvem s'omplen de pamflets i eslògans de 'votarem'". A fora, ha relatat, el nombre de concentrats era "important". "La concentració de persones dificultava la nostra sortida", ha assegurat, i ha dit que la gent els insultava i cridava en contra seva. "No podíem sortir sense que hi hagués conflicte amb aquesta gent", ha assegurat. 
 11:02 L'agent també ha descrit situacions de "tensió i hostilitat" contra la Guàrdia Civil quan van intentar sortir de la nau industrial de Bigues i Riells. Ha explicat que l'escorcoll de la nau va començar amb tranquil·litat, però a partir de les 10h es va començar a concentrar gent a prop de l'edifici amb crits de votarem. A partir de les 11h, un grup va començar a donar consignes sobre com organitzar-se per impedir que els agents de la Guàrdia Civil marxessin. "Deien que s'asseurien a terra i s'agafarien de les mans", ha explicat l'agent a preguntes de la Fiscalia.
 10:48 La Guàrdia Civil situa Torra en la nau escorcollada a Bigues i Riells dies abans de l'1-O. El responsable d'aquella operació explica que vigilaven l'edifici perquè tenien sospites que hi havia material del referèndum. Informa Bernat Surroca.
 10:48 Ha explicat que van descobrir aquestes naus industrials gràcies als telèfons punxats per ordre del jutjat d'Instrucció 13. Dins de la nau, ha explicat, van trobar "tot allò necessari per constituir una mesa electoral". "Hi havia paperetes del referèndum, sobres amb el logotip de la Generalitat, actes de constitució de la mesa, cartells per identificar les meses als col·legis electorals...Van confiscar uns 10 milions de paperetes, uns 100.000 sobres... Es veia clarament que era de la Generalitat", ha explicat a preguntes de la Fiscalia.
 10:48 La Guàrdia Civil torna a ser protagonista aquest dimecres al Tribunal Suprem, en una setmana en què la Fiscalia espera poder apuntalar el seu relat gràcies a la trentena d'agents que han de passar per la sala segona de l'alt tribunal. El primer en declarar ha estat l'agent responsable d'un escorcoll en una nau industrial a Bigues i Riells, on es van decomissar uns de milions de paperetes i 100.000 sobres amb el logotip de la Generalitat. Ha explicat que dies abans d'entrar a l'edifici ja el vigilaven i van veure com hi entrava i en sortia gent, entre ells l'actual president de la Generalitat, Quim Torra. 
 09:11 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la sessió del judici al Tribunal Suprem. Avui, a partir de les 9.30h, han de desfilar per la sala segona de l'alt tribunal fins a 10 agents de la Guàrdia Civil que van ser a Catalunya la tardor de 2017. En aquests properes dues setmanes, la Benemèrita -alumna avantatjada de la Fiscalia- serà la protagonista al Suprem i mirarà d'enfortir el relat de la violència dels votants de l'1-O i, també, de la malversació del Govern. 
 09:11 La Fiscalia se la juga en les properes dues setmanes. Aquest dimarts han començat a desfilar els primers agents -dels més de trenta que estan citats fins a final de març- de la Guàrdia Civil. Els membres de l'Institut Armat que van estar sobre el terreny durant la tardor del 2017 són, sens dubte, els alumnes més aplicats del ministeri públic. Amb la lliçó ben apresa i sota la batuta dels fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, els policies de la benemèrita han retratat, sobre el 20-S, una autèntica pel·lícula de terror. Cara a cara amb les defenses, però, han aparegut les incorreccions i els nervis. Mentrestant, la malversació sense aparèixer. Tot seguit, els cinc punts clau de la divuitena jornada del judici de l'1-O. El resum del dimarts, aquí. 
 18:57 
 18:57 Durant l'interrogatori del fiscal la tensió ha anat en augment. Marina Roig, Andreu Van den Eynde, Jordi Pina i Mariano Bergés han estat els més bel·ligerants, afirmant que que s'estava preguntant el testimoni per qüestions per les quals no se l'havia citat i per fets en els quals ell no havia intervingut. En el cas concret de Jordi Pina, ha denunciat que s'estava utilitzant el testimoni com si fos un perit. Manuel Marchena, que aquestes últimes setmanes ha estat molt insistent en aquest aspecte -ha reiterat diverses vegades que als testimonis se'ls ha de preguntar per allò que van viure o percebre- ha desestimat totes les peticions de les defenses. El president de la sala, en diverses ocasions, ha insistit que els advocats tindrien l'ocasió de preguntar al testimoni durant el seu interrogatori. 
 18:57 Matí de retrets de les defenses a Manuel Marchena. Els advocats dels líders independentistes han criticat en diverses ocasions -més que en la resta d'interrogatoris que s'han vist fins ara- la permissivitat del president del tribunal amb les preguntes de la Fiscalia als dos agents de la Guàrdia Civil que han passat aquest matí pel Tribunal Suprem. Especialment en el tercer testimoni del dia -el segon agent de la Guàrdia Civil, encarregat de l'operatiu per detenir Josep Maria Jové i vinculat a les investigacions de la publicitat del referèndum i d'Unipost-, les defenses han dit que s'estaven assabentant en aquell moment de l'abast del coneixement del testimoni i han denunciat que no han pogut preparar correctament l'interrogatori.
 18:12 "La seva cara no era normal. Denotava molta ràbia i violència. No ho havia viscut mai". Així ha descrit l'agent de la Guàrdia Civil P35979V, el responsable de l'operatiu de l'escorcoll a la Conselleria d'Exteriors el 20-S, els manifestants que s'hi van aplegar a les portes durant el registre. El policia ha relatat un episodi gairebé apocalíptic, utilitzant expressions com "ràbia descontrolada" i "episodis de terror", tot assegurant que centenars de persones es van abraonar contra els vehicles policials, colpejant-los i, fins i tot, arribant a trencar els vidres. L'agent ha parlat de "tumult" i ha acusat els Mossos de "mirar-s'ho tot" com passava. 
 16:18 Un guàrdia civil que va participar en la detenció de l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové i en l'escorcoll al seu domicili ha assegurat que el tinent del cos que estava a la seu d'Economia el va avisar que l'arribada a l'edifici de la Rambla de Catalunya era "impossible" per la gent que hi havia concentrada a l'exterior i que l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez li havia traslladat que "no permetria" l'entrada de cap vehicle de la comitiva judicial amb detinguts. L'agent de la Benemèrita, amb TIP K470019K, ha relatat l'escorcoll a la casa de Jové, d'on van trigar gairebé tres hores a sortir després d'acabar el registre perquè hi havia gent concentrada i temia "incidents". Ha explicat com van trobar el document 'Enfocats' i dues agendes Moleskine on hi havia "referències la referèndum i a testaferros d'ERC", i que ningú li va dir que Jové renunciava a estar present al registre al seu despatx a Economia.
 13:44 Aquest segon agent de la Guàrdia Civil va participar també en la investigació de la publicitat del referèndum. Ha assegurat que la campanya de "Civisme" estava relacionada amb el referèndum i era per fomentar-ne la participació. Ha dit també que es va emetre per TV3 i que la presidenta de la CCMA, Núria Llorach, va dir-los, a través d'un correu electrònic, que la campanya de "Civisme" era de pagament i va aportar-ne les factures. Pel que fa a Unipost, ha assegurat que a la seu hi van trobar les factures proforma i les notes d'entrega amb segell de cada departaments de la Generalitat involucrats en la campanya. Pel que fa a les factures, ha dit que es van intentar cobrar "però no es van pagar".
 13:00 Comença la declaració d'un altre agent de la Guàrdia Civil, que va participar en la detenció de Josep Maria Jové i Antoni Molons, entre més accions encaminades a impedir el referèndum de l'1-O. Ha explicat que el 20-S s'havien de fer 48 escorcolls i hi havia previstes diverses detencions. "Tot, de manera simultània", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Sobre Josep Maria Jové, ha explicat que se li van intervenir tres mòbils, dos ordinadors, llàpis de memòria i documentació. També dues Moleskine i el document EnfoCATs. "En un primer moment vam veure que a les agendes hi havia referències al referèndum, testaferros d'ERC... I a l'EnfoCATs també hi havia referències a l'1-O", ha assegurat. Ha afegit que davant del domicili de Jové es va concentrar gent cridant "votarem" i "independència" i van enganxar adhesius al seu vehicle, que no va patir danys.
 11:59 El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha notificat aquest dimarts presencialment a l'exdiputada i regidora de la CUP Eulàlia Reguant i a l'exdiputat Antonio Baños la sanció governativa que els ha imposat el Tribunal Suprem per negar-se a respondre a les preguntes de Vox durant el judici per l'1-O. Tots dos s'enfronten a una multa de 2.500 euros, que tenen cinc dies per recórrer, però ja han advertit que "ratifiquen" la "decisió col·lectiva" que van prendre i que mantindran "l'objecció de consciència fins al final i les últimes conseqüències. Segons Reguant, amb aquesta sanció, el tribunal "vira encara més a la dreta" i "normalitza Vox, un partit feixista, masclista i xenòfob".
 11:48 A preguntes de les defenses, l'agent de la Guàrdia Civil no va avisar cap lletrat per assistir l'ex-secretari d'Hisenda durant l'escorcoll a casa seva. Ha explicat que creien que Salvadó estava creant una hisenda pròpia. "Investigàvem això i tot el que se'n derivava", ha dit. Tot i així, a preguntes d'Andreu Van den Eynde no ha sabut concretar què investigaven en algunes de les diligències de la Fiscalia. Sobre els fets del 20-S, ha explicat que va visionar entre 50 i 80 hores de vídeo i va triar "les parts més significatives". A preguntes de Jordi Pina, ha dit que va descartar les imatges festives i de concerts perquè no eren les més importants. "El més important era el setge al Departament d'Economia", ha assegurat. 
 10:45 Comencen les declaracions d'agents de la Guàrdia Civil. Alguns d'ells han demanat que no es difongui la seva imatge. La defensa de Cuixart protesta perquè això pot afectar el dret a la presumpció d'innocència. El primer en declarar és el guàrdia civil responsable de l'escorcoll del despatx de Lluís Salvadó, que explica que a l'habitatge de l'exsecretari d'Hisenda hi van trobar documents relacionats amb la desconnexió. Al despatx, ha explicat que hi van trobar un document titulat 'Escenari de guerra' i 'Escenari de guerrilla'". Ha dit també que a la paperera hi van trobar uns documents amb escenaris posteriors al referèndum. A mig escorcoll va arribar Oriol Junqueras, que es va abraçar i va parlar amb Lluís Salvadó: "Vam dir a Junqueras que no podia passar ni parlar amb el detingut i no ens va fer cas. L'acompanyaven unes 10 persones i una ho enregistrava tot amb un mòbil". L'escorcoll va acabar a les 18h i a la sortida no es va produir cap situació anòmala, segons ha explicat l'agent.
 10:43 A preguntes de les defenses, Felipe Martínez ha matisat algunes respostes. Ha assegurat que hi va haver retards en l'enviament d'informació de les despeses, però no ha pogut concretar quins. Sobre les despeses pels desplaçaments d'observadors internacionals, no ha sabut dir en quines dates concretes ni per quins motius es desplaçava aquests experts. Ha admès també que després del 6 i el 7 de setembre, la Generalitat va continuar enviant informació a Hisenda. 
 10:00 Felipe Martínez, número 2 de Cristóbal Montoro, ha admès que el control de despesa de l'Estat a la Generalitat "arribava fins a on arribava". "Els certificats es limitaven a temes financers i pressupostaris", ha explicat. I ha apuntat que una contractació irregular "quedaria al marge del control de l'Estat".  "La Generalitat va fer un compliment formal de l'enviament d'informació a Hisenda. Els enviaments d'informació es produïen, però la informació en alguns casos era incompleta i inexacte. En aquests casos es va denunciar a la Fiscalia", ha explicat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal. La Fiscalia li ha preguntat clarament si el referèndum es va pagar amb fons públics, i Martínez no ho ha pogut assegurar ni negar. "Hisenda va posar tots els elements a la seva disposició per supervisar les despeses de la Generalitat, però no puc respondre sobre la realitat dels fets", ha afirmat.
 09:56 Es reprèn el judici de l'1-O amb la declaració de Felipe Martínez Rico, exsubsecretari d'Hisenda i número 2 de Cristòbal Montoro. Ha detallat els mecanismes de control de l'Estat a les despeses de la Generalitat. "A Catalunya es va establir un reglament amb més seguiment que amb d'altres comunitats autònomes", ha dit a preguntes de la Fiscalia. "La Generalitat va complir i no va qüestionar el sistema de control i seguiment de les despeses", ha explicat, en referència al primer mecanisme de control. El sistema de seguiment i control va canviar el juliol de 2017 i es va passar d'una periodicitat mensual a una de setmanal. La Generalitat va recórrer aquesta decisió i el 13 de setembre comunica a Hisenda que no es remetrà més informació. "El 15 de setembre es reforça encara més el control de despeses de la Generalitat", ha explicat, i ha insistit que els sistema "exigia que no es destinessin diners a activitats d'organització del referèndum".
 09:03 La Fiscalia de l'Audiència Nacional no considera que el pla dels Mossos d'Esquadra per detenir l'expresident català Carles Puigdemont i els exconsellers que va revelar el major Josep Lluís Trapero la setmana passada afecti la causa que recau contra ell a l'Audiència Nacional, perquè se'l jutjarà per uns fets anteriors, de manera que el presumpte delicte ja s'hauria comès.
 17:06 Els observadors internacionals han apuntat a una possible falta d'imparcialitat objectiva en el president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena. La plataforma International Trial Watch ha criticat el màxim responsable de la sala on es jutja el judici de l'1-O després que dijous passat, en l'interrogatori al major dels Mossos Josep Lluís Trapero traslladés una qüestió que havia negat prèviament a la Fiscalia a petició de les defenses.
 17:05 L'advocada de l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, Olga Tubau, ha explicat aquest dilluns que estudien emprendre accions legals contra l'ex-secretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto per unes declaracions periodístiques en les quals va afirmar que qui més va ajudar a fugir l'expresident català Carles Puigdemont "va ser el seu escorta dels Mossos triada pel senyor Trapero".
 17:05 Baltasar Garzón: «Trapero ha estat definitiu, ni rebel·lió ni sedició». L'exmagistrat de l'Audiència Nacional assegura que no es pot impedir que Carles Puigdemont reculli l'acta d'eurodiputat.
 09:09 OPINIÓ Trapero ens interpel·la. «Arribats a aquest punt, no sé si l'exhibició de voluntarisme d'anar a manifestar-se a Madrid em sembla més commovedora o inútil». Per Jordi Costa.
 09:03 OPINIÓ Marchena, el gran improvisador. «Ens volen entretenir especulant sobre nombre de manifestants i nosaltres volem comptar vots. I això ja ho hem fet. I ho tornarem a fer. I millor. Hasta enterrarlos en el mar». Per Oriol de Balanzó. 
 09:02 Tota la informació sobre aquesta què podem esperar aquesta sisena setmana de judici, en aquesta informació d'Oriol March.
 09:01 El reguitzell de guàrdies civils d'aquesta setmana només s'interromprà els dies 27 i 28 de març. El dia 27 estan previstes dues compareixences per videoconferència. La primera és la de Felix von Grundberg, exdiputat socialdemòcrata que va acudir a Catalunya per l'1-O i que va visitar els presos polítics a Lledoners. La segona és la de Manon Masse, diputada independentista del Québec. Tots dos han estat demanats per la defensa de Jordi Cuixart per la seva qualitat d'observadors del referèndum.
 09:00 Bon dia! Comença la sisena setmana del judici amb sessions dimarts, dimecres i dijous. El Tribunal Suprem centrarà les dues últimes setmanes de març a escoltar el testimoni de 34 agents de la Guàrdia Civil que van acudir a Catalunya durant la tardor del 2017 per impedir el referèndum. Demanats per la Fiscalia, els funcionaris de l'institut armat explicaran el seu punt de vista sobre les càrregues en desenes de col·legis electorals que van derivar, segons les xifres oficials de la Generalitat, en un miler de ferits. El ministeri públic espera que el testimoni dels agents serveixi per afermar el relat de presumpta violència per part dels votants que hi va haver durant el referèndum.
 23:01 
 19:06 Manuel Marchena suspèn la sessió i emplaça les parts per dimarts vinent a les 9.30h del matí.
 19:06 L'interrogatori l'ha tancat, fent ús de l'article 708 de la llei d'enjudiciament criminal, el magistrat Manuel Marchena, que ha volgut aclarir les reunions de Trapero amb la cúpula del Govern -Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn- i altres comandaments dels Mossos. En l'última trobada, segons el major, van deixar clar que no "acompanyaven" el "projecte independentista i que els Mossos "no trencarien mai amb la legalitat i la Constitució". "Que no s'equivoquin amb nosaltres", els va dir. "Els vam emplaçar a complir la legalitat, les ordres judicials, que no s'equivoquessin amb nosaltres. Tenia importància que hi fos Carme Forcadell: això anava més enllà del referèndum", ha asseverat el major del cos. "Els traslladem preocupació per l'ordre públic i la seguretat ciutadana. Dos milions de persones al carrer i 12.000 policies actuant. Això ocasionaria conflictes greus d'odre públic i de seguretat ciutadana", ha detallat l'exresponsable del cos, que ha definit com a "il·legal" el referèndum.
 18:04 ÚLTIMA HORA Trapero ha admès que el 27 d'octubre es va posar a disposició de la Fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel que fos necessari. El testimoni ha dit que els Mossos no tenien coneixement els detalls de la declaració validada al Parlament: "En desconeixíem la transcendència jurídica, què era allò i quins delictes es podien haver comès".
 17:43 Josep Lluís Trapero ha recordat que ni el fiscal ni la magistrada del TSJC li van fer cap recriminació per l'actuació dels Mossos. I sobre la coordinació amb la resta de cossos de seguretat, ha dit que va començar a veure que aquesta es trencava quan van veure actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia que no havien demanat. "Per raons que desconeixem, algú va decidir trencar la coordinació l'1-O", ha dit, i ha ressaltat que "l'1-O va encarregar el màxim d'efectius". "Vam fer el màxim esforç que podíem fer", ha reblat. Preguntat pel llançament d'una ampolla a uns agents dels Mossos, ha dit que no era allà i que no sap si va ser de vindre o de plàstic, però que d'oïdes diria que va ser de plàstic. 
 17:15 A preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Josep Lluís Trapero ha dit que l'exconseller era molt poc intrusiu, però ha tornat a dir que les seves declaracions polítiques, en algun cas, "van causar malestar" perquè "confonien" a la gent sobre el paper dels Mossos. De tota manera, ha dit que  "Forn va voler fer una separació entre el que feia o deia políticament, i el funcionament del cos de Mossos" i que la seva incorporació com a conseller "no va suposar canvis ni estructurals ni operatius". "I tampoc se li hauria permès", ha apuntat. També ha dit que "alguns sindicats dels Mossos van expressar malestar per tenir un Govern que impulsava un acte il·legal". 
 16:48 A preguntes de l'advocada de l'Estat, Josep Lluís Trapero ha parlat principalment del 20-S. Ha dit que no va tenir la sensació que fos un problema d'ordre públic i ha recordat que la concentració d'Economia estava autoritzada. "El 20-S no estàvem en condicions de treure els vehicles de la Guàrdia Civil però sí de facilitar la sortida a la comitiva judicial", ha apuntat. Sobre l'1-O, ha recordat que el binomi [dos agents de Mossos a les portes dels centres electorals] era "part d'un dispositiu conjunt que començava al matí, seguia amb la resposta dels agents d'ordre públic dels Mossos i, després, amb la petició de suport a la Policia i la Guàrdia Civil". I preguntat sobre per què s'informava a la gent de l'arribada de la policia, Trapero ha dit que van pensar que això tindria un "efecte dissuasori".
  El comentari de Joan Serra Carné
Segona intervenció de Trapero que apunta directament a l'exconseller Forn: l'acusa de "confondre" els catalans sobre el paper dels Mossos l'1-O per les declaracions formulades quan accedeix al Departament d'Interior. Pel major, allò va construir una imatge de la policia catalana que encara no s'ha reparat: "Crec que encara ho estem pagant. Va ser irresponsable", ha sentenciat. Aquest dijous s'ha evidenciat la distància entre Trapero i Forn durant els fets d'octubre.
 16:38 Preguntat per l'actuació prèvia dels Mossos l'1-O, ha explicat que no van entendre que l'ocupació de centres aquell cap de setmana com a "actes preparatoris del referèndum". "Si la resta de policies ho veien tan clar, haurien d'haver dit alguna cosa, però no van dir res", ha afirmat. "Nosaltres vam pensar que l'ordre judicial no donava cobertura per actuar als centres abans de l'1-O. Eren activitats de tipus lúdic, als patis...", ha apuntat. Ha admès també que el dia dos d'octubre va enviar una carta d'agraïment al cos. "L'1-O havia estat un dia dur per als Mossos, se'ls havia demanat un esforç molt gran", ha afirmat.
 16:21 Josep Lluís Trapero ha explicat a la Fiscalia que "l'1-O era previsible que algunes zones hi hagués una resistència activa, que aniria més enllà de la resistència passiva". "Que l'actuació policial davant de dos milions de persones provocarien problemes d'ordre públic era evident", ha dit. Ha recordat també que la jutge va dir que l'1-O s'havia d'actuar amb "paciència, contenció i garantint en tot moment la pau social". "Aquesta és una manera de fer les coses per complir el mandat judicial", ha ressaltat. I ha preguntes del fiscal, ha deixat clar que els Mossos van complir amb el mandat judicial d'impedir el referèndum "tant com van poder".
  El comentari de Joan Serra Carné
La decisió del tribunal sobre el contingut de les reunions de la cúpula dels Mossos amb el Govern no ha impedit a Trapero detallar que va advertir l'executiu -ha citat explícitament Carles Puigdemont- que hi hauria "problemes d'ordre públic i de seguretat" durant l'1-O. En tot moment, el major ha defensat que els Mossos van complir amb el mandat judicial, abans i durant el referèndum, malgrat no requisar urnes abans de la votació.
 16:21 Abans del recés per dinar, el fiscal Javier Zaragoza ha preguntat a Trapero per les reunions que va mantenir amb Puigdemont i membres del Govern els dies 26 i 28 de setembre. El major ha reconegut que les va demanar ell personalment les dues per tractar la posició dels Mossos davant la convocatòria del referèndum. Aquestes reunions han sortit abans en el judici, i els comissaris Emili Quevedo i Manel Castellví van assenyalar que es va demanar a Puigdemont que desconvoqués el referèndum i que ell es va escudar en què "tenia un mandat" de les eleccions i els va dir que tiraria endavant les votacions. 
 16:16 El president del tribunal, Manuel Marchena –després d'una deliberació amb la resta de membres- ha decidit no deixar a la fiscalia preguntar a Trapero sobre dues reunions que va mantenir amb Puigdemont i membres del Govern dies abans del referèndum. El tribunal, per unanimitat, considera que com que la fiscalia no ha demanat aquest testimoni -i en aplicació de l'article 708 de la Lecrim- preguntar aspectes que no ha plantejat l'acusació que l'ha demanat (en aquest cas, Vox) "desborda els límits dels desenvolupament de la prova". Encara tenen opció de preguntar sobre aquestes reunions les defenses que han sol·licitat el testimoni del major: la de Sànchez, Cuixart i Forn.
  El comentari de Joan Serra Carné
El tribunal ha decidit per unanimitat que la Fiscalia no pot incidir en les reunions entre la cúpula dels Mossos i el Govern abans de l'1-O perquè Vox, que havia demanat el testimoni, no hi ha fet esment en l'interrogatori. Finalment, el moviment de l'advocat de Joaquim Forn ha aturat un passatge de la declaració de Trapero que podria haver estat rellevant per les possibles discrepàncies amb l'executiu.
 15:54 L'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové s'ha acollit al dret a no declarar davant del Tribunal Suprem, on estava citat com a testimoni. El que fou número dos d'Oriol Junqueras està investigat al TSJC per aquests fets i, per tant, fonts del partit apunten que declarar aquest dimecres li generaria "una clara situació d'indefensió". Apunten que no pot tenir un advocat que "contradigui res", ni aportar proves i que les acusacions poden aprofitar per "interpretar o tergiversar" el que digui. A més, apunten que si declara no només es pot perjudicar a sí mateix sinó a la resta d'acusats, ja que hi ha prop de 40 persones investigades al jutjat 13 de Barcelona pel mateix cas. Des del partit lamenten que, tot i haver comunicat al tribunal que no declararia, ha hagut de venir a Madrid per "una intervenció que dura un minut".
 13:49 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. Quan es reprengui, Trapero continuarà responent les preguntes de les acusacions i, després, de les defenses.
 13:40 Josep Lluís Trapero ha explicat que amb Pérez de los Cobos "hi va haver certa tensió". "Teníem diferències de criteri en la utilització de la força", ha dit. També ha explicat que l'ordre del TJSC "deixava sense efecte la instrucció de la Fiscalia i equiparava els tres cossos policials". Sobre els dispositius de l'1-O, ha assegurat que "el dispositiu dels Mossos tenia la finalitat de complir el mandat judicial. Ens hauria agradat que hi hagués hagut més resultats". I ha assegurat que els Mossos van plantejar "un dispositiu en el marc d'un dispositiu conjunt amb una part que pivotava sobre els Mossos i una altra sobre la resta de cossos".
  El comentari de Joan Serra Carné
Xavier Melero, advocat de Joaquim Forn, ha aconseguit aturar, amb la seva intervenció, un moment àlgid del judici. Trapero es disposava a explicar el contingut de les dues reunions mantingudes amb el Govern just abans del referèndum, trobades fetes a petició del major. Com que Vox -que havia reclamat el testimoni- no li havia preguntat per les reunions a Trapero, Fiscalia no hi pot aprofundir perquè desborda la prova testifical. Ens hem quedat sense saber -per ara- què va transmetre el major a Puigdemont, Junqueras i Forn en els dies previs a l'1-O. Pels seus comentaris anteriors, no estava alineat amb el Govern.  
 13:27 ​Trapero també ha assegurat que estava "incòmode" amb l'horitzó del referèndum convocat pel Govern de cara a l'1-O. L'excap dels Mossos ha fet aquesta revelació en el moment en què Zaragoza li ha preguntat pel relleu de Jordi Jané com a conseller d'Interior. "No volia córrer riscos. Estava incòmode. Els dos estàvem incòmodes", ha destacat Trapero, que ha emmarcat la sortida de Jané per la "deriva política" del país.
 13:27 En el torn de preguntes de la Fiscalia, representada per Javier Zaragoza -el més contundent dels quatre que apareixen a la sala-, Trapero ha assegurat que "hi havia un punt d'irresponsabilitat" en les declaracions que va fer Joaquim Forn en els primers dies com a conseller d'Interior assenyalant que els Mossos garantirien l'1-O. Unes afirmacions que van caure "malament" dins del cos de la policia catalana.
 13:10 Josep Lluís Trapero ha explicat que hi havia diferències entre la instrucció de la Fiscalia i l'ordre del TSJC per impedir el referèndum. "Per complir la instrucció de Fiscalia d'establir un perímetre de 100 metres al voltant de les escoles calien 40.000 efectius. No els teníem", ha explicat, i ha afegit que "els 40.000 agents eren per un escenari que plantejava la Fiscalia que no té res a veure amb el que va plantejar després el TSJC". "Evitar l'1-O és moltes coses i es podia fer de moltes maneres", ha assegurat.
 12:55 Josep Lluís Trapero ha aportat dades. Ha dit que 139 col·legis es van tancar durant el dia: 24 que no van arribar a obrir a primera hora, un centenar d'actuacions d'Arro de Mossos (104 durant el dia) per impedir votacions. "A aquesta xifra cal afegir-hi uns 200 col·legis que no van arribar a obrir pel treball previ dels Mossos que es va fer el cap de setmana", ha explicat a Vox. "Vam requisar 432 urnes, 90.000 paperetes, 70.000 sobres, 4 ordinadors, 1 mòbil i documentació d'interès que explicava forces coses de com funcionava el procés del referèndum", ha afirmat també. I ha apuntat que "no és cert" que es modifiquessin 11.000 actes.
  El comentari de Joan Serra Carné
El testimoni de Trapero -en el torn de preguntes de la Fiscalia- deixa en mal lloc Forn. El major ha revelat que estava "incòmode" amb la "deriva" dels esdeveniments previs a l'1-O -com l'exconseller Jané- i ha titllat d'"irresponsabilitat" les declaracions del titular d'Interior abans del referèndum. Trapero ha admès que els discursos del Govern "encaixaven malament" en la policia catalana. El major ha parlat clar, potser més clar del que esperaven les defenses.
 12:53 Pel que fa a la figura de Diego Pérez de los Cobos, Trapero ha explicat que quan el van designar va demanar a la Fiscalia que la designació es fes per escrit i es comuniqués al Departament d'Interior. Ha dit també que va plantejar altres fores de coordinació. El major ha volgut deixar clar que  va dir al fiscal que "no compartia la designació de Pérez de los Cobos, però sempre respectant la seva decisió". "La decisió de la Fiscalia es va respectar des de la primera reunió", ha afirmat, i ha afegit que va fer saber al fiscal que "compliria amb les ordres".
 12:37 Passades les 12.30h s'ha reprès la declaració del testimoni de Josep Lluís Trapero. El major ha parlat del dispositiu Àgora i l'ha desvinculat del referèndum. "És un dispositiu de seguretat en un moment de conflictivitat a Catalunya", ha dit. "El dispositiu Àgora no tenia cap intenció de felicitar el referèndum. No té res a veure aquest dispositiu amb el compliment de l'ordre judicial d'impedir l'1-O", ha afegit.
 12:32 LA CAVERNA, A JUDICI «Ai, els falsos testimonis». Els mateixos mitjans que van creure’s a ulls clucs les declaracions de Del Toro, Millo o Zoido ara descobreixen que hi ha testimonis que titubegen. Per Joan Canela
 12:32 
  El comentari de Joan Serra Carné
Trapero deixa clar que no compartia la designació de Diego Pérez de los Cobos com a coordinador policial de l'1-O. El major dels Mossos sosté que era un comandament "més de tipus polític" i que "no venia del món operaatiu". Trapero insisteix que aquella posició, comunicada a la plantilla de la policia catalana, no implicava desatendre el que determinava la Fiscalia. El testimoni s'esforça a diferenciar les dues qüestions.
 11:26 Sobre els fets del 20-S, ha desacreditat la versió de la secretària judicial del jutjat 13, Montserrat del Toro. "El jutge em va dir que la secretària judicial no podia sortir. Em va sorprendre, perquè des del CECOR no teníem la percepció que la secretària hagués acabat l'escorcoll i volgués sortir", ha dit, i ha afegit que els Mossos garantien la sortida la seguretat de Del Toro. "La informació que prové d'ella no coincideix amb la que teníem al CECOR", ha assegurat. Sobre el dispositiu, ha dit que el van plantejar perquè el consideraven segur.  "Quan plantejo la fórmula d'una càpsula de vint és perquè no podem permetre que res que pugui passar toqui la comitiva judicial", ha afirmat. I sobre el que va dir Del Toro -que va haver de sortir amagada entre el públic del Coliseum- ha dit que no és cert. "Vam organitzar la sortida pel terrat el 20-S per estalviar-nos tot el temps de tornar a organitzar el cordó. No és cert que la secretària judicial hagués de sortir amagada entre el públic del Coliseum", ha assegurat.
  El comentari de Joan Serra Carné
L'interrogatori de Javier Ortega Smith és el més extens fet fins ara per Vox a un testimoni. La formació d'extrema dreta intenta construir el relat que Trapero i, per extensió, els Mossos no van atendre les seves funcions el 20-S a Economia. El major rebat les imprecisions de Vox i aporta, fins ara, informació exhaustiva. Per les paraules de Trapero, els Mossos sempre van oferir alternatives a la comitiva judicial, per via dels comandaments de la Guàrdia Civil.
 11:13 Comença la declaració de Josep Lluís Trapero. El major ha acceptat testificar malgrat que està sent investigat per l'Audiència Nacional pels fets de la tardor de 2017.  "El 20-S, el conseller Forn  em va avisar que em trucaria Jordi Sànchez per oferir-se a mediar pels fets d'Economia", ha explicat. I sobre les converses amb l'aleshores president de l'ANC, ha explicat que hi va parlar perquè els ajudés a fer "un cordó de voluntaris perquè hi poguessin passar els detinguts durant els escorcolls d'aquell dia". "Des de l'ANC es volia garantir la sortida de la comitiva judicial", ha deixat clar, i ha apuntat també que la intendent Teresa Laplana no depenia directament d'ell.
  El comentari de Joan Serra Carné
Josep Lluís Trapero tenia ganes de declarar. Ofereix respostes detallades i precises. La primera rellevant, que els Mossos d'Esquadra consideraven segur el cordó policial per permetre la sortida de la comitiva judicial que el 20-S era a la seu d'Economia i que ell mateix s'hi va implicar. El testimoni del major desvirtua el relat trepidant de setge i desemparament de la secretària judicial del jutjat 13.
 11:06 A preguntes de les defenses, Teresa Prohias ha dit que quan es va posar en marxa la campanya de registre de catalans a l'exterior, Jordi Turull no era conseller de la Presidència i que la campanya 'Civisme' era urgent perquè l'exercici pressupostari s'acaba al desembre i es va entregar al setembre. Així ha acabat la seva declaració, que ha durat poc més d'una hora. 
 10:51 A preguntes de l'advocacia de l'Estat, Teresa Prohias ha insistit que no hi havia cap expedient de cap encàrrec fet des de la Presidència a la CCMA. "Sense expedient de contractació no podem tramitar res", ha reiterat, i ha afegit que necessita els expedients de contractació que emparin una factura. "Només puc respondre dels tràmits que fem de manera legal i ordinària. Només fem expedients d'acord amb la norma", ha reivindicat. En la mateixa línia, Prohias ha dit que les factures en què s'ha basat bona part de l'interrogatori de les acusacions "no consten perquè no hi ha expedient". "Mai no hem pagat res que estigués fora d'un expedient de contractació", ha reblat. I tornant a Unipost, ha dit a Vox que "la nota d'entrega d'Unipost no s'hauria pogut fer mai des de Presidència". "La Generalitat estava intervinguda", ha recordat. 
 10:35 Teresa Prohias ha explicat que la CCMA va emetre uns anuncis determinats, però ha dit que no sabia si eren de la campanya "Civisme" perquè aquesta va quedar deserta. "Les factures de la CCMA no constaven en cap registre electrònic de la Generalitat", ha insistit, i ha explicat que no es poden assumir despeses i pagar factures si no hi ha un expedient de contractació. També ha parlat del web referèndum.cat, que ha explicat que no era de Presidència i que desconeix qui la va fer i qui hi podia accedir. "No sé qui va autoritzar l'ús del domini referèndum.cat per a promoure l'1-O", ha ressaltat. 
 10:15 Teresa Prohias ha parlat principalment de les campanyes "Civisme" i "Registre de catalans a l'exterior". Sobre la primera, ha dit que la va impulsar la secretaria de Difusió Institucional i que l'expedient va quedar desert. "No sé quins anuncis es derivaven d'aquesta campanya", ha explicat. Sobre la campanya de registre de catalans a l'exterior, Prohias ha dit que es va impulsar des del Departament d'Exteriors. "El disseny de l'anunci el va realitzar l'estudi Dadà", ha dit. Ha admès també que es va emetre factura de la campanya, però no es va abonar. "L'assessoria jurídica del Departament ens va recomanar la suspensió del pagament de la campanya de registre de catalans a l'exterior", ha explicat. Pel que fa a Unipost, ha insistit que va conèixer-ne la informació quan li va arribar un requeriment de la Guàrdia Civil, i ha deixat clar que no es va fer cap comanda de 200.000 euros a aquesta empresa.
   El comentari de Joan Serra Carné
La Fiscalia intenta demostrar que el Govern tenia recursos preparats per finançar accions vinculades al referèndum, com campanyes publicitàries. El testimoni de Teresa Prohias, directora de serveis del Departament de la Presidència, ha revelat que la despesa de la campanya de Registre de catalans a l'exterior -que la fiscal lliga amb el referèndum- "estava compromesa" i que el que es va suspendre va ser el pagament. Les factures mai es van pagar. És el fil, prim, del delicte de malversació.
 10:11 Arrenca la sessió al Tribunal Suprem. Antoni Molons, secretari de Comunicació del Govern, s'ha acollit al seu dret a no declarar perquè està sent investigat al jutjat 13. Ha abandonat la sala saludant tots els acusats. El segon testimoni del matí és Teresa Prohias, exdirectora de serveis del Departament de la Presidència, que respondrà primer a les preguntes de la Fiscalia.
  El comentari de Joan Serra Carné
El protagonista d'aquest dijous al Tribunal Suprem és Josep Lluís Trapero. Tot i que els acusats són els dirigents independentistes, fins ara s'ha celebrat un judici paral·lel als Mossos d'Esquadra per la seva actuació la tardor del 2017, dels quals Trapero n'era el màxim responsable. Els testimonis vinculats a la policia espanyola han assenyalat el major dels Mossos com el responsable que el referèndum finalment se celebrés. Trapero, encausat a l'Audiència Nacional, tindrà l'oportunitat d'aportar informació sobre el seu paper en el moment àlgida del procés i la seva relació amb el Govern. I, segons les fonts consultades, té ganes d'explicar-se.
 10:06 
 09:29 Una mica de resum. Què va passar ahir? Us deixem tres informacions rellevants per arribar informats a la sessió d'avui al Tribunal Suprem: 

- Royo desvincula el Diplocat de l'acció del Govern abans del referèndum; per Joan Serra Carné.

