17
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
9:21h
L'Alternativa d'Unitat Popular presentarà al ple del pròxim mes de febrer una proposta per crear una moneda social local com a eina de suport al comerç de proximitat.
Es tracta d'una moneda alternativa, que té la seva equivalència en euros, però que permet que els diners es mantinguin vinculats "a l'economia real i propera", creant "arrelament al municipi i entre la comunitat", explica l'AUP. A més, involucra diversos agents socials - productors, compradors, venedors o gent que intercanvia - en el desenvolupament d'activitats econòmiques i s'estimula el consum de proximitat, a més de promoure determinats serveis com l'ús d'energies renovables; i també actituds, com la selecció, reducció o recollida selectiva de residus.
La instauració d'aquesta moneda seguiria, doncs, l'estela de l'exitosa campanya Rubí s'ho val, de vals de compra al comerç local i que va impulsar l'Ajuntament de Rubí amb el suport de la Cambra de Comerç de Terrassa per la campanya de Nadal i rebaixes, però de forma permanent, i no només puntual i acotada en el temps.
Aquest tipus de moneda, com explica l'AUP, ja funciona com a mínim a 5.000 localitats, amb dues referències en l'àmbit català: la Grama, a Santa Coloma de Gramenet, o el Vilawatts, a Viladecans. La Grama, per exemple, ha aconseguit generar que les 700.000 monedes inicials, amb un valor d'un euro, es mantinguin circulant de mà en mà generant compres als comerços per valor de 2,5 milions d'euros; i els Vilawatts s'obtenen comprant de manera col·lectiva energia verda organitzada per l'Ajuntament, amb descomptes per a la ciutadania.
A finals de novembre, a Deltebre es va posar en marxa l'EuroDelta, amb l'objectiu d'ajudar les famílies amb necessitats i dinamitzar el comerç local.
A Rubí, hi va haver una experiència de moneda social, emesa per la cooperativa La Rubinense l'any 1933, i que va continuar funcionant durant la Guerra Civil.
Fora de Catalunya, existeix la Mola, a Madrid, que s'obté com a recompensa per cada quilo de matèria orgànica que s'aporta a la deixalleria; o l'ekhilur, al País Basc i Navarra, que permet fidelitzar les compres a comerços locals i finançar projectes socials destinant un percentatge de l'ús de la moneda a aquest fi. Altres exemples són Bristol, on part dels sous de l'alcalde i els regidors es paga amb moneda local, o la TEM de Grècia, que va ajudar a que les famílies disposessin de liquiditat per fer front a despeses bàsiques durant la crisi.
L'AUP considera que "les monedes locals representen un pas endavant que afegeix valor" a les iniciatives per donar impuls al comerç local, ja que suposen tant "una injecció de diners" com un multiplicador d'efectes, "tant a escala econòmica com social".
Es tracta d'una moneda alternativa, que té la seva equivalència en euros, però que permet que els diners es mantinguin vinculats "a l'economia real i propera", creant "arrelament al municipi i entre la comunitat", explica l'AUP. A més, involucra diversos agents socials - productors, compradors, venedors o gent que intercanvia - en el desenvolupament d'activitats econòmiques i s'estimula el consum de proximitat, a més de promoure determinats serveis com l'ús d'energies renovables; i també actituds, com la selecció, reducció o recollida selectiva de residus.
La instauració d'aquesta moneda seguiria, doncs, l'estela de l'exitosa campanya Rubí s'ho val, de vals de compra al comerç local i que va impulsar l'Ajuntament de Rubí amb el suport de la Cambra de Comerç de Terrassa per la campanya de Nadal i rebaixes, però de forma permanent, i no només puntual i acotada en el temps.
Aquest tipus de moneda, com explica l'AUP, ja funciona com a mínim a 5.000 localitats, amb dues referències en l'àmbit català: la Grama, a Santa Coloma de Gramenet, o el Vilawatts, a Viladecans. La Grama, per exemple, ha aconseguit generar que les 700.000 monedes inicials, amb un valor d'un euro, es mantinguin circulant de mà en mà generant compres als comerços per valor de 2,5 milions d'euros; i els Vilawatts s'obtenen comprant de manera col·lectiva energia verda organitzada per l'Ajuntament, amb descomptes per a la ciutadania.
A finals de novembre, a Deltebre es va posar en marxa l'EuroDelta, amb l'objectiu d'ajudar les famílies amb necessitats i dinamitzar el comerç local.
A Rubí, hi va haver una experiència de moneda social, emesa per la cooperativa La Rubinense l'any 1933, i que va continuar funcionant durant la Guerra Civil.
Fora de Catalunya, existeix la Mola, a Madrid, que s'obté com a recompensa per cada quilo de matèria orgànica que s'aporta a la deixalleria; o l'ekhilur, al País Basc i Navarra, que permet fidelitzar les compres a comerços locals i finançar projectes socials destinant un percentatge de l'ús de la moneda a aquest fi. Altres exemples són Bristol, on part dels sous de l'alcalde i els regidors es paga amb moneda local, o la TEM de Grècia, que va ajudar a que les famílies disposessin de liquiditat per fer front a despeses bàsiques durant la crisi.
L'AUP considera que "les monedes locals representen un pas endavant que afegeix valor" a les iniciatives per donar impuls al comerç local, ja que suposen tant "una injecció de diners" com un multiplicador d'efectes, "tant a escala econòmica com social".