08
de març
del
2021
L'Ajuntament de Rubí ha completat el primer pas per a l'elaboració del Pla local per a la inclusió social amb la presentació d'una diagnosi inicial, que s'han donat a conèixer en una trobada virtual de la Taula d'Inclusió Social.
Segons la tasca realitzada fins al moment, els registres més elevats de pobresa a Rubí es concentren en dones, infància i adolescència, persones de nivell formatiu baix, la ciutadania desvinculada del mercat laboral i les persones estrangeres i provinents de llars monomarentals.
Entre les problemàtiques que destaquen hi ha la dificultat per accedir a un habitatge digne, per la discrepància entre l'increment de les rendes familiars i el del preu dels pisos, que ha generat una greu situació d'exclusió residencial: 3.000 llars de Rubí tenen dificultats per fer front a préstecs hipotecaris, mentre que n'hi ha 942 que reben ajuts per pagar el lloguer i hi ha fins a 850 immobles ocupats a dia d'avui.
La renda familar disponible bruta a Rubí va ser de 12.000 euros per habitant, una xifra que marca un retrocés fins a nivells del 2015, i el grup de població més afectat són les persones més grans de 55 anys, especialment les dones (35% de desocupació). Per altra banda, un 33% de persones aturades de llarga durada tenen un nivell formatiu baix que els dificulta la inserció al mercat laboral.
Per altra banda, la diagnosi dibuixa un creixement dels índexs d'envelliment de la població i de solitud no desitjada de les persones més grans de 65 anys, un fet que incrementa el seu risc d'aïllament i d'exclusió social.
Finalment, es revela que un 11% de la població està sent atesa pels Serveis Socials Bàsics de l'Ajuntament, principalment per les problemàtiques de manca d'habitatge, dificultat per fer front a les despeses com el lloguer o els subministraments, l'emissió d'informes de vulnerabilitat per exclusió residencial o pobresa energètica o dificultat per fer front a necessitats bàsiques, com d'alimentació o higiene.
En la diagnosi també es reflecteix l'impacte de la Covid-19 en la situació de vulnerabilitat d'una part de la població: les persones ateses pels Serveis Socials han augmentat un 39,2% i també s'han incrementat les demandes derivades de la pèrdua sobtada d'ingressos, com s'ha augmentat la situació d'alguns col·lectius específics com les persones grans amb dependència i/o discapacitat, les dones víctimes de violència masclista o les persones amb problemes de salut mental.
Aquests indicadors fomentaran un Pla local que ajudarà "a lluitar contra la pobresa i a afavorir dinàmiques d'inclusió social, a debilitar els factors generadors d'exclusió, atendre els col·lectius amb més necessitats i a prevenir futures situacions de vulnerabilitat", segons ha explicat l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez.
El pròxim pas: un procés participatiu per completar la diagnosi
Aquestes dades són el punt de partida per a un procés participatiu que s'engegarà aviat per completar la diagnosi en l'àmbit qualitatiu.
Aquest s'estructurarà en cinc tallers per àmbits temàtics, adreçats a professionals dels serveis municipals, professionals de serveis d'altres administracions, personal d'entitats prestadores de serveis i personal d'entitats participants en programes socials; i en un taller general per a persones usuàries de serveis i programes socials. Alhora es dividiran en cinc àmbits: l'econòmic i l'habitatge, el formatiu i laboral, l'àmbit de la salut, el relacional i de ciutadania.
Quan finalitzi l'avaluació qualitativa, s'iniciarà una fase de propostes, on es definiran les accions prioritàries en cadascun dels àmbits temàtics.
La regidora de Serveis Socials, Yolanda Ferrer, ha explicat que la voluntat del Consistori és disposar com més aviat millor d'aquest pla, "un document transversal perquè tocarà diferents àmbits, i que posarà èmfasi en els vincles relacionals", cosa que el converteix en un "projecte de ciutat, ja que orienta transformacions estratègiques".
Segons la tasca realitzada fins al moment, els registres més elevats de pobresa a Rubí es concentren en dones, infància i adolescència, persones de nivell formatiu baix, la ciutadania desvinculada del mercat laboral i les persones estrangeres i provinents de llars monomarentals.
Entre les problemàtiques que destaquen hi ha la dificultat per accedir a un habitatge digne, per la discrepància entre l'increment de les rendes familiars i el del preu dels pisos, que ha generat una greu situació d'exclusió residencial: 3.000 llars de Rubí tenen dificultats per fer front a préstecs hipotecaris, mentre que n'hi ha 942 que reben ajuts per pagar el lloguer i hi ha fins a 850 immobles ocupats a dia d'avui.
La renda familar disponible bruta a Rubí va ser de 12.000 euros per habitant, una xifra que marca un retrocés fins a nivells del 2015, i el grup de població més afectat són les persones més grans de 55 anys, especialment les dones (35% de desocupació). Per altra banda, un 33% de persones aturades de llarga durada tenen un nivell formatiu baix que els dificulta la inserció al mercat laboral.
Per altra banda, la diagnosi dibuixa un creixement dels índexs d'envelliment de la població i de solitud no desitjada de les persones més grans de 65 anys, un fet que incrementa el seu risc d'aïllament i d'exclusió social.
Finalment, es revela que un 11% de la població està sent atesa pels Serveis Socials Bàsics de l'Ajuntament, principalment per les problemàtiques de manca d'habitatge, dificultat per fer front a les despeses com el lloguer o els subministraments, l'emissió d'informes de vulnerabilitat per exclusió residencial o pobresa energètica o dificultat per fer front a necessitats bàsiques, com d'alimentació o higiene.
En la diagnosi també es reflecteix l'impacte de la Covid-19 en la situació de vulnerabilitat d'una part de la població: les persones ateses pels Serveis Socials han augmentat un 39,2% i també s'han incrementat les demandes derivades de la pèrdua sobtada d'ingressos, com s'ha augmentat la situació d'alguns col·lectius específics com les persones grans amb dependència i/o discapacitat, les dones víctimes de violència masclista o les persones amb problemes de salut mental.
Aquests indicadors fomentaran un Pla local que ajudarà "a lluitar contra la pobresa i a afavorir dinàmiques d'inclusió social, a debilitar els factors generadors d'exclusió, atendre els col·lectius amb més necessitats i a prevenir futures situacions de vulnerabilitat", segons ha explicat l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez.
El pròxim pas: un procés participatiu per completar la diagnosi
Aquestes dades són el punt de partida per a un procés participatiu que s'engegarà aviat per completar la diagnosi en l'àmbit qualitatiu.
Aquest s'estructurarà en cinc tallers per àmbits temàtics, adreçats a professionals dels serveis municipals, professionals de serveis d'altres administracions, personal d'entitats prestadores de serveis i personal d'entitats participants en programes socials; i en un taller general per a persones usuàries de serveis i programes socials. Alhora es dividiran en cinc àmbits: l'econòmic i l'habitatge, el formatiu i laboral, l'àmbit de la salut, el relacional i de ciutadania.
Quan finalitzi l'avaluació qualitativa, s'iniciarà una fase de propostes, on es definiran les accions prioritàries en cadascun dels àmbits temàtics.
La regidora de Serveis Socials, Yolanda Ferrer, ha explicat que la voluntat del Consistori és disposar com més aviat millor d'aquest pla, "un document transversal perquè tocarà diferents àmbits, i que posarà èmfasi en els vincles relacionals", cosa que el converteix en un "projecte de ciutat, ja que orienta transformacions estratègiques".