El responsable de Difusió diu que el Govern no va pagar factures de campanyes vinculades a l'1-O; per Joan Serra Carné. 

El fiscal demana investigar el responsable de Difusió de la Generalitat per fals testimoni. Vegeu el vídeo dels moments de més tensió de la sessió. 
 09:26 Trapero no és l'únic testimoni que està citat a declarar aquest dijous i que arriba al Suprem quan ja està investigat per un altre tribunal. Per exemple, estan citats l'exdirector general de Mitjans de Comunicació, Antoni Molons, el jutge i exsenador d'ERC, Santi Vidal, o el portaveu del Pacte nacional pel referèndum, Carles Viver Pi i Sunyer; tots ells investigats al 13. També ho està l'exnúmero 2 de Junqueras, Josep Maria Jové, investigat al TSJC. Alguns no declararan, com és el cas de Molons i Vidal i també s'hi podrien afegir Viver Pi i Sunyer i Jové.
 09:16 Abans de començar la sessió del judici, us recomanem aquests dos articles d'opinió. El primer, de Josep-Lluís Carod-Rovira, que reflexiona sobre les mentides que s'estan dient al Tribunal Suprem; el segon, de Montserrat Nebrera, que parla del delicte de fals testimoni, que ahir va sobrevolar la sala segona de l'alt tribunal en la declaració de Jaume Mestre. 
 09:11 

Trapero està citat a les onze del matí a petició de Vox i diverses defenses (Cuixart, Sànchez i Forn) i tindrà l'oportunitat d'explicar-se abans no sigui jutjat a l'Audiència Nacional (el judici no té data encara). El major dels Mossos s'enfronta a 11 anys de presó en aquell tribunal, acusat per la fiscalia de rebel·lió. Fonts properes al major apunten que té ganes de declarar però la seva defensa no aclareix quina opció prendrà. 

Per a més informació sobre Trapero, us recomanem aquest article d'Oriol March:

- Trapero, el major dels Mossos atrapat entre el referèndum i l'Estat. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola l'assenyalen com a còmplice de "l'activitat il·legal" de l'1-O en el judici al Suprem, on declara aquest dijous com a testimoni.

 09:10 La declaració de l'excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, és el plat fort de la sessió d'aquest dijous al Tribunal Suprem. El que fou responsable de la policia catalana fins l'aplicació del 155 està investigat a l'Audiència Nacional per rebel·lió (li demanen 11 anys de presó i està pendent de judici). Per això, fonts de la defensa no volen desvetllar fins que li toqui declarar què farà: acollir-se al dret a no declarar, respondre totes les parts o seleccionar les preguntes per evitar aquelles que el pugui perjudicar. Fins ara, el seu nom ha sortit en nombroses ocasions al judici. També estan citats altres investigats al jutjat 13 de Barcelona com Santi Vidal, Josep Maria Jové, Antoni Molons o Carles Viver Pi i Sunyer. Alguns no testificaran, com és el cas del jutge Vidal o Antoni Molons.
 09:06 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació del judici al Tribunal Suprem. Avui, dia gran. Estan citats a declarar Antoni Molons, secretari de Comunicació del Govern i que algun testimoni ha relacionat amb "el tal Toni" que trucava per encarregar imprimir propaganda del referèndum. En principi, Molons no declararà perquè també està sent investigat en un altre jutjat. El plat fort del dia, però, serà el de Josep Lluís Trapero, que també ha estat citat a declarar aquest matí. No se sap, però, si el major declararà, ja que ha de ser jutjat a l'Audiència Nacional. Us informaran de tot plegat Oriol March i Joan Serra Carné, enviats especials a Madrid.
 14:25 El conseller d'Acció Exterior Alfred Bosch ha defensat que el Consell de la Diplomàcia Pública, més conegut com a Diplocat, és una "eina crítica i vital" perquè Catalunya estigui "present al món", aprofitant que l'ens ha estat un dels protagonistes del dia al judici de l'1-O. En una atenció als mitjans a Ginebra aquest dimecres, el conseller no ha volgut valorar la declaració de l'exresponsable de l'òrgan sobre els pagaments de viatges a "visitats internacionals" l'1-O. "Sobre el que es va fer abans que jo fos conseller d'exteriors se'm fa molt difícil parlar perquè no hi era", s'ha limitat a dir. Pel que fa a la seva visita a la capital suïssa, Bosch ha assegurat que a Ginebra "hi ha molt d'interès" per conèixer "la situació de drets humans" a l'Estat espanyol en relació a la crisi catalana. "Estem obligats a venir a Ginebra que és la capital dels drets humans per explicar la nostra posició sobre el que està passant a Catalunya", ha dit el conseller.
 14:09 La jornada d'avui de judici s'ha limitat al matí. Amb els testimonis de Jaume Mestre i Albert Royo, Manuel Marchena ha donat per tancada la sessió i ha emplaçat les parts per demà a les 10h. Dijous es preveu un dia d'alt voltatge, amb les declaracions d'Antoni Molons i Josep Lluís Trapero, al matí, i Josep Maria Jové, Santi Vidal i Carles Viver Pi-Sunyer. És previsible, però, que algun d'ells es negui a declarar perquè estan sent investigats en altres jutjats.  
 13:43 LA CAVERNA, A JUDICI «I com no podia ser d'altra manera, torna el 3%». La premsa de Madrid torna a perdre l’interès en el judici i mata el temps parlant del 3% i la Moreneta. L'article del periodista Joan Canela.
 13:43 La declaració del director de The Hague Centre for Strategic Studies, Paul Sinning, i la portaveu de l'equip internacional que va fer una feina acadèmica encarregada pel Diplocat, Helena Catt, s'ha ajornat fins el 27 de març al matí (11h i 11.30h). Inicialment havien de declarar aquesta tarda però han comunicat al tribunal que viuen fora i tenen dificultats de venir, i han demanat que els busqui una altra data perquè tenen "el desig" de venir personalment, tal com ha relatat el president, Manuel Marchena. Aquell dia també declararan per videoconferència Felix Von Gründbergm i Manon Masse. Per tant, la sessió d'aquest dimecres al Suprem ja ha acabat i es reprendrà dijous, amb la declaració de l'excap dels Mossos, el major Trapero, com a plat fort.
 12:32 A preguntes de l'advocada de l'Estat, Albert Royo ha explicat que es va demanar a acadèmics que analitzessin què passava entre el Govern, que volia fer un referèndum, i l'Estat, que no l'autoritzava. Als experts els vam demanar que es reunissin amb totes les parts. Ha reiterat, a preguntes de Vox, que s'organitzaven xerrades sobre la situació política catalana i s'asseguraven que les veus que hi participessin fossin plurals. En aquest sentit, ha insistit que des de Diplocat no es van fer accions de suport a la declaració d'independència ni al referèndum.
 12:31 L'exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, ha reconegut que des de l'organisme (que té entre 85-90% de participació de la Generalitat) es van pagar 40.591 euros per hotels i vols per un programa de "visitants internacionals" que va estar a Catalunya entre el 29 de setembre i el 2 d'octubre. Ha negat, però, que vinguessin en missió electoral. "Va ser un programa de visites internacionals, no d'observació electoral", ha manifestat Royo, que diu que d'aquests programes en feien quasi tots els mesos i que aquest en concret es va organitzar a petició de diversos diputats estrangers. "No vam organitzar cap referèndum ni estàvem implicats", ha remarcat Royo, que ha desvinculat Diplocat de la Generalitat. També ha dit que van complir "escrupolosament" amb la intervenció del Ministeri d'Hisenda i que no es van fer pagaments al marge. De fet, ha dit que alguns projectes es van seguir pagant amb el 155 vigent.
 11:25 Albert Royo ha volgut deixar clar que una cosa és la conselleria d'Exteriors, que forma part del Govern, i l'altra el Diplocat. "He detectat certa confusió en aquest tema", ha dit a preguntes de la Fiscalia. En aquest sentit, ha explicat que "entre Diplocat i les delegacions hi podia haver alguna col·laboració puntual", però no hi havia "cap relació jeràrquica". En relació al referèndum, ha dit que no li consta que l'any 2017 es fes cap fòrum sobre l'1-O i que mai s'ha pagat ni contractat cap observador internacional. El Govern, ha explicat, va demanar a Diplocat si coneixia alguna entitat d'observadors internacionals per si acordava una consulta amb l'Estat.
 10:59 El segon testimoni del matí ha estat Albert Royo, ex-secretari general de Diplocat, que ha acceptat respondre les preguntes de les parts malgrat que està sent investigat al jutjat 13 de Barcelona. Ha explicat que el Diplocat és un consorci públic i privat que es regeix pel dret públic, i que es dedica a fer diplomàcia pública, que té a veure amb donar a conèixer el territori per atreure inversions i visitants. Ha afirmat també que el pressupost de Diplocat no el decidia la Generalitat, que tenia, això sí, el 50% dels vots al plenari de l'organisme. "El Diplocat és una entitat de capital públic i privat, no formava part del Govern", ha deixat clar, i ha especificat que "sempre es marcaven distàncies amb el Govern" perquè l'entitat es devia al ple. 
 10:44 A preguntes de Vox, Jaume Mestre ha dit que les campanyes de registre de catalans a l'exterior i de "Civisme" no tenien res a veure amb el referèndum. A preguntes de les defenses, ha assegurat que les factures no són la seva responsabilitat.
 10:43 Durant el testimoni de Jaume Mestre, Manuel Marchena l'ha advertit que podia estar cometent un delicte de fals testimoni. "Recordi que el fals testimoni no el comet només qui no diu la veritat, sinó qui l'altera de manera substantiva", ha dit el president del tribunal. Al final de les preguntes de la Fiscalia, el fiscal Jaime Moreno ha acusat Mestre de cometre fals testimoni. 
 10:25 Jaume Mestre ha parlat de la campanya "Civisme" que va difondre la CCMA. "Vaig veure l'anunci de les vies del tren als mitjans, però no recordo les dates en què es va publicar", ha dit, i ha afegit que les campanyes de la CCMA poden ser de pagament o no. Preguntat per les factures de la Corpo, Mestre ha dit que va "sentir" que existien, però que mai les va veure. "Si vaig parlar de les factures de la CCMA ho vaig fer amb Antoni Molons", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Ha admès que La CCMA va prestar el servei, però ha assegurat que no sap si la campanya va ser de pagament ni si la CCMA ha cobrat les factures de la Generalitat.
 10:21 El primer testimoni del matí ha estat Jaume Mestre, responsable de Difusió Institucional de la Generalitat, que ha estat preguntat principalment per campanyes i publicitat relacionades amb el referèndum. Sobre la campanya de catalans residents a l'exterior, ha dit que l'estudi Dadà no va cobrar per l'anunci perquè Ignasi Genovès, director general, va dir que aquella factura no es podia pagar. "L'empresa no l'ha reclamat", ha dit. També ha admès que alguns proveïdors han perdonat factures, tot i que ha dit que no és una pràctica habitual. Mestre ha explicat que Teresa Guix va cobrar de la Generalitat, però per feines que no estaven relacionades amb el referèndum. Pel que fa a la campanya "Civisme", ha explicat que va ser una petició feta per Antoni Molons i que promovia "valors democràtics". "Era una campanya molt potent", ha dit, i ha recordat que el concurs públic va quedar desert.
 09:49 Al matí, el tribunal ha citat el responsable de Difusió Institucional de la Generalitat durant la legislatura de Puigdemont, Jaume Mestre, l'exdelegat del Govern a Brussel·les Amadeu Altafaj, i l'exsecretari general del Diplocat Alberto Royo. Els dos últims estan investigats al jutjat 13 de Barcelona. Altafaj, que viu a Bèlgica, no es desplaçarà fins a Madrid perquè ja ha avançat per un escrit que no declararà per estar investigat.
 09:17 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la jornada d'avui al Tribunal Suprem. Jornada de baix voltatge aquest dimecres: dos observadors internacionals que van estar a Catalunya durant la celebració del referèndum han demanat testificar un altre dia. Estaven citats a la tarda però han al·legat que tenien problemes per arribar (se'ls va comunicar el 6 de març que havien de comparèixer) i el tribunal estudiarà si assenyala la declaració per un altre dia. Es tracta de del director de The Hague Centre for Strategic Studies, Paul Sinning, i la portaveu de l'equip internacional d'experts electorals internacionals, Helena Catt. Els ha demanat la fiscalia i l'advocacia de l'Estat i estaven previstos per dimecres a la tarda. També hi ha tres testimonis al matí, i almenys un d'ells –l'exdelegat de la Generalitat a Brussel·les- no declararà per estar investigat.
 18:29 Manuel Marchena suspèn la sessió d'aquest dimarts i emplaça les parts a trobar-se de nou a demà dimecres a les 10h.
 18:23 L'exdelegat del Govern a Brussel·les Amadeu Altafaj no declararà com a testimoni al Tribunal Suprem aquest dimecres. Com que viu a Bèlgica i la notificació li va arribar al domicili dels pares, la seva lletrada, Judith Gené, ha avançat al tribunal que té intenció de no declarar perquè està investigat al jutjat 13 de Barcelona i que així ho ha comunicat en un escrit adreçat al Suprem. Per això, la lletrada de l'administració de justícia del Suprem ha fet una diligència adreçada al tribunal i a les parts per explicar la seva condició d'investigat i que hi ha parlat telefònicament per tenir la confirmació que no declararà. La Fiscalia –que l'havia sol·licitat- ha dit que "tècnicament no hi renuncia". Estava citat a dos quarts d'onze del matí i, per tant, no haurà de desplaçar-se fins a Madrid.
 18:23 El jutjat número 3 de Tortosa ha citat com a investigat un veí de Roquetes (Baix Ebre) per participar "activament" i formar part d'una mesa electoral del referèndum de l'1-O al pavelló municipal. Un atestat de la Guàrdia Civil al qual ha tingut accés l'ACN atribueix a l'home un suposat delicte desobediència, pel qual haurà de comparèixer davant del titular del mateix jutjat el pròxim 26 de març al matí. Segons el relat policial, que no en majors concrecions, l'investigat s'hauria oposat a les instruccions dels cossos de seguretat i autoritats judicials sobre el referèndum, mantenint una actitud de "rebel·lia" i negant-se de forma persistent a deposar-la. Recorden, en aquest context, que la consulta havia estat declarada públicament com a "il·legal" i que els cossos policials tenien la previsió de decomissar tot el material que s'utilitzés.
 18:23 Dos testimonis que han declarat al Suprem s'han contradit sobre si la Generalitat va contractar a través d'Òmnium empreses per imprimir cartells i material gràfic per a l'1-O. Un comercial de la impremta Artyplan, Enric Marí, ha explicat que va rebre una trucada d'un responsable d'Òmnium que el va preavisar que un dissenyador gràfic, Enric Vidal, li faria un encàrrec per imprimir uns cartells. Marí ha afegit que Vidal li va comunicar que ho pagaria la Generalitat. En canvi, Vidal prèviament ha declarat en sentit contrari. Segons ha afirmat, no li va dir a Marí que ho faria la Generalitat i ha negat que la petició vingués d'Òmnium, sinó d'un "tal Toni" que ha admès que "sospita" que és l'exsecretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons. Cap dels dos va facturar la feina i, per tant, no va cobrar res.
 16:28 El primer testimoni de la tarda ha estat Enric Vidal, dissenyador gràfic i possible mediador entre la Generalitat i impremtes per imprimir publicitat del referèndum. Ha tornat a parlar del tal Toni, que el va trucar per encarregar-li imprimir uns cartells que ja hi havia dissenyats. Fins que no va obrir l'arxiu, Vidal no sabia si era un cartell de la Generalitat o no. Ha explicat que el tal Toni li va dir que contactes amb tres empreses, Artyplan, Global Solutions i Marc Martí. "Vaig dir a les empreses que havien d'imprimir aquell cartell, que m'ho havia demanat un tal Toni", ha dit, i ha afegit que les empreses no van demanar més detalls i no es van estranyar de l'encàrrec ni van preguntar qui ho pagaria. "No sé quant costava aquell encàrrec a les impremtes. Jo no els facturava res", ha insistit. 
 10:22 Manuel Marchena ha suspès la sessió fins a les 16h. Ha estat la més curta del judici i ha durat només 15 minuts. A la tarda continuaran declarant testimonis.
 10:21 La segona testimoni del matí ha estat Rosa María Sans, responsable de Recursos Humans d'Artyplan. Ha explicat que l'empresa va rebre l'encàrrec de material per a l'1-O, però que no sabia d'on va venir. Ha dit també a preguntes de la Fiscalia que la Guàrdia Civil li va demanar el pressupost del material que havia comissat i ha assegurat que no va veure aquest material perquè "estava tapat". "Òmnium figurava a la fitxa de contacte del material comissat. Són clients d'Artyplan de fa temps", ha afirmat. 
 10:10 Un dissenyador gràfic i coordinador d'acció política d'ERC a Badalona, Enric Vidal, serà un dels testimonis que declararà aquest dimarts al judici de l'1-O. Segons ell mateix va declarar al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona en qualitat de testimoni, un alt càrrec de la Generalitat li va lliurar un temps abans de l'1-O un telèfon mòbil amb targeta SIM inclosa i un llapis de memòria USB amb cartells i material de difusió del referèndum –com ara el de les vies-, i li va encarregar que busqués impremtes i altres empreses per tirar endavant la campanya de publicitat de l'1-O. Es tractaria d'algú que es va fer anomenar 'Toni'. Durant la sessió també declararan una responsable i un treballador de la impremta Artyplan, i el propietari de Buzoneo Directo. Les dues empreses van ser escorcollades per la Guàrdia Civil
 10:05 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la jornada d'aquest dimarts al Tribunal Suprem. El primer testimoni d'avui, Josep Oriol González, s'ha negat a declarar perquè està sent investigat en una altra causa.  
 10:05 
 18:41 Dos magistrats del tribunal que jutja l'1-O al Suprem, Luciano Varela i Ana Ferrer, formen part de la Junta Electoral Central (JEC) per a les eleccions general del 28 d'abril. Això ha obligat que el judici s'interrompi durant quatre hores per tal que puguin assistir a una reunió al Congrés dels Diputats, aquest dilluns a la una. La seva designació s'ha fet per sorteig i també formen part de la junta d'altres magistrats d'aquest tribunal, segons apunten fonts jurídiques. Ha estat el president, Manuel Marchena, qui ha dit la sessió es suspenia fins a les quatre de la tarda per "obligacions" de membres del tribunal. La llei de règim electoral (Loreg) determina que els membres de les juntes electorals són "inamovibles" i que perquè se celebri la reunió de la JEC es requereix la presència de set dels membres.
 17:43 Les acusacions tampoc poden demostrar la malversació amb els empleats d'Unipost. Extreballadors de l'empresa de missatgeria detallen que les cartes que la Guàrdia Civil va requisar a Terrassa eren de la Generalitat però estaven paralitzades perquè van arribar sense albarà ni ordre de repartiment. Informen Sergi Ambudio Bernat Surroca. 
 17:41 Manuel Marchena suspèn la sessió després que David Palanques, treballador del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) s'hagi negat a declarar perquè està sent investigat en una altra causa. El judici es reprendrà demà a les 10h.  
 17:36 El tercer testimoni d'Unipost que ha declarat aquesta tarda ha estat Antonio Manuel Santos que ha explicat que va saber que estaven escorcollant la seu de l'empresa a Terrassa quan van entrar a escorcollar el seu despatx del carrer Filipines de Barcelona. "En els anys que vaig estar a Unipost mai vaig parlar amb la Generalitat", ha especificat. A preguntes de les defenses, Santos ha dit que la Guàrdia Civil no portava ordre judicial per escorcollar el seu despatx. 
 16:55 Francisco Juan Fuentes ha parlat d'un tal Toni, però ha dit que no en sabia el cognom. "Abans de divendres 15, el tal Toni em va dir que ens arribaria una remesa i que tenien pressa perquè la comencéssim a repartir", ha dit a preguntes de l'Advocacia de l'Estat. Preguntat sobre factures, ha dit que no sap si se'n van emetre i "després es van anul·lar immediatament". Ha explicat també que ell personalment va anar a buscar uns palets a uns transportistes a prop d'un bar. "No era una forma habitual de procedir", ha admès. Així mateix, ha dit que la Guàrdia Civil no portava cap ordre de registre perquè deien que no els feia falta. "Deien que investigaven per ordre de la Fiscalia", ha dit.
 16:35 El segon testimoni de la tarda ha estat Francisco Juan Fuentes, exdirector de repartiment d'Unipost. Ha explicat que en l'escorcoll de la Guàrdia Civil a Terrassa no hi va haver cap problema i que ell va veure les cartes però no se'n va obrir cap en presència seva. "Per mi eren cartes ordinàries perquè la majoria no portaven justificant d'entrega", ha dit.  Ha deixat molt clar que no hi havia albarà i que, per tant, l'enviament de les cartes estava aturat. "Com que l'encàrrec de la Generalitat no portava albarà, els enviaments estaven restringits", ha insistit. Ha parlat també d'un tal Toni, que trucava "de part de la Generalitat": "El client deia que repartíssim tan aviat com fos possible, però després vam constatar que no hi havia nota d'entrega", ha afirmat.
 16:27 Albert Planas ha explicat les cartes no tenien ordre de treball ni albarà, i que per això no es van facturar. Així mateix, ha dit que "no hi havia cap ordre de repartiment i per això les cartes estaven parades". Sobre la relació d'Unipost amb la Generalitat, ha dit que l'empresa tenia un contracte marc amb unes quantes conselleries durant dos anys. I preguntat per si es van esborrar imatges de les càmeres de seguretat, ha dit que no té constància que s'ordenés esborrar res. A preguntes de les defenses, ha explicat que la Guàrdia Civil els va demanar el mòbil i l'ordinador, i ell el va donar, i ha especifica que no va veure mai cap ordre d'entrada i escorcoll de la benemèrita a la seu d'Unipost.
 16:15 Es reprèn la sessió al Tribunal Suprem amb la declaració d'Albert Planas, excap de producció d'Unipost. A preguntes de la Fiscalia per les cartes que va requisar la Guàrdia Civil (unes 52.000, segons la benemèrita), ha explicat que designaven els membres de les meses eletorals de l'1-O. "Eren cartes normals, amb sobres blanc i el logo de la Generalitat", ha dit, i ha deixat clar que no sabien que eren per a l'1-O. El dia que va entrar la Guàrdia Civil a la seu d'Unipost a Terrassa, Planas ha explicat que hi havia gent cantant i protestant. "Jo vaig entrar sense cap problema", ha dit, i ha afegit que no sap quant temps va trigar a entrar la comitiva judicial. 
 12:52 Ja heu llegit l'entrevista que hem fet a Marta Rovira aquest cap de setmana? La secretària general d'ERC sosté que el cas català va "començar a significar alguna cosa fora" l'1-O, afirma que Puigdemont té un rol "fonamental" a l'exterior que vol coordinació i avisa que la unitat es "perverteix" si és "electoralisme". "Si a l'octubre n'haguéssim sabut més, ara tot s'entendria millor", defensa en la primera entrevista que concedeix a un mitjà. Llegiu-la aquí. 
 12:47 El judici de l'1-O ja ha superat el centenar d'hores. Les sessions al Tribunal Suprem són, en molts casos, maratonianes i el ritme de testimonis és simplement brutal. Malgrat el clima de tensió que es respira a la sala segona de l'alt tribunal espanyol, dirigida amb mà de ferro per Manuel Marchena, hi ha un magistrat que no sembla patir en excés amb aquest ambient rígid i extremadament formal. Ell és Antonio del Moral García i és, sens dubte, el membre del tribunal més rialler. Us expliquem qui és en aquest perfil. 
 12:46 Emili Quevedo ratifica a les defenses que era «poc realista» complir amb el mandat judicial. L'exresponsable de Planificació de seguretat dels Mossos defensa que els Mossos preveien la "possibilitat real" de no poder clausurar tots els col·legis electorals. Manuel Marchena ha ordenat un recés fins a les 16h, quan es reprendrà la sessió amb declaracions de més testimonis. 
 11:50 A preguntes de les defenses, Emili Quevedo ha dit en el dispositiu dels Mossos l'1-O era "molt rellevant" comptar amb el suport de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Ha assenyalat també que el dia del referèndum, encara que s'haguessin mobilitzat tots els agents disponibles, "no s'haurien pogut tancar tots els col·legis". Sobre el 20-S, Quevedo ha dit que cap a les dues de la matinada hi va haver una "actuació contundent" dels Mossos davant dels incidents que s'estaven produint, i ha recordat que a aquella hora hi havia menys persones concentrades i amb una actitud "totalment diferent" de la que hi havia hagut durant bona part del dia.
 11:28 A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Emili Quevedo ha explicat que l'1-O es van mobilitzar unitats que mai s'havien desplegat abans, i també es va haver de llogar vehicles per cobrir tots els objectius. "La realitat és que no vam ser capaços de complir el mandat judicial en molts dels centres", ha admès, i ha reconegut també que eren conscients que hi havia una possibilitat real que, amb l'operatiu policial dels Mossos l'1-O, "no fos possible complir el mandat judicial" i impedir el referèndum. A preguntes de Vox, ha dit que no va rebre cap ordre de Trapero de reduir el nombre d'efectius destinats a l'1-O i que el dia del referèndum hi havia persones que "tenien la intenció d'impedir el mandat judicial". 
 11:28 L'exresponsable de la comissaria tècnica de planificació i seguretat, el comissari Emili Quevedo, ha revelat que els Mossos van demanar en dues ocasions al Govern que desconvoqués l'1-O, preocupats pel clima "de tensió" i per la seguretat. La primera, va ser en una reunió el 26 de setembre entre l'excap del cos, el major Josep Lluís Trapero, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero i l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn. Com que la reunió no havia tingut "èxit", segons ha dit, Trapero va demanar una nova reunió al Govern amb presència de més comandaments per "mostrar la unitat d'acció" del cos. Es va produir el 28 de setembre. "Són reunions sense precedents", ha reconegut. Llavors, van tornar a advertir el Govern que era "incompatible" que els Mossos actuessin com a policia judicial per evitar el referèndum i mantenir la convocatòria de l'1-O.
 11:18 El tribunal del judici de l'1-O ha ajornat la declaració del cap de la policia judicial a Catalunya, Daniel Baena, que és l'instructor dels atestats de la Guàrdia Civil que, en bona part, han estat la base de les querelles contra els líders independentistes. La seva declaració i la del secretari dels atestats estaven previstes per aquest dimarts, però les defenses van presentar un escrit la setmana passada demanant més temps per preparar la declaració. Així, el seu testimoni s'ha ajornat fins el 26 de març. El tribunal ja ha avançat el calendari de les properes setmanes, entre els quals hi ha més de 30 agents de la guàrdia civil i 5 dels mossos. Entre ells hi ha els agents de la guàrdia civil que el 20-S estaven a càrrec dels efectius de la investigació i del dispositiu de seguretat.
 11:10 Sobre la reunió del 28-S, Emili Quevedo ha explicat que es va insistir en la preocupació que dels Mossos pel clima de tensió i es va mostrar la disconformitat del cos davant certes declaracions del Govern. En aquella reunió, Puigdemont va dir, segons Quevedo, que entenia el posicionament dels Mossos però que el Govern tenia el mandat de fer el referèndum mentre que Junqueras va dir que no creia que hi hagués resistència a la intervenció policial als col·legis.
 11:03 Emili Quevedo ha desmuntat una de les tesis de la Fiscalia, que ha insistit en què els Mossos van dissenyar un operatiu per a l'1-O més propi d'unes eleccions normals. Quevedo ha recordat al fiscal que el dispositiu dels Mossos per a l'1-O va ser d'uns 7.800 agents. "En una jornada electoral normal se'n destinen entre 2.500 i 3.000", ha assenyalat, i ha explicat que la policia catalana tenia prevista la presència d'unitats en tots els centres de votació. Sobre la Brimo, ha dit que es va encarregar de vigilar altres actes i mobilitzacions que es van fer a Barcelona l'1-O. Pel que fa a reunions prèvies a l'1-O, ha explicat que el 26-S els alts comandaments dels Mossos es van reunir amb Puigdemont i Forn i els van comunicar la seva preocupació pel clima de tensió a Catalunya. Es va intentar convèncer els dos dirigents que calia desconvocar l'1-O.
 11:02 El marcat canvi de to de Manuel Marchena, especialment amb les defenses, tampoc està passant desapercebut entre els observadors internacionals que segueixen el judici de l'1-O. Aquest és el principal aspecte que assenyala International Trial Watch sobre la quarta setmana de la causa contra l'independentisme, que la plataforma va seguir amb quatre observadors des del Tribunal Suprem. "Aquesta manera de conduir el judici, que impedeix verificar la credibilitat d'alguns testimonis i limita l'interrogatori de forma lliure per part del President, està permetent, entre altres qüestions, la banalització de la violència policial desplegada l'1-O", remarquen des de la plataforma d'experts d'arreu del món, en referència al modus operandi de Marchena.
 10:46 Emili Quevedo ha admès que els dies previs a l'1-O hi havia la necessitat de "protegir" determinades institucions. Sobre el 20-S ha dit que la Guàrdia Civil va demanar suport als Mossos en diversos punts de Catalunya, i ha dit que no recorda intents d'agressió a la policia catalana durant aquella jornada. "El 20-S es van enviar unitats de suport per permetre la sortida de la comitiva judicial del Departament d'Economia", ha dit. També ha reiterat, com han fet molts altres testimonis, que Josep Lluís Trapero no estava d'acord amb el coordinador perquè creia que aquesta figura havia de recaure en un comandament operatiu. Sobre les dies previs al referèndum, Quevedo ha dit que els Mossos tenien el mandat de passar per les escoles. "Es van identificar dues mil persones, que es van declarar responsables dels centres", ha dit. I pel que fa a les valoracions de l'activitat dels centres abans del referèndum, ha dit que no era competència seva. 
 10:21 Al llarg de la setmana, estan citats a declarar el major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, que està pendent de judici a l'Audència Nacional acusat de rebel·lió, i també l'instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, Daniel Baena. Entre d'altres, també estan citats a declarar l'exsecretari general d'Economia Josep Maria Jové, que està investigat pel TSJC, l'exsenador d'ERC i jutge, Santi Vidal, i l'excomissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer.
 10:15 El segon testimoni del matí ha estat Emili Quevedo, excap de Planificació de la Seguretat dels Mossos, que ha acceptat declarar malgrat estar investigat en una altra causa. A preguntes del fiscal ha explicat que l'ex-director general de la Policia Albert Batlle va  comunicar que deixava el càrrec perquè "no se sentia còmode amb el relleu a la conselleria". Quevedo ha dit també que quan Quim Forn va arribar al Departament va dir que tenia clara la separació entre l'activitat política del Govern i el compliment de la llei per part de la policia. Tot i així, ha admès que no va estar d'acord amb el conseller quan va dir que l'1-O "els Mossos actuarien com una jornada electoral normal".  "No podíem actuar com una jornada electoral normal davant d'una activitat política [l'1-O] que havia estat prohibida", ha assenyalat, i ha dit que des del cos van fer patent la queixa a Forn, Junqueras i Puigdemont.
 10:01 A preguntes de les defenses, Castellví ha explicat que la iniciativa Escoles Obertes la formaven pares i mares d'alumnes i que va convocar actes lúdics a les escoles els dies previs a l'1-O. Ha dit que en cap moment es van fer crides a enfrontar-se ni actuar de manera violenta. "L'ANC i Òmnium sempre ha convocat actes amb la consigna de la no-violència", ha explicat a preguntes, i ha assegurat que les previsions van fallar i que els grups considerats "violents" no es van mobilitzar per a l'1-O. 
 09:46 Es reprèn la sessió al Tribunal Suprem i continua la declaració de Manel Castellví, excap d'Informació dels Mossos. A preguntes de Xavier Melero, Castellví assegura que "les circumstàncies de l'1-O no van desbordar les previsions" que s'havien fet en reunions prèvies. Recorda que la Fiscalia va dir que el dispositiu dels Mossos per a l'1-O era "insuficient", però ressalta que ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional no van tancar cap centre abans del referèndum. "Les activitats dels dies previs a l'1-O no estaven orquestrades ni finançades pel Govern. Eren autònomes", ha explicat, i ha afegit que es van supervisar tots els col·legis on es feien activitats abans de l'1-O i no es va considerar que es fes res relacionats amb el referèndum.
 09:24 ENTREVISTA Andreu Van den Eynde: «El testimoni de Castellví és una evidència de com ha calat el terror als Mossos». L'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva denuncia que Manuel Marchena està "restringint molt el debat" al judici i avisa que les defenses no poden oblidar que es tracta d'una causa política. Per Sara González. 
 09:22 L'aparell exterior català i observadors de l'1-O aterren al Tribunal Suprem. A banda del testimoni clau de Trapero, responsables de la diplomàcia catalana i representants internacionals que van viure el referèndum declaren en la cinquena setmana del judici. Per Oriol March. 
 09:20 El Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos d'Esquadra és la secció d'elit del cos de la policia catalana. Durant la tardor del referèndum, per exemple, protegien Carles Puigdemont. L'acompanyaven quan, en la jornada de l'1-O, va despistar la vigilància de les forces i cosses de seguretat de l'Estat canviant de cotxe en un túnel de Sarrià de Ter. Aquells dies, però, els GEI no només monitoritzaven la seguretat de l'expresident de la Generalitat. També vetllaven per la del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. Centrat ara en tasques administratives, Trapero s'ha convertit en protagonista al Tribunal Suprem a l'espera que arrenqui el judici contra ell a l'Audiència Nacional. En parlem en aquest article d'Oriol March. 
 09:21 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la cinquena setmana del judici. Aquest matí continua la declaració de Manel Castellví, cap d'informació dels Mossos durant l'1-O, que ha de respondre les preguntes de les defenses. Dijous el van interrogar les acusacions i la seva declaració no va deixar ningú indiferent.
 19:19 Manuel Marchena suspèn la sessió fins dilluns, quan continuarà la declaració de Manel Castellví que respondrà les preguntes de les defenses. 
 19:19 La defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha presentat una queixa formal al tribunal del judici de l'1-O al Tribunal Suprem en què demana que es notifiqui el calendari complet de sessions de la vista oral a les parts. L'equip encapçalat per la lletrada Marina Roig ha denunciat que la manca de previsió "està obstaculitzant" l'activitat dels advocats. "Resulta innegable que un judici de tal complexitat i volum com el que ens ocupa no es pot anar preparant sobre la marxa a tan sols una setmana vista", ha afirmat la lletrada de Cuixart en un comunicat difós aquest dijous. Roig ha apuntat que els lletrats tenen un marge d'actuació "escàs" per preparar-se, ja que tenen sessions de dilluns a dijous matí i tarda, a més de les "dificultats objectives que comporta la privació de llibertat" de Cuixart, en presó preventiva a Soto del Real, la qual cosa comporta "limitacions de comunicació" amb la seva defensa.
 18:45 A preguntes de l'advocada de l'Estat, Manel Castellví ha admès que el 20-S ja van preveure que l'1-O "hi podria haver resistència", i ha explicat que preveien que els centres estiguessin "oberts i ocupats". Les indicacions, ha dit, era que la parella de Mossos "mediés" amb els concentrats per impedir que s'obrissin els centres i, si no es podia, utilitzar la força. Castellví ha reivindicat la mediació que utilitza la policia catalana: "Sempre intentàvem parlar amb algú que s'erigís com a organitzador".
 18:17 A preguntes de la Fiscalia, Manel Castellví ha explicat que els Mossos van avisar el Govern que es podia produir una situació de "conflicte" entre els votants i les forces i cossos de seguretat de l'Estat. "Puigdemont va dir que comprenia la posició dels Mossos, però que hi havia un mandat i que el Govern havia decidit tirar endavant el referèndum", ha dit, i ha afegit que els Mossos, segons ell, van deixar clar que acatarien la interlocutòria del TSJC que prohibia el referèndum. "Vam aconsellar al Govern que no es podia celebrar el referèndum", ha reblat.
 18:07 L'excap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo, ha desvetllat que les "armes llargues" que hi havia dins dels cotxes del 20-S eren per disparar "projectils de goma" per part de la unitat d'antidisturbis però que no portaven "munició convencional". Ha relatat que hi havia un "equip de seguretat" que donava protecció a la comitiva i que va estar custodiant els vehicles fins que "humanament va ser possible" i que llavors, per la massa de gent, el cap ordena "observar els vehicles des de dins de la conselleria". També ha reconegut que no van posar cap precinte al voltant dels vehicles, tot i que sí ho van fer en d'altres vehicles que estaven registrant altres punts el mateix dia 20 de setembre (hi va haver fins a 41 registres). A preguntes del lletrat Jordi Pina, Gozalo ha negat rotundament l'ús de gas pebre però sí ha dit que unitats espacials de control de masses van usar "esprais de defensa personal" l'1-O.
 17:48 Manel Castellví ha dit que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional havien d'actuar a instàncies dels Mossos. Ha donat els detalls de l'operatiu i ha dit que van treballar més d'11.000 mossos i 7.850 estaven destinats a l'operatiu de l'1-O. "No es va utilitzar la Brimo i 239 locals ja no van obrir", ha explicat. "Vam tancar 134 locals, a banda dels 239 que ja no van obrir per la demanda que els vam fer", ha dit a preguntes del Fiscal. També ha explicat que la parella de Mossos que hi havien als centres electorals havien de dialogar amb els concentrats i mirar de tancar els locals. "Ho va fer en 24 dels casos", ha dit, i ha assegurat que la policia catalana "no va fer vigilància de les patrulles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O".
 17:24 Manel Castellví, visiblement nerviós, ha dit que la interlocutòria del 27 de setembre deia que s'havien de tancar els centres on s'havia de celebrar el referèndum, i confiscar el material electoral. "Els centres s'havien de tancar sense interrompre ni obstaculitzar les activitats que s'hi estiguessin duent a terme", ha afirmat. Castellví també ha dit que no es va tancar cap centre de votació abans de l'1-O perquè no van detectar que s'hi estés preparant res relacionat amb el referèndum. "Segons consta en els informes que vam enviar al TSJC, vam aixecar 4.469 actes i minutes policials, i es van identificar 943 responsables", ha apuntat, i ha admès que l'ANC i Òmnium feien crides a ocupar ens centres de votació per evitar-ne el tancament. 
 17:16 Sobre el 20-S, Manel Castellví ha explicat que una sèrie de vehicles de la Guàrdia Civil i dels Mossos van patir "danys considerables". Ha dit també que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estaven com a organitzadors de l'acte, ordenant els cinturons de seguretat de les persones, però ha reconegut que no els van prendre declaració. "Em consta que es va produir algun incident", ha dit Castellví. 
 16:51 El primer representant dels Mossos que ha testificat ha estat Manel Castellví, ex-comissari general d'informació dels Mossos. A preguntes de la Fiscalia, ha explicat que quan Quim Forn va arribar a la conselleria va reunir els comandaments dels Mossos per crear un grup de treball sobre l'1-O, la Diada i el 12 d'octubre. "Poc després de ser nomenat conseller, Forn enviava un missatge de normalitat per a la celebració de l'1-O", ha dit. Preguntat amb insistència pels CDR, Castellví ha dit que els van detectar per primer cop a través de les xarxes socials el juny de 2017. "Fins a l'1-O, teníem constància de 42 CDR. Eren persones que provenien d'un àmbit molt heterogeni i transversal del món nacionalista", ha explicat, i ha afegit que a mesura que s'acostava la data del referèndum, el nombre de CDR creixia i "cada cop estaven més presents."
 16:34 A preguntes de les defenses, Gozalo ha explicat que el 20-S es van fer un total de 41 registres i només hi va haver una "hiperconcentració" davant d'Economia. Sobre els fets del 20-S, ha admès que els agents no van posar cap precinte al voltant dels seus vehicles però ha dit que, en principi, les armes llargues hi havia als cotxes de la Guàrdia Civil estaven custodiades. Sobre l'1-O, ha dit que no ha observat imatge d'agents colpejant ciutadans de forma irregular, i preguntat per l'ús de gas, ha admès que se'n va fer servir. "Les unitats especials d'ordre públic tenen un esprai de defensa personal. Entre les eines que té l'agent, té la porra, aquest gas, l'arma, l'escut...", ha explicat per respondre l'advocat Jordi Pina. Tot i així, ha dit que no li consta cap denúncia per ús d'aquest tipus de gas "i menys amb per gas pebre". "El gas que va utilitzar la Guàrdia Civil té com a objectiu incomodar el ciutadà perquè li irrita parcialment els ulls", ha reblat. 
 16:16 Gozlao ha explicat que el 20-S, a les 8 del matí estava previst l'inici del dispositiu policial, i uns minuts abans van avisar els Mossos. Sobre l'arribada a Catalunya dels agents de la Guàrdia Civil, ha dit que van començar a arribar a partir del 22 de setembre i fins al 28. En la reunió del dia 29 de setembre, abans de l'1-O, Gozalo ha dit que es va decidir mantenir l'esquema inicial: els Mossos eren els competents en matèria d'ordre públic i des de la Guàrdia Civil es donaria suport quan se'ls demanes.  Pel que fa a l'1-O, es va valorar que precintar els col·legis ho havien de fer els Mossos. "No volíem fer una interferència poc amistosa en el cos competent", ha explicat a preguntes de Xavier Melero. Gozalo també ha reconegut que la Guàrdia Civil investigava el procés des del 2014, abans de la consulta del 9 de novembre, i ha dit que té entès que el jutjat d'instrucció 13 de Barcelona va començar a investigar el cas a partir de 2016.
 16:15 Es reprèn la sessió al Tribunal Suprem i continua la declaració d'Ángel Gozalo, màxim responsable de la Guàrdia Civil a Catalunya l'1-O. A preguntes de les defenses, Gozalo ha dit que tenia constància que existia una "gran excitació" i es feien crides a través de les xarxes perquè la gent acudís prematurament als centres de votació, abans de l'1-O. "Sabíem que hi hauria molta gent, però no teníem la mesura del grau de resistència, que podia ser testimonial però finalment va ser forta", ha explicat. Ha dit també que els centres hi havia "maniobres d'oposició activa" per fer front a la tasca de la Guàrdia Civil. 
 14:13 A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Ángel Gozalo ha dit que va comptabilitzar 131 mostres de desafecte a la Guàrdia Civil i ha parlat de concentracions davant de casernes. Ha assegurat que aquest "assetjament davant de les casernes" es van fer amb el suport de representants institucionals i mitjans de comunicació. A preguntes de Vox, ha explicat que hi va haver "algun cas d'enfrontament" entre Mossos i Guàrdia Civil i que els efectius de la benemèrita eren "objecte de vigilància". Gozalo ha volgut matisar les seves declaracions sobre el llenguatge "prebèl·lic" dels CDR: "Per mi, fer crides a defensar les urnes i la República és llenguatge prebèl·lic, però no en els sentit que ho interpreta l'acusació popular de Vox". 
 14:06 Ángel Gozalo ha dit que els CDR utilitzaven un llenguatge "prebèl·lic" en les crides a ocupar les escoles abans de l'1-O. El dia del referèndum, la Guàrdia Civil va decidir actuar quan van constatar que les escoles eren plenes de gent. "El dia del referèndum vam veure que en alguns centres no hi havia presència policial i en d'altres la presència no era suficient", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Quan van arribar als centres de votació van trobar "una actitud de resistència" que després va mutar "en un grau de major violència". En aquest context, segons Gozalo, "l'actitud dels Mossos l'1-O va ser passivitat i, en casos puntuals, de resistència davant l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat". "La Guàrdia Civil va fer 71 intervencions. En 20, les incidències van ser menors. A la resta la resistència va ser més determinada i en 14 centres el grau d'oposició va impedir-los l'entrada. El balanç, segons Gozalo, va ser de 55 policies ferits, cinc dels quals van agafar la baixa: "Hi havia un cert grau de ganes a la Guàrdia Civil", ha assegurat.
 13:55 Ángel Gozalo ha explicat que van establir que totes les unitats estiguessin preparades per donar suport al Mossos i, si era necessari, intervenir directament. Ha dit també que el 29 de setembre van decidir que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional faria tasques de suport a la policia catalana, però ha admès que la desconfiança anava creixent. "Quan la comitiva judicial va anar a Unipost, va trucar els Mossos i van trigar 40 minuts a respondre. Això em va fer pensar que alguna cosa no anava bé", ha explicat. El 20-S, després que els cossos de seguretat els avisessin, els Mossos també van trigar molt i "els dubtes van créixer més". 
 13:21 El següent testimoni ha estat Ángel Gozalo, ex-general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya i màxim responsable del cos durant l'1-O. Ha explicat que els criteris per organitzar el dispositiu van ser establir equips seguint les antigues demarcacions policials de Catalunya i ha afirmat també que Josep Lluís Trapero va mostrar la seva "disconformitat de manera taxativa" davant la figura del coordinador dels cossos policials, Diego Pérez de los Cobos. "Per a nosaltres, Pérez de los Cobos era un coordinador per unir esforços, però el comandament era de cada cos", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Gozalo ha recordat que el fiscal va criticar el pla de Mossos presentar per Trapero, perquè considerava que era un pla "per a unes eleccions normals", però no per un referèndum que s'havia d'impedir. "No sé si el pla dels Mossos es va modificar, perquè no en vaig veure cap", ha dit. 
 13:11 Sebastián Trapote ha explicat la intervenció a la seu de la CUP del 20-S. Ha dit que van requisar propaganda al partit relacionada amb el referèndum, però no ha especificat si era propaganda institucional o del partit. "Vam demanar a la Fiscalia una ordre per escorcollar la seu de la CUP. La resposta va trigar hores i al final va ser denegada", ha explicat a preguntes de les defenses. "Sospitàvem que la CUP amagava propaganda", ha afegit, i ha recordat que la Fiscalia parlava d'actuacions immediates, com el decomís de material electoral. Sobre l'actuació de la gent el dia 1-O, ha explicat que "s'asseien al terra, s'enllaçaven els braços, colpejaven als policies i els tiraven tanques". Així ha acabat la seva declaració, que ha durat unes tres hores. 
 13:11 La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert diligències d'investigació per la publicació en xarxes socials per part de "col·lectius radicals" de la fotografia i dades personals de la secretària judicial del 20-S, Montserrat del Toro, que va declarar aquest dimecres com a testimoni en el judici per l'1-O al Tribunal Suprem. La declaració de Del Toro es va emetre sense cap imatge de la testimoni, que ho havia demanat expressament al tribunal. El jutge Marchena també va ordenar que no es prengués cap imatge de la secretària judicial.
 12:49 Preguntat sobre la força policial, Sebastián Trapote ha deixat clar que la policia "va utilitzar la força de manera congruent, racional i proporcionada". "La força s'utilitza quan no hi ha més remei de fer-ho", ha assegurat. Segons ell, l'1-O "l'actuació de la policia no altera l'ordre públic" "Es va utilitzar la força mínima imprescindible. La policia no es dedica a colpejar de manera gratuïta", ha afirmat. Trapote ha dit també que només es va utilitzar la força per entrar i sortir dels col·legis i que no es va intentar cap mediació.
 12:40 
 12:05 A preguntes de Jordi Pina, Trapote ha dit que hi ha 50 processos oberts respecte a les actuacions de la Policia Nacional. També ha insistit que els ciutadans actuaven amb "agressivitat", però ha matisat que això és segons la informació que li van facilitar. Pel que fa a l'activació del pla B, ha dit que els col·legis van obrir i ningú no intervenia. Trapote ha explicat que "el fet de no intervenir a més llocs és perquè el nostre objectiu era tenir els efectius concentrats per no perdre efectivitat" i ha dit també que l'ús de material antiavalots el decideix el responsable de cada equip. Malgrat posar molt d'èmfasi en el nombre de policies ferits, ha admès que cap d'ells va ser hospitalitzat. I preguntat per si es van detectar armes de foc, ha dit que l'escorta d'un alt càrrec de la Generalitat sí que en portava.
   El comentari d'Oriol March
El judici té una nova data clau: 14 de març. És el dia que el Suprem ha citat Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra i cap del cos durant el referèndum, per tal que declari com a testimoni. En els últims dies ha estat especialment protagonista perquè tots els alts càrrecs del Ministeri de l'Interior l'han situat com a còmplice d'una "activitat il·legal" com ho era, segons ells, la votació de l'1-O.
 11:45 LA CAVERNA, A JUDICI «L’horror». La premsa madrilenya es deleix amb la història de terror de Montserrat del Toro i la converteix en màrtir vivent que demostra el salvatgisme català. Per Joan Canela
 11:45 ÚLTIMA HORA El major Josep Lluís Trapero ha estat un dels protagonistes d'aquesta setmana al judici de l'1-O, perquè tant José Antonio Nieto com Diego Pérez de los Cobos, alts responsables del ministeri de l'Interior durant el referèndum, l'han assenyalat com a col·laborar imprescindible per tal que se celebrés la votació. Dijous vinent, 14 de març, tindrà oportunitat d'explicar-se com a testimoni davant del Tribunal Suprem. Tota la informació, aquí. 
 11:36 A preguntes d'Andreu van den Eynde, Sebastián Trapote ha dit que la gent "intentava per tots els mitjans" que els policies no entressin als centres i no complissin el mandat judicial. "L'actuació de la policia era molt complicada perquè la virulència i l'agressivitat, fins i tot fent cadenes humanes per impedir l'accés dels als centres de votació, en ocasions va ser molt forta", ha dit. També ha insistit que la majoria de policies ferits ho van ser a conseqüència d'entrar als centres de votació per practicar-hi els escorcolls.
 11:12 A preguntes de les defenses, Sebastián Trapote ha dit que en cap moment va conèixer el pla d'actuació dels Mossos, però que el toc d'atenció de la Fiscalia a la policia catalana sobre la insuficiència dels seu pla va ser "prou clara". Sobre l'1-O, Trapote ha dit que no sap si els Mossos van precintar escoles o no, però ha deixat clar que aquesta ordre estava dirigida a la policia autonòmica, no a la policia espanyola. Ha dit també que van aplicar el pla B de substitució dels Mossos perquè hi va haver "inacció" de la policia catalana. En total, ha explicat que la policia espanyola va actuar en 50 centres: "Ignoro la quantitat de ciutadans ferits que hi va haver", ha reblat. 
 11:04 A preguntes de Vox, Trapote ha dit que no pot confirma que hi hagués una xarxa de coordinació entre els locals electorals de l'1-O, però ha reiterat que les actes d'aquell dia expliquen que les concentracions als col·legis sí que estaven organitzades i hi havia líders. Sobre el dispositiu dels Mossos, ha dit que van fer un dispositiu encaminat a salvaguardar la seguretat col·lectiva, i era impossible que així poguessin intervenir dins d'un col·legi i impedir el referèndum. "L'actuació dels Mossos va ser passiva".
 10:55 A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Sebastián Trapote ha reiterat que "l'objectiu del dispositiu policial era donar compliment al mandat judicial per tots els mitjans, intentant garantir la seguretat ciutadana". Ha explicat també que quan el coordinador del dispositiu, Diego Pérez de los Cobos, va saber els incidents que hi havia l'1-O, va informar que es passava al pla B i els Mossos van quedar "desactivats". En aquest sentit, ha dit que els Mossos "pràcticament no van col·laborar" en les intervencions de la policia espanyola, i ha assenyalat que els "les convocatòries a través de les xarxes les feien sectors radicals i independentistes" però no ha concretat més.  
  El comentari d'Oriol March
Sebastián Trapote, excomissari en cap de la Policia Nacional espanyola a Catalunya, no es mou del relat de "l'alta virulència organitzada" dels ciutadans que van anar a votar, però no la concreta i aporta pocs detalls. Revela, això sí, que a primera hora de l'1-O es va activar el pla B del Ministeri de l'Interior, que passava per "substituir" els Mossos. Precisament el que el cos de policia catalana denunciava quan es va nomenar Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de les forces i cossos de seguretat a Catalunya just abans del referèndum.
 10:49 Sebastián Trapote ha assegurat que el dia del referèndum hi havia individus als centres de votació amb una actitud "de molta virulència" contar la policia. També ha dit que la gent estava perfectament organitzada i coordinada per dificultar l'actuació policial i que en un centre de Barcelona, al carrer Campoamor, els agents van haver de desistir perquè la virulència era tal que les conseqüències "haurien estat greus tant per a la policia com per als ciutadans". En aquest sentit, s'ha remès a les actes d'aquell dia per afirmar que els Mossos van dificultar la tasca de la policia en alguns casos. 
 10:43 Sebastián Trapote ha explicat que tenien previst que, si els Mossos no actuaven, la Policia Nacional els substituiria. Sobre el dia del referèndum, el cos de la policia espanyola va veure que els efectius dels Mossos eren els d'unes eleccions normals i que els centres estaven oberts. "L'actuació dels Mossos prèvia a l'1-O no va ser eficaç perquè els centres estaven oberts", ha dit. En aquest sentit, ha explicat que des de coordinació se li va dir que calia posar en marxa el pla B, és a dir, substituir els Mossos. També ha explicat que a través de les xarxes socials es feien crides a impedir l'actuació de la policia. 
 10:43 L'exdirector general de l'empresa de missatgeria d'Unipost, Pau Raventós, s'ha acollit al dret de no declarar al judici de l'1-O que se celebra al Tribunal Suprem. La seva declaració estava previst per dilluns 11 de març, però finalment s'ha fet aquest dijous a l'inici de la sessió. Estava citat com a testimoni a petició de la fiscalia i l'acusació popular (VOX) però, pel fet d'estar investigat en un altre procediment, té dret a no sotmetre's a l'interrogatori. En la declaració al jutjat 13 de Barcelona el passat 25 d'abril, Raventós va explicar al jutge que l'encàrrec de la Generalitat entrava dins del contracte marc -que es renovava any a any almenys des del 2015- i que no van saber que els enviaments eren per l'1-O fins que la Guàrdia Civil va obrir les cartes certificades. També va recordar que és delicte obrir el correu postal sense autorització judicial, i que per això desconeixien el contingut dels sobres.
 10:26 Sebastián Trapote ha parlat del dispositiu de l'1-O i ha dit ell no va veure mai cap dispositiu dels Mossos, perquè no hi va tenir accés. "Nosaltres estàvem disposats a ajudar-los", ha explicat, però ha reconegut que la policia catalana no els va demanar ajuda: "Els Mossos no ens van demanar suport. Forn ens va dir que no necessitaven ajuda i que no calia que vingués personal operatiu de fora". A preguntes del fiscal, ha recordat que les forces i cossos de seguretat de l'Estat havien de prendre les mesures oportunes per evitar que es produís el referèndum, però havien de tenir una "sensibilitat especial" perquè calia s'havien de conjugar dos factors: "Garantir la seguretat col·lectiva i donar compliment a un mandat judicial". Pel que fa a l'allotjament dels policies a Catalunya, ha dit que van tenir problemes en hotels de Figueres i del Maresme: "Hi havia gent que cridava i insultava els agents i no els deixava descansar".
 10:22 L'arquebisbe de Barcelona i cardenal, Joan Josep Omella, ha confirmat aquest dijous que va fer de "pont" i de "correu" entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont durant la tardor del 2017. En declaracions a TV3, ha apuntat que ell s'ocupava de "portar la preocupació d'un i de l'altre" per ajudar una mica en el diàleg entre els dos governs, i ha lamentat que finalment no sortís bé. "Vaig fer el meu esforç per ajudar, perquè a mi el que em preocupava sobretot és la convivència i la no confrontació, anar tots junts a una solució. Això és el que vaig intentar fer d'un costat i de l'altre", ha argumentat. En preguntar-li si ho va fer per iniciativa pròpia, s'ha quedat en silenci uns segons i ha acabat responent que "d'alguna manera sí". "Vaig prestar la meva persona i vaig dir: 'si puc col·laborar jo encantat d'ajudar aquesta societat que tant estimo'", ha explicat Omella, que ha subratllat que ell només buscava "la comunió, el pont d'unió i la no confrontació" entre les dues parts. El seu "pont", ha dit, va ser "petit", més que el del lehendakari, Íñigo Urdullu, que està en contacte amb la política i té "més elements per acompanyar" en aquest tipus de situacions.
 10:19 Comença la declaració al Tribunal Suprem de l'ex-comissari en cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote. A preguntes de la fiscalia, ha explicat que el 20-S la policia espanyola va actuar a prop de la seu de la CUP a Barcelona. Ha relatat diverses reunions i ha dit que el major Josep Lluís Trapero era "reticent" a ser coordinat per un responsable del Ministeri de l'Interior. Sobre Trapero, ha recordat que la Fiscalia li va retreure que el pla que havia presentar de cara a l'1-O era el d'unes eleccions normals, no un dispositiu per impedir un referèndum que s'havia declarat il·legal. Així mateix, ha admès que existia una "preocupació" sobre el que podia passar l'1-O: "Sabíem que seria un dia molt complicat". 
 09:43 El president d'ERC Oriol Junqueras serà el candidat a presidir la Comissió Europea de l'Aliança Lliure Europea (EFA), el partit europeu de la formació, segons ha pogut confirmar l'ACN. La decisió, que formalitzarà el consell del partit europeu en una reunió aquest dijous al migdia a Brussel·les, s'anunciarà formalment en un acte al vespre. És la primera vegada que EFA, que normalment s'agrupa amb el partit dels Verds al Parlament Europeu, presenta un Spitzenkandidaten a les europees, un procés informal pel qual cada partit designa un candidat a la presidència de la Comissió i els eurodiputats es comprometen a només avalar pel càrrec aquells que prèviament hagin estat designats.
 09:33 Enric Millo utilitza un vídeo retallat per carregar contra Òmnium i Cuixart. L'entitat sobiranista respon a l'exdelegat del govern espanyol amb el vídeo complet.
 09:33 El tribunal també ha assenyalat ja els testimonis per a dilluns i dimarts de la setmana que ve. Dilluns declararà Pablo Raventós, administrador d'Unipost, i altres dirigents i treballadors de l'empresa com Albert Jaime Planas, Francisco Juan Fuentes i Antonio Manuel Santos. També ha estat citat David Palanqués, responsable de projectes del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) del Departament de Treball. Per dimarts, el tribunal preveu que declarin com a testimonis Josep Oriol González, propietari de l'empresa Buzoneo Directo; Rosa Maria Sans, responsable de Recursos Humans d'Artyplan; Enric Vidal, coordinador d'acció política d'ERC a Badalona i dissenyador gràfic, i Enrique Mary, treballador d'Artyplan.
 09:32 La setmana d'interrogatoris al Tribunal Suprem conclou aquest dijous amb els testimonis dels màxims responsables a Catalunya de la Guàrdia Civil, Àngel Gozalo, i del Cos Nacional de Policia (CNP), Sebastián Trapote, durant l'1-O. Cap dels dos ocupa actualment aquest càrrec. Inicialment estaven previstos per dimarts però el tribunal va fer una reordenació del calendari i declararan aquest dijous a partir de les deu del matí. A la tarda, les parts podran interrogar els comissaris dels Mossos Manuel Castellví i Emili Quevedo. Pel que fa la comissària Cristina Manresa, que inicialment estava citada, ha caigut perquè la fiscalia hi ha renunciat per estar investigada a un jutjat de Sabadell.
 09:25 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb l'última sessió de la quarta setmana de judici. Avui declararan com a testimonis, entre d'altres, els responsables de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional durant l'1-O, Àngel Gozalo i Sebastián Trapote. També passaran pels Suprem els comissaris de Mossos Manuel Castellví i Emili Quevedo. Us n'informarà Sara González, enviada especial a Madrid. Per començar el dia ben informats, us deixem un resum de la sessió d'ahir. 

