01
d'abril
del
2021
Actualitzat
el
06
d'abril
a les
10:37h
El club de lectura Veus de Dona celebra enguany el seu desè aniversari. L'any 2020, l'any de la pandèmia, el club ha continuat la seva activitat, de manera virtual i, des de fa poc, també presencial. Per celebrar els seus deu anys han organitzat un certamen de relats que ha tingut una participació important per part de joves dels instituts i també de públic general.
Hem conversat amb la Gracia Pérez, fundadora i conductora del club, per parlar sobre aquests deu anys de vida que se celebren coincidint amb un any complicat de pandèmia, restriccions i confinament. Segons ens ha explicat, "va ser molt dur i la gent ens va agrair que continuéssim perquè necessitaven mantenir la ment activa".
- Compliu deu anys en un any especialment marcat per la pandèmia del coronavirus.
- Sí, la pandèmia ha marcat molt la nostra activitat perquè teníem moltes coses preparades - sortides, un viatge, una comparsa per Carnaval, clubs de lectura al centre del poble... que no s'han pogut fer. Tot i això hem pogut mantenir els clubs de lectura online, i hem volgut celebrar l'aniversari amb aquest certamen de relats curts.
També hem fet un vídeo de recomanacions de llibres, no hem deixat de fer cap reunió del club lectura per Zoom... hem arribat a afegir més llibres dels previstos, perquè la gent ho necessitava!, i ens han agraït molt que es continués fent en un moment de confinament, que va ser molt dur i la ment necessita estar activa.
- Com ha anat la participació al certamen?
- Estem molt contentes perquè hem rebut un nombre important de relats, especialment dels instituts de Rubí, i amb una qualitat molt destacable. Volíem fomentar la lectura i l'escriptura, amb la col·laboració del Servei d'Igualtat, i n'estem satisfetes: hem rebut 94 relats - 50 en castellà i 25 en català d'alumnes d'ESO, 15 en castellà i 7 en català de la categoria d'adults.
- Com funciona un club de lectura?
- Bàsicament es tracta de llegir un llibre al mes i reunir-se per comentar-lo. Jo preparo una fitxa sobre el llibre, l'autor, les crítiques i ressenyes que s'hagin pogut fer... i a partir d'aquí cada persona llegeix el llibre i compartim un cop al mes les sensacions, emocions, idees... que ens ha pogut transmetre. També tenim un grup de Whatsapp per si es genera algun dubte durant aquest mes, poder-nos ajudar a resoldre'l - per exemple, aquest mes amb el llibre Al faro de Virginia Woolf.
- Permet compartir sentiments i emocions.
- Exacte, els llibres et fan despertar sentiments i emocions i tenir un club de lectura et permet compartir-los, ens hem arribat a confessar coses molt íntimes a partir d'una lectura. De reaccions, de situacions quotidianes que les persones que llegeixen el llibre també han viscut... d'un munt de coses. També és important el grup i com s'hi ha adaptat la gent, hi ha persones que venen des del primer dia i altres que van arribant o van marxar, però sempre hem estat un grup molt cohesionat.
- Sou tot dones? Quantes sou?
- Actualment som 40, i sí, som tot dones. Però