referèndum de l'1-O

La Guàrdia Civil creu que Francesc Sutrias va pactar «destruir proves» sobre el referèndum de l'1-O

Un informe del cos policial al qual ha tingut accés Europa Press considera que el polític rubinenc va tenir un paper determinant en l'organització del referèndum

per RubiTV.cat, 5 de març de 2019 a les 14:20 |
Francesc Sutrias, en una imatge d'arxiu el 20 de setembre de 2017 | RubiTV.cat
Un informe de la Guàrdia Civil al qual ha tingut accés Europa Press apunta que el director de Patrimoni de la Generalitat, el rubinenc Francesc Sutrias, hauria estat una de les peces clau en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, pel seu alt grau de coneixement sobre la logística i l'organització, a més d'estar implicat en una reunió on s'hauria acordat la "destrucció de proves", tal com apuntaven divendres passat diversos mitjans de comunicació.

Segons l'informe de la Guàrdia Civil, elaborat a partir de la documentació que els cossos policials van trobar a l'escorcoll realitzat al domicili de Sutrias el 20 de setembre de 2017, es pot concloure que l'alt càrrec hauria participat "activament" de la logística i organització del referèndum, fins al punt que seria coneixedor de "l'estratègia" a seguir per "garantir la impunitat" dels Mossos d'Esquadra, i que consistiria en omplir de gent els col·legis electorals perquè el cos tingués una "coartada" per no intervenir.


Els investigadors consideren que sense una figura com la de Sutrias "no hauria estat possible" realitzar la consulta, tot i que "va ser el Govern qui va convocar el referèndum, va assumir els aspectes logístics com el cens, l'obertura dels locals electorals, la recollida de resultats i la seguretat".

Francesc Sutrias consta en el citat informe com la persona de confiança de Josep Maria Jové, el número dos de l'aleshores vicepresident Oriol Junqueras, i seria coneixedor de molts dels aspectes del referèndum: l'obtenció de naus i locals per emmagatzemar el material, el muntatge del centre de recollida de dades annex al CTTI, el repartiment de paperetes per part d'Unipost, amb qui també hauria convingut la necessitat de "destruir proves" per si arribaven les forces de seguretat de l'Estat, o la gestió, a nivell personal, de la participació d'algun dels observadors internacionals.

Un document trobat en el registre al domicili de Sutrias el 20 de setembre apuntaria a l'acord de "destrucció de proves" amb els responsables d'Unipost

Respecte a la possible destrucció de proves acordada amb Unipost, l'informe assegura que Sutrias va mantenir una reunió amb els amos d'Unipost per tractar la qüestió, i hauria donat instruccions sobre com haurian de respondre, tant ells com els treballadors, a la Guàrdia Civil.


Entre la documentació que va trobar la Guàrdia Civil a la casa de Sutrias el 20 de setembre de 2017 hi havia un esquema que, segons els investigadors, correspon a aquesta reunió amb els responsables de l'empresa.

Tot just un dia abans d'aquest registre, el cos de seguretat de l'Estat havia intervingut 45.000 sobres preparats per enviar a les persones que havien de formar part de les meses electorals, localitzats a les naus d'Unipost a Terrassa i Manresa. El mateix 20 de setembre, la Guàrdia Civil també va intervenir entre 9 i 10 milions de paperetes de vot a una nau de Bigues i Riells, i tota mena de documentació relativa a la votació, com ara actes de constitució de les meses, de recomptes o d'incidències.

A aquesta reunió hi haurien assistit Francesc Sutrias, el director general d'Unipost, Pablo Raventós, i l'exdiputat d'ERC Xavier Vendrell. De la trobada n'hauria sortit un esquema manuscrit amb dues columnes, i en una de les quals s'hi pot llegir, en majúscules: "Urgent, esborrar càmeres. Últims 10 dies", cosa que voldria dir que s'estava valorant la "destrucció de proves", com eren les gravacions de seguretat de les càmeres.

En aquest esquema també s'exposava com havia de respondre el responsable de l'empresa, i també els treballadors, davant d'un possible requeriment o interrogatori per part de la Guàrdia Civil. En la primera columna figura el cognom "Raventós" i planteja dues opcions: declarar o no, i també l'al·legació "la feina és la feina, i tinc contacte amb la Generalitat de Catalunya i encàrrecs que em fan (quants més millor)".

En d'altres anotacions, l'esquema ja apuntava els possibles càrrecs que se'ls imputarien i quines peticions els podrien fer. En base a aquestes anotacions, la Guàrdia Civil conclou que Sutrias era "perfectament conscient que es descobriria que hi havia 5 departaments de la Generalitat involucrats, amb les seves cinc secretaries generals, i valorava que se'ls imputarien els delictes de desobediència, prevaricació i malversació en grau de temptativa".

En un dels apartats de l'esquema de la reunió, a més, s'especificava que "poden demanar correus", també en altres anotacions es parla de l'"execució" de l'encàrrec i s'especula sobre les possibles preguntes que li farien a Raventós i també als treballadors.

Les factures d'Unipost, que sumen gairebé un milió d'euros entre totes, és una de les proves que s'estan valorant en el judici de l'1-O al Tribunal Suprem.

Aquest informe es trobaria en mans del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que instrueix l'organització de la consulta i que, a petició de la Fiscalia, ho farà durant 18 mesos més. Aquest jutjat investiga la participació de segons i tercers esglaons de la Generalitat en l'organització del referèndum.

 

Participació