La Fiscalia intenta apuntalar la sedició i naufraga en la malversació. El testimoni de la secretària judicial del 20-S descriu una situació de setge i dona ales al relat que criminalitza la mobilització a les portes d'Economia, una jornada que va portar Sànchez i Cuixart a la presó.
 09:25 
 18:07 Manuel Marchena suspèn la sessió fins demà a les 10h, quan declararan com a testimonis més comandaments policials en relació als fets de l'1-O i als dies previs.
 18:03 Olga Solanas, directora de l'agència de comunicació Focus, i Ferran Burriel, director de l'agència Nothingad Comunicació, han negat haver cobrat les feines relacionades amb les campanyes del registre de catalans a l'estranger i amb la de Civisme, aquella de les dues vies de tren prèvia a l'1-O. Xavier Xirgu, director d'El Punt Avui, ha explicat que van publicar l'anunci del referèndum tant a la web com a la televisió fins que van rebre un requeriment judicial. "No va tenir cost, va ser sense ànim de lucre", ha argumentat el periodista, que ha explicat que el rotatiu publica de vegades publicitat de forma gratuïta quan es tracta de "valors fonamentals socials, ètics o democràtics"
 17:42 Guix ha remarcat que aquesta web és la del Pacte Nacional pel Referèndum, del primer trimestre del 2017, i que "no és el web del referèndum". En respostes a la fiscal Consuelo Madrigal, ha explicat que ha tingut contractes menors amb la Generalitat de manera "regular" i que a principis del 2017 li van encarregar el disseny d'aquest web, pel qual va fer una factura al maig i que va anul·lar al juliol "per no cobrar la feina". "Em van citar a la Guàrdia Civil i vaig pensar que per prudència millor anul·lar la quantitat", ha explicat.
 17:42 La dissenyadora informàtica Teresa Guix ha explicat que va decidir emetre una "factura negativa" a la Generalitat després de ser citada per la Guàrdia Civil. Guix ha explicat que va rebre l'encàrrec per part de Roc Fernández de dissenyar el web del Pacte Nacional del Referèndum i que va emetre una factura al maig del 2017. Posteriorment, al juliol d'aquell any, la va retirar perquè la Guàrdia Civil la va citar. "No m'havien citat mai, i després em va citar el jutjat d'instrucció número 13, la quantitat no era tan elevada, 2.700 euros, i vaig pensar que preferiria no tenir cap problema", ha explicat. També ha explicat que "se li va demanar" que un informàtic que va comprar les URL del web perquè aquest últim no tenia un contracte obert amb la Generalitat com sí tenia ella.
 17:02 Franquesa ha explicat que a finals d'agost va mantenir una reunió amb tècnics del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat. "Anàvem a presentar l'anàlisi tècnic", ha explicat, "però els tècnics del CTTI no estaven gaire disposats a desenvolupar un projecte d'aquestes característiques". "No van donar el seu vistiplau", han dit. Tots dos ja van declarar davant la Guàrdia Civil i han reconegut que els van ensenyar fotografies per identificar més assistents a la reunió, però no han assenyalat cap altre nom a banda de Puigdemont, Junqueras i Rovira.
 17:02 Els informàtics Vicent Nos i Quim Franquesa han concretat que només van fer una proposta i que van avançar que tindria un pressupost de 400.000 a 500.000 euros. Passades dues setmanes, Nos ha assegurat que ningú li havia aclarir com s'havia de concretar la facturació si es formalitzava l'encàrrec. Per això, ha dit que per "falta de temps i diners" no va anar més enllà i que no van fer cap contractació. També ha explicat que tampoc li van donar detalls de com es faria el pagament. Una versió que ha reiterat després Quim Franquesa. L'informàtic també ha explicat que a principis de setembre, "abans que s'aprovés la llei de la Generalitat", van veure que el projecte "no anava enlloc" i es van "fer enrere". Franquesa ha dit al fiscal que el calendari era massa just per fer una aplicació per a la votació per al vot electrònic.
 16:57 Els primers testimonis de la tarda han estat Vicent Nos i Quim Franquesa, desenvolupadors informàtics. A preguntes de la Fiscalia, Nos ha dit que el 16 d'aogst es va reunir al Palau de Pedralbes amb Oriol Junqueras, Carles Piugdemont i Marta Rovira, entre d'altres, però ha deixat clar que no es va quedar de cap contracte. "Precisament perquè no hi havia diners i no sabia ni qui em pagava", ha explicat. En la mateixa línia, Franquesa ha explicat que Xavier Vendrell va contactar amb ell "per desenvolupar un sistema de votació electrònica". "Ens van deixar clar que la Generalitat no pagaria res d'això. Ens van dir que ho pagaria una tercera part", ha dit. 
 14:33 La dona que va ser agredida pels cossos policials estatals l'1-O i que inicialment havia afirmat que li havien trencat els dits, Marta Torrecillas, ha negat aquest dimecres que es disculpés per haver donat aquesta informació inexacta, com va assegurar l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. "Estem valorant amb el meu advocat la possibilitat de presentar una denúncia contra Millo [per fals testimoni]", ha explicat a Rac1. Segons ha recordat en l'entrevista, la policia la va agafar pel braç dret i la va tirar per les escales. "Quan ens parem a mitja escala és quan m'agafen la mà esquerra i em fan allò dels dits. Quan surto a fora porto el mòbil agafat amb la mà dreta però tota l'estona el que em fa mal és la mà esquerra. Sempre és l'esquerra el que em fa mal", ha insistit, i ha afegit: "Quan estàvem parats a mitja escala em podia agafar per molts llocs, però m'agafa pel pits". Un fet denunciat per diverses organitzacions feministes com una agressió sexista.
 14:02 Albert Fraile i Sergi Travé, directors dels hotels Gaudí de Reus i Travé de Figueres, respectivament, han comparegut al Suprem per explicar com van viure el fet que policies espanyols s'allotgessin en aquests establiments. Friale ha dit que no va rebre pressions perquè desallotgés els agents de l'hotel, mentre que Travé ha dit que va rebre trucades amb "insults i amenaces" per pressionar perquè els agents marxessin. Abans del recés per dinar també ha comparegut Pedro Buil, pràctic del Port de Palamós, que ha contradit la declaració de Josep Rull ha dit que era "perfectament viable" que els vaixells de policies espanyols hi atraquessin. 
 14:01 Montserrat del Toro ha descrit un setge davant de l'edifici, pero ha comès inexactituds. La principal, que li va semblar escoltar la veu de Carme Forcadell des de l'escenari que les entitats van organitzar fora de la seu del Departament durant la tarda del 20-S, davant de milers de persones congregades. Forcadell ha rigut quan ha escoltat la revelació de Del Toro, i després la seva advocada, Olga Arderiu, ha repreguntat en diverses ocasions sobre la qüestió. El cert és que l'expresidenta del Parlament no va intervenir des d'aquell escenari, a diferència d'altres dirigents de partit que sí que van pujar a l'escenari el 20-S. "No puc recordar on era quan vaig sentir la veu de Forcadell", ha admès després la secretària judicial.
 13:40 A preguntes de l'advocat Andreu van den Eynde, Montserrat del Toro ha admès que té un perfil de Facebook, però no recorda si va fer un comentari titllant de destroyers a ERC. Del Toro, a preguntes d'Olga Arderiu, ha dit que no recorda on era quan va sentir la veu de Carme Forcadell el 20-S, però que probablement estaven al despatx de Josep Maria Jové, malgrat que les finestres estaven tancades. "En la fase d'instrucció no vaig dir que havia sentit la veu de Forcadell perquè era un moment de por i ansietat. Vaig prioritzar explicar què havia passat", ha dit. Preguntada per com pot ser que un any i mig després dels fets, ho recordi amb més precisió, Del Toro ha dit que el temps que ha passat li ha permès "reviure" el que va viure i "fixar-ho a la memòria". Així ha acabat la seva declaració. 
 13:37 L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha denunciat que la comitiva judicial del 20-S al Departament d'Economia es va "extralimitar". "La comitiva judicial no es va limitar a l'escorcoll dels quatre despatxos que tenia explícitament assenyalats en la interlocutòria", ha dit, i ha recordat que en un principi la Fiscalia va negar-ho. "Una de les conseqüències de l'ampli registre és que es va allargar fins a última hora de la tarda", ha apuntat la defensa de Cuixart.
 13:35 Montserrat del Toro ha explicat que no va sentir música de l'escenari, però sí que va sentir càntics. I ha especificat que eren "en tercera persona". "Només en algun descans vaig poder sentir soroll de l'exterior", ha dit. A preguntes de l'advocat Jordi Pina, ha dit que la interlocutòria per escorcollar el Departament d'Economia feia referència als delictes de rebel·lió i sedició, i ha dit que no va fer constar en cap sumari que va demanar un helicòpter per sortir del Departament, perquè, quan el va demanar, "van riure".
 13:35 
 13:11 Montserrat del Toro ha dit que no va poder veure els periodistes enfilats a dalt dels cotxes policials i ha dit que a la tarda li va semblar sentir la veu de Carme Forcadell. També ha dit que al matí ja li van explicar que que es faria "un passadís perquè els detinguts poguessin entrar i sortir del Departament". Ha explica que sabia que es faria un escenari i que va sentir "el soroll típic d'un tumult". Pel que fa al nombre d'efectius policials d'aquell 20 de setembre, Del Toro ha explicat que la intendent Teresa Laplana va dir que ja n'hi havia prou. "Després em va semblar veure que reia i arronsava les espatlles".
 13:08 A preguntes de l'advocada Marina Roig, la secretària judicial del 13 ha admès que no va fer constar totes les incidències dels escorcolls per l'envergadura de l'escorcoll en si mateix. Roig ha fet un meticulós interrogatori per fer notar les irregularitats durant els registres del 20 de setembre a Economia, i Montserrat del Toro ha dit que ho parlava amb el jutge del 13, encara que no constava en la interlocutòria que pogués accedir a determinats espais. "Vaig parlar amb el jutge i em va dir que podia accedir a tot allò relacionat amb la feina del senyor Jové", ha dit.  I pel que fa a la comunicació amb els Mossos, ha dit que el primer cop que hi va parlar va ser a la nit.
 12:41 Es reprèn la sessió al Suprem. A preguntes de l'advocada de l'Estat, Montserrat del Toro ha dit que el 20-S es va limitar a fer la seva feina i que no sap per què es va acumular tanta gent davant d'Economia. Així mateix, ha dit que al final del dia la manifestació es va convertir en un tumult de gent i que no es podia sortir. Vox, que també havia demanat la declaració de Del Toro com a testimoni, no li ha fet cap pregunta. 
 12:41 La número dos d'ERC a les europees i la parella de Raül Romeva, Diana Riba, ha lamentat aquest dimecres des de Brussel·les que el Suprem hagi decidit "no presentar les proves" en el moment en què els testimonis estan declarant. "Denunciem que no es pot testificar sense les proves al davant", ha dit Riba en una atenció als mitjans, coincidint amb la presentació de la coalició amb BNG i EH Bildu al Parlament Europeu. Segons ha indicat, cal veure "com avança" el judici a Madrid però ha insistit en el fet que el "factor clau" seran les proves. "De moment només s'han presentat proformes, tuits, un mur i un pot de Fairy", ha dit Riba, en relació a les declaracions de testimonis com el de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
 12:39 El jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum de l'1-O, ha reclamat al Parlament l'informe de control de les subvencions que els grups parlamentaris reben de la cambra catalana. Segons avança Catalunya Ràdio, el jutge vol saber si el grup de Junts pel Sí va pagar amb fons públics el lloguer de la sala del Teatre Nacional de Catalunya on el 4 de juliol del 2016 va presentar el projecte de llei de referèndum.
 12:28 LA CAVERNA, A JUDICI «Per fi, la violència». Mentre a Catalunya la xarxa s’omple d’acudits i mems sobre el Fairy, hi ha qui no s’ho pren de broma. A la premsa de Madrid ja exhibeixen el pot de sabó com a prova irrefutable. Per Joan Canela. 
 12:26 El jutge Marchena va oblidar aquest dimarts formular una pregunta obligatòria al coronel Diego Pérez de los Cobos abans que donés testimoni: no li va demanar, a l'inici de l'interrogatori, si havia estat mai processat, com és preceptiu -i ha fet Marchena- amb els altres testimonis. L'oblit és significatiu, perquè es dona el cas que De los Cobos va ser processat el 1992 per presumptes tortures a un membre d'ETA.  
 11:55 Montserrat del Toro ha explicat així la sortida del Departament d'Economia: "Vam sortir al terrat, sempre em van demanar que m'amagués perquè la gent dels altres edificis no em veiés per evitar fotografies. Arribem a un mur que separa el terrat de la conselleria de l'edifici del teatre. El mur feia un metre. No ho podia saltar i em van ajudar. Des del mur miro cap avall i veig que el terrat del teatre era molt més alt i m'havia de despenjar. Des d'allà m'introdueixen als camerinos del teatre i m'hi estic més de mitja hora perquè el responsable del teatre s'havia penedit i no volia que passés per allà per sortir. No podia tornar enrere ni podia tirar endavant perquè el responsable no volia. La funció havia acabat i ja no hi havia ningú, només quedaven els actors. Convencen el responsable i sortim. Corrents, perquè a prop ja hi havia la manifestació. Vam córrer cap a la dreta fins al primer vehicle no logotipat".
 11:40 Aquestes són les tres ofertes que es van fer a la secretària judicial del 20-S: "La primera: jo sola, sortint per la porta principal custodiada per dos agents dels Mossos que em portarien fins al final de la multitud, entrés al metro i marxés com pogués. Era inadmissible aquesta oferta. La segona: es formava un passadís de civils i jo sortia, no sé fins a on. També ho vaig rebutjar perquè no hi havia cap seguretat per la meva integritat física, ni com a persona ni com a professional. La tercera: en comptes d'un passadís de civils, un passadís format per agents de la Brimo, també sortint per la porta principal. Aquest passadís només podia ser transitat per mi. I vaig tornar-ho a rebutjar".
  El comentari de Joan Serra Carné
Montserrat del Toro ha posat guió al relat "pel·liculer" de la Fiscalia, que en el seu dia va denunciar Joaquim Forn al Suprem. La seva descripció del setge a la conselleria d'Economia durant el 20-S i de la sortida accidentada de les dependències de la Generalitat són, ara mateix, el principal testimoni per mantenir les acusacions contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les defenses intentaran fer evidents contradiccions en la declaració.
 11:39 Del Toro ha explicat que des de dins de l'edifici, on van trigar en trobar un responsable que els atengués per localitzar els despatxos que havien de ser escorcollats, va sentir com les persones mobilitzades cridaven consignes com "Votarem", "No passaran" o "No sortiran". La secretària judicial ha relatat un incident que assegura que va veure des de dins de l'edifici. Segons ha explicat, una "persona jove" es va aprovar a l'agent de la Guàrdia Civil que custodiava la porta, "li va posar una bandera molt a prop de la cara, li va cridar alguna cosa i em va donar la sensació que el va escopir". Va ser aleshores quan va parlar amb el tinent de la Guàrdia Civil per demanar-lo que truqués perquè "hi havia avisos que es podia aglutinar molta gent".
 11:39 El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que el procés obert al Tribunal Suprem contra l'1-O ha mutat de "judici fake" a "judici de la vergonya". "Ens endinsem cada vegada més profundament en les sorres de la vergonya. Semblava impossible caure més baix. Les declaracions d'ahir [d'Enric Millo] fan una profunda vergonya a tots els catalans, independentistes o no independentistes, votessin o no votessin l'1-O", ha reflexionat Torra en la sessió de control celebrada aquest dimecres al Parlament. Informa Oriol March des del Parlament. 
 11:20 Montserrat del Toro ha dit que mentre estava a Economia els agents de la Guàrdia Civil li van dir que no s'acostés al a finestra perquè hi havia gent amb càmeres. Ha dit també que "els detinguts mai no van arribar a Economia i no van poder estar presents durant els escorcolls" però el magistrat va dir que es podia tirar endavant. Del Toro ha explicat que no es podia sortir per qüestions de seguretat pel passadís que s'havia format. I sobre el menjar, ha dit que els va demanar a un agent que els portés menjar i va dir que era impossible perquè la gent del carrer sabria que era per nosaltres. Finalment, ha dit que "un agent de la Guàrdia Civil em van dir que una agents dels Mossos li havia donat menjar perquè havia tingut 'pietat' de nosaltres".
  El comentari de Joan Serra Carné
Montserrat del Toro, secretària judicial encarregada dels escorcolls a Economia el 20-S, descriu com un setge la protesta davant les dependències de la Generalitat. Verbalitza una situació d'espant, amb gent "aixafada" contra els vidres de la portada de la conselleria i "impactes" per ampolles d'aigua. La funcionària va demanar sortir en helicòpter. Els acusats somriuen. La Fiscalia es frega les mans.
 10:55 Comença la declaració de Montserrat del Toro, secretària judicial del jutjat 13 i un dels testimonis clau per esclarir els fets del 20 de setembre davant d'Economia. La Fiscalia ha dit que està d'acord en què no s'emeti la imatge de Montserrat del Toro perquè "viu a Catalunya" i les defenses han denunciat el comentari del fiscal. Del Toro ha explicat que van arribar a les vuit del matí a Economia, que es van aparcar els vehicles de la policia judicial just davant de la porta i que ella havia de fer registres "als quatre punts més complexos de l'operatiu". "Vaig veure un incident desagradable: un jove es va acostar a un guàrdia civil, li va posar una bandera a prop de la cara i crec que el va escopir", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. 
  El comentari de Joan Serra Carné
La secretària judicial encarregada dels escorcolls durant la jornada del 20-S a Economia acusa els Mossos de minimitzar el dispositiu policial necessari, malgrat la concentració massiva a les portes de la conselleria. Per la funcionària, la Guàrdia Civil no compartia aquelles decisions, perquè no considerava adequades les condicions de seguretat. És un testimoni capital, que pesarà en la valoració del tribunal.
 10:42 Pérez de los Cobos ha explicat que la proporcionalitat de la força depèn de molts factors, i un d'aquests podria ser el temps de què es disposi per intervenir. Així mateix, ha admès que l'1-O plovia en molts punts de Catalunya i ha estat incapaç de concretar si els "encaputxats" d'aquell dia eren gent que es tapava el rostre o que es protegia de la pluja. Pérez de los Cobos ha dit també que el mandat judicial es va complir perquè l'1-O no va ser un referèndum, i ha admès que es va poder votar però va ser un acte convocat per la mateixa gent que presidia les meses, que decidia qui votava i qui no. 
 10:33 Preguntat per si es van dissenyar els operatius tenint en compte que es podien trobar gent en situació de manifestació als col·legis, Pérez de los Cobos ha insistit que totes les unitats que participaven l'1-O "eren expertes en concentracions de persones". "Estan molt acostumades a tenir intervenció i actuen sempre amb els criteris que recull la normativa", ha assegurat. Ha dit també que les forces i cossos de seguretat de l'Estat eren dos: l'actitud de la gent i la disposició dels Mossos a col·laborar. De tota manera, ha admès que no sabia quanta gent aniria a cada local. En la majoria de centres, ha explicat, "hi havia actitud hostil amb persones amb actitud d'agressió", però en altres centres, "el grau d'agressivitat va ser tan elevat que va aconsellar avortar la intervenció".
  El comentari de Joan Serra Carné
Pérez de los Cobos ha descrit una actitud "hostil" i "d'agressió" a la policia durant l'1-O en els punts de votació amb més conflictivitat. Segons el seu relat, en alguns col·legis, la hostilitat era tan elevada que es va aconsellar avortar l'operació policial. El coordinador dels cossos de seguretat busca les paraules per articular concepte de violència, necessari per sostenir la rebel·lió i la sedició.
 10:09 Sobre les càrregues policials, Manuel Marchena ha esbroncat Jordi Pina per insistir-hi després que Diego Pérez de los Cobos hagi dit que, segons el seu criteri, no n'hi va haver. Pina ha protestat i ha quedat constància a l'acta. També sobre l'1-O, Pérez de los Cobos ha admès que "hi va haver actuacions policials que van afectar diverses parts del cos de gent que impedia l'accés als centres de votació" i ha explicat que no li consta que s'utilitzés gas pebre en col·legis electorals l'1-O. Així mateix, tampoc ha pogut assegurar que hi hagués gent amb pals durant la jornada del referèndum. 
 10:00 A preguntes de Jordi Pina, Diego Pérez de los Cobos ha reiterat que, segons els criteris tècnics, el dia 1 d'octubre no hi va haver cap càrrega policial. "No es va dissoldre cap manifestació ni es va practicar cap desallotjament", ha dit. Ha explicat també que no coneix al detall les actuacions dels agents l'1-O i que els criteris eren els mateixos per a totes les autoritats. En aquest sentit, ha assegurat que no tenia informació de com els dos cossos de seguretat estatals de com els dos cossos de seguretat estatals es van repartir geogràficament l'actuació policial.
  El comentari de Joan Serra Carné
Diego Pérez de los Cobos manté al Suprem el relat verbalitzat en la jornada d'ahir: les actuacions de la policia espanyola durant l'1-O no es poden considerar càrregues, els ciutadans que protegien els col·legis van utilitzar nens "com a escuts" i "totes les lesions" patides pels agents -difusament documentades- són atribuïbles als votants. Per les autoritats espanyoles, la violència de la jornada del referèndum va ser unidireccional.
 09:52 Andreu Van den Enyde ha provocat que Diego Pérez de los Cobos s'encalli amb la seva declaració durant la fase d'instrucció. En un primer moment, va dir que el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana i, com a testimoni al Suprem, ha matisat aquestes afirmacions i ha afirmat que sense el compliment de la llei no hi ha convivència ciutadana. Manuel Marchena ha admès el canvi de parer, però ha dit que no és especialment rellevant. A pregunte de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Pérez de los Cobos ha dit que en la majoria de col·legis, la resistència passiva es va transformar en activa quan van arribar les forces de seguretat. "Crec que totes les lesions que van patir els 93 agents van ser causades directament pels ciutadans", ha afirmat. 
 09:51 El diputat del PDECat al Congrés dels Diputats Jordi Xuclà ha carregat contra l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo que dimarts va comparèixer davant del Tribunal Suprem. "Va demostrar tenir molt desvergonyiment polític, intel·lectual i moral en l'evolució dels seus plantejaments", ha dit Xuclà en una atenció als mitjans aquest dimecres al matí. El diputat del partit demòcrata ha criticat la "incoherència en l'evolució política" de l'exdiputat del PP, i ha recordat el seu passat com a portaveu adjunt de CiU al Parlament. Xuclà ha afirmat que Millo hauria de tenir "una mica més d'humanitat" amb els seus excompanys diputats acusats de rebel·lió. A banda, el diputat del PDECat ha afirmat que les mencions al major dels Mossos Josep Lluís Trapero durant el judici de l'1-O generen "indefensió". 
 09:49 L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha reivindicat aquest dimecres la professionalitat dels Mossos d'Esquadra i dels seus comandaments després dels testimonis al Tribunal Suprem de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo i del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar l'actuació policial l'1-O. "Després d'escoltar ahir Millo i Pérez de los Cobos només em venen ganes de destacar i reconèixer la professionalitat i el rigor del cos de Mossos i dels seus comandaments", ha apuntat Forn a través de Twitter, on ha destacat l'"orgull" que sent d'haver estat el seu responsable polític. "Gràcies Mossos", ha afegit.
 09:42 Es reprèn la sessió al Suprem i continua la declaració de Diego Pérez de los Cobos, que respon les preguntes d'Andreu Van den Eynde. Explic que va entregar els informes d'actuació policial de l'1-O, però no ha dit a quines autoritats, i diu que el pla d'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va canviar per estructurar tots els efectius que van arribar a Catalunya". Pel que fa a l'1-O, ha dit que els arribava que podien torbar-se gent concentrada per votar, però després van veure que hi havia molts individus que volien impedir l'actuació judicial. Pérez de los Cobos ha dit també que no hi havia cap informe del nombre de persones que podien anar a votar l'1-O i evita valorar la xifra de 2 milions de votants: "L'important no era la gent que anava a votar, sinó l'actitud que tenien". I assegura: "En un estat de dret és impossible la convivència ciutadana sense el respecte a la llei".
 09:32 La declaració de la secretària judicial que va estar present a la Conselleria d'Economia el dia 20 de setembre centra una nova sessió del judici al Tribunal Suprem. El tribunal ha accedit a no projectar la imatge de Montserrat del Toro, per preservar la seva identitat. Dins de la sala, però, sí que totes les parts podran veure el seu rostre però el Suprem modificarà la senyal institucional per evitar que la seva imatge sigui pública. Està citada a les deu del matí però abans caldrà acabar l'interrogatori -per part de les defenses- al coronel Diego Pérez de los Cobos ja que no va donar temps de fer-ho en la sessió de dimarts. Aquesta serà la cinquena jornada destinada a interrogar testimonis. Fins al moment, s'ha pres declaració a vint-i-nou testimonis dels més de 500 previstos.
 09:28 EL DESPERTADOR La cara més descarnada de l'Estat. Les declaracions de Millo i Pérez de los Cobos al Suprem evidencien fins a quin punt les institucions espanyoles estan disposades a forçar la màquina per frenar el procés. Per Ferran Casas.
 09:24 Toni Comín ha recordat en declaracions a TV3 i Catalunya Ràdio que l'informe que parlava de mil persones ateses a centres de Salut catalans durant l'1 d'octubre del 2017 es va penjar al web del Departament que aleshores ell comanava i, per tant, era públic. L'exconseller de Salut exiliat a Brussel·les ha considerat, per tant, "una vergonya" la versió de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo que, en declaracions davant del Tribunal Suprem, ha reduït aquesta xifra a la de quatre persones hospitalitzades.
 09:19 Bon dia! Reprenem el minut a minut per explicar-vos tot el que passi aquest dimecres al Tribunal Suprem. Començarem amb la declaració de Diego Pérez de los Cobos, que a partir de les 9.30h continuarà responent les preguntes de les defenses. Des de Madrid us n'informarà Sara González. Us deixem algunes informacions per començar el dia ben informats. 

