27
de gener
del
2021
La decisió del TSJC de mantenir -de moment- les eleccions al 14 de febrer condueix Catalunya a unes eleccions amb una participació previsiblement baixa, tal com ha passat a Portugal. Així ho refermen les últimes enquestes, que assenyalen que la política catalana no desperta ara excessives emocions i, tot i que no preveuen encara una desmobilització elevada, els precedents a l'entorn fan témer que l'abstenció pot créixer molt.
Davant d'aquesta situació, s'obren tot tipus d'escenaris que en altres condicions no es plantejarien. Així, les eleccions han de tenir una participació mínima per ser considerades vàlides? Doncs no, sigui quina sigui la xifra de votants, els resultats tenen la mateixa legitimitat i s'apliquen de la mateixa manera. Cap llei determina que faci falta un percentatge de vots per constituir un govern.
D'aquesta manera, un dels grans reptes dels partits de cara al 14-F serà mobilitzar el màxim de vots que puguin, donada la baixa predisposició dels ciutadans a anar a les urnes. En aquest context, caldrà veure quins són els partits més beneficiats i quins més perjudicats per la caiguda sobtada de vots.
Davant d'aquesta situació, s'obren tot tipus d'escenaris que en altres condicions no es plantejarien. Així, les eleccions han de tenir una participació mínima per ser considerades vàlides? Doncs no, sigui quina sigui la xifra de votants, els resultats tenen la mateixa legitimitat i s'apliquen de la mateixa manera. Cap llei determina que faci falta un percentatge de vots per constituir un govern.
D'aquesta manera, un dels grans reptes dels partits de cara al 14-F serà mobilitzar el màxim de vots que puguin, donada la baixa predisposició dels ciutadans a anar a les urnes. En aquest context, caldrà veure quins són els partits més beneficiats i quins més perjudicats per la caiguda sobtada de vots.