- Millo i Pérez de los Cobos lideren el darrer intent per sostenir la rebel·lió. L'exdelegat del govern espanyol a Catalunya i el coordinador policial de l'1-O dibuixen un clima de violència i assenyalen l'"alineació" dels Mossos amb el Govern de Puigdemont per permetre el referèndum.

La falsedat de Millo i el número dos de Zoido sobre el 3-O: no es van ocupar les vies de Sants. Renfe no té registrat cap ocupació ni tall de vies a la principal estació de Barcelona durant la vaga general i aturada de país de la tardor del 2017.
 09:19 
 20:28 Acaben les preguntes de Xavier Melero i Manuel Marchena suspèn la sessió fins demà a les 9.30h, quan continuarà l'interrogatori amb les preguntes de la resta de defenses. Aquí podeu veure un resum de què ha dit el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O. Ho explica Sara González des de Madrid.

- Pérez de los Cobos nega les càrregues de l'1-O i acusa Puigdemont d'atiar la «violència». El coronel de la Guàrdia Civil justifica la intervenció policial per la "inacció" dels Mossos davant l'actuació "organitzada" amb "gent encaputxada" durant l'1-O.
 20:15 Diego Pérez de los Cobos ha dit que el dia 30 de setembre no tenia les pautes d'actuació dels Mossos l'1-O. "Les vaig tenir el dia 9 d'octubre", ha explicat. I preguntat per com pensava coordinar res sense les pautes d'actuació, ha dit que la seva tasca no era impartir instruccions. "Abans de l'1-O, a les xarxes socials apareixien missatges sobre possibles actuacions dels Mossos", ha volgut especificar. Sobre el dia 1-O, ha dit que "d'enfrontaments amb ciutadans no n'hi va haver, en cap cas. Eren grups organitzats que agredien agents i vam haver d'actuar per mandat judicial". Pel que fa als votants ferits, Pérez de los Cobos ha volgut matisar: "Quan es parla de ciutadans lesionats l'1-O, jo corregeixo i parlo d'atesos". 
 20:05 Sobre la prèvia de l'1-O, Pérez de los Cobos ha dit que les activitats lúdiques del cap de setmana, "aïlladament", no semblava que fossin per preparar el referèndum. "Però vist en global es va comprovar que sí", ha explicat. El coordinador de la violència de l'1-O ha admès que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional no van tancar cap col·legi abans del dia del referèndum per un criteri d'eficàcia. "La funció de substitució era l'última opció, havíem d'esgotar totes les possibilitats", ha dit, i ha afegit que l'actuació de les policies espanyoles seria "un salt qualitatiu rellevant" pel que fa a l'assetjament que ja havien patit els dies anteriors.
 19:43 Pérez de los Cobos continua criticant Trapero. Diu que li va semblar "excepcional" la seva presència en l'última junta de seguretat abans de l'1-O. "No em va semblar procedent la presència de Trapero en aquella junta de seguretat, i encara menys les seves intervencions", ha afirmat a preguntes de Xavier Melero. En aquella reunió va ser quan Puigdemont va dir que calia preservar la normal convivència ciutadana l'1-O. "No pot utilitzar-se això com a excusa per aconseguir la inacció policial", ha insistit el coordinador de l'operatiu policial de l'1-O. 
 19:26 A preguntes de les defenses Pérez de los Cobos ha reiterat que Trapero posava "pals a les rodes" a la seva tasca de coordinació. Ha explicat que el cos de Mossos sí que va acudir a totes les reunions convocades per la Fiscalia o per mi, però Trapero no sempre hi era. Preguntat per les funcions que tenia com a coordinador de l'operatiu policial de l'1-O, ha explicat que es convocava reunions que tenien com a objectiu posar en comú les accions dels tres cossos policials de cara a l'1-O. Sobre el pla presentat pels Mossos, ha reiterat que era adequat per cobrir unes eleccions normals, però no per impedir un referèndum il·legal.
 19:21 A preguntes de Vox, Pérez de los Cobos ha dit que l'agressivitat es va dur a terme contra les forces de seguretat, "que era qui vetllava pel compliment de les ordres judicials". Ha qualificat l'1-O com "l'acció convergent d'una activitat il·legal i el dispositiu d'inactivitat dels Mossos". I ha recordat que a les reunions prèvies a l'1-O la gran pregunta era: "Què faran els Mossos?". Així mateix, ha dit que el referèndum va ser una "fita fonamental en el procés cap a la independència".
 18:58 Pérez de los Cobos ha dit que en alguns col·legis es van col·locar nens i persones grans com a escuts, i ha arribat dir que un agent de la Guàrdia Civil va haver de protegir un menor. També ha assegurat que en alguns casos van veure com els Mossos subjectaven les urnes mentre els ciutadans votaven i que té constància que hi havia vehicles dels Mossos camuflats fent accions de vigilància. Sobre l'"hostilitat", Pérez de los Cobos ha dit que es va disparar a partir del setembre i es va estendre fins a les casernes de la Guàrdia Civil i les comissaries de la policia espanyola. A preguntes de l'advocacia de l'Estat, Pérez de los Cobos ha dit que des que es va fer la junta de seguretat, "la desconfiança va anar 'in crescendo'".
 18:56 Segons Pérez de los Cobos, els Mossos van activar un sistema d'actuació més encaminat a facilitar el referèndum que no pas a evitar-lo. El 10 d'octubre, ha explicat, va rebre un informe de Trapero que deia que els Mossos havien tancat 99 col·legis. "Dels locals tancats pels mossos, un 80% corresponia a municipis molt petits amb només una mesa on ja s'havia acabat la votació", ha explicat. I ha afegit que en la majoria de casos, els Mossos van actuar amb "passivitat absoluta". "En alguns casos van intentar obstruir l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat", ha reblat. 
 18:32 Diego Pérez de los Cobos ha dit que l'1-O hi havia grups de gent perfectament organitzada formant "muralles humanes" per impedir l'accés de la policia als locals electorals. Ha reivindicat la tasca de la policia, que va fer "un ús exquisit de la proporcionalitat" i només van intervenir contra aquelles persones que intentaven impedir l'accés als col·legis electorals". "No hi va haver cap càrrega policial l'1-O", ha dit, i ha insistit que "l'actuació de la policia va intentar ser sempre professional i proporcional". Així mateix, ha assegurat que en cap moment es va donar cap ordre de parar l'actuació policial, i ha assenyalat Puigdemont com a responsable de la brutalitat policial: "Quan Puigdemont va fer una crida a defensar les urnes, la virulència d'algunes persones va augmentar encara més i per això era millor no actuar". 
 18:29 Diego Pérez de los Cobos ha explicat que tenien dos plans pensats. El primer, per si els Mossos col·laboraven i impedien el referèndum. En aquest cas, només actuarien per ajudar la policia catalana. I un escenari B, per si el dispositiu dels Mossos era insuficient i inadequat, i en aquest cas actuarien per pròpia iniciativa. "Durant la matinada de l'1-O vam constatar que el dispositiu dels Mossos era insuficient, inadequat i ineficaç. No estaven impedint el referèndum i per tant havíem d'actuar", ha dit a preguntes del fiscal, i ha tornat a carregar contra els la policia catalana: "La parella de Mossos a cada col·legi electoral semblava més aviat la imatge d'unes eleccions normals que no pas per impedir un referèndum il·legal".
 
 17:46 Pel que fa a l'última junta de seguretat, convocada pocs dies abans de l'1-O, Pérez de los Cobos ha dit que va ser "kafkiana". Puigdemont va agrair l'assistència i va explicar que l'objectiu de la reunió era "acordar com havia d'actuar la policia judicial per complir la interlocutòria i garantir la convivència ciutadana". Pérez de los Cobos ha explicat que en aquella reunió ell va ressaltar que "l'objectiu era impedir el referèndum" i que es podia parlar "de com es feia". De fet, ha dit que l'Estat insistia que per preservar la convivència ciutadana només calia desconvocar el referèndum. "A la junta de seguretat va haver un ambient molt tens perquè els que seien a l'altra banda de la taula eren els qui havien convocat l'acte il·legal que havíem d'impedir", ha afirmat. 
 17:42 L'Audiència de Barcelona veu «violència desmesurada» en càrregues de l'1-O. Planteja la possibilitat d'imputar les lesions als responsables operatius que van actuar a l'Escola Estel de la capital catalana arran d'un recurs de l'Ajuntament de Barcelona.
 17:30 Diego Pérez de los Cobos ha dit que vista la reticència que generava el seu nomenament, ell sempre va voler deixar clara la diferència entre la funció de comandament i la seva funció de coordinació. Sobre els locals de votació, ha explicat que les forces de seguretat de l'Estat van facilitar un llistat dels espais on s'havia de celebrar el referèndum, i que el major Trapero va dir que seria complicat tancar-los tots.
 17:22 La primera part de la declaració de Diego Pérez de los Cobos s'ha centrat en criticar l'actuació del major Trapero els dies previs al referèndum. "La relació amb Trapero sempre va ser difícil", ha admès, i ha explicat que a la reunió de coordinació del 25 de setembre hi havia un "ambient complicat". "Ferran López em va dir que eren contraris al meu nomenament", ha explicat. Així mateix, ha recordat que Trapero deia el mateix que Quim Forn: que ells no havien sol·licitat el suport de les forces i cossos de seguretat. De fet, l'exconseller d'Interior deia que la Fiscalia s'estava excedint i que s'estava aplicant el 155 "per la porta del darrere".
 17:19 Marcel Mauri reacciona a la declaració d'Enric Millo, que ha dit que Òmnium va néixer com una entitat cultural que s'ha convertit en una eina política. "A un personatge de trist record per a aquest país com Millo, que ha gosat posar en dubte la nostra feina, li recordem que una entitat com al nostra va ser fundada el 1961 per defensar la llengua i la cultura, i ho va fer en ple franquisme. Sí, això és fer política. Fem política, no partidisme, perquè volem transformar la realitat del nostre país a través de la cultura". 
 17:09 Diego Pérez de los Cobos, cap de l'operatiu policial de l'1-O, ha explicat que el 21 de setembre es va traslladar a Barcelona per encàrrec del TSJC per coordinar els dispositius policials per impedir el referèndum.  "Trapero va expressar la seva disconformitat per la decisió de designar-me coordinador de l'operatiu policial de l'1-O", ha recordat, i ha explicat que el major va demanar una ordre per escrit sobre la meva designació com a coordinador policial de l'1-O. De cara a com impedir el referèndum, Pérez de los Cobos ha explicat que s'havia encarregat als responsables dels tres cossos policials que fessin un pla. "L'operatiu policial de Trapero, tal com estava redactat, no impedia el referèndum. Trapero va dir que jo no tenia potestat per donar-li instruccions", ha explicat a preguntes del fiscal. 
 16:48 Puigserver ha explicat que els operatius de la vaga del 8 de novembre van ser dissenyats íntegrament pels Mossos, perquè ja s'havia aplicat el 155. Durant la intervenció de l'autogovern, ha explicat Puigserver, "l'actuació dels Mossos sempre va ser lleial". La seva declaració ha durat poc més d'una hora i és el torn ara de Diego Pérez de los Cobos, cap de l'operatiu policial de l'1-O. 
 16:35 A preguntes de les defenses, Puigserver ha dit que en les reunions prèvies a l'1-O, Puigdemont, Puig i Trapero asseguraven que es compliria la interlocutòria del TC per impedir el referèndum, però que després va veure que "l'Estat i la Generalitat interpretaven coses diferents". "La Generalitat volia preservar la convivència ciutadana i nosaltres impedir el referèndum", ha explicat. Ha dit també que va ser responsable del Departament d'Interior durant el 155, des del 3 de novembre fins a finals de maig del 2017.
 16:28 Juan Antonio Puigserver ha dit que, per ells, tancar els centres de votació era la millor manera de preservar la convivència ciutadana, tal com demanava Puigdemont. També ha explicat que Diego Pérez de los Cobos insistia que preservar la convivència ciutadana no podia impedir l'ús de la força. Després de molt insistir, Trapero va dir que no es faria ús de la força si hi havia persones grans i nens. Sobre els dies previs a l'1-O, Puigserver ha dit que van fer crides "a desconvocar l'1-O i tancar els centres i Puigdemont va dir que no tenien clar què fer". Per tancar la intervenció de la Fiscalia, l'alt càrrec d'Interior ha dit que no recorda que es fessin crides a defensar les urnes i que l'1-O van treballar uns 8.000 agents dels Mossos.
 16:20 Comença la declaració de Juan Antonio Puigserver, que va estar al capdavant dels Mossos mentre va durar el 155. Ha explicat que des de l'Estat es volia complir la sentència del TC i impedir el referèndum, però que hi havia objectius diferents entre les dues administracions. "Puigdemont deia que era imprescindible conservar la convivència ciutadana", ha explicat, i ha afegit que el major Trapero era partidari de complir el mandat judicial però que deia que només es podia utilitzar la força per "evitar danys a tercers". A preguntes de la Fiscalia, ha dit que no recorda si es va parlar "d'enfrontaments ni de violència" de cara a l'1-O. 
 14:29 A preguntes de les defenses, Munté ha recordat que va veure molta gent davant d'Economia i que l'actitud era serena i es feien crides a la calma per part de Sànchez i Cuixart. També ha dit que va poder votar l'1-O amb total normalitat i que segur que va fer crides a la participació. Així mateix, ha deixat clar que cap dels acusats ha promogut mai la violència. D'aquesta manera ha acabat la declaració de Munté i Manuel Marchena ha ordenat un recés fins les quatre de la tarda, quan començarà la declaració de Diego Pérez de los Cobos, un dels testimonis clau del judici. 
 14:14 A preguntes de l'advocada de l'Estat, Munté ha explicat que Forcadell va assistir a una única reunió on es va discutir sobre la qüestió de confiança i el debat de política general, "dos temes molt importants per al Parlament". Vox -que també havia citat Munté malgrat que Marchena no ho tenia anotat- ha fet només dues preguntes: si Munté va participar del 20-S i si va votar l'1-O. Munté ha respost que sí a totes dues qüestions.
 14:02 Neus Munté ha explicat que mentre era al Govern no tenia la sensació que s'estava desobeint al TC. Ha admès que no estava d'acord amb el cessament de Jordi Baiget, que es va fer per "qüestions de confiança", tal com va explicar Carles Puigdemont al Parlament. Sobre l'agenda de Josep Maria Jové, Munté ha dit que no en tenia constància i que no sap si és veritat el que hi diu. "No recordo que es parlés del referèndum en les reunions de l'inici de la legislatura", ha dit a preguntes de la Fiscalia. I sobre els Mossos, ha dit que li sorprenia que se li preguntes sobre a qui obeirien: "Sempre deia que actuarien conforme a la llei i complirien els mandats judicials".
 13:55 Comença la declaració de Neus Munté, que lamenta que Vox exerceixi com a acció popular. A preguntes de la Fiscalia, Munté ha assegurat que no va ser cessada, sinó que va sol·licitar el seu relleu a Carles Puigdemont. ""No em van cessar, vaig demanar a Puigdemont que em rellevés perquè estava desbordada. Eren raons personals i de càrrega de feina", ha dit, i ha insistit que no va deixar el Govern per "motius polítics". "Estàvem buscant el diàleg i l'acord amb l'Estat, una via que comparteixo totalment", ha deixat clar. 
 13:41 A preguntes de l'advocat Jordi Pina, Enric Millo ha admès que el 20-S no existien encara els CDR, malgrat que ell ha dit a preguntes de la Fiscalia que havien fet proclames aquell dia. "No existien els CDR? Doncs devien fer proclames les persones que posteriorment els van crear", ha dit. També sobre els CDR, ha estat incapaç de dir qui li va dir que hi havia gent violenta dins d'aquestes organitzacions. També ha dit que no té xifres sobre la gent que participa dels CDR, l'ANC i Òmnium, però que la seva participació és que "molta gent col·labora en diverses organitzacions al mateix temps". Sobre l'1-O, Millo ha dit que no pot donar xifres de qui va portar objectes que podia utilitzar contra la policia però que hi havia gent que tenia una finalitat violenta en la seva actuació. D'aquesta manera ha acabat la seva intervenció, que ha durat unes cinc hores.
 13:22 Preguntat sobre suposats "artefactes incendiaris", Enric Millo ha assegurat que li consta que existeixen però ha estat incapaç de concretar ni les dates ni els llocs on es van llançar. "S'utilitzaven contra casernes de la Guàrdia Civil", ha insistit. Benet Salellas li ha fet notar que només va ser un "artefacte" (i no diversos, com ha insistit Millo). Marchena ha tallat les preguntes de l'advocat.
 12:58 Sobre la violència i les amenaces, Millo ha admès que la majoria les va conèixer després i a través dels mitjans i les xarxes socials. "Estant present físicament, només he viscut les amenaces a la meva persona i a la meva família. La resta, les he conegut després", ha dit a preguntes d'Andreu van den Eynde. Sobre la pintada contra ell, ha admès que no sap qui la va fer. Millo ha aprofitat per ridiculitzar les activitats que es van fer el cap de setmana de l'1-O i ha admès que no es va poder reunir amb els civils ferits el dia del referèndum. Sobre el 20-S, ha dit que no hi va haver ni morts ni ferits davant d'Economia però ha insistit que hi havia gent violenta.
 12:50 Preguntat per la suposada violència del 20-S i l'1-O, que Millo ha defensat aferrissadament a preguntes de la Fiscalia, Xavier Melero ha fet constar que davant d'Economia no hi va haver cap detingut i el dia del referèndum només cinc persones. "Això es correspon amb el clima de violència que vostè a explicat?", li ha preguntat Melero, i Millo ha tirat pilotes fora, apuntant també cap a la inacció dels Mossos. Sobre Josep Lluís Trapero, l'exdelegat del govern espanyol ha dit que no contradeia la posició del Govern i, alhora, assegurava que compliria rigorosament el mandat judicial. "Trapero va dir que en cap cas utilitzaria la força per fer complir el mandat judicial", ha afegit.  
 12:44 Després del recés habitual de les 12h, Xavier Melero ha continuat l'interrogatori a Enric Millo, que ha explicat que a partir del 27 de setembre "hi havia l'obligació d'impedir l'ús dels espais destinats al referèndum". Sobre això, ha ressaltat que l'activitat als centres escolars el cap de setmana de l'1-O va ser brutal: "Hi va haver una necessitat expansiva d'activitats absolutament inaudita en la història de la humanitat", ha exclamat, i ha constat que això "feia difícil complir el mandat judicial d'impedir el referèndum"."Poder tancar les escoles divendres hauria facilitat la feina, però aquesta ordre va desaparèixer i això va fer més difícil complir el mandat judicial", ha afegit.
 12:26 
 12:15 Canvi de plans en el calendari de testimonis d'aquesta setmana al Tribunal Suprem. Aquest dimarts, després de Millo, intervindran Juan Antonio Puigserver, Diego Pérez de los Cobos -coordinador de totes les forces de seguretat durant l'1-O- i l'exconsellera Neus Munté. Els plans de demà es mantenen, de manera que s'obrirà la jornada amb Montserrat del Toro, la secretària judicial del 20-S a la seu d'Economia. Dijous hi van els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola, juntament amb comandaments dels Mossos d'Esquadra.
 11:44 A preguntes de les defenses, Enric Millo ha dit que la Guàrdia Civil va tancar uns 130 col·legis i els Mossos, "segons la seva informació", en van tancar més de 200. Amb tot, ha defensat que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van complir amb el mandat judicial "proporcionalment i amb professionalitat", i ha reivindicat que van dur a terme la seva actuació amb "eficàcia" tenint en compte la situació que es van trobar. "L'1-O hi havia gent que formava muralles per impedir l'actuació de la policia", ha assegurat. "En una trentena de col·legis la policia judicial va haver de fer servir la força", ha apuntat. 
 11:42 A preguntes de l'advocada de l'Estat, Millo ha dit que en la publicitat que es va donar als actes relacionats amb el referèndum "s'apreciava la complicitat entre els CDR, l'ANC i Òmnium". Ha admès que "tenen relació", però no ha pogut demostrar que hi hagi una "relació jeràrquica o de comandament" entre les tres organitzacions. El cap de setmana de l'1-O, ha dit que hi va haver "moltes convocatòries d'actes per part d'entitats civils als centres on s'havia de votar l'1-O". I sobre el 3-O, ha dit que "es feien crides per demostrar que hi havia la capacitat real per controlar el territori per poder dur a terme la declaració d'independència".
 11:30 Acaben les preguntes de la Fiscalia. Enric Millo ha anat més enllà del relat que ha fet el Ministeri Fiscal. Ha acabat afirmat que també hi va haver violència el 3-O i que el Govern va ser permissiu davant d'unes accions que volien "paral·litzar Catalunya". Abans del 27-O, ha dit que va rebre un missatge de Puigdemont que li preguntava si, en cas de convocar eleccions, no s'aplicaria el 155. "Fes el que hagis de fer", li va respondre Millo. Segons ell, "la declaració d'independència no va ser simbòlica".
 11:10 Enric Millo ha carregat també contra TV3, que va fer un titular on deia que ell demanava disculpes per la violència policial. "Jo vaig dir que durant l'1-O la policia va complir la llei amb proporcionalitat i que la situació era lamentable però tenia un únic responsable: el president de la Generalitat". En aquest sentit, ha dit que va "demanar disculpes" però ho va fer "en nom del president de la Generalitat. A més, ha dit que mentre durava l'entrevista "es reproduïen 7 imatges en bucle" de la violència.
 10:56 Enric Millo ha justifica la violència policial de l'1-O perquè hi havia "persones que no volien votar, sinó que tenien per objectiu impedir l'actuació de la policia. Això va provocar els enfrontaments". "Al migdia de l'1-O vaig demanar públicament al president que desconvoqués el referèndum per evitar mals majors", ha dit, culpant sempre els votants de les càrregues policials. Ha recordat també que "Puigdemont va fer una crida implícita a defensar les urnes, com si algú les estigués atacant", ha dit, i ha recordat que la manera d'evitar més violència era desconvocar el referèndum. "L'1-O hi va haver enfrontaments i xocs. La policia es va trobar gent concentrada esperant la seva arribada per impedir que poguessin entrar. Algunes d'aquestes persones van dur a terme actuacions violentes", ha reblat.
   El comentari de Joan Serra Carné
Era d'esperar que Millo assumís el relat de la violència construït per la Fiscalia. Però l'exdelegat del govern espanyol ha anat més enllà. A banda d'alimentar el relat de les fake news dels ferits de l'1-O, Millo hi ha posat salsa. Els ferits no eren els votants i els policies es van convertir en víctimes de relats "esgarrifosos" d'armilles esquinçades i claus marcials al carrer. Una actuació que ha generat cares de desaprovació de les defenses.
 10:52 Molt dur Enric Millo contra els Mossos, a qui acusa d'inacció durant la tardor del 2017. Sobre la Junta de Seguretat de finals de setembre, ha dit que "hi havia una línia política" entre la voluntat del Govern i els plantejament dels Mossos que explicava el major Trapero -Quim Forn va negar que això fos així. "El major Trapero va dir que la seva obligació era complir amb el mandat judicial, però no va dir com. Va dir que no faria ús de la força", ha explicat. L'exdelegat del govern espanyol ha justificat també la violència policial: "Hi havia un clima de crispació que feia preveure que l'1-O hi hauria un risc per a la integritat de la gent si no s'atenia el mandat judicial". 
  El comentari de Joan Serra Carné
Millo va afirmar l'estiu passat en una entrevista a NacióDigital que Puigdemont "va decidir que l'1-O fos un dia de confrontació". Avui, al Suprem, ha tornat a justificar la violència policial. Com? Assegurant que els ciutadans estaven concentrats no per votar sinó per impedir l'actuació de la policia judicial. "Això va provocar els xocs", ha dit a la Fiscalia. Els enfrontaments, per Millo, van ser culpa de la ciutadania. Només de la ciutadania.
  El comentari de Joan Serra Carné
Millo afirma que hi havia una alineació entre les directrius polítiques del Govern i els "plantejaments d'actuació" dels Mossos. "Hi havia una línia política que es compartia", ha defensat. L'exdelegat del govern espanyol envia un torpede a la línia de defensa de Joaquim Forn, que insistia a separar l'actuació de la policia catalana dels objectius polítics de l'executiu. Fins ara, el testimoni més lesiu per als acusats.
  Enric Millo ha recordat que hi havia l'ordre judicial de prendre "totes les mesures necessàries" per impedir el referèndum i que la interlocutòria del TSJC "deixava clar que el referèndum il·legal no es podia celebrar i ordenava que s'impedís l'ús dels centres fins a l'1-O". "L'ordre era requisar tot el material que s'estigués preparant per dur a terme el referèndum il·legal", ha insistit. Ha assenyalat també els Mossos: "No em consta que tanquessin cap col·legi els dies previs l'1-O". I ha dit també que "es va fer una campanya aparentment innocent i espontània per ocupar els centres i que estiguessin oberts l'1-O".
 10:16 Sobre les mobilitzacions de la tardor de 2017, Millo ha recordat que es feien crides a "defensar les institucions": "Això respon a la idea que t'estan atacant i qui atacava era la policia judicial. Era el món al revés", ha dit. Ha admès que hi havia grups que es manifestaven de manera pacífica, però també n'hi havia que es manifestaven amb "clara violència": "Pintar a la paret 'Millo muerte' no sé si és violència, però molt pacífic no és", ha afirmat. L'exdelegat del govern espanyol ha intentat assenyalar l'ANC, Òmnium i els CDR: "La capacitat de mobilització era extraordinària a través de les xarxes i els grups de WhatsApp. El 20 minuts podien ubicar 500 persones a un lloc i després canviar-les de lloc", ha ressaltat. I sobre els CDR, ha dit que "són aparentment cel·lules autònomes, però el seu funcionament permet veure que hi ha una estructura i una organització". "No són espontanis. En alguns CDR hi ha gent que no té cap inconvenient en utilitzar la violència", ha insistit. 
  El comentari de Joan Serra Carné
Tots els missatges de Millo musculen l'acusació de rebel·lió i sedició. L'exdelegat del govern espanyol assenyala Joaquim Forn i avala la tesi de la Fiscalia de la inacció dels Mossos. Sosté que el suport de la policia catalana als cossos i forces de seguretat de l'Estat abans de l'1-O va ser "ineficaç", com en l'escorcoll a Unipost. La Fiscalia es frega les mans.
 10:05 Abans de l'1-O, Millo ha explicat que va enviar cartes a alcaldes i directors de centre per explicar-los la situació i quin era el mandat del TC. "Vaig fer un esforç d'informació perquè les autoritats pertinents prenguessin consciència de què no havien de fer i com s'havien de comportar", ha dit. Sobre els plens del 6 i 7 de setembre, ha explicat que es va generar molta incertesa: "Les lleis de desconnexió pretenien generar una il·lusió d'una doble legalitat paral·lela vigent a Catalunya. Es generava aquesta mena de ficció". "A partir del setembre van començar les accions d'assetjament que van durar fins a l'aplicació del 155", ha dit, i ha posat d'exemple que el president del TSJC va demanar que l'Estat protegís l'edifici. "A partir del 10 de setembre, quan hi havia una acció de la policia, sempre es concentrava gent per assetjar, amenaçar i fins i tot agredir", ha reblat. 
  El comentari de Joan Serra Carné
El primer missatge d'Enric Millo és clar. Segons el seu relat, el Govern mai va tenir voluntat de negociar amb l'Estat i la jornada de l'1 d'octubre estava premeditada. I l'exdelegat del govern espanyol hi afegeix una derivada: l'independentisme havia creat un "clima de conflictivitat" per fer possible la votació, amb exemples de component "violent". En altres paraules, Millo avala la rebel·lió i la sedició.
 10:04 Pel que fa a la relació amb Quim Forn, Enric Millo ha relatat la primera reunió que van tenir. Ha dit que li va fer tres preguntes, i Forn les va respondre totes tres. El conseller d'Interior va dir que  "la relació entre Mossos i forces de seguretat de l'estat havia de ser positiva i de respecte", que estava "disposat" a complir els acords de la Junta de Seguretat perquè també els havia signat Puigdemont i que l'1-O "garantirien que la jornada electoral es desenvolupés amb total normalitat". "En aquesta tercera resposta, jo li vaig manifestar el meu desacord", ha dit Millo.
 09:53 Enric Millo també ha parlat de reunions informals amb Oriol Junqueras, i ha assegurat que li confessava que "no era partidari que el procés anés tan de pressa" però que tenia "un compromís". "Junqueras era partidari i defensor del referèndum. Em deia que ell sempre havia estat independentista i no ho havia de demostrar i, en canvi, hi havia membres del Govern que no ho havien estat mai i que ara ho havien de demostrar", ha explicat a preguntes del fiscal. Sobre els canvis al Govern, ha explicat que es van fer quan Puigdemont va demanar als que no volguessin continuar que marxessin. "Em va preocupar", ha admès. 
 09:49 La declaració d'Enric Millo ha començat amb la petició de la Fiscalia que ha demanat que no aparegui la seva imatge per televisió. Millo ha dit que no tenia cap problema en aparèixer per la tele. La primera part de les preguntes del fiscal s'ha centrat en la relació amb Carles Puigdemont. Millo ha parlat de diverses reunions. "En la primera reunió amb Puigdemont em va dir que la seva intenció era trobar una solució que no impliqués una situació de conflicte amb l'Estat", ha dit, i ha recordat que va intentar persuadir-lo perquè no se saltés la llei. "A l'altra banda de la taula em vaig trobar una cadira buida. No hi havia res més que no fos fer un acte il·legal com un referèndum", ha lamentat, i ha afegit que "per mi no hi ha cap mandat basat en un programa electoral que impliqui saltar-se la llei".  "Hi va haver una última trobada en què Puigdemont em va dir que ja no podia fer marxa enrere. Em va dir que convocaria el referèndum i que després podríem seguir parlant. Li vaig dir que això no seria possible", ha afirmat l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya.
 09:28 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de l'11è dia de judici. Avui amb dos noms clau: Enric Millo i Diego Pérez de los Cobos, que declararan com a testimonis a partir de les 9.30h. Us n'informarem amb Sara González, enviada especial a Madrid. Abans, algunes informacions per començar la jornada ben informats:

El número dos de Zoido posa cara a les càrregues de l'1-O i apuntala el relat de la Fiscalia. José Antonio Nieto situa els Mossos en el punt de mira com a "col·laboradors" del referèndum i revela que Rajoy va oferir poder votar fora dels col·legis electorals. Informa Oriol March. 

- OBSERVADORS INTERNACIONALS «Rufián, Roca, Abascal i Guerra... debat al 'The New York Times'»; per Germà Capdevila 
 
 09:27 
 20:27 Acaba la sessió d'aquest dilluns al Tribunal Suprem. Marchena emplaça les parts per demà dimarts a les 9.30h, amb la declaració d'Enric Millo. El seguiran Juan Antonio Puigserver i Neus Munté, i serà el dia també de Diego Pérez de los Cobos, el cap de l'operatiu policial de l'1-O, que serà un dels testimonis clau. 
 20:24 El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha explicat que no hi ha precedents d'admissió a tràmit d'iniciatives a la Mesa amb un informe contrari dels serveis jurídics. Muro ha explicat que no sempre es fa un informe i que només es pronuncien si hi ha "algun defecte de gravetat" o si la Mesa demana algun informe (que no és vinculant). També ha explicat que va advertir en diverses ocasions per escrit i també verbalment els membres sobiranistes de la Mesa perquè considerava que algunes iniciatives incomplien ordres del Tribunal Constitucional (TC), com en el cas de les lleis de desconnexió. Durant l'interrogatori ha dit que la Mesa pot tramitar qualsevol iniciativa dels grups si està ben formulada però que pot entrar en el fons i evitar qualificar-la si va en contra de la Constitució de forma "palmària i evident", tal com recull jurisprudència del mateix TC.
 20:10 A preguntes de les defenses, Xavier Muro ha explicat que el 6 i 7 de setembre s'havia demanat la tramitació urgent de les lleis, però després es va sol·licitar una ampliació de l'ordre del dia. "Cs, PSC i PP van presentar esmenes a la llei del referèndum", ha recordat. I sobre la DUI, ha dit que només se'n va votar la part dispositiva i que un membre de la mesa va comentar que no tindria efectes jurídics.
 19:47 Começa la declaració de Xavier Muro, secretari general de Parlament, que ha demanat no ser enregistrat. "Vam advertir per escrit i verbalment sobre les sentències del TC", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. Tanmateix, ha admès que "en les interlocutòries no es va advertir amb precisió que la mesa no podia tramitar una resolució" i ha explicat que si la llei del referèndum estava suspesa, no es podia fer cap acte d'aplicació de la mateixa i les propostes de resolució del 27-O contradeien el TC. Ha parlat també del procediment de lectura única, i ha explicat que es preveu per tramitacions legislatives d'urgències, però ha admès que com els casos del 6 i 7 de setembre no en té precedents. Així mateix, també ha dit que no coneix precedents d'admissions a tràmit de propostes en contra de les advertències dels serveis jurídics. 
 19:30 A preguntes de les defenses, l'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona ha recordat que els informes dels serveis jurídics no eren vinculants ni preceptius. "Quan fèiem un informe, Forcadell n'informava als diputats", ha dit.  Sobre la comissió d'estudi del procés constituent, ha dit que va haver-hi un "ampli consens" dels grups parlamentaris per crear-la, i ha recordat que el 2011 va haver una proposició de llei per declarar la independència i no hi havia dictada cap mesura del TC. Sobre el 27-O, Bayona ha explicat que "es va votar només la part dispositiva".
 19:18 Antoni Bayona ha explicat que la presidenta de la mesa és qui decideix si se sol·licita un informe als lletrats i que els serveis jurídics van fer un informe el 6 de setembre advertint de les possibles responsabilitats penals que podien afectar als membres de la mesa. "Hi havia el deure de no admetre i creiem que s'havia d'alertar de les conseqüències de segons quines decisions", ha dit l'exlletrat major del Parlament, i ha recordat que molts grups parlamentaris sol·licitaven informes jurídics a la part final del desenvolupament del procés.
 19:07 Comença la declaració de l'exlletrat major del Parlament Antoni Bayona que assegura que sí que es poden inadmetre a tràmit iniciatives parlamentàries per qüestions de fons, contradient així les paraules de Carme Forcadell i Roger Torrent, entre d'altres. Bayona ha dit que el cap del serveis jurídics és el secretari general, i no el lletrat major, i ha assegurat que els serveis jurídics coneixien les resolucions del TC. "Quan el TC va començar a aplicar les mesures d'execució, ja va començar a advertir els membres de la mesa que paralitzessin segons quines iniciatives", ha explicat a preguntes del fiscal. 
 18:55 A preguntes de les defenses, David Pérez ha dit que no hi va haver cap empat durant la passada legislatura i que la presidenta tenia vot de qualitat per si n'hi hagués hagut algun. El PSC, ha dit, va estar d'acord en un primer moment en la creació de la comissió d'estudi del procés constituent, però després "va veure com anava i hi va votar en contra". Sobre les esmenes a la llei del referèndum, Pérez ha dit que es van fer esmenes parcials a la supressió de tot el text perquè no estaven permeses les esmenes a la totalitat.
 18:32 A preguntes de l'advocada de l'Estat, David Pérez ha explicat que normalment la mesa es convoca de divendres per a dimarts, tot i que a vegades es convoquen d'un dia per l'altre. Ha dit també que ell era contrari a l'admissió a tràmit de la llei del referèndum i que desconeix perquè es va habilitar la segona quinzena d'agost al Parlament. Sobre aquesta llei, ha dit que el tràmit d'esmenes es va admetre, però no esmenes a la totalitat. I pel que fa a la lectura única, Pérez ha dit que sí que es preveu, però que en el cas de les lleis del referèndum i de transitorietat era un ús "excepcional" i per això el PSC s'hi va oposar. Vox tampoc ha volgut fer cap pregunta a aquest testimoni.  
 18:18 José Maria Espejo-Saavedra ha criticat aquest dilluns al Tribunal Suprem la "deriva independentista" del Diplocat. Ha explicat que es feien trobades al Parlament amb diputats estrangers i que Ciutadans va decidir no anar-hi perquè considerava que s'estava "blanquejant un atemptat contra la democràcia". Ara bé, les crítiques de partidisme contra l'organisme de promoció internacional de la Generalitat s'han ensorrat quan, a la part final de l'interrogatori, ha intervingut Judit Gené, advocada de Joaquim Forn. Podeu veure el vídeo del moment aquí. 
 18:03 David Pérez ha explicat que va demanar un informe jurídic cinc cops i sempre se i va denegar. "Totes les vegades era per qüestions relacionades amb el procés", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Sobre el ple del 6 de setembre, ha explicat que es va admetre a tràmit la sindicatura electoral i que ell va advertir de "l'anomalia d'aquesta manera de procedir". També ha dit que el PSC va votar en contra de la compareixença de Carles Puigdemont perquè "estava clar" que era per explicar els resultats de l'1-O. Sobre el 27-O, Pérez ha dit que va ser Roger Torrent qui va demanar que es llegís la part dispositiva de la DUI. Després de les preguntes de la Fiscalia, Marchena ha ordenat una recés de 15 minuts abans de continuar amb les pregunte de l'advocada de l'Estat. 
 17:48 El següent testimoni ha estat David Pérez, secretari segon de la mesa del Parlament i diputat del PSC, que ha arrencat la seva declaració recordant que la mesa "admet a tràmit tots els documents que s'ajustin al reglament del Parlament, a les qüestions formals i de fons", i ha contradit Forcadell i Torrent per afirmar que els membres de la mesa tenen l'obligació d'inadmetre a tràmit totes les propostes que contradiguin l'ordenament constitucional. Sobre els requeriments del TC, Pérez ha dit que en totes les reunions de la mesa es plantejaven i es comentaven amb la resta de mitjans. "Cada membre de la mesa feia el que bonament entenia com a correcte", ha dit. 
 17:31 A preguntes de les defenses, Espejo-Saavedra ha dit que des que és diputat la mesa se celebra dimarts, i no ha recordat si Carme Forcadell va exercir mai el seu vot de qualitat. Sobre els informes dels lletrats, el diputat de Ciutadans ha dit que "no són vinculants ni preceptius, però sí aconsellables". També ha volgut ressaltar que les critiques al procediment de lectura única no són crítiques al procediment com a tal, sinó a l'objectiu pel qual es volia utilitzar. Pel que fa a la sindicatura electoral, Espejo-Saavedra ha dit que no recorda com es van nomenar els membres, "però segur que per una via tan irregular com les anteriors".
 17:23 Espejo-Saavedra ha dit que durant les sessions del 6 i 7 de setembre hi havia molt de públic perquè "eren els dies escollits". "Crec que Cuixart i Sànchez estaven a la tribuna del Parlament", ha recordat el diputat de Ciutadans, que ha dit que aquells dies "tothom esperava a veure quan s'apretava el botó per posar-ho tot en marxa". Així han acabat les preguntes de l'advocada de l'Estat. Vox no ha volgut fer cap pregunta.
 17:14 A preguntes de l'advocada de l'Estat, Espejo-Saavedra ha explicat que la presidenta del Parlament podia triar si incloure o no una iniciativa en l'ordre del dia de la mesa i ha assegurat que es va mirar de "treure importància" a la suspensió que havia fet el TC. "El secretari general del Parlament va demanar als funcionaris que es publiqués la iniciativa de llei del referèndum", ha recordat el diputat de Ciutadans, tot i que ha admès que es acabar publicant al butlletí digital del Parlament "d'una manera que encara no he aconseguit entendre". 
 16:53 José María Espejo-Saavedra ha explicat que hi havia la intenció d'aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat, però "hi havia molts obstacles des del punt de vista parlamentari i constitucional". Sobre el procediment de lectura única, ha recordat que "va ser impugnat al TC i suspès" i aleshores es va fer el canvi de l'ordre del dia "de manera una mica sorprenent". Pel que fa a la llei de transitorietat, Espejo-Saavedra ha dit que es va portar a la mesa de matinada: "Això ja permet veure com s'estava portant aquell ple". El diputat de Ciutadans també ha explica que es feien trobades al Parlament amb diputats estrangers. "Els organitzava Diplocat. Se'ns hi convidada però vam decidir no anar-hi perquè era blanquejar un atemptat contra la democràcia", ha afirmat. I sobre el 27-O ha recordat que va ser Roger Torrent qui va demanar que la votació fos en secret.
 16:51 El diputat de Ciutadans i membre de la mesa José Maria Espejo-Saavedra ha assegurat que la mesa "no és un òrgan polític, sinó un òrgan governatiu". Ha explicat també que "l'ordre del dia el fixa el president del Parlament d'acord amb la junta de portaveus" i que va avisar que "hi havia resolucions que no es podien admetre perquè tots havíem estat advertits pel TC". "Els membres de la mesa que volien admetre a tramit les resolucions deien que no tenien perquè fer cas al TC, perquè implicaria convertir la mesa en un òrgan censor", ha recordat el diputat nacionalista, que ha dit també que "els serveis jurídics del Parlament no van opinar en alguns dels tràmits perquè la majoria de la mesa s'hi va oposar".
 16:25 A preguntes d'Andreu van den Enyde s'ha viscut un dels moments de més tensió a la sala. Manuel Marchena ha impedit que l'advocat de Junqueras i Romeva preguntés al president del Parlament sobre els fets del 20-S i el referèndum de l'1-O. "No admetrem preguntes que trenquin el principi de contradicció", ha dit Marchena, que ha explicat que el testimoni ha estat citat per unes qüestions concretes per "il·lustrar" sobre el contingut de l'activitat parlamentària. Les defenses han protestat per a aquesta decisió. Acaba així la declaració del president del Parlament, que pràcticament ha respost només a les preguntes de les acusacions. 
 16:17 A preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, Roger Torrent ha dit que el 10 d'octubre "no es va votar cap document" sinó que es va fer "un acte fora del ple". Sobre el 27-O, ha dit que es van presentar propostes de resolució que es van votar "com passa moltes altres vegades". Pel que fa a les lleis del 6 i 7 de setembre, Torrent ha dit que "Forcadell no podia fer altra cosa que no fos admetre a tràmit les propostes dels grups parlamentaris. La mesa no pot ser mai un òrgan censor". Pel que fa a la llei de transitorietat, Torrent ha dit que "plantejava un procés de negociació i diàleg amb el govern de l'Estat, però mai va tenir efectes jurídics".
 16:11 Comença la declaració de Roger Torrent, que denuncia que els líders polítics estiguin tancats a la presó i, en canvi, Vox pugui ser acusació popular. A preguntes de la ultradreta, Torrent ha deixat clar que no es poden censurar mai les propostes dels grups i que la mesa no entra a valorar el fons de les qüestions. "Jo hauria actuat exactament igual que Carme Forcadell", ha dit el president del Parlament, i ha recordat que "els informes dels lletrats no són vinculants". "La mesa és un òrgan polític que pren decisions polítiques i no entra a valorar el fons de les propostes", ha explicat. En la mateixa línia, Torrent ha dit que el conflicte entre Catalunya i Espanya només es resoldrà amb un referèndum, i ha deixat clar que "es tornarà a votar". Sobre les lleis del referèndum i de transitorietat, el dirigent d'ERC ha dit que són les que van permetre votar l'1-O i que tenien com a finalitat "que la ciutadania pogués decidir el seu futur".
 15:28 Canvi d'ordre en les declaracions d'aquesta tarda al judici. A partir de les 16h es tornarà a iniciar la sessió però començarà declarant Roger Torrent, president del Parlament. Després del republicà arribarà el torn d'Enric Millo, ex-delegat del govern espanyol a Catalunya, seguit de Juan Antonio Puigserver, ex-secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior. 
 15:01 La declaració amnèsica de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha convertit els testimonis d'aquesta setmana al Tribunal Suprem en veus claus del judici. El primer a obrir foc ha estat, José Antonio Nieto, secretari d'estat de Seguretat amb Zoido, el càrrec polític d'Interior amb més rang que era sobre el terreny en la preparació de l'operatiu policial de l'1 d'octubre. Nieto va participar en la junta de seguretat de Barcelona i informava puntualment el ministre de l'Interior. Davant el tribunal, ha descrit la violència policial de l'1-O com la "mínima força imprescindible" per impedir la votació, i s'ha fet responsable d'ordenar el dispositiu per frenar el referèndum. "Jo vaig ordenar que es continués amb el previst", ha afegit. Ho expliquen Joan Serra i Oriol March. 
 14:14 José Antonio Nieto acaba la seva declaració, que ha durat tot el matí. A preguntes de les defenses, ha admès que el 20-S no es van produir agressions a cap membre de la Guàrdia Civil" i que tampoc hi havia armes entre les manifestants, però ha dit que creu que sí que hi havia encaputxats. Manuel Marchena ha ordenat un recés fins a les 16h, quan hauran de declarar la resta de testimonis, amb especial rellevància d'Enric Millo, Juan Antonio Puigserver i l'exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona. 
 14:07 José Antonio Nieto, número dos de Juan Ignacio Zoido durant els fets d'octubre, ha tingut més problemes per trampejar l'interrogatori de les defenses. L'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, ha aconseguit acorralar-lo i fer-lo entrar en contradicció i el representant de Romeva i Junqueras, Andreu Van den Eynde, l'ha fet titubejar sobre la violència a Catalunya. 
 13:51 A preguntes de l'advocat Jordi Pina, José Antonio Nieto ha explicat que no li consta que s'hagi obert cap investigació sobre les armes dels vehicles policials del 20-S. Nieto ha dit que en les manifestacions independentistes hi havia gent de l'ANC i Òmnium liderant-les, però ha estat incapaç de concretar qui, quan i on. Sobre els policies ferits, Nieto ha admès que cap agent va ser hospitalitzat ni va ser atès per ambulàncies medicalitzades. A més, ha assegurat que "no està prohibit" colpejar ciutadans per damunt de la cintura i ha assegurat que no li consta que hi hagués actuacions d'aquest tipus durant l'1-O. 
 13:33 José Antonio Nieto ha tornat a lamentar que s'està convèncer que la força exercida per la gent  "està bé" i la de la policia no. "No ho puc permetre, això", ha dit a preguntes d'Andreu Van den Eynde. Així mateix, ha assegurat que la policia espanyola i la Guàrdia Civil van prioritzar la convivència a l'eficàcia policial durant l'1-O, i que van actuar de manera "proporcional i adequada". Preguntat per quin delicte havien d'evitar els policies, Nieto no ha estat capaç de respondre però ha volgut deixar clar que "no van votar més de dos milions de persones". 
 13:28 
 13:20 Xavier Melero acaba el seu interrogatori, que ha fet entrar en alguna contradicció José Antonio Nieto. El número 2 de Zoido ha dit que és habitual que hi hagi armes en els vehicles de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, fent referència al 20-S, i que ell no era la persona que havia de tenir aquesta informació. Sobre els fets d'Economia, ha assegurat que hi va haver violència però que no es va considerar "oportú" activar la unitat de seguretat ciutadana de la policia espanyola.
 13:16 L'advocat de Quim Forn, Xavier Melero, ha contraposat les afirmacions de José Antonio Nieto sobre la necessitat de precintar col·legis electorals, i Nieto ha admès aleshores que no es van precintar perquè "no constava en la interlocutòria". Sobre la violència policial, el número 2 de Zoido ha dit que "molts comandaments policials" estan patint el fet de ser investigats per l'1-O. A pregunte de les defenses, ha aprofitat per carregar contra els Mossos: "No van fer res per impedir el referèndum i van trencar el seu compromís amb el dispositiu policial de l'1-O". Així mateix, ha ressaltat que "la Guàrdia Civil i la Policia Nacional van complir la seva obligació, que era complir el mandat judicial".
 13:15 International Trial Watch, que va seguir les sessions de la tercera setmana del judici de l'1-O amb set observadors al Suprem, adverteix que s'estan criminalitzant drets fonamentals com el de llibertat d'expressió o llibertat de reunió i manifestació. En un comunicat difós aquest dilluns, critiquen que l'interrogatori a Jordi Cuixart estigués carregat de preguntes sobre el rol de convocant del president d'Òmnium el 20-S, una manifestació en què "l'únic incident acreditat van ser danys materials en vehicles policials".
 12:49 Es reprèn la declaració de José Antonio Nieto, número 2 de Zoido, que insisteix que la Fiscalia va considerar "insuficient" el pla d'actuació dels Mossos per a l'1-O, i ha deixat clar que està "convençut" que el dispositiu del 21-D va ser superior al del dia del referèndum. A preguntes de l'advocat de Quim Forn, Xavier Melero, Nieto ha dit que no li consta que es fes "cap recomanació, advertiment o suggeriment tècnic" davant les suposades deficiències de l'operatiu preparat pels Mossos per a l'1-O. Així mateix, ha assegurat que "si els Mossos haguessin dit que complirien el mandat judicial, s'hagués desconvocat el referèndum". 
 11:56 A preguntes de Vox, Nieto ha dit que si els Mossos haguessin fet la seva feina el referèndum no s'hauria celebrat. Els ultres han posat molt d'èmfasi en les "armes de guerra" que havien demanat la policia catalana, i Nieto ha admès que no era "armament habitual" per a un cos de les característiques dels Mossos. Marchena decreta 30 minuts de recés i a les 12.35 continuarà la declaració del número 2 de Zoido a preguntes de les defenses. 
 11:42 A preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, José Antonio Nieto ha dit que la presència de Mossos l'1-O "va ser insuficient" en tots els col·legis electorals. "Es va comunicar al major Trapero que el dispositiu que havia preparat per a l'1-O era clarament insuficient i ell no hi estava d'acord", ha dit, i ha afegit que es va comprometre a revisar-lo però mai no els va arribar res. I sobre el 20-S, ha explicat que els guàrdies civils li van dir que "patien per la seva seguretat". "Els agents del 20-S veien com la gent atacava els seus vehicles".
 11:26 Acaba l'interrogatori de la Fiscalia. Nieto assegura que no hi va haver "cap ordre política" per demanar que els agents es retiressin l'1-O a la tarda i ha afirmat que es va donar "el pitjor dels escenaris": "Els Mossos no actuaven i hi havia una resistència molt intensa", ha dit. Sobre el 3-O, Nieto ha afirmat que hi va haver "actes importants de violència" i ha posat d'exemple els talls de carretera o l'ocupació de l'estació de Sants. I ha tornat a denunciar l'actuació dels Mossos: "L'acció dels Mossos el 3-O va ser deixar que la gent dugués a terme els seus objectius. Això va provocar el col·lapse de Catalunya". Per acabar, ha deixat clar que van actuar per defensar l'ordenament constitucional i el compliment de la llei.
 11:17 Sobre l'1-O, José Antonio Nieto ha relativitzat la violència que es va viure i ha dit que "no hi va haver càrregues policials". Així mateix, ha volgut ressaltar que hi va haver "agressions a policies i guàrdies civils. Van rebre cops, els van caure a sobre tanques, bancs...". "Hi va haver agents amb lesions i dic amb orgull que cap d'ells va demanar la baixa", ha reivindicat. Sobre els votants ferits, Nieto ha insinuat que alguns van mentir: "Em consta que hi va haver persones lesionades l'1-O i persones que van dir que havien estat lesionades". I en aquest sentit ha dit que no van rebre cap informació detallada sobre els ferits: "Hi vam accedir quan es va aplicar el 155". 
 11:06 José Antonio Nieto ha denunciat que els Mossos no van col·laborar durant l'1-O i ha explicat que va ser ell qui va ordenar que es posés en marxa el dispositiu de l'1-O. "Vaig avisar que es faria en solitari per la manca de col·laboració dels Mossos". "No em consta cap actuació de la Brimo l'1-O", ha afegit. I sobre l'actitud dels votants, ha dit que "volien votar" però també "tenien per objectiu impedir la tasca de la policia" i estaven "organitzats" per fer-ho. 
 11:03 Sobre l'1-O, Nieto ha dit que no li consta que els Mossos tanquessin cap col·legi electoral ni requisessin cap tipus de material del referèndum. L'objectiu de la policia, ha dit, era "evitar la celebració del referèndum", i ha deixat clar que això no era "incompatible" amb garantir la convivència. "Vam complir amb l'objectiu i ho vam fer amb la força proporcional". "L'ús de la força va ser el mínim imprescindible", ha assegurat. 
 10:51 Sobre el 20-S, Nieto ha assegurat que tothom va poder veure la violència. "Hi havia una realitat paral·lela que ens indicava que hi hauria incidents. Ells no ho volien veure", ha dit. El número 2 de Zoido ha acusat diverses vegades Trapero, i ha assegurat que el seu alineament amb el Govern "era total". En aquest sentit, ha dit que el major dels Mossos justificava la inacció dels Mossos el 20-S "dient que hi havia nens petits i persones grans". Sobre el diàleg, Nieto ha dit que el Govern no va obrir en cap moment cap possibilitat. "No van deixar marge a parlar", ha assegurat, i ha tornat a parlar de "realitat paral·lela" que feia pensar al Govern que "no hi hauria incidents".
 10:40 Sobre la reunió de la Junta de Seguretat prèvia a l'1-O, Nieto ha reconegut que trobava "surrealista" asseure's a la mateixa taula amb aquells que havien convocat el referèndum. Sobre les converses, ha explicat que des del Govern insistien que "s'havia de mantenir la convivència" i que una part de la població entenia que la llei era la que derivava del Parlament. "Era bastant absurd", ha dit el número 2 de Zoido. En aquest moment, el fiscal ha apuntat que el Govern "obeïa a una legalitat paral·lela" i Marchena li ha hagut de parar els peus. 
 10:35 José Antonio Nieto ha acusat els Mossos de no voler col·laborar amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat per impedir el referèndum i ha assenyalat directament Josep Lluís Trapero. "Trapero tenia una actitud de poca col·laboració. No assumia que fos necessària la coordinació", ha dit a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, i ha afegit també que el major va criticar el nomenament de Diego Pérez de los Cobos. "No em consta que els Mossos volguessin coordinar-se per evitar el referèndum i complir l'ordre judicial", ha dit. Sobre reunions mantingudes amb la Generalitat, Nieto ha dit que Puigdemont els traslladava que el bé suprem a protegir era la seguretat ciutadana però que des del govern espanyol es tenia clar que "el més important era fer complir la llei".
 10:33 El Tribunal Suprem protegirà la imatge de la secretària judicial del 13 que va estar a la Conselleria d'Economia el 20 de setembre. Montserrat del Toro està citada dimecres a les 10h del matí com a testimoni a petició, entre d'altres, de Vox, Fiscalia, advocacia de l'Estat i la defensa de Junqueras i Romeva. Del Toro ha demanat que no es pugui veure la seva imatge i el tribunal ha accedit a la seva petició. Dins de la sala no hi haurà cap element de protecció (com un biombo, per exemple) i, per tant, el tribunal, els lletrats, els acusats i el públic podran veure la seva declaració. El Suprem, però, modificarà la senyal institucional que emet el judici en directe perquè s'escolti la seva veu però no es vegi la seva cara. Fonts del tribunal argumenten a l'ACN que, d'aquesta manera, es garanteix el principi de publicitat però es protegeix el seu dret a la imatge. A més, apunten que també han demanat aquesta mesures d'altres testimonis, entre ells alguns Mossos d'Esquadra.
 10:31 Nieto va participar en la Junta de Seguretat de Barcelona i informava puntualment el ministre de l'Interior. Aquest dilluns, davant el tribunal, l'exnúmero dos de Zoido ha acusat l'exconseller d'Interior Joaquim Forn de menystenir el perill d'incidents l'1 d'octubre. Nieto ha recordat que Zoido va enviar una carta el 22 de setembre a Forn per anunciar l'enviament de 6.000 efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, una decisió coordinada pel mateix testimoni. L'exsecretari d'estat de Seguretat se n'ha fet responsable. Segons el seu relat, Forn va respondre la missiva el mateix dia recordant que no eren necessaris el reforç de la policia espanyola i que no compartien la interpretació legal de la decisió presa pel govern estatal. "La resposta ens va preocupar", ha afirmat Nieto a la sala.
 10:15 El número 2 de Juan Ignacio Zoido, José Antonio Nieto, ha explicat que va veure per televisió "com augmentava la presència de gent davant del Departament d'Economia". "Vaig veure com la situació s'agreujava davant d'Economia. Estàvem preocupats per les conseqüències del tumult, que podia afectar la Guàrdia Civil i la comitiva judicial. Patíem per la seva seguretat", ha dit. També ha assegurat que el 20-S es va demanar suport als Mossos i van rebre "respostes contradictòries". Sobre els CDR, Nieto ha afirmat que "tenien una estructura sòlida emparada en d'altres organitzacions que ja existien", fent referència principalment en l'ANC i Òmnium, i ha dit que van derivar en una "actitud violenta".
 10:11 José Antonio Nieto, exsecretari d'Estat de Seguretat i número 2 de Zoido, ha estat el primer en declarar com a testimoni aquest dilluns. Nieto ha explicat que va estar a Barcelona i a altres llocs de Catalunya abans i després de l'1-O i ha dit que amb els plens dels 6 i 7 de setembre "es va passar del pla teòric al pla real", pel que fa a la decisió de prendre mesures per impedir el referèndum. "Es van enviar al voltant de 6.000 efectius policials a Catalunya. Jo vaig proposar la decisió després de l'anàlisi que s'havia fet", ha dit a preguntes del fiscal, i ha deixat clar que el ministre de l'Interior, n'estava al cas.
 09:51 «Amb la vènia, senyoria»: què significa i d'on prové aquesta expressió? Els romans demanaven la vènia a Venus per culminar les pòcimes d'amor, tot i que en l'actualitat és una fórmula per sol·licitar l'ús de la paraula en un judici. Per Aida Morales.  
 09:30 ENTREVISTA Benet Salellas: «Marchena ha construït un embut i cada vegada s'estreny més el marge de maniobra al judici». L'advocat i exdiputat de la CUP afirma que "la declaració de Cuixart és una fita històrica de l'independentisme" i sosté que Reguant "té dret a utilitzar la via de relació amb el tribunal amb la qual se senti més còmoda". Per Joan Serra Carné. 
 09:23 Per estar ben informats de la sessió d'avui, us deixem algunes informacions que us poden interessar: 

- Els responsables de les càrregues de l'1-O i la secretària judicial del 20-S, al Suprem. El coronel Diego Pérez de los Cobos i els caps de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya declaren dimarts; un dia abans ho faran Enric Millo, Roger Torrent i Neus Munté. Informa Oriol March.

ANÀLISI El faristol del Suprem. Com si es tractés d'un micròfon ubicat en seu parlamentària, al judici hi ha hagut marge per a l'amnèsic testimoni del govern Rajoy i també per a missatges de perfil polític, més i menys calculats, exemplificats per Colau i Reguant. Per Joan Serra Carné . 

- ENTREVISTA Antoni Bayona: «El 27 d'octubre no es va proclamar cap República». El jurista i exlletrat major del Parlament publica el llibre "No todo vale": assegura que una condemna europea relacionada pel judici a l'1-O seria "demolidora" per a l'Estat. Per Pep Martí.
 09:20 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació de la quarta setmana de judici. Aquests dies continuaran desfilant pel Tribunal Suprem més testimonis, especialment relacionats amb la violència policial de l'1-O. Haurem d'estar pendents d'Enric Millo, Diego Pérez de los Cobos, Juan Antonio Nieto... després que la setmana passada Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido s'espolsessin les responsabilitats de les càrregues. 
 19:18 
 19:06 Els tres últims testimonis, Josep Ginesta, Francesc Iglesies i Adrià Comella, no han declarat perquè estan imputat en altres jutjats. D'aquesta manera, Manuel Marchena ha suspès la sessió d'avui i ha emplaçat les parts per dilluns que ve a les 10h, quan declararan més testimonis. 
 18:48 Comença la declaració de Xavier Domènech, que lamenta que es permeti que Vox sigui actuació popular. Sobre el 20-S, ha dit que va ser "un dia nefast" i ha reconegut que va "cridar a la mobilització". "La meva parella i el meu fill de quatre any hi eren. La manifestació no tenia cap caràcter violent i no la va convocar cap dels acusats d'aquesta sala", ha explicat. Sobre l'1-O, ha dit que va cridar a votar i ho ha qualificat de gran acte d'autoafirmació col·lectiva.
 18:47 VÍDEO TVE no va emetre el documental «1-O» per «no influir» en el tribunal del judici. L'administradora única de l'ens públic, Rosa María Mateo, reconeix a preguntes de Joan Tardà que "potser em vaig equivocar".
 18:35 Acaba la declaració del Juan Ignacio Zoido, que ha durat més de dues hores i mitja, i Marchena ordena un recés de 15 minuts abans de continuar amb el següent testimoni, que serà l'exlíder dels comuns Xavier Domènech. 
 18:17 Juan Ignacio Zoido ha admès que no sabia què feien els operatius, però ha assegurat que "sabien què havien de fer" perquè "són professionals i estan preparats per actuar en les situacions més complicades". Sobre el criteri de les forces i cosses de seguretat per intervenir col·legis electorals, l'exministre ha admès que no sap en què es van basar. Així mateix, ha volgut reivindicar que el cens universal "va ser d'última hora" gràcies a la feina de la Guàrdia Civil, que va intervenir les pàgines web del referèndum. A preguntes d'Andreu Van den Eynde, Zoido no ha sabut posar nom i cognoms a qui va posar en marxa l'operatiu policial i, en aquest sentit, ha anat un pas més enllà: "Els mateixos que van posar en marxa l'operatiu policial de l'1-O són els que van decidir aturar-lo a la tarda".
 18:04 L'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido ha justificat l'ús de pilotes de goma durant la jornada del referèndum de l'1-O. Aquestes es van usar a l'Escola Ramon Llull de Barcelona i van provocar la pèrdua de la visió d'un ull a Roger Español, un ciutadà que estava exercint el seu dret a vot i que va rebre l'impacte del projectil. Actualment, el procés està sent investigat pel jutjat d'instrucció 7 de Barcelona.
 17:53 A preguntes de Benet Salellas, Juan Ignacio Zoido ha dit que parla d'"ús proporcional de la força" en base a les informacions que li arribaven des del lloc dels fets. "Les imatges no són agradables però, a vegades, per restablir l'ordre constitucional, no hi ha més remei que utilitzar la força de manera racional", ha dit l'exministre. Durant les preguntes de Salellas, Manuel Marchena ha impedit que l'advocat de Cuixart mostrés un vídeo sobre la violència policial a Sant Julià de Ramis. "Quan la sala el vegi, ja valorarem. El valor provatori d'aquest vídeo és inqüestionable", ha dit el president del tribunal davant les protestes de Salellas. 
 17:42 Juan Ignacio Zoido ha assegurat que no es pot culpar la Policia i la Guàrdia Civil, sinó els que van promoure el referèndum il·legal i ha deixat clar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat "van actuar de manera proporcional i racional, i es van veure obligats a fer un ús racional de la força per impedir un acte delictiu com el referèndum". I sobre l'A por ellos, Zoido ha dit que no aprovava aquelles expressions i que no li consta però no descarta que s'obrís algun expedient sobre aquest cas. 
 17:30 Juan Ignacio Zoido, a preguntes d Vox, ha dit que hi havia una "planificació i estructura" sobre com es col·locava la gent l'1-O "per impedir la tasca dels cossos de seguretat". I ha afegit que el van informar que "no s'havien vist antidisturbis ni unitats especials antiavalots dels Mossos durant la jornada de l'1-O". 
 17:29 L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido ha afirmat que va ser "impossible" per a la policia donar compliment a l'ordre del TSJC i aturar el referèndum. "Era impossible després del que s'havia organitzat, hi havia escuts humans que impedien que es pogués accedir a les escoles", ha manifestat Zoido a la fiscalia. A més, ha afirmat que hi havia "resistència activa, organitzada" que impedia a la policia complir l'ordre judicial. També ha assegurat que es van produir "actuacions violentes contra els policies" i que va tenir "un coneixement per referències" que en alguns casos els Mossos avisaven dels seus moviments. Ha afirmat també que no tenia accés als informes del CNI.
 17:20 Sobre l'actuació dels Mossos, Zoido ha dit que "tot hauria estat diferent" si haguessin fet la seva feina. I sobre el desplegament de 6.000 efectius de forces i cossos de seguretat de l'Estat, l'exministre ha assegurat que si la consulta hagués estat legal "no s'hauria fet cap desplegament": "El desplegament era per complir les ordres judicials i en auxili dels Mossos". Sobre la jornada de l'1-O, Zoido ha explicat que la decisió de deixar d'intervenir en els col·legis a la tarda va ser de l'equip de coordinació" i, respecte als Mossos, ha dit: "Crec que no van canviar ni d'actitud ni de dispositiu durant l'1-O".
 17:09 Juan Ignacio Zoido ha admès que a mesura que s'acostava l'1-O, hi havia dubtes sobre l'actuació dels Mossos. "A mi em traslladaven que els Mossos impedirien el referèndum, Pérez de los Cobos deia que complirien", ha dit a preguntes de la fiscal. Sobre el major Trapero, Zoido ha dit que "no era molt col·laborador" i "no li agradava estar coordinat per Pérez de los Cobos". A més, ha assegurat que en alguns col·legis electorals "hi havia resistència activa organitzada".
 17:03 Juan Ignacio Zoido, a preguntes de la Fiscalia, ha dit que durant el 20-S s'hauria pogut protegir la comitiva judicial "d'una altra manera, protegint millor les garanties". Ha recordat que aquell dia la Guàrdia Civil va fer molts registres "i en cap d'ells es facilitava la feina". "La situació més greu va ser al Departament d'Economia", recorda l'exministre. "La situació d'obstaculitzar qualsevol registre de la Guàrdia Civil era constant", ha afegit. 
 16:57 Zoido justifica al Suprem la violència de l'1-O: «Va ser una actuació proporcionada». L'exministre de l'Interior defineix l'enviament de 6.000 agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil com una "missió d'auxili" als Mossos per "complir" el mandat judicial, i qüestiona el paper de la policia catalana en el referèndum. Ho expliquen Ferran Casas i Joan Serra Carné des del Suprem. 
 16:44 Sobre el dispositiu policial de l'1-O, Zoido ha traslladat la responsabilitat en Diego Pérez de los Cobos, el coordinador d'aquell dispositiu. L'exministre ha admès que no coneix tots els detalls de les interlocutòries judicials sobre l'1-O, però es mostra convençut que "qui dirigia l'operatiu" n'estava al corrent. "No sabia quants mossos s'anaven a desplega. Jo no dissenyo ni valoro els operatius de seguretat", ha defensat. I preguntat per qui va donar l'ordre d'intervenció durant el referèndum, ha derivat la responsabilitat: "Ho van fer els operatius".
 16:42 L'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, fent referència a diverses interlocutòries judicials, ha recordat que "calia prendre les mesures necessàries per impedir el referèndum". A preguntes de la defensa de Forn, Zoido ha admès no conèixer tots els detalls de les interlocutòries, però s'ha mostrat convençut que "qui dirigia l'operatiu" n'estava al cas.  
 16:25 Zoido ha explicat que durant l'1-O "no es van veure unitats d'intervenció dels Mossos", i ha qualificat el dispositiu de la policia català de "totalment insuficient", tenint en compte que es trobaven davant d'un "referèndum il·legal en què es cridava a la participació, i saben que havien d'intervenir les forces i cossos de seguretat de l'Estat". "Jo he pensat molts cops què hagués pensat si no s'hagués animat tanta gent a participar en el referèndum il·legal", ha dit l'exministre.
 16:24 Segons ha dit Zoido, el mecanisme de coordinació entre els Mossos i els agents espanyols es va mantenir "en alguna província". A primera hora del matí, però, "quan no s'havia tancat cap col·legi i la gent impedia que és complís el mandat judicial", els agents espanyols "van començar a utilitzar mesures i a prendre decisions de manera exclusiva en base a la instrucció del secretari d'Estat".
 16:10 Juan Ignacio Zoido ha explicat que els agents de la policia destinats a Catalunya eren "contingents de reforç" en una "missió d'auxili als Mossos" i "per exercir de policia judicial" si era necessari. "Quan es va dissenyar l'operatiu", ha explicat, "era sempre d'auxili als Mossos, però això va canviar l'1-O". "Durant l'1-O no es van veure unitats d'intervenció dels Mossos", ha assegurat. 
 16:06 Comença la declaració de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, que respondrà primer les preguntes de la defensa de Joaquim Forn. Sobre l'actuació policial de l'1-O, Zoido ha dit que "va ser una actuació proporcionada donades les circumstàncies", i respecte al primer contacte que es va mantenir amb la Fiscalia, l'exministre ha explicat que va ser arran de la suspensió de la llei del referèndum.
 15:07 Mundó demostra que la Fiscalia del Suprem va mentir durant el seu interrogatori. L'exconseller de Justícia presenta uns documents al Tribunal Suprem que acrediten que ell no es va negar a fer cas de les indicacions del TSJC.
 15:02 La CUP recapta 25.000 euros en menys de 24 hores per pagar la multa a Baños i Reguant. La xifra recaptada quadruplica l'import que el Suprem ha imposat als exdiputats per negar-se a declarar a Vox.
 15:01 Javier Tebas respon a Piqué: «És un excel·lent central, però de justícia no en sap». El president de la LFP assegura que "no hi ha presos polítics" sinó gent jutjada per "intentar cometre un delicte de rebel·lió".
 14:49 ENTREVISTA Elisabet Garcia Rull: «El judici és una farsa, no respon a principis legals». La neboda de Josep Rull, advocada amb formació en Dret Penal, explica com es viu el judici des de la família. Per Anna Mira
 14:37 DOCUMENTS Informes de l'Ajuntament de Barcelona acrediten que el 20-S i l'1-O no hi va haver violència. El consistori aporta els documents al Tribunal Suprem coincidint amb la declaració d'Ada Colau com a testimoni.
 13:59 
 13:18 Colau, sobre els acusats: «Si per l'1-O són aquí, hi hauríem de ser milions de persones». L'alcaldessa de Barcelona lamenta les "càrregues policials brutals" de l'1 d'octubre i justifica les protestes "pacífiques" del 20-S pels repetits fets "anòmals" de la tardor del 2017. Informen Joan Serra Carné i Ferran Casas.
 12:59 Ada Colau ha dit al tribunal que se li trenca l'ànima de veure Jordi Cuixart i la resta d'acusats en situació de presó preventiva. "Si som aquí per l'1-O, hauríem de ser-hi milions", ha dit l'alcaldessa. Sobre les càrregues policials, Colau ha dit que va trucar Enric Millo per exigir-li que s'aturessin "immediatament". I preguntada per l'aturada de país del 3-O, ha explicat que l'Ajuntament s'hi va sumar i ha especificat que era una protesta per les vulneracions de drets fonamentals, i no pas una protesta independentista. D'aquesta manera ha acabat la seva intervenció i Manuel Marchena ha suspès la sessió fins a les 16h, quan declarara l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido. 
 12:53 El president del PP, Pablo Casado, visita aquest dijous Catalunya. La primera aturada l'ha fet al Mobile World Congress i, després, anirà cap a Girona i Lleida. Casado, en declaracions als mitjans des del congrés de mòbils, ha assenyalat que Íñigo Urkullu "en cap cas" va fer de mediador sinó que, com a molt, va ser "interlocutor". El lehendakari ha assenyalat al Tribunal Suprem que va arribar a fer cinc propostes a Mariano Rajoy per abonar el diàleg amb la Generalitat, i que no van ser ateses.
 12:49 Ada Colau ha parlat de l'1-O, ha explicat que hi va participar "com a ciutadana i com a alcaldessa" i ha indicat que la nit anterior va visitar l'escola on havia de votar i l'escola dels seus fills. Als centres, ha dit, es va crear "una situació bonica" i ha recordat que molts no van tancar ja abans del dia del referèndum. Sobre aquell dia, Colau ha explicat que la jornada avançava amb normalitat i civisme fins que "les càrregues policials brutals" ho van alterar tot. "L'1-O va ser de la gent, va ser una mobilització pacífica i determinada per defensar drets fonamentals", ha apuntat.  Precisament sobre el caràcter pacífic de les mobilitzacions independentistes, Colau ha recordat que els 11-S han estat massius i no s'ha produït cap incident. "Han estat pacífiques, cíviques i familiars, sense cap incident", ha reblat.
 12:47 Comença la declaració de l'alcaldessa Ada Colau, que mostra la seva disconformitat a respondre les preguntes de Vox. Sobre el 20-S, Colau ha dit que hi havia una sensació "d'estat d'excepció" i que va fer una declaració institucional sobre els fets. "No recordo una situació d'excepcionalitat a Barcelona com al del 20-S, ni com a alcaldessa ni abans", ha explicat. A preguntes de l'advocat Jordi Pina, Colau ha recordat que es va convocar una roda de premsa conjunta, amb representants socials i polítics de tota la ciutat, i es va fer "una crida a la mobilització pacifica".
 12:04 Manuel Marchena ordena un recés de 30 minuts, fins a les 12.30h. Quan es reprengui la sessió serà el torn de la declaració com a testimoni de l'alcaldessa Ada Colau. A la tarda, el testimoni més esperat és el de l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, especialment pel seu paper durant en la violència policial de l'1-O. 
 11:54 LA CAVERNA, A JUDICI «L’hora de Vox». Així han seguit els mitjans de la caverna l'entrada en escena del partit d'ultradreta. Ho explica Joan Canela. 
 11:49 VÍDEO Marchena impedeix que es reprodueixin vídeos del 20-S i l'1-O. El president de la sala del Suprem anuncia que les imatges es valoraran durant l'anàlisi de la prova documental.
 11:47 Ernest Benach, expresident del Parlament, ha parlat del seu paper al capdavant de la cambra catalana i ha explicat que la mesa és un òrgan col·legiat i no té iniciativa legislativa. En aquest sentit, a preguntes de l'advocada de Carme Forcadell, ha recordat que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries no són vinculants. "És gràcies al TC, que no són vinculants", ha dit Benach.
 11:17 Fachin explica que el 20-S hi havia, ja durant el matí, una vintena de periodistes "amb càmeres i trípodes" sobre els cotxes de la Guàrdia Civil, i ha bromejat: "Si fos el meu Patrol, em preocuparia". Respecte dels fets de l'1-O, els ha descrit com "moments de moltíssim valor democràtic" de gent que "comparteix un mateix anhel polític". 
 11:08 Albano Dante Fachín afirma que va ser present davant la conselleria d'Economia durant el matí del 20-S, i explica que l'ambient era festiu, amb càntics "de tot tipus". Mue més enllà d'una mobilització independentista, li semblava un "deure polític" amb "apel·lacions constants a la democràcia". "Es veia amb força facilitat que no era una concentració independentista, sinó una concentració bastant plural", recorda. A més, assegura que la gent "sortia i entrava" sense problemes de l'edifici, i que "l'única cosa" que el va preocupar i que "va percebre que podia ser motiu de molèstia" per a la policia era "el fum del seu cigarret". 
 11:07 Comença la declaració d'Albano Dante Fachin com a testimoni, que es presenta al Tribunal Suprem com a "precari". És interrogat, en primer terme, per la defensa de Jordi Cuixart, qui l'ha sol·licitat. 
  Comentari de Ferran Casas
Marchena ha donat tracte exquisit a Urkullu, que no li ha donat cap problema. El PNB els encanta als poders de l’Estat. Amb Rufián ha estat més tens, d’entrada perquè ha qualificat a Vox i no vol que el portaveu d’ERC entri en temes polítics. Per això està sent molt taxatiu tallant l’advocada de l’estat i les defenses
 
 10:59 A les preguntes de l'acusació popular liderada per Vox, Gabriel Rufián contesta que és "una vergonya" que un "partit xenòfob i racista" sigui acusació en aquest judici al Tribunal Suprem. Després de finalitzar la declaració, s'acomiada de tots els acusats amb l'excepció de Santi Vila.
  Comentari de Ferran Casas
Urkullu fa evidents els límits del diàleg. No es pot parlar de dret a decidir i fins a cinc cops Rajoy va dir no a meses negociadores. El president espanyol es negava a anar més enllà d’abordar la convocatòria d’eleccions i a no aplicar el 155 tot i que no donava garanties. Urkullu ha ajudat a les defenses però també ha donat a entendre que Puigdemont va ser dèbil i es va deixar arrossegar a la DUI.
 
 10:49 Rufian assegura que el 20-S no hi va haver violència, i que "l'única violència que va veure, va ser la de la policia l'1-O". A preguntes de l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, descriu la mobilització davant la conselleria d'Economia amb caràcter pacífic, amb música i parlaments, tot i que diu que "no s'estava fent res dolent", sinó exercir el dret a protesta. Respecte de l'1-O, afirma que són unes imatges que perseguiran "a tots els demòcrates" durant anys, ja que es van "apallissar" persones grans i famílies: "És una salvatjada picar la gent per votar". 
  Comentari de Ferran Casas
Urkullu fa evidents els límits del diàleg. No es pot parlar de dret a decidir i fins a cinc cops Rajoy va dir no a meses negociadores. El president espanyol es negava a anar més enllà d’abordar la convocatòria d’eleccions i a no aplicar el 155 tot i que no donava garanties. Urkullu ha ajudat a les defenses però també ha donat a entendre que Puigdemont va ser dèbil i es va deixar arrossegar a la DUI.
 
 10:48 Comença l'interrogatori com a testimoni al diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián, que ha anunciat que també contestarà les preguntes de Vox, però només perquè la defensa li ho ha sol·licitat. 
 10:39 Urkullu ha centrat la seva declaració en el seu paper de mediador. Ha deixat clar que va ser des de Catalunya que se sol·licitava aquest diàleg per trobar una solució política, i ha admès que es va arribar a parlar d'una consulta legal i acordada, a partir dels casos del Quebec i Escòcia. "Vaig veure la disposició de Puigdemont a fer tots els passos que fossin necessaris abans del referèndum de l'1-O", ha dit, i ha assenyalat Mariano Rajoy que, ha dit, "no va tenir una actitud proactiva per redreçar la situació". Sobre la DUI, Urkullu ha dit que Puigdemont "no la volia fer": "Ho vaig constatar el 10-O, abans, durant i després del ple del Parlament". 
 10:20 Íñigo Urkullu ha repassat el seu paper com a enllaç entre la Generalitat i la Moncloa. Ha explicat que Puigdemont "va buscar fins a l'últim moment" un diàleg que possibilités una relació estable entre tots dos governs. "Puigdemont em demanava garanties i jo no n'hi podia donar, perquè tot i que Rajoy m'escoltava, mai no em va respondre com jo desitjava", ha afirmat el lehendakari. Mentre va exercir de mediador, Urkullu mai va parlar del dret a l'autodeterminació: "Sempre vaig intentar facilitar un espai de distensió entre el govern català i el govern espanyol", ha indicat, i ha afegit que "en cap cas" va supeditar el diàleg a un referèndum d'autodeterminació. "No hauria acceptat mai una mediació sobre qüestions que provoquessin més tensió entre el Govern i la Moncloa", ha reblat. 
 10:12 Íñigo Urkullu ha explicat que va mantenir diverses reunions durant els dies clau de la tardor de 2017.  "El 21 de setembre vaig parlar amb Rajoy i li vaig dir que les coses ni podien seguir per aquell camí, que tot plegat se n'estava anant de les mans", ha afirmat, a preguntes de Francesc Homs. Així mateix, ha dit que des de Catalunya arribaven "peticions de mediació" i ell es va situar com a "enllaç" davant del bloqueig de les converses amb la Moncloa. "Fins al 27-O vaig fer diverses propostes basades sobretot en la distensió i el diàleg", ha recordat, i ha deixat clar que Puigdemont sempre va estar predisposat al diàleg.
 10:09 Comença la declaració del lehendakari Íñigo Urkullu, que respon les preguntes de Francesc Homs recordant diverses reunions i converses amb Carles Puigdemont encarades a mirar de resoldre per la via del diàleg el conflicte entre Catalunya i Espanya. "El juny de 2017 em vaig reunir amb Puigdemont i em va traslladar la preocupació pel bloqueig del diàleg amb la Moncloa", ha dit Urkullu.
 09:28 Com ahir, avui desfilaran diversos testimonis pel Tribunal Suprem. Quin és l'ordre del dia d'avui?

10h Íñigo Urkullu

10.30h Gabriel Rufián

11h Albano Dante Fachin

11.30h Ernest Benach

12h Ada Colau

16h Juan Ignacio Zoido

16.30h Xavier Domènech

17h Josep Ginesta

17.30h Francesc Iglesias

18h Adrià Comella
 09:27 VÍDEO Piqué: «Si les TV espanyoles parléssiu més del judici als presos polítics, aniríem millor». El futbolista català ha fet aquestes declaracions després de la golejada blaugrana al Bernabéu.
 09:21 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb la novena sessió del judici de l'1-O. Avui continuen declarant testimonis, amb especial rellevància del lehendakari Íñigo Urkullu, l'alcaldessa Ada Colau, el diputat d'ERC Gabriel Rufián i l'exlíder de Podem Albano Dante Fachin, entre d'altres. La sessió arrenca a les 10h després d'una jornada, ahir, marcada per la compareixença de Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría. Us deixem algunes peces de resum de dimecres per encarar el dijous. 

CRÒNICA Rajoy presumeix d'immobilisme. Sáenz de Santamaría intenta afermar el relat de la violència mentre Montoro no desfà els dubtes entorn la malversació. Per Ferran Casas i Joan Serra Carné. 

RESUM DEL DIA Judici a l'independentisme, dia 8: el govern espanyol irromp al Suprem. Vegeu el vídeo aquí. 

CRÒNIA DES DE DINS El «gobierno de la nación» actua... fins que apareixen Baños i Reguant; per Joan Serra Carné. 

OBSERVADORS INTERNACIONALS Un procés que es desinfla: el judici, a la premsa internacional; Germà Capdevila analitza com veuen el judici els mitjans d'arreu del món. 
 19:49 Què els pot passar a Baños i Reguant per no respondre a Vox? Els dos exdiputats de la CUP s'han negat a respondre les preguntes de l'advocat del partit ultra, que exerceix l'acusació particular.
 19:48 Amb la declaració de De Gispert acaba la sessió al Suprem. Manuel Marchena emplaça les parts per demà a les 10h, quan continuaran declarant més testimonis. Demà hi ha previstos, entre d'altres, les declaracions de Gabriel Rufián, Íñigo Urkullu, Albano Dante Fachin i Ada Colau. 
 19:40 Núria de Gispert ha estat l'última testimoni del dia, a petició de la defensa de Carme Forcadell.  De Gispert ha dit que la mesa "no pot limitar el debat" i ha assegurat que l'expresidenta del Parlament "va actuar sempre seguint el reglament del Parlament". "Jo hauria actuat igual que Forcadell", ha deixat clar De Gispert, que ha recordat també que els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries no tenen caràcter vinculant ni preceptiu. 
 19:23 Eulàlia Reguant ha seguit els passos de Baños i també s'ha negat a respondre les preguntes de Vox. "Assumint les conseqüències, davant d'un partit masclista i xenòfob, no penso respondre les preguntes de Vox", ha dit l'exdiputada de la CUP. Marchena, en conseqüència, ha suspès el seu interrogatori, advertint-la de les possibles conseqüències penals de la seva decisió.
 19:22 Moment inèdit al Tribunal Suprem. Antonio Baños s'ha negat a respondre les preguntes de Vox apel·lant a la seva "dignitat democràtica". Manuel Marchena l'ha advertit que els testimonis estan obligats a respondre a totes les parts i que no fer-ho pot comportar conseqüències penals.
 18:52 Marta Pascal ha estat la següent testimoni al Suprem. Ha dit que Puigdemont i el seu govern van prendre la decisió de fer un referèndum, però que la voluntat sempre era la de dialogar. "No soc partidària de la via unilateral", ha recordat la senadora del PDECat, i ha insistit que el problema de Catalunya "no l'han de resoldre els jutges, sinó que s'ha de trobar una solució política". 
 18:31 A preguntes de les defenses, Cristóbal Montoro ha reiterat que creu que hi ha "indicis" de delicte perquè "hi ha funcionaris públics que van obrir locals per a actes il·lícits". Sobre el control dels comptes, Montoro ha deixat clar que el 2017 el govern espanyol va establir un control de pagaments a la Generalitat, un control "total". "Es tracta d'un sistema nou que va ser avalat pel Suprem", ha recordat l'exministre. Sobre la informació que havia de donar la Generalitat periòdicament, Montoro ha admès que la interventora la va continuar enviant fins a l'aplicació del 155. Sobre Unipost, l'exministre ha admès que no té constància que la Generalitat encarregués les paperetes a aquesta empresa.
 18:22 Manuel Marchena ha decretat un recés de 15 minuts abans de continuar amb la declaració de Montoro, que respondrà les preguntes de les defenses. 
 17:58 Montoro qüestiona la malversació. "No es podia fer un referèndum perquè l'autoritat convocant no tenia pressupost", ha deixat clar. "Vam aplicar un control absolut dels comptes de la Generalitat. Vam substituir l'administració autonòmica", ha insistit. D'altra banda, ha apuntat que es podria haver produït "prevaricació" per part de funcionaris públics. En qualsevol cas, ha volgut recordar que el ministeri va enviar denúncies a la Fiscalia i al Tribunal de Comptes per les activitats del Diplocat i dels costos de l'1-O.
 17:51 Comença la declaració de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, un testimoni clau en l'acusació de malversació. L'exministre és clar: "Els comptes de la Generalitat estaven sotmesos a un control que no només era finalista sinó que garantia la legalitat d'aquests fons".  Ha detallat també que "a partir del setembre de 2017 vam implantar un sistema inèdit" per controlar tots els fons de la Generalitat. Sobre els infrmes de Fiscalia i de la Guàrdia Civil, Montoro ha explicat que s'han fet amb l'assessorament del personal del ministeri d'Hisenda.
 17:33 A preguntes de l'advocada Marina Roig, Mariano Rajoy ha responsabilitzat el Govern de la violència de l'1-O: "Els dirigents polítics hem de treballar per impedir que es vegin aquestes imatges". Així mateix, ha admès que les forces de seguretat van deixar d'actuar en un moment determinat durant la jornada del referèndum, però ha recalcat que no va rebre cap trucada. 
  Comentari de Ferran Casas
L’advocada de Cuixart, Marina Roig, aconsegueix que Rajoy hagi de visionar un vídeo de brutalitat policial a la Ràpita l’1-O. Ell se’n desentén però diu que no li ve de nou. Reitera un i altre cop que els únics culpables van ser els qui van organitzar el referèndum. Com Sáenz de Santamaría s’espolsa tota la responsabilitat sobre el dispositiu.
 17:26 Mariano Rajoy ha explicat que té un record "general" del que va passar i que no recorda de manera concreta la cronologia dels fets de l'octubre de 2017. "No estàvem en una situació de normalitat, era una situació impròpia de la democràcia", ha dit, en relació als fets viscuts. Sobre l'1-O, ha dit que era una "convocatòria il·legal" i no era un referèndum, sinó "una altra cosa". Així mateix, ha recordat que va dir al govern espanyol que "havia de fer tot el possible" perquè no se celebrés el referèndum. Preguntat per la violència policial, Rajoy ha dit que "tothom ha de fer autocrítica". 
 17:07 Mariano Rajoy ha dit que la situació era tan excepcional que es va aplicar l'article 155 i es van intervenir els comptes del a Generalitat. Malgrat tot, l'expresident ha admès que no va tenir èxit a l'hora d'intentar que la Generalitat canviés d'opinió. Sobre l'1-O, Rajoy ha dit que ell no va demanar a Enric Millo que demanés disculpes pels ferits de l'1-O. "Parlava com a delegat del govern espanyol a Catalunya", ha dit. I sobre el pagament del referèndum, Rajoy no ha descartar ara que es pagués amb diners públics, però ha dit que això no és assumpte seu, sinó dels tribunals.
 17:06 
  Comentari de Ferran Casas
Es fa estrany veure dos polítics, Rajoy i Homs, parlant al Suprem i no en seu parlamentària. És el que va voler el primer quan era president. L'expresident està, per ara, destinant el seu temps a defensar el 155 i la seva “proporció”. Ha deixat clar que no va acceptar la mediació d’Urkullu. No s’ha mogut ni un mil·límetre del que defensava com a president.
 
 16:55 A preguntes de Francesc Homs, Rajoy ha explicat que vam recórrer al Constitucional moltes qüestions relacionades amb el Govern però ha estat incapaç de recordar-les totes. L'expresident espanyol ha dit que sempre ha tingut bona predisposició al diàleg però ha admès que va posar-hi límits: "Els espanyols decideixen què és Espanya i la llei s'ha de complir", ha dit. Preguntat per si va fer alguna proposta concreta al Govern, Rajoy ha estat clar: "Vaig proposar que es deixés de vulnerar la Constitució. Això era el més important i era l'única proposta que podia fer". 
  Comentari de Ferran Casas
Es fa estrany veure dos polítics, Rajoy i Homs, parlant al Suprem i no en seu parlamentària. És el que va voler el primer quan era president. L'expresident està, per ara, destinant el seu temps a defensar el 155 i la seva “proporció”. Ha deixat clar que no va acceptar la mediació d’Urkullu. No s’ha mogut ni un mil·límetre del que defensava com a president.
 
 16:42 A preguntes de les defenses, Mariano Rajoy ha comès un error i ha admès que ha llegit als mitjans de comunicació el que ha passat durant el matí al Suprem. Els testimonis estan obligats a dir sempre la veritat i no poden comunicar-se amb la resta de testimonis. Preguntat per les seves reunions amb Urkullu, Rajoy ha dubtat i en un principi ha dit que atén "personalment" tothom i després que li resulta "molt difícil" recordar si hi va parlar personalment o via missatge. "No hi ha hagut cap mediador", ha volgut deixar clar, i ha insistit que va parlar amb molta gent i els va deixar clar que "no negociava amb la sobirania nacional".
 16:36 Acaben les preguntes del fiscal, que ha hagut d'estar advertit fins en quatre ocasions pel president de la sala arran del contingut de les seves preguntes. Rajoy ha recordat que "l'1-O es va complir la llei" i ha relativitzat els enfrontaments. "És normal que n'hi hagi. En alguns casos hi havia interès en què n'hi haguessin", ha assegurat. Sobre el 155, Rajoy ha reiterat que van donar l'oportunitat al Govern de rectificar amb els requeriments i ha recordat que el 155 es va aplicar amb força consens. "No va ser decisió d'una sola persona", ha recordat.
 16:27 Sobre el 155, Mariano Rajoy ha recordat que va enviar un requeriment a Puigdemont que no li va ser respost. "Li vaig dir que tenia tres dies per rectificar", ha explicat l'expresident espanyol, i ha dit que l'expresident català li va enviar una carta que no tenia res a veure amb el requeriment ni contestava res. "El 155 es va aplicar perquè s'havia de respectar la sobirania nacional i perquè s'havia de complir la llei", ha recalcat, i ha insistit que "dialogar amb algú que només vol fixar els termes per derogar la Constitució no és possible".
 16:21 Mariano Rajoy, a preguntes del fiscal, ha recordat que va convidar Puigdemont a les Corts Generals perquè expliqués la seva posició. De fet, ha explicat també que va mantenir sis converses amb Artur Mas i dues més amb Puigdemont, i tots dos coneixien perfectament la seva postura respecte al referèndum. "Mai vaig admetre cap conversa sobre la sobirania nacional", ha deixat clar, i ha reiterat que "Espanya és la que vulguin els espanyols, i no una part dels espanyols". 
 16:15 Mariano Rajoy ha explicat per què no van aplicar l'estat d'excepció. "Els estats de setge afecten individualment les persones, i el 155 no. Només calia cessar el govern", ha dit. De fet, ha dit que "com a president", Rajoy estava en "les grans decisions polítiques", com ara que el 155 "s'apliqués en el màxim consens". Sobre els dispositius policials enviats a Catalunya, Rajoy ha admès que era "una situació excepcional".
 16:07 Mariano Rajoy ha començat la seva intervenció responent les preguntes de Vox, que li han demanat per un suposat "comitè restringit" amb la presència de PP, PSOE i dirigents catalans. Rajoy ha negat l'existència d'aquest comitè però ha recordat que "les converses entre partits són normals en política": "Sobre el referèndum, mai no hi va haver res a parlar. Eren conscients que jo no autoritzaria una votació", ha deixat clar. De fet, sobre l'1-O, ha dit que "no va ser un referèndum" i ha insistit que és "el poble espanyol" qui decideix "què és Espanya". 
 16:04 Es reprèn la sessió al Suprem amb el testimoni de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, que començarà responent els ultres de Vox. Després serà el torn de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro.
 15:42 Canvi d'ordre en les declaracions dels testimonis d'aquesta tarda. A les 16.00h serà el torn de Mariano Rajoy i després declararà Cristóbal Montoro. Inicialment estava previst a la inversa.
 14:39 Finalitza la sessió del matí al Tribunal Suprem i es reprendrà a les 16.00 hores, amb l'interrogatori com a testimoni de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. Durant la sessió de la tarda també hi ha prevista la declaració de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, l'excoordinadora general del PDECat Marta Pascal, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, i els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños.
 14:28 "Espanya és una democràcia i una democràcia consolidada", afirma l'exvicepresidenta del govern espanyol a preguntes de l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig. Segons remarca, l'estat espanyol té "tribunals democràtics" i una "policia que actua complint la llei". Poc després, però, l'exvicepresidenta del govern espanyol té problemes a l'hora de respondre les preguntes de l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, sobre si la DUI es va publicar als diaris oficials de la generalitat o de l'Estat. Després de la necessària intervenció del president de la sala, Manuel Marchena, contesta: "No ho sé".
 14:12 Sobre la localització de les urnes prèvia a l'1-O, Sáenz de Santamaría nega contestar, però recorda que en diferents registres es va requisar material: "Algunes actuacions van donar resultat i altres m'imagino que no, però les decisions judicials del Govern no formaven part dels operatius". En qualsevol cas, considera que les persones que van ser avisades pel Constitucional "tenien molt clar què havien de fer", i que el problema és que "no ho van fer". Per això, ha dit, ara estan asseguts al banc dels acusats. 
 14:04 Xoc entre el president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, i l'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, durant l'interrogatori de Soraya Sánez de Santamaría com a testimoni. "L'enunciat [de la pregunta] és improcedent", li recrimina, després que Pina hagi preguntat a l'exvicepresidenta del govern espanyol si va veure alguna de les grans manifestacions prèvies al referèndum -on havien participat milers de persones- organitzades per Òmnium i l'ANC en el marc de la Diada Nacional de Catalunya.
  Comentari de Ferran Casas
Els lletrats Van den Eynde -de Junqueras i Romeva- amb el ball de xifres dels policies ferits (hem passat de 400 ferits a 90) i Melero -de Forn- amb la coordinació policial i el paper dels Mossos deixen en evidència Sáenz de Santamaría. Ella ha intentat afermar el relat de la violència menystenint els ferits de l’1-O
 13:51 Soraya Sáenz de Santamaría explica que, arran de l'1 d'octubre, hi va haver "dues o quatre persones" lesionades, a part dels policies, i nega conèixer la dada de 1.900 persones ferides, aportada per Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Respecte d'aquest moment del referèndum, justifica l'actuació "professional" i "proporcionada" dels agents del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil durant tota la jornada.
 13:41 Xavier Melero pregunta a Sáenz de Santamaria si l'enviament d'agents de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya prèviament a l'1-O -en total 6.000 agents- va ser per donar suport als Mossos d'Esquadra o per per substituir-los, en cas que s'hagués produït una pèrdua de confiança. Una pregunta a la qual l'exvicepresidenta del govern espanyol es nega a contestar: "Jo no vaig participar ni dissenyar el dispositiu policial, va ser en compliment de la decisió judicial, no li ho puc dir perquè no vaig formar part d'això". 
 13:35 L'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, pregunta a l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría sobre les conseqüències de l'aplicació del 155 sobre la conselleria d'Interior. "Es va produir una major intervenció com a conseqüència d'allò que s'havia viscut en les setmanes anteriors", explica la testimoni. Arran d'això, recorda que el major Josep Lluís Trapero va ser cessat, però descarta parlar de la persona que el va substituir, Ferran López.
 13:29 L'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría nega que hi hagués cap partida pressupostària habilitada per a tasques d'investigació sobre el procés català o el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, tal com li ha preguntat Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva. En la part final de l'interrogatori d'aquest lletrat, la militant del PP s'ha refermat amb el caràcter violent dels manifestants del 20 de setembre.
 13:18 Sáenz de Santamaría justifica la violència ciutadana del 20-S davant la seu d'Economia pel fet d'haver impedit l'arribada dels detinguts i la sortida de la comissió judicial. A preguntes de Van den Eynde, la vicepresidenta del govern espanyol afegeix que, respecte de l'1-O, no va tenir coneixement de les ordres policials o si l'acció policial es va aturar en algun moment, i precisa que prefereix parlar d'"actuacions policials sota ordre judicial" i no de "càrregues policials". 
 13:12 Ja en les preguntes de la defensa d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, reconeix que no es van avenir a "parlar", ni tal sols, del referèndum amb els membres de l'executiu català, ja que "cap govern pot disposar de la sobirania nacional". Per altra banda, deixa clar que l'estat espanyol "té una de les Constitucions més avançades en drets i garanties", i que per això estan dins la Unió Europea.
 13:07 Soraya diu que a Catalunya es va posar en "risc" l'ordre constitucional, ja que s'havia "declarat la independència", i recorda que la DUI no era "merament simbòlica", ja que per aquest motiu es va aplicar el 155. Pel que fa a la votació de l'1-O, ha recordat el caràcter violent d'alguns dels manifestants i ha justificat la tasca de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil durant la jornada del referèndum: "Si no s'hagués cridat massivament la gent com a muralles per impedir aquells que tenien un manament judicialment, algunes de les imatges no s'haurien produït". 
 12:56 Soraya assegura que, respecte de l'1-O, van avisar el Govern "una i altra vegada" -també públicament- que "no seguissin per aquell camí", i considera que hi havia una "estratègia concertada" per "contradir la Constitució" i "trencar la convivència" a Catalunya. "Era públic i notori i ho dèiem gairebé tots els dies", rememora. Per altra banda, i a preguntes de la Fiscalia, admet que prèviament al referèndum s'havien produït diverses concentracions de naturalesa "violenta", i que molts alcaldes i regidors del PP a Catalunya també estaven patint "assetjament massiu".
 12:47 
 12:45 Soraya Sáenz de Santamaría afirma que li va "preocupar" el canvi d'alguns consellers al Govern de Catalunya, especialment en l'àmbit del Departament d'Interior. A més, a preguntes de Vox, justifica l'aplicació de l'article 155 a Catalunya, i el defensa per garantir la sobirania i el compliment de la llei i mantenir l'acord polític. No obstant això, justifica no haver aplicat l'article de la Constitució que proclama l'estat de setge i excepció pel fet d'actuar "sobre els responsable" i no sobre tota la ciutadania de Catalunya, ja que això "podia comportar la suspensió de drets fonamentals". La vicepresident del govern espanyol també puntualitzat que el 155 "mai s'havia aplicat abans". 
 12:37 Soraya Sáenz de Santamaria assegura, a preguntes de l'advocat de Vox, que va realitzar diverses reunions amb Oriol Junqueras, llavors vicepresident del Govern, algunes per abordar la situació econòmica "molt preocupant" de la Generalitat. En una d'aquestes, el president d'ERC va transmetre-li l'interès de fer un referèndum vinculant, pregunta a la qual ella va concretar que "mai" es podria arribar a cap acord sobre aquest plantejament. A més, afirma que "Catalunya és també espanya". 
 12:36 Comença la declaració com a testimoni de l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, que jura dir la veritat davant del Tribunal Suprem.
 12:03 Finalitza la declaració d'Artur Mas com a testimoni i Marchena anuncia un recés de mitja hora. A les 12.30 es reprendrà l'interrogatori de testimonis amb l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría.
 12:01 El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, ha afirmat que el judici als líders independentistes al Tribunal Suprem està posant en evidència la "debilitat" de la causa contra l'1-O. "L'Estat està pagant un preu molt alt" per "negar la llibertat de Catalunya", ha assegurat el diputat del PDECat aquest dimecres al Congrés dels Diputats. Campuzano ha argumentat que el conflicte entre Catalunya i l'Estat només es podrà resoldre amb "diàleg polític" i ha avisat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que no hi haurà "estabilitat" a Espanya mentre no es resolgui. El diputat del PDECat ha retret Sánchez que hagi "tingut por de la dreta" i no hagi "aprofundit en el diàleg" quan n'ha tingut l'oportunitat aquesta legislatura.
 11:46 Mas nega rotundament que el cos policial dels Mossos d'Esquadra estiguessin controlats políticament. "En absolut", contesta a les preguntes de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, i descarta també que s'estigués traçant un "pla operatiu" per controlar infraestructures com ports o aeroports. Per altra banda, l'expresident de la Generalitat admet que mai va pensar que l'Estat seria "tan poc intel·ligent" com per actuar tal com ho va fer, "perjudicant la seva imatge a tot el món". "Vista l'experiència del 9-N, vaig pensar que la reacció del govern central mai seria la d'enviar les forces d'ordre públic per intervenir, una altra cosa és advertir", assegura. Mas també considera que l'estat espanyol tenia "altres mecanismes" per, des d'un punt de vista jurídic, "desnaturalitzar el referèndum". 
 11:37 Artur Mas relata que l'1-O va anar a votar al col·legi Infant Jesús de Barcelona, on va veure un desplegament "enorme" de furgonetes de la Policia Nacional espanyola, així com els efectes de la violència policial. 
 11:31 Artur Mas explica, ja a preguntes de les defenses, que va enviar un dels capítols del Llibre Blanc al llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per "identificar un àmbit legal" a través del qual complir els manaments sorgits de les eleccions al Parlament de Catalunya. L'expresident també ha volgut precisar que el Llibre Blanc havia estat elaborat com un "grup d'experts" per teoritzar i analitzar possibles escenaris, i que es va fer "sense contraprestació econòmica". 
 11:27 Artur Mas admet que l'1-O es va "inspirar" en el model de l'any 2014, quan es va realitzar la consulta del 9-N, sobretot pel que fa a la cessió d'espais municipals per part dels ajuntaments. 
  Comentari de Ferran Casas
Mas sobrevola el funcionament de l’estat major, presenta l’1-O com una taula de salvament de Puigdemont i admet que no tots veien clares les lleis de transitorietat. La Fiscalia vol demostrar –i és una tesi molt estesa als poders de l’Estat i la premsa de Madrid– que la CUP pilotava el procés.
 
 11:19 L'expresident del Govern puntualitza que, quan va recomanar a l'executiu català no perdre "el control" del referèndum, es referia concretament al fet de mantenir la capacitat de convocar eleccions a Catalunya. A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, assegura: "La prova la té vostè meridianament explicada en com es va organitzar el 9-N i l'1-O, ja que qui finalment va retenir el pes fonamental de les consultes, va ser la gent organitzada a nivell civil, no la institució".
 11:07 Artur Mas recorda que el llavors president del Govern, Carles Puigdemont, sempre va optar per la via dialogada del referèndum amb el govern espanyol: "Puigdemont visitava Rajoy amb voluntat de pactar la data, la pregunta i les condicions anteriors i posteriors". "I quan algú ofereix pactar tot això, és que no vol fer-ho unilateralment, sinó d'acord amb l'altra part", assegura al fiscal. Pel que fa al referèndum, es va intentar que fos "vinculant a nivell jurídic", tot i que recorda que "mai es va aconseguir".
 10:57 Artur Mas explica al fiscal Javier Zaragoza que la determinació de realitzar el referèndum "no estava al programa inicial" que s'havia portat a les eleccions, tot i que a partir del debat que es va suscitar en bona part de la societat catalana durant l'estiu del 2016, el programa va quedar "substituït" per un altre, a través d'una votació parlamentària. L'expresident, però, ha destacat que la condició de la CUP de convocar un referèndum no va ser "l'únic motiu". 
  Comentari de Ferran Casas
Vox interroga Artur Mas per la mediació amb Rajoy i el PSOE que va fer Joan Rigol abans del procés participatiu del 9-N. Els ultres intenten demostrar que el govern del PP també va plantejar-se cedir davant els independentistes i que no va tallar d’arrel el procés.
 10:44 Artur Mas assegura que, pel que fa a les conseqüències del referèndum de l'1-O, ell va transmetre als membres del Govern "l'experiència" que la Generalitat podia "perdre el control legal". Per això, a preguntes de Vox, ha admès que va advertir els membres de l'executiu català que, si es tirava endavant, es fes en "un marc legal que la Generalitat pogués controlar". 
 10:43 Comença la declaració com a testimoni de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que ha promès dir la veritat davant del Tribunal Suprem, malgrat conèixer i tenir relació d'amistat amb alguns dels acusats. Mas ha recordat que ha estat condemnat per desobediència per aquest mateix tribunal, pels fets de la consulta del 9 de novembre. 
 10:41 El Tribunal Suprem posposa la declaració del president del Parlament, Roger Torrent, com a testimoni pel proper dia 4 de març a les 11.30 hores.
  Comentari de Ferran Casas
Tardà presta un testimoni valuós i situa en contradicció el govern espanyol i les acusacions. Com pot ser que la violència de l’1-O sigui ara una fake new i l’endemà del referèndum el PSOE demanés compareixences per la brutalitat policial? I explica com d’habitual és els tràmits per lectura única, fins i tot de lleis molt rellevants.
 10:34 El diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà continua recordant, a preguntes de l'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, els fets del 20 de setembre i assegura que "hi havia una situació de normalitat". Rememora que va estar a la vorera i a la porta de la conselleria d'Economia, i que en cap moment es va sentir "violentat". També indica que mai va notar que les persones allà concentrades estiguessin "tenses", tot i que la gent considerava que s'estava vivint una situació "anòmala" i "immerescuda". 
 10:30 Joan Tardà assegura que "ni la unitat d'Epanya, ni la independència de Catalunya valen una mínima violència", i retreu al govern espanyol la violència policial de l'1-O. També lamenta que el dia 3 d'octubre, el rei Felip VI realitzés un discurs on "s'avalava la repressió". 
  Comentari de Ferran Casas
Marchena intenta que Vox i les defenses es limitin a preguntar als testimonis pels fets i no per percepcions de tercers. El president del Tribunal ha donat molt poc temps als testimonis i les parts voldrien entrar al fons. L’interrogatori a Tardà (ERC) ha arrencat amb la prohibició de declarar en català com a testimoni: s’ha acabat la mà estesa que hi havia amb els acusats.   

 
 10:20 Joan Tardà assegura que el 20-S es va fer "a la catalana", és a dir, "cívicament i pacíficament", tot i que ha admès que "tenia por" que "hi hagués infiltrats que provoquessin violència". No obstant això, ha afirmat que "en absolut" va veure cap tipus de violència durant la mobilització davant la conselleria d'Economia. El diputat d'ERC al Congrés també ha defensat la mobilització ciutadana com una "reivindicació per fer avançar les idees socials dins d'un marc democràtic" en un "règim de llibertats". 
  Comentari de Ferran Casas
Marchena intenta que Vox i les defenses es limitin a preguntar als testimonis pels fets i no per percepcions de tercers. El president del Tribunal ha donat molt poc temps als testimonis i les parts voldrien entrar al fons. L’interrogatori a Tardà (ERC) ha arrencat amb la prohibició de declarar en català com a testimoni: s’ha acabat la mà estesa que hi havia amb els acusats.   

 
 10:11 El diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà reivindica l'existència de la figura de "pres polític" durant la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem. En un breu interrogatori per part de les acusacions, Manuel Marchena ha hagut de cridar l'atenció al partit d'ultradreta Vox per realitzar preguntes "opinatives".
 10:07 Joan Tardà adverteix que parlarà en català al Tribunal Suprem, on ha començat la seva declaració com a testimoni. No obstant això, el president de la sala, Manuel Marchena, li ha cridat l'atenció i l'ha avisat que ha de parlar en la llengua oficial establerta a la sala. Marchena també li ha cridat l'atenció sobre el fet que s'ha de sotmetre a la "raó" de la seva crida i ha de "prescindir de valoracions" sobre el judici i el tribunal. 
 10:06 Comença la declaració com a testimoni del diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà. Ha "promès" dir la veritat, després de l'advertència d'incórrer en un delicte de fals testimoni, tal com li ha recordat Manuel Marchena. 
 10:05 Marchena recorda durant l'inici de la sessió d'aquest dijous que no existeix la figura de "testimoni opinant", sinó que el testimoni ha d'aclarir els fets. Per tant, ha recordat el president de la sala segona del Suprem, el testimoni ha d'opinar només sobre allò que ha percebut i evitar "debats".
 09:41 L'ex lletrat major del Parlament Antoni Bayona creu que els líders independentistes van actuar amb "inconsciència". Així ho diu en el seu llibre No tot val (Península) i explica en una entrevista a La Vanguardia. "Se'm fa difícil entendre per què van fer el que van fer", afegeix Bayona, que defensa que Catalunya no es pot adherir al dret a l'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides perquè es limita a "situacions colonials o poble oprimits". Segons Bayona, és difícil dir que no es van incomplir resolucions del Tribunal Constitucional (TC) perquè els lletrats van fer advertències "que estan acreditades". L'ex lletrat major considera que no hi ha delicte de rebel·lió i conclou que "potser el que va passar no està contemplat al codi penal".
 09:22 Les preguntes que haurà de respondre Rajoy. El testimoni més esperat haurà d'aclarir per què no es va declarar l'estat de setge o es va afermar una negociació amb el Govern si es temia una rebel·lió contra l'Estat, i serà requerit per les paraules de Montoro sobre l'1-O; ho analitza Joan Serra Carné des de Madrid.
 09:20 Alguns dels testimonis tindran tracte d'autoritat i, per tant, podran entrar per la porta principal del Tribunal Suprem. És el cas d'Artur Mas, Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Ignacio Zoido, Íñigo Urkullu i Ada Colau -els tres últims declaren dijous-. La resta, haurà d'entrar per la porta que usen advocats, premsa o públic. 
 09:17 En el cas de Roger Torrent, que havia estat citat a declarar aquest dimecres a les 10.30, però que ja va dir que no s'hi presentaria, el tribunal que presideix Manuel Marchena preguntarà a les parts sobre si volen mantenir-lo com a testimoni. Si és així, l'ajornarà i es buscarà una nova data. La petició de compareixença de Torrent la va fer l'acusació popular de Vox en solitari i, per tant, serà la seva decisió la que pesi.
 09:16 Els fiscals que intervindran a la sessió del Tribunal Suprem d'aquest dimecres són Fidel Cadena i Javier Zaragoza.
 09:13 Diputats independentistes del Parlament de Catalunya vesteixen de blanc en solidaritat amb la campanya #JoAcuso durant el ple que se celebra aquest dimecres; informa Sara González.
 09:12 El primer testimoni a intervenir al judici serà el diputat d'ERC al Congrés dels Diputats Joan Tardà, que està citat avui a les deu del matí. Posteriorment, estan citats l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, i l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro. Durant la sessió de la tarda serà el torn de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, citat a les quatre de la tarda. Després d'ell declararan com a testimonis l'excoordinadora general del PDECat Marta Pascal, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, i els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños.
 09:08 Bon dia, reprenem el minut. Avui el judici de l'1-O entra ja en fase de testimonis. Per aquesta setmana, el Tribunal Suprem n'ha previst 20, tot i que un d'ells, Roger Torrent ja ha al·legat que no s'hi presentarà aquest dimecres perquè té ple. Els primers testimonis tenen un marcat perfil polític.
 19:58 Quins són els testimonis que obriran foc demà al Suprem? El judici de l'1-O entra en una nova fase aquest dimecres: arriba el torn dels testimonis polítics.
 19:54 Acaba així l'interrogatori de Carme Forcadell, que ha durat quasi quatre hores. Algunes de les defenses han demanat al tribunal que comuniqui amb temps els horaris de les pròximes setmanes de judici, per poder preparar bé les defenses. Manuel Marchena s'ha compromès a fer "el possible i l'impossible" per informar adequadament les parts dels pròxims dies de judici.  La sessió queda suspesa fins demà a les 10h, quan declararan els primers testimonis. 
 19:38 Carme Forcadell ha explicat que quan es va activar el 155 es va convocar la mesa de la diputació permanent i es va informar als treballadors que s'activava l'horari que funciona entre legislatures. Ha recordat també que els dies 21 i 22 de setembre, també hi havia companys de mesa i, en aquesta línia: "No entenc perquè estic sent jutjada per aquest tribunal si he fet els mateixos tràmits parlamentaris que els meus companys de mesa. Bé, sí que ho entenc", ha dit. I sobre la violència, ha deixat clar que renunciaria a les seves conviccions "si això impliqués violència": "Mai he promogut actes de violència", ha reiterat al tribunal. 
 19:31 Forcadell ha reiterat que en un parlament "s'ha de poder parlar de tot": "La paraula ha de ser lliure perquè això és la democràcia", ha insistit, i ha recalcat que va actuar sempre "pensant que ho feia sota la protecció de la inviolabilitat parlamentària". Sobre les resolucions que han sortit durant l'interrogatori, Forcadell ha deixat clar que ella no hi va participar i ha recordat que ni la mesa ni la presidenta del Parlament tenen iniciativa parlamentària. "La tenen els grups i el Govern", ha explicat.
 19:27 A preguntes de l'advocada Olga Arderiu, Carme Forcadell ha explicat que no es va dur a la pràctica el programa electoral de Junts pel Sí perquè no es van aprovar els pressupostos. Ha recordat que Puigdemont es va sotmetre aleshores a una qüestió de confiança i tot plegat va derivar en el referèndum. "La resolució que dona lloc al referèndum no va ser impugnada pel TC i és plenament constitucional", ha indicat Forcadell. I sobre el referèndum, l'expresidenta del Parlament ha insistit que l'objectiu era aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat. 
 19:19 Acaba l'interrogatori de l'advocada de l'Estat i comença el torn de les defenses. Forcadell ha reiterat a preguntes de Rosa María Seoane que el TC "no retreu a ningú" l'acte polític del 10 d'octubre: "Es va signar una declaració però ni es va registrar. No existeix".
 18:59 Carme Forcadell explica a l'advocada de l'Estat com funciona la tramitació parlamentària. "En tramitació ordinària no és habitual tramitar lleis en un sol dia, però per lectura única o per la via de l'article 81.3 sí, i això és el que vam fer", ha dit. En aquest sentit, ha recordat també que durant la tramitació d'una llei es pot demanar l'opinió al Consell de Garanties Estatutàries, però ha insistit que els seus informes "no són preceptius ni vinculants". "El ple va votar prescindir d'aquest tràmit perquè no era una tramitació ordinària. Es feia del 81.3", ha dit, i ha afegit que es va complir "estrictament" el reglament del Parlament.
 18:54 Sobre la reunió amb Puigdemont abans de la qüestió de confiança, Forcadell ha explicat que no era habitual reunir-se amb el president del Govern. L'expresident la va cridar per explicar-li que volia convocar un referèndum i se sotmetria a una qüestió de confiança. Durant el dia 6 de setembre, ha explicat Forcadell, no va parlar "en cap moment" amb Puigdemont: "Només ens vam veure a la sessió parlamentària". En concret, sobre el referèndum, l'expresidenta del Parlament ha ressaltat que no va intervenir en l'elaboració de la pregunta. 
 18:35 A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Rosa María Seoane, Carme Forcadell reitera que el full de ruta era "un document polític signat en vista a les eleccions per buscar punts comuns entre els partits". "Volíem que les eleccions fossin plebiscitàries", ha insistit Forcadell. "És lògic que parlés de declaració d'independència, era l'objectiu de l'ANC, però sempre de manera democràtica i pacífica", ha afirmat. Sobre les directrius del TC, l'expresidenta del Parlament ha dit que havien de valorar "béns superiors" -com "la inviolabilitat parlamentària i la llibertat d'expressió"-: "No podíem censurar el debat".
 18:34 VÍDEO El moment més impertinent de la Fiscalia: dubta si la DUI va ser «sainet, teatre o farsa». Carme Forcadell ha respost amb contundència Consuelo Madrigal: "La política és una cosa seriosa".
 18:24 Forcadell: «El TC volia convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor». Defensa que cap membre de la cambra catalana "volia desobeir" el Constitucional i afirma que en el debat del 6 i el 7 de setembre es van respectar "els drets de tots". Informen Joan Serra Carné i Ferran Casas des del Suprem. 
 18:07 Carme Forcadell s'ha explicat també sobre la DUI. Ha deixat clar que la declaració d'independència era una es va situar en el preàmbul i no es va votar. En canvi, si que es van votar dues propostes de resolució, una contra el 155 i l'altre per tirar endavant un procés constituent. "La declaració d'independència era una declaració política. No una farsa ni un sainet", ha deixat clar Forcadell, que s'ha encarat amb la fiscal que aquesta ha dit que tot plegat era una farsa. "Si vostè creu que la política és una farsa, doncs sí, era una farsa", ha deixat anar l'expresidenta del Parlament. Així ha acabat l'interrogatori de la Fiscal. Marchena ha ordenat 15 minuts de recés abans de prosseguir amb les preguntes de l'Advocacia de l'Estat. 
 18:01 Forcadell ha negat categòricament que s'imaginés que hi podria haver enfrontaments entre la ciutadania i els cossos de seguretat i també ha dit que no va fer cap crida a ocupar els col·legis. Amb tot, ha explicat que l'1-O "va ser una jornada inoblidable" i malgrat la violència policial, "la gent es va comportar pacíficament". Sobre el lema "no tenim por", entonat per Forcadell en un vídeo que ha mostrat la fiscal, l'expresidenta ha deixat clar que "en democràcia no es pot tenir por d'exercir els nostres drets".
  COMENTARI DE FERRAN CASAS
Segons la Fiscalia, que Forcadell demanés anar a votar (tant sí com no) l’1-O atempta contra la neutralitat i que demani llibertat companys detinguts va contra la separació de poders. Que el poder judicial demani preservar la unitat d’Espanya (que és una idea i que en teoria no és sagrada) o ho proclami la monarquia apel·lant si cal a la repressió, dins de quina categoria deu entrar?
 
 17:57 La fiscal ensenya un vídeo del 21 de setembre on apareix Forcadell cridant a votar l'1-O -"voteu sí o voteu no, però voteu amb dignitat"- i exigint l'alliberament dels detinguts el 20-S per ordre del jutjat 13. Forcadell ha justificat les seves paraules dient que, com a presidenta del Parlament, demanava només el vot, tant pel sí com pel no, i ha recordat que "votar no és delicte". "Les dues úniques participacions en actes són aquesta que hem vist i una a Sabadell. El 22 vaig anar a rebre els detinguts quan van sortir", ha explicat. 
  COMENTARI DE FERRAN CASAS
Segons la Fiscalia, que Forcadell demanés anar a votar (tant sí com no) l’1-O atempta contra la neutralitat i que demani llibertat companys detinguts va contra la separació de poders. Que el poder judicial demani preservar la unitat d’Espanya (que és una idea i que en teoria no és sagrada) o ho proclami la monarquia apel·lant si cal a la repressió, dins de quina categoria deu entrar?
 
 17:41 Preguntada el 20-S, Carme Forcadell ha dit que va anar a la seu d'Economia per donar ànims a Junuqeras, però quan va arribar ell ja marxava. "El vaig saludar i no vaig parlar amb ningú més", ha explicat. I ha volgut deixar clar no hi havia ningú que dificultés l'entrada al Departament: "Jo hi vaig arribar sense problemes". Sobre concentracions davant del TSJC, la fiscal ensenya un vídeo en què apareix l'expresidenta del Parlament demanant la llibertat dels detinguts el 20-S. "Vaig dir a la gent que no caiguessin en provocacions en cap tipus de provocació i es manifestessin pacíficament", ha indicat.
 17:36 Sobre el referèndum, Forcadell ha explicat que no va fer cap crida a la ciutadania per votar l'1-O i ha dit també que es va reunir amb eurodiputats i diputats de diversos països. Durant l'interrogatori, la fiscal repassa algunes frases de Forcadell, alguna d'elles inexacte, i l'expresidenta aprofita per llançar-li un dard: "No sé què passa que sempre se salten paraules...". Marchena ha d'intervenir davant els somriures del públic. 
 17:29 En un intens interrogatori de Consuelo Madrigal, Forcadell reitera que la mesa no volia desoir el TC però que havia de defensar els drets fonamentals i la dignitat de la cambra. "El debat no pot ser objecte d'inconstitucionalitat", ha insistit l'expresidenta del Parlament. 
  Comentari de Ferran Casas
Molt dura Madrigal, que va fer fiscal general, quan Forcadell carrega contra el TC després d’admetre que ha desobeït com els governs i la fiscalia. Forcadell defensa la separació de poders i l’autonomia del Parlament, i Madrigal que cal obeir-lo i actuar amb criteri limitador. Amb resolucions del TC avisant-la en ferm, l’expresidenta és qui ho té més difícil en la defensa
 
 17:21 Sobre els plens del 6 i 7 de setembre, Forcadell ha recordat a la fiscal que ella no va aprovar cap llei. "El ple va demanar d'alterar l'ordre del dia", ha dit l'expresidenta del Parlament. I ha recordat que ple es va allargar fins a la matinada perquè els grups van presentar moltes propostes de resolució. "Es van tramitar totes, per això va durar tant el ple, per garantir els drets de tots els diputats, especialment els de l'oposició", ha explicat Forcadell. En aquest sentit, ha reiterat que ella no va participar en cap estratègia per aprovar ràpid les lleis abans que les tombés el TC i, sobre el decret de convocatòria del referèndum, ha emplaçat la fiscal a preguntar al Govern.
  Comentari de Ferran Casas
Molt dura Madrigal, que va fer fiscal general, quan Forcadell carrega contra el TC després d’admetre que ha desobeït com els governs i la fiscalia. Forcadell defensa la separació de poders i l’autonomia del Parlament, i Madrigal que cal obeir-lo i actuar amb criteri limitador. Amb resolucions del TC avisant-la en ferm, l’expresidenta és qui ho té més difícil en la defensa
 
 17:17 Carme Forcadell, en referència a les lleis del referèndum i de transitorietat, ha admès que els lletrats van advertir els membres de la mesa però ha recordat també que aquests informes "no són vinculants". "Els lletrats es remeten a informes jurídics. Nosaltres hem de prendre decisions polítiques", ha insistit Forcadell, i ha recalcat que els vots dels parlamentaris estan protegits per la inviolabilitat parlamentària.
 17:10 Manuel Marchena he parar els peus a la fiscal, que ha perdut els papers en un moment durant l'interrogatori. Forcadell continua justificant les seves decisions al capdavant de la mesa. "El TC no fa cap retret a la mesa sobre la tramitació de la llei de pressupostos", recorda, i insisteix que la mesa no ha de controlar el Govern. A preguntes de la fiscal, Forcadell assenyala també que es va interposar una querella contra els membres de la mesa independentistes i no contra Joan Josep Nuet, que no ho era: "Va ser un escàndol mediàtic", diu l'expresidenta del Parlament.
 16:55 Carme Forcadell recorda que diverses institucions han "desoït" el TC: "A la mesa sempre hem defensat els drets fonamentals que defensa la Constitució". I és que, segons Forcadell, el TC demanava "convertir la mesa en un òrgan censor i vulnerava la separació de poders". L'expresidenta del Parlament ha reiterat que "respecta" el TC, però ha apuntat que en determinades decisions l'alt tribunal es guiava per criteris polítics.
 16:45 Defensa aferrissada de Forcadell de la llibertat d'expressió i els drets dels diputats. Recorda que la mesa sempre ha defensat el reglament del Parlament, la dignitat de la cambra i els drets dels parlamentaris, i denuncia una "canvi de jurisprudència" del TC: "Nosaltres sempre hem defensat els drets fonamentals, els drets dels diputats i la inviolabilitat parlamentària". "Al Parlament, tots els grups han de poder parlar de tot", ha reblat la presidenta.  En un moment determinat, la fiscal ha comparat els debats que va autoritzar Forcadell al Parlament amb permetre un debat sobre "tràfic de persones": "Aquesta pregunta ja me la va fer i li responc el mateix: l'únic límit a la llibertat d'expressió és el respecte als drets humans".
 16:41 Carme Forcadell s'empara en el reglament del Parlament per justificar la seva actuació al capdavant de la mesa del Parlament. Insisteix que el reglament només permet entrar en el fons en el cas de les Iniciatives Legislatives Populars, i això només ha passat dues vegades a la història del Parlament. A preguntes de la fiscal, Consuelo Madrigal, l'expresidenta del Parlament ha de reiterar que no és potestat de la mesa "valorar la constitucionalitat ni el fons" dels escrits parlamentaris. 
 16:31 La Fiscalia ha entrat en un dels temes centrals de l'interrogatori a Carme Forcadell: la seva tasca al capdavant de la mesa del Parlament. L'expresidenta del Parlament ha recordat que la mesa està obligada a inadmetre les tramitacions parlamentàries si no són correctes en la forma o en el temps. En aquest sentit, ha insistit que no és potestat de la mesa "valorar la constitucionalitat o el fons" dels escrits parlamentaris, perquè si no estaria "limitant o controlant" el debat parlamentari. 
 16:25 Preguntada per diverses reunions, Forcadell ha explicat que en va convocar una el 13 d'abril de 2016 per parlar dels pressupostos i que el 22 de setembre del mateix any, Puigdemont la va convocar per parlar de la qüestió de confiança. En aquella trobada, l'expresident va comunicar-los que proposaria un referèndum. Sobre el Pacte Nacional pel Referèndum, Forcadell ha recordat que estava formada per unes 4.000 entitats i estava coordinat per Joan Ignasi Elena. 
 16:20 La CUP deixa buit el faristol del Parlament durant els 20 minuts d'intervenció que li pertoquen com a grup parlamentari, per denunciar que Carme Forcadell estigui sent jutjada per "exercir les seves funcions" com a presidenta de la cambra i "garantir el debat parlamentari". Els anticapitalistes denuncien que la presó preventiva és una "atrocitat democràtica" i asseguren que s'està produint una vulneració de drets fonamentals, entre els quals la llibertat d'expressió de Forcadell.
 16:14 Preguntada per JxSí i les eleccions del 27-S, Carme Forcadell ha admès que es van enfocar com a plebiscitàries i ha recordat que no va tenir "res a veure" amb el programa electoral de la coalició que lideraven Artur Mas i Raül Romeva. Sobre el resultat de les eleccions, Forcadell ha reconegut que JxSí "aspirava a tenir majoria absoluta" i no ho van aconseguir. Ha explicat també que va saber que seria presidenta del Parlament "una setmana abans del ple" que la va investir. Un cop en el càrrec, Forcadell ha deixat clar que no va "liderar cap estratègia", sinó que es va limitar a complir amb la seva feina cop a màxima autoritat de la cambra catalana.
 16:12 Es reprèn la sessió al Suprem amb l'interrogatori a Carme Forcadell, que respondrà les preguntes de la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i les defenses. Comença la seva intervenció reivindicant la llengua catalana i recordant que l'ANC diu, en els seus estatuts, que el seu objectiu és aconseguir la independència de Catalunya "de manera pacífica i democràtica". També ha explicat que va entrar en política, a la llista de JxSí, quan li ho van proposar Artur Mas i Oriol Junqueras, juntament amb Muriel Casals i Raül Romeva. 
  Comentari de Ferran Casas
Forcadell protesta per no poder parlar en català, però diu que no té cap problema en fer-ho en castellà, “que és també la llengua de Catalunya i la de molts catalans i catalanes”. Cuixart ha dit al matí que és “mig espanyol” i Junqueras va pronunciar un “amo a Espanya”. Els líders sobiranistes combaten la imatge d’un independentisme nacionalista, excloent i essencialista que projecta l’unionisme amb l’objectiu de debilitar-lo.
 14:57 
 14:22 
  Comentari de Ferran Casas
L’interrogatori de Marina Roig, advocada de Cuixart, s’ha basat en vídeos que demostren amb claredat que el president d’Òmnium va desconvocar la concentració del 20-S i va demanar a la gent que no caigués en cap actitud violenta. El tribunal haurà de decidir si els fets compten.
 
 13:53 Manuel Marchena ha suspès la sessió fins a les 16h. Cuixart ha mantingut que, davant la violència policial, els missatges que enviaven eren clars: "Mans enlaire i cula terra, que ningú respongués amb violència". Abans d'acabar la sessió del matí, el president d'Òmnium ha recitat un fragment del poema No passareu, d'Apel·les Mestres. 
 13:48 Diputats i treballadors del Parlament han homenatjat aquest matí Carme Forcadell a la cambra catalana. Han exhibit cartells i samarretes solidàries amb l'expresidenta de la institució, que declara d'aquí a unes hores al Suprem. Informa Sara González des del Parlament.
 13:40 Sobre el 20-S, l'advocada de Cuixart ha mostrat dos vídeos en què es veu el líder d'Òmnium desconvocant la manifestació i demanant a la gent que marxés cap a casa. "No tenia cap sentit continuar allà", ha explicat Cuixart, que ha dit que, des de primera hora de la tarda, ell i Jordi Sànchez tenien clar que "calia permetre la sortida de la comitiva judicial". Abans de marxar d'Economia, Cuixart es va acomiadar del tinent de la Guàrdia Civil amb una encaixada de mans i ha volgut ressaltar que el clima era cordial. Durant la seva intervenció, el president d'Òmnium també ha ressaltat la bona sintonia amb l'ANC: "Ningú pot qüestionar la nostra unitat d'acció", ha deixat clar.
  Comentari de Ferran Casas
L’interrogatori de la Fiscalia a Cuixart, que ha tingut moments tensos, ha acabat sense novetats: La violència, l’1-O i abans, la va posar la policia espanyola. No els que defensaven els drets fonamentals, que no havien estat suspesos. Els drets fonamentals i la desobediència han estat la seva línia de defensa.
 
 13:23 A preguntes de la seva advocada Marina Roig, Jordi Cuixart ha assegurat que no es plantejaven les mobilitzacions d'Òmnium per "doblegar" l'Estat i ha recordat que un dels objectius de l'entitat és la cohesió social. Sobre les manifestacions, especialment la del 20-S, Cuixart ha deixat clar que es va emplaçar la ciutadania a aïllar les actituds violentes. "No va haver violència, malgrat que algú volia que n'hi hagués", ha dit. De nou, Cuixart ha situat la defensa d'autogovern com "la pedra angular" del sentiment de pertinença: "Quan hi ha un atac a l'autogovern, la resposta és unitària. I seguirà sent així". Per negar de nou la violència, Cuixart ha explicat que per l'escenari del 20-S van passar poetes, cantants, grups de música...
 13:14 Acaba l'interrogatori de la Fiscalia, amb el fiscal visiblement irritat per les respostes de Jordi Cuixart, que no ha perdut la calma. Preguntat per la violència de l'1-O, el president d'Òmnium ha estat clar: "Per part de la policia n'hi va haver molta, per part dels votants, cap". Així mateix, preguntat per salves d'advertència de la policia, Cuixart ha deixat clar que el que sap és que "es va disparar una pilota de goma que va buidar l'ull a un votant". Durant l'última part de la declaració, Manuel Marchena ha hagut de renyar Cuixart per no respondre amb concreció les preguntes del fiscal. "Al fiscal no li agraden les meves respostes, però no en tinc d'altres", ha dit el líder d'Òmnium. 
 13:01 Jordi Cuixart continua defensant l'1-O i recorda que els mitjans "van recollir la violència dels cossos de seguretat de l'Estat". "Després es fa un relat paral·lel i hem acabat a la presó", ha explicat al tribunal. Ha assegurat també que hi ha una voluntat de "confrontar" Catalunya amb la resta de pobles d'Espanya: "No podran, ni amb lleis injustes ni amb l'a por ellos". Així mateix, ha deixat clar que la desobediència civil "té la no-violència com a única forma de protesta". Sobre la violència de l'1-O, Cuixart ha esclatat: "El 3-O surt el rei d'Espanya i recrimina els catalans pel que han fet. No! Què han fet els cossos de seguretat de l'Estat?"
 12:47 Preguntat per l'1-O, Cuixart ha explicat que va fer "crides" a la població per participar de l'1-O. "Em sento un privilegiat per haver-ho fet", ha deixat clar. En una extensa explicació, el president d'Òmnium ha dit que volíem que hi hagués molta gent als col·legis l'1-O "per posar de manifest davant la comunitat internacional" que eren els qui volien exercir el dret de vot. El fiscal ha preguntat també per si Cuixart ordenava a la gent que anés a determinats col·legis en funció d'on actuava la policia: "Seria molt presumptuós per part meva creure'm que tinc la capacitat per moure grans masses de gent", ha dit. I, en qualsevol cas, ha recordat que deia "cul a terra" i "resistència pacifica": "No hi ha gaire marge de dubte". 
 12:41 Es reprèn l'interrogatori a Jordi Cuixart, encara a preguntes de la Fiscalia. Sobre l'1-O, el president d'Òmnium admet que el TC i el TJSC van suspendre la llei del referèndum, però, davant del dilema entre la suspensió i l'exercici dels drets fonamentals, van escollir l'exercici de drets fonamentals. "L'única manera que teníem els ciutadans de mostrar la nostra disconformitat és exercint el dret de manifestació i la desobediència civil", ha dit el líder sobiranista. Així mateix, Cuixart ha fet una defensa del principi de no violència i ha deixat clar que "assumeix les conseqüències de l'exercici de la desobediència civil davant del tribunal". 
 12:27 CRÒNICA «El fiscal se n'anirà a casa plorant». Centenars de persones vibren amb la declaració de Cuixart en un interrogatori viscut intensament des d'una pantalla gegant situada davant la seu d'Òmnium. Per Aida Morales
 12:27 
 11:53 Després de dues hores i vint minuts d'interrogatori, Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 12.30h. Cuixart s'ha reivindicat com a pres polític i ha assegurat que la seva prioritat ja no és sortir de la presó, sinó denunciar les vulneracions de drets a Catalunya i a l'estat espanyol. El president d'Òmnium ha acabat la primera part de la seva intervenció explicant una situació viscuda a Badalona, on ell va intercedir entre uns activistes i la Guàrdia Urbana per evitar que se'ls requisessin cartells, galledes i escales. Ha relativitzat la situació i ha deixat clar que tot plegat es va desenvolupar amb molta normalitat i en un clima col·loquial. A partir de dos quarts d'una, l'interrogatori continuarà, encara amb les preguntes de la Fiscalia. 
 11:48 Vox fa tard i es queda (momentàniament) fora del Suprem. Els advocats Javier Ortega Smith i Pedro Fernández no podran entrar a la sala fins que hi hagi un recés.
 11:40 En un moment força sorprenent, el fiscal pregunta si Cuixart va mostrar el seu agraïment per un acte "on van passar moltes coses". Visiblement sorprès, el líder d'Òmnium ha explicat que el seu agraïment és per "la capacitat de mobilització de la societat catalana de manera pacífica i serena". "Agraïa l'exercici de militància democràtica", ha explicat. "L'actitud dels manifestants, al meu parer, no mereix cap retret", ha afegit. I preguntat per una expressió -"ens hi deixarem la pell"- ha dit que ho va dir en el sentit de compromís polític. 
 11:23 El fiscal pregunta ara pels terminis legals de convocatòria d'una manifestació i assenyala que Cuixart va fer piulades cridant a la mobilització abans de demanar permís per fer-la. El president d'Òmnium justifica el decalatge entre el seu tuit i el registre de la petició de convocatòria de manifestació, però deixa clar convocaran tantes manifestacions "com calgui". "M'agradaria saber quants líders socials coneixen els terminis legals per convocar una manifestació", diu, i afegeix: "Estic segur que no se'ns qüestiona el dret de manifestar-nos quan ho considerem oportú". Sobre la famosa imatge de Cuixart i Sànchez damunt d'un cotxe de la Guàrdia Civil, el president d'Òmnium ha explicat que ho van fer per desconvocar la manifestació. "Ho havíem fet des de l'escenari principal i no se sentia", ha dit. 
 11:17 El fiscal centra bona part de la seva intervenció en el 20-S. Cuixart explica que l'actitud de la ciutadania no li va sorprendre. "Ara tornaria a passar el mateix, a excepció dels vehicles de la Guàrdia Civil, que va ser impropi", ha dit. "Es repudia la violència", ha insistit, i ha negat que hi hagués un clima de crispació: "Hi havia un clima de descontentament, de disconformitat, però no de crispació". I preguntat per si va intentar desconvocar la mobilització, Cuixart ha deixat clar que no: "L'objectiu era que tingués molt èxit de convocatòria. No podem renunciar als nostres drets", ha deixat clar.
 11:12 Encara sobre el 20-S, Cuixart ha explicat que no va veure els cotxes malmesos fins al final. "No m'agrada que es trenquin coses, en general. El 20-S vaig veure els cotxes malmesos i ho vaig lamentar i ho lamento, perquè no respon a l'actitud dels manifestants sobiranistes". Amb tot, ho ha volgut relativitzar, perquè ha deixat clar que la situació era molt greu. En aquest sentit, ha recordat que es va crear un passadís perquè qui ho volgués pogués entrar o sortir del Departament d'Economia. Aquell dia, ha dit Cuixart, la situació era diferent de l'habitual, però ha ressaltat que "la policia feia la seva feina, els funcionaris la seva i la ciutadania la seva, que era defensar els seus drets fonamentals".  
 11:01 Preguntat pel 20-S, Cuixart s'ha reafirmat en les crides que va fer. "Va ser molt greu", diu, en referència a l'actuació de la Guàrdia Civil. "El 20-S s'intenta assaltar la seu d'un partit polític legalment constituït. És molt greu el que passa a Catalunya i a l'estat espanyol", ha explicat. El fiscal ha ensenyat una piulada on Cuixart demanava "aïllar" les actituds violentes i li ha preguntat si "ja preveien que hi hauria actituds violentes". Visiblement molest, Cuixart ha dit que no pot entendre que se li retregui "aïllar les actituds violentes".
 10:43 Moment de més contundència de Jordi Cuixart. El president d'Òmnium deixa clar a la Fiscalia que les seves declaracions davant del jutge Pablo Llarena eren per sortir de la presó "costé el que costés". "Ara, aquesta ja no és la meva prioritat. La meva prioritat és denunciar la violació de drets. Després de 500 dies a la presó, el que vull és l'absolució i la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya", diu Cuixart, que recorda que la violència de l'1-O només la van posar els policies espanyols. Aquesta violència, ha dit, és principalment responsabilitat dels executors de la violència però també dels comandaments policials que la van ordenar. 
 10:21 Jordi Cuixart reivindica l'1-O. "El dret a votar a Catalunya és guanya votant. L'1-O vam fer un exercici de dignitat col·lectiva", diu, i deixa clar que des d'Òmnium assumeixen "el paper que van tenir l'1-O com a agent mobilitzador en defensa dels drets fonamentals". Recorda també que la concentració del 20-S a la Rambla de Catalunya "va ser espontània": "No es pot parlar de convocatòria". Explica també que "no tot acaba en Òmnium i l'ANC": "La societat catalana és molt participativa i reacciona massivament quan veu els dret fonamentals", diu, i situa el 20-S en el context d'una agressió a l'autogovern de Catalunya: "Per a una bona part de las societat catalana, el sentiment d'autogovern va molt més enllà de l'independentisme i el sobiranisme". 
  Comentari de Ferran Casas
Cuixart ha fet evident el canvi d'estratègia, compartit per la majoria de presos. Fa un any es desentenien dels camins unilaterals i renunciaven a l'activitat política. Ara, però, ja no es ratifica en la declaració de l'11 de gener de 2018 i diu que la seva prioritat no és sortir de la presó, sinó lluitar pels drets democràtics i la resolució del conflicte. Declaració de fort impacte polític.
  Comentari de Ferran Casas
Cuixart, “pres polític”, s’esgargamella intentant explicar què fa Òmnium i que és lícit mobilitzar la societat i pressionar pel dret a decidir. La fiscalia intenta entrar al detall per demostrar que va ser el motor de la rebel·lió, fins i tot amb alguna errada com ara confondre –en contra de Cuixart– la data de suspensió de l’1-O al TC

 
 10:07 Jordi Cuixart, preguntat sobre reunions amb altres dirigents independentistes, explica que es van reunir juntament amb Jordi Sànchez amb Josep Rull i Jordi Turull per intentar "generar consensos" per investir Artur Mas. El fiscal insisteix molt en les webs de campanyes d'Òmnium, especialment de "Crida a la democràcia". "És una campanya d'Òmnium per difondre la voluntat de votar en un referèndum i denunciar la guerra bruta de l'Estat", explica el president d'Òmnium, que recorda que l'objectiu de l'entitat és "reforçar la democràcia". Cansat, Cuixart deixa clar: "Em sembla que no m'explico bé: l'objectiu d'Òmnium era que hi hagués una manifestació massiva. La campanya estava molt planificada". I afegeix: "M'agradaria creure que aquesta sala no està qüestionant la mobilització permanent".
 09:56 Jordi Cuixart ha de traduir un correu electrònic que presenta el fiscal perquè està en català i el tribunal no l'entén. "Si aquest tribunal fos competent lingüísticament, ara jo no hauria d'estar fent de traductor", lamenta el president d'Òmnium. Al correu, Cuixart feia referència a un "tsunami democràtic" i, preguntat per aquestes paraules, el dirigent sobiranista explica que això vol dir que reclamen més democràcia. "Parlem de democràcia i d'exercici de drets fonamentals", recorda Cuixart, que afegeix que aquesta lluita per la democràcia a Catalunya es fa també per a tot Espanya.  Cuixart, arran de les preguntes del fiscal, molt interessat en la paraula "llonganisses" que apareix en un dels correus d'Òmnium, explica que s'emmarca en una campanya de "no reconeixement del 12-O".
 09:47 Jordi Cuixart deixa clar al tribunal que és un pres polític, no un polític pres. "Amb Jordi Sànchez hem entrat a la presó per ser activistes socials", ha manifestat. A preguntes del fiscal, Cuixart s'ha definit com a "independentista i republicà" i, amb certa ironia, ha dit: "Estic segur que aquí no se m'està jutjant el meu sentiment republicà". Sobre les mobilitzacions, Cuixart ha estat clar: "Estàvem mobilitzant a la gent, sí. I ho seguirem fent. Volíem que fossin manifestacions massives".
 09:44 
 09:42 Arrenca la declaració de Jordi Cuixart, que respondrà les preguntes de la Fiscalia i de les defenses. El president d'Òmnium arrenca la seva intervenció fent una defensa de l'entitat sobiranista, que defineix com una organització que té per objectiu "la defensa de la llengua i la cultura" i destina els seus esforços a teixir "grans consensos". "Òmnium és una entitat eminentment independentista, però sobretot que defensa el dret a l'autodeterminació", diu a preguntes del fiscal. "Jo soc independentista i republicà", rebla Cuixart.
 09:15 El PP no farà costat a l'expresident espanyol i exlíder del PP Mariano Rajoy en la seva declaració com a testimoni a Suprem dimecres a la tarda. Fonts del partit han explicat que estan en converses "constants" amb Rajoy, que té "suport absolut" del partit però que no volen muntar cap "numeret" al Suprem per petició expressa de l'expresident. A partir de dimecres, comença el torn dels testimonis amb un marcat pes polític. Des del Suprem s'habilitaran diferents espais per distribuir els testimonis i que no esperin tots junts per declarar. També tindran tracte d'autoritat Roger Torrent, Artur Mas, Íñigo Urkullu, Mariano Rajoy, Cristóbal Montoro, Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Ignacio Zoido i Ada Colau. Un cop hagin declarat, el tribunal els donarà l'oportunitat bé de quedar-se a la sala o sinó hauran d'abandonar l'edifici.
 09:14 VÍDEO EN DIRECTE La tercera setmana de judici. Seguiu la setena sessió del judici, amb les declaracions de Jordi Cuixart i Carme Forcadell a partir de les 9.30h. 
 08:54 Roger Torrent, a preguntes dels periodistes davant del Suprem, assegura que avui s'acusa el parlamentarisme. "Hem d'acompanyar la president del Parlament el conjunt dels diputats, perquè això ens afecta a tots", dit Torrent. "Avui diem que hauríem fet el mateix que va fer la presidenta Forcadell", rebla.
 08:51 Josep Lluís Cleries, senador del PDECat: "Avui estem segurs que quedarà en evidència que els delictes no s'aguanten per enlloc". Sobre l'informe de la Guàrdia Civil contra Torra, Cleries constata que hi ha "una persecució de les idees".
 08:44 El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, assegura en declaracions davant del Suprem que les acusacions contra Jordi Cuixart "no se sostenen de cap manera". Acompanyat per Jaume Asens, Joan Mena, Joan Tardà, Gabriel Rufián i Josep Costa, Mauri ha assegurat que el judici permet explicar a Espanya "que no hi ha rebel·lió". Informa Joan Serra Carné des de Madrid. 
 08:41 Avui acompanyaran les declaracions de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i del president d'Òmnium, Jordi Cuixart, el president Quim Torra, el president del Parlament, Roger Torrent, la consellera Àngels Chacón, el diputat de JxCat Josep Costa i el senador Josep Lluís Cleries. També Jaume Asens, Joan Tardà, Gabriel Rufián o Joan Mena són davant del Suprem per fer costat als acusats, que declararan a partir de les 9.30h. 
 08:41 El marit i els fills de Carme Forcadell ja esperen la declaració de l'expresidenta del Parlament al Suprem. Afirmen que està forta i animada i confirmen que contestarà també la Fiscalia i l'advocada de l'Estat. La van poder visitar dissabte. Informa Ferran Casas des de Madrid.
 08:38 Els fiscals que interrogaran Cuixart i Forcadell seran Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. Us expliquem qui són en aquests dos perfils: 

PERFIL Consuelo Madrigal, la conservadora antiavortista implacable amb Catalunya.

PERFIL Jaime Moreno, el fiscal amic del PP i col·laborador de FAES.
 17:23 Arrenca la tercera setmana de judici que servirà per acabar amb els interrogatoris dels acusats i donar pas als testimonis. Aquest dimarts és previst que declari l'expresident Mariano Rajoy, juntament amb Joan Tardà, Artur Mas, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro. Roger Torrent ha comunicat al Suprem que no pot declarar perquè hi ha ple del Parlament. 
 17:17 Aquest dimarts declaren Jordi Cuixart i Carme Forcadell. Ells dos, juntament amb les seves advocades, Marina Roig i Olga Arderiu, seran els protagonistes del dia. Aquí podeu llegir els perfils de tots ells: 

PERFIL Cuixart, l'activista de la transversalitat. El president d'Òmnium afronta una petició de pena de 17 anys de presó i se l'acusa d'haver promogut la manifestació del 20-S a la seu d'Economia. 

PERFIL Forcadell, la presidenta de les urnes. L'acusació, que demana fins a 17 anys de presó per a l'expresidenta del Parlament, la considera "promotora" del procés també pel seu paper a l'ANC.

PERFIL Marina Roig, la millor aliada de Cuixart. L'advocada del president d'Òmnium, centrada en la seva defensa des de l'estiu, personifica el discurs de denúncia per la vulneració drets civils i polítics al judici de l'1-O. 

PERFIL Olga Arderiu, l'avantatjada futbolista que es planteja excel·lir al Suprem. L'advocada de Carme Forcadell, una de les sòcies del bufet MDA Advocats, va ser companya de promoció d'Andreu Van den Eynde.
 17:13 Cuixart, Forcadell i els testimonis polítics marquen la tercera setmana del judici. A partir de dimecres, amb Mas i Rajoy com a protagonistes, Vox guanyarà pes al Suprem perquè podrà preguntar a tots els dirigents citats. Informa Oriol March.
 17:12 Òmnium mostra el caliu dels 140.000 socis a Cuixart: «És un orgull que ens representi». El vicepresident de l'entitat llegeix una declaració institucional el dia abans de la declaració de Cuixart, en què demana a l'Estat que "rectifiqui" i referma el seu compromís amb "la llibertat". Informa Aida Morales. 
 20:15 Entrevista a Meritxell Lluís, parella de Josep Rull: "La millor manera de plantar cara a l'Estat era contestar la Fiscalia"; per Oriol March i Aida Morales, des de Madrid.
 19:56 Un rei que fa "comentaris inusuals"; l'anàlisi de Germà Capdevila de l'impacte del judici a la premsa internacional.
 19:43 
 19:34 
 19:29 
 19:25 
 19:24 
 19:23 
 19:18 
 19:14 
 19:13 David Fernández recorda a Tamara Carrasco, activista confinada a Viladecans, durant el seu discurs a l'acte central de la vaga general a passeig de Gràcia.
 19:11 
 19:11 
 19:07 
 19:02 
 18:53 
 18:53 
 18:53 
 18:35 Un cop finalitzat l'interrogatori de Jordi Sànchez, Marchena suspèn la sessió fins dimarts a les 9.30 del matí, quan serà el torn de Carme Forcadell i Jordi Cuixart. Després ja vindran els testimonis més polítics i, si cal, s'habilitarà divendres de la setmana vinent.
 18:31 
 18:26 
 18:26 
 18:21 
 18:15 Sànchez rebat l'«alçament tumultuari» i nega haver entorpit la Guàrdia Civil. L'expresident de l'ANC assegura que el 20-S no es va produir cap "assalt" a la conselleria d'Economia davant la insistència del ministeri públic per imputar-li violència. Informen Aida Morales i Oriol March des del Tribunal Suprem.
 18:15 
 18:15 Sànchez rebat l'«alçament tumultuari» i nega haver entorpit la Guàrdia Civil. L'expresident de l'ANC assegura que el 20-S no es va produir cap "assalt" a la conselleria d'Economia davant la insistència del ministeri públic per imputar-li violència. Informen Aida Morales i Oriol March des del Tribunal Suprem.
 18:15 Sànchez rebat l'«alçament tumultuari» i nega haver entorpit la Guàrdia Civil. L'expresident de l'ANC assegura que el 20-S no es va produir cap "assalt" a la conselleria d'Economia davant la insistència del ministeri públic per imputar-li violència. Informen Aida Morales i Oriol March des del Tribunal Suprem.
 18:12 
 18:11 «Sense drets no hi ha llibertat»: en marxa la manifestació de la vaga general; informen Antònia Crespí i Víctor Rodrigo des de Barcelona.
 18:05 
 18:02 
 18:05 Jordi Sànchez rebat Felip VI: «Comparteixo que no hi ha democràcia sense llei, però no pot haver-hi una llei que ofegui la democràcia. El dret a l'autodeterminació forma part de tractats internacionals que l'estat espanyol ha subscrit, i el fet que no estigui recollit en la Constitució no el converteix en anticonstitucional»
 18:02 
 18:01 «Ni un sol incident en mobilitzacions amb centenars de milers de persones durant anys». Aquest ha estat l'argument de Jordi Sànchez per deixar palès que no era raonable esperar que es produís cap «tumult» el 20-S. «Hi ha més incidències en un concert amb 15.000 persones», postil·la.
 17:48 
 17:50 Sànchez recorda que a les concentracions protesta pels escorcolls i detencions a diverses conselleries del 20-S hi van donar suport públic persones i entitats "que no eren independentistes"
 17:40 
 17:44 Jordi Sànchez s'esplaia sobre el famós document «EnfoCATs». El considera «apòcrif», recorda que «és del 2016» i ressalta que «no n'encerta ni una» de les seves previsions: «El propi ministeri fiscal ja ha vist la poca rellevància que té», afirma, a preguntes del seu advocat, Jordi Pina
 17:30 
 17:23 La conselleria d'Interior informa que Bombers de la Generalitat han realitzat fins al moment 47 actuacions vinculades a la vaga general. 
 17:21 La defensa de Jordi Cuixart demana l'exhibició d'un vídeo de TV3 en el qual es veu com Jordi Sànchez surt de l'edifici d'Economia pel passadís de voluntaris. És la primera vegada que apareix una rentransmissió en directe d'aquella jornada durant el judici al Suprem. Manuel Marchena ho autoritza, però fa servir la ironia per assenyalar que potser no hauria estat necessari ensenyar-lo per fer una pregunta com la que ha fet la defensa de Cuixart.
 17:12 La Trinca arriba al judici. L'advocat Jordi Pina i Jordi Sànchez reflexionen que el fet que els manifestants del 20-S cantessin "passi-ho bé i moltes gràcies" als guàrdies civils "casava molt poc amb la voluntat de retenir-los"
 17:08 L'Advocacia de l'Estat ha acabat amb les seves preguntes a Jordi Sànchez, i ara serà el torn de la defensa.
 17:06 Jordi Sànchez aprofita una pregunta de l'advocada de l'Estat per reivindicar el dret a la "resistència pacífica" l'1-O, i puntualitza que aquesta no hauria d'haver motivat cap "reacció" per part de la policia espanyola
 16:44 Sànchez s'enfronta al fiscal Javier Zaragoza per un correu que l'expresident de l'ANC diu no haver llegit. Recorda que Manuel Marchena, president del tribunal, també apareixia en whatsapps del sendador del PP Ignacio Cosidó i que, necessàriament, no n'havia de tenir coneixement.
 16:41 
 16:42 Jordi Sànchez insisteix amb uns dels seus arguments principals avui, que ni la fiscalia ni la jutge instructora van comunicar mai a les entitats que no podien fer activitats relacionades amb el referèndum: «El que és sorprenent és que, sense cap retret [de la justícia] previ a l'1-O, ara em trobi jo aquí, amb una petició de 17 anys de presó»
 16:37 "El dret a la manifestació i a la participació no és cap acte il·legal". Sànchez exposa al fiscal Javier Zaragoza que, com a president de l'ANC, no va cometre cap delicte promovent el referèndum.
 16:33 Sànchez: «Ni el fiscal ni la justícia van impedir a la ciutadania participar en l'1-O». L'expresident de l'ANC assegura que el 20-S no es va produir cap "assalt" a la conselleria d'Economia davant la insistència del ministeri públic per imputar-li violència. Informen Aida Morales i Oriol March des del Tribunal Suprem.
 16:24 Sànchez recorda que l'ANC va promoure la participació en el referèndum en actes públics abans de l'1 d'octubre. I puntualitza al fiscal Javier Zaragoza que la Fiscalia mai va fer constar que aquelles activitats eren il·legals.
 16:16 Renfe informa que ha quedat restablerta la circulació a l’estació de Plaça Catalunya. A les 16.03 hores, l'activitat s'ha recuperat després que un tren sense servei hagi reconegut el túnel entre les estacions d’Arc de Triomf i Plaça Catalunya, i ha comprovat que la circulació es podia efectuar amb total seguretat. D’aquesta manera, els trens de les línies R1, R3, R4 i R12 de Rodalies de Catalunya poden completar el seu recorregut habitual.
 16:05 El jutge Marchena torna a tallar el fiscal quan insisteix a preguntar a Jordi Sànchez sobre els danys als cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S, el gran argument del ministeri fiscal en l'interrogatori: "El senyor Sànchez ja s'ha explicat sobre la imprevisibilitat dels danys".
 16:09 Sànchez rebat les intervencions de la Fiscalia en les quals cita episodis violents durant el 20-S: "No tinc present la violència de la qual vostè parla".
 16:02 Es reprèn l'interrogatori del fiscal Zaragoza a Jordi Sànchez
 15:43 
 15:15 
 15:14 
 14:29 La Intersindical-CSC destaca l'«ampli» seguiment de la vaga en molts sectors. La central convocant destaca el descens del tràfic rodat, similar a la vaga del 2012 convocada per CCOO i UGT, i l'impacte a comarques i sectors com el sanitari, el de l'ensenyament o el dels mitjans. El seu portaveu, que ha comparegut acompanyat de dirigents de la USTEC i el SEPC, ha afirmat que "ens volen asseguts i agenollats però no som una colònia".
 

El portaveu de la Intersindical-CSC, Sergi Perelló, amb altres dirigents de la central independentista Foto: ACN

 14:27 Rodalies informa que l'ocupació de les vies continuen provocant talls de circulació.
 
 14:25 Un petit grup de manifestants torna a ocupar les vies del tren, en els dos sentits de la marxa, a l'estació de plaça de Catalunya.
 14:17 
 14:07 
 14:02 
 13:59 
 13:58 
 13:46 Manuel Marchena suspèn la sessió del judici. El Suprem recuperarà l'interrogatori de la Fiscalia a Jordi Sànchez a partir de les 4 de la tarda.
 13:46 
 13:33 
 13:30 Javier Zaragoza, membre de la Unió Progressista de Fiscals, és qui està interrogant l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, intentant afermar el relat de la violència que justificaria el delicte de rebel·lió. Aquí podeu llegir el seu perfil per saber més sobre ell.
 13:30 
 13:29 Els Mossos d'Esquadra informen que, ara mateix, hi ha tres detinguts (un a Barcelona, un a Gurb i un Tarragona) per atemptats a agents de l'autoritat. Fins ara també es comptabilitzen 12 policies ferits.
 13:26 
 13:28 El fiscal Zaragoza afirma que ANC i Òmnium haurien d'haver desconvocat la concentració del 20-S a la tarda davant el suposat escenari de violència que implicaven els danys als cotxes de la Guàrdia Civil. L'expresident de l'ANC recorda que d'aquest tema cap mitjà en va parlar fins la nit i que en cas hi havia percepció de violència i explica que van desconvocar a la nit per poder deixar sortir la comitiva.
 13:22 
 13:18 
 13:19 El fiscal Zaragoza està insistint en el seu interrogatori a Jordi Sànchez al Suprem en els fets del 20-S a la conselleria d'Economia en l'intent de vincular-los a un escenari de violència pel bloqueig a la comitiva judicial. Sànchez s'ha desentès dels incidents relacionats amb els vehicles de la Guàrdia Civil i recorda que la seguretat en cap cas era qüestió dels convocants.
 13:19 El fiscal Zaragoza està insistint en el seu interrogatori a Jordi Sànchez al Suprem en els fets del 20-S a la conselleria d'Economia en l'intent de vincular-los a un escenari de violència pel bloqueig a la comitiva judicial. Sànchez s'ha desentès dels incidents relacionats amb els vehicles de la Guàrdia Civil i recorda que la seguretat en cap cas era qüestió dels convocants.
 13:18 
 13:09 
 13:07 "Les protestes es van dissoldre en gran part per les crides que vam fer Jordi Cuixart i jo mateix". És la frase amb la qual Jordi Sànchez transmet a la Fiscalia el paper que van jugar l'ANC i Òmnium el 20 de setembre davant la seu de la conselleria d'Economia.
 13:06 
 12:58 Manifestacions en marxa arreu de Catalunya per secundar la vaga general. Els detalls de l'aturada, minut a minut.
 12:47 Jordi Sànchez acusa la Fiscalia de «criminalitzar» el 20-S pels danys als cotxes de la Guàrdia Civil; informen des del Tribunal Suprem Oriol March i Aida Morales.
 12:42 
 12:42 
 12:41 
 12:40 Jordi Sànchez detalla com la Guàrdia Civil li va comunicar el 20 de setembre que dins dels vehicles policials hi havia armes de foc llargues. "Em va generar una tensió com poques vegades l'he viscuda", ha afirmat.
 12:37 Jordi Sànchez fa notar a preguntes del fiscal que el ministeri públic està donant xifres més altes a la concentració del 20-S de les que va donar al seu moment la Guàrdia Urbana.
 12:37 
 12:36 Es reprèn la sessió al Tribunal Suprem. Jordi Sànchez atén les preguntes de la Fiscalia sobre el 20 de setembre.
 12:34 Sànchez acusa la Fiscalia de «criminalitzar» el 20-S pels danys als cotxes de la Guàrdia Civil. L'expresident de l'Assemblea i màxim dirigent de JxCat al Parlament assegura que la mobilització, pensada per "defensar les institucions", no va generar "tensió". Informen Aida Morales i Oriol March des del Suprem.
 12:34 El Suprem anuncia a les parts que s'habilita l'horari del judici més enllà de les 20.00 hores. Aquest avís té caràcter general, més enllà del cas concret d'aquest dijous, quan es preveu que la sessió finalitzi tard.
 12:31 Desenes de persones es concentren a les Borges Blanques per la vaga general. A la capital de les Garrigues s'ha tallat la N-240 i s'hi han fet piquets informatius durant tot el matí
 

Concentració a les Borges Blanques pel 21-F

 12:25 
 12:25 
 12:22 A la concentració a Girona es criden consignes a favor de la vaga general i de la llibertat dels presos polítics

 12:13 Centenars de persones es manifesten ara mateix pels carrers de Tàrrega convocades per la Intersindical-CSC

 12:06 
 12:06 
 12:02 
 12:02 
 12:01 L'interrogatori a Jordi Sànchez se suspèn fins a les 12.30. La previsió del tribunal és que avui al migdia acabi l'expresident de l'ANC i a la tarda puguin delcarar Jordi Cuixart primer i Carme Forcadell finalment.
 11:57 
 11:49 
 11:44 
 11:37 Jordi Sànchez, com també van fer Oriol Junqueras i Raül Romeva, s'ha declarat "pres polític" davant el tribunal. Intenta desmuntar el relat de la violència del 20 de setembre que fa la Fiscalia.
 11:37 Jordi Sànchez, com també van fer Oriol Junqueras i Raül Romeva, s'ha declarat "pres polític" davant el tribunal. Intenta desmuntar el relat de la violència del 20 de setembre que fa la Fiscalia.
 11:33 Es mantenen 11 talls de carretera: C-35 a Santa Maria de Palautordera, C-17 i C-25 a Gurb, C-16 a Berga, NII a Sant Julià de Ramis, C-66 a Torrent, N-260 a Pobla de Segur, N-152a a Puigcerdà, C-233 a les Borges Blanques, N-260 a Lles, C-242 a la Granadella i T11 a Tarragona. Consulta les incidències viàries en directe aquí.
 11:28 Jordi Sànchez, al Tribunal Suprem: «Soc un pres polític i els fets que manté la Fiscalia són falsos»; informen Oriol March i Aida Morales des del Suprem.
 11:15 VÍDEO en DIRECTE Comença la declaració de Jordi Sànchez. Renuncia a la traducció consecutiva (havia demanat traducció simultània). Respondrà la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, no a Vox. "Em considero un pres polític", assegura.
 11:09 Olga Arderiu té previst demanar que Carme Forcadell declari dilluns si ha de començar més tard de les 18.30, segons TV3.
 11:06 
 11:04 VÍDEO en DIRECTE Comença a respondre el seu advocat defensor, Pau Molins.
 11:03 El «mediador» Santi Vila relata la seva dimissió al Suprem. L'exconseller d'Empresa revela contactes amb el PP, el PSOE, l'Església i empresaris per evitar la declaració de la independència i l'aplicació del 155; per Oriol March i Aida Morales.
 10:51 Els Mossos també han carregat per desallotjar els manifestants a l'AP-7 a Medinyà.
 10:48 "La solució a Catalunya passarà per poder votar", diu Santi Vila. Afirma que pot ser sobre la sobirania o una reforma constitucional, però que s'acabarà votant. Opina a preguntes de l'advocada de l'Estat que sense la violència de l'1-O "no hauria anat tanta gent a votar".
 10:44 
 10:44 
 10:37 Vila lamenta que "el clima de desconfiança i la tensió" van frustrar l'acord entre Puigdemont i el govern espanyol per convocar eleccions el 26 d'octubre de 2017. L'exconseller explica com li va retreure a l'expresident que no aguantés la pressió i que per això va presentar la dimissió.
 10:37 
 10:37 Vila lamenta que "el clima de desconfiança i la tensió" van frustrar l'acord entre Puigdemont i el govern espanyol per convocar eleccions el 26 d'octubre de 2017. L'exconseller explica com li va retreure a l'expresident que no aguantés la pressió i que per això va presentar la dimissió.
 10:35 Santi Vila explica al Suprem que ell va formar part del nucli que va estar en diàleg permanent amb dirigents del PSOE i membres del govern del PP i que va tenir "fins a darrera hora la convicció que no es faria l'1-O". Per a l'exconseller tots, també el Govern, "podríem haver estat més responsables".
 10:34 Els Mossos d'Esquadra han aconseguit desallotjar la C-17 i la C-25 a Gurb, a Osona. S'ha produït almenys un detingut.
 10:34 
 10:30 La Intersindical-CSC, sindicat convocant de la vaga general, lamenta les càrregues i identificacions dels mossos contra els piquets i els talls de carretera dels CDR
 
 10:30 La Intersindical-CSC, sindicat convocant de la vaga general, lamenta les càrregues i identificacions dels mossos contra els piquets i els talls de carretera dels CDR
 
 10:25 
 10:25 Santi Vila explica que Puigdemont li va garantir que l'1-O no costaria "ni un cèntim" a l'erari públic i afirma que tampoc es va pagar res per la publicitat del referèndum a TV3 i Catalunya Ràdio. Afirma que, un cop prohibit, l'1-O no era un referèndum "sinó una gran exhibició política".
 10:18 Vila nega que l'1-O fos un referèndum i el defineix com una «gran mobilització»; ho expliquen des del Suprem Oriol March i Aida Morales. Ho podeu llegir aquí.
 10:12 Santi Vila afirma que moltes de la llei del referèndum va ser una forma de "trencar la corda sense que es trenqués" i lamenta la "forta pressió d'alguns sectors" (en referència a la CUP i les entitats) a la que va ser sotmès el Govern Puigdemont
 10:05 A les 10 del matí es mantenen 15 talls de carreteres : A27 Tarragona, C66 a Torrent, NIIa a Tàrrega, C13 la Pobla de Segur , N260 a la Pobla de Segur, C35 a Santa Maria de Palautordera, C17 a Gurb, C16 a Berga, N152a a Puigcerdà, C60 a la Roca del Vallès, N260 a Lles, C242a la Granadella , NII a Sant Julià de Ramis, AP7 a Sant Julià de Ramís i C1412b a Isona i Dellà. Consulta aquí totes les incidències.
 10:10 Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, i Toni Morral, secretari general de la Crida remarquen el seu suport a tots els encausats, però sobretot a Jordi Sànchez, i també a Carme Forcadell i Jordi Cuixart. A tots ells se'ls retreu el "compromís" i el pas per entitats civils com l'ANC. Una entitat, ha dit Paluzie, que continuarà amb el "treball incansable per assolir la independència", que serà "garant dels drets civils i polítics".
 

Elisenda Paluzie i Toni Morral a les portes del Suprem

 10:02 VÍDEO en DIRECTE Sisena sessió del judici a l'1-O. Comença amb la declaració de l'exconseller Santi Vila que respondrà la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat, la defensa però no Vox.
 10:05 Santi Vila, exconseller i que afronta una petició de set anys de presó, ja declara al Suprem. D'entre els acusats és el que amb més rotunditat s'ha desmarcat del projecte polític de l'independentisme malgrat que va ser al Govern de Puigdemont fins el 26 d'octubre de 2017, quan va presentar la dimissió pel desacord amb la DUI.
 10:01 El trànsit als accessos de Barcelona s'ha reduït un 11% respecte un dijous habitual, segons dades del Servei Català del Trànsit.
 10:00 VÍDEO en DIRECTE Sisena sessió del judici a l'independentisme al Tribunal Suprem. Començarà l'exconseller Santi Vila.
 09:52 Joan Ignasi Elena, portaveu dels presos d'ERC: «Dormen 5 hores per fer interrogatoris en què es juguen 17 anys de presó. No té ni cap ni peus».
 09:52 Els Mossos confirmen la detenció d'un manifestant a Gurb, que ja havia avançat NacióDigital. També hi ha un detingut confirmat a Barcelona.
 09:42 Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium Cultural explica a les portes del Suprem que avui és un dia "d'orgull i autoestima" per a l'entitat perquè el seu president, Jordi Cuixart, defensarà els drets fonamentals i les llibertats ciutadanes, tal com Òmnium ha fet sempre, fins i tot durant la dictadura espanyola. Cuixart, ha dit, declararà per acusar l'Estat i defensar la desobediència civil no violenta.
 09:41 Més talls de trànsit: la C1412b a Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà. Consulta aquí totes les incidències a la xarxa viària.
 09:39 
 09:38 
 09:34 
 09:34 Eduard Pujol carrega contra Marchena per haver allargat tant la sessió d’ahir. “És d’una inhumanitat manifesta. Els presos porten des de quarts de sis dempeus”, assegura el portaveu adjunt de JxCat.
 09:30 
 09:20 El president Quim Torra ja és al Suprem. Hi ha arribat acompanyat de les conselleres Laura Borràs i Ester Capella. Seguirà el judici des de dins la sala.
 09:20 Òmnium anuncia que Jordi Cuixart respondrà la defensa i la Fiscalia, però no l'Advocacia de l'Estat ni Vox.
 09:18 
 09:08 
 09:05 Els diputats d'ERC al Congrés se sumen a la vaga general. Avui es limitaran a acompanyar els consellers al Suprem i assistiran només al debat del darrer punt de l'ordre del dia, sobre emergència habitacional, i a les votacions
 09:05 A les 9.00 hi ha 11 vies tallades: C16-a berga, AP-7 a Vilobí, C-60 a la Roca, N-260 a Lles,  C-242 a Granadella, C-13 a la Pobla, A-27 a Tarragona, C-66 a Torrent, NIIa a Tàrrega, N-240 a Borges Blanques i C-17 a Gurb. Consulta aquí totes les incidències.
 09:04 Marcel Mauri fa una crida a seguir la declaració de Jordi Cuixart des de les seus d'Òmnium per seguir la declaració amb pantalles gegants.
 09:00 
 08:50 Els Mossos d'Esquadra confirmen la detenció d'una persona a la Gran Via de Barcelona acusada d'atemptat a l'autoritat. Asseguren que ha propinat un cop de puny a un agent.
 08:50 
 08:30 Fidel Cadena i Javier Zaragoza seran els fiscals presents a la vista d'aquest dijous al Tribunal Suprem, informa Aida Morales des de Madrid.
 08:21 Trànsit informa que a les 8.30 es mantenen 13 talls i 5 vies congestionades més. Consulta aquí totes les incidències viàries per la vaga general del 21-F.
 08:22 Els antidisturbis dels Mossos han desallotjats els CDR de l'A-2 a l'alçada de Tàrrega




 
 08:18 
 08:19 
La vaga general convocada per la Intersindical-CSC coincideix amb la commemoració dels cent anys de la vaga de la Canadenca, que es va convertir en general i va servir per posar en escac a l'estat i aconseguir la jornada laboral de vuit hores. En aquest article ho va recordar Dani Cortijo a la seva secció "Altres Barcelones".

 08:17 El judici de l'1-O es reprendrà avui a les 10.00. Començarà declarant Santi Vila i també ho faran Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell. Consulta la crònica d'ahir.
 08:13 Talls intermitents a diferents punts de Barcelona. Un centenar de manifestants tallen parts de la Diagonal i alguns carrers propers i també hi ha complicacions a la Gran Via i Meridiana.
 08:09 Consulta aquí totes les incidències de trànsit per la vaga general del 21-F.
Entrades anteriors »

 

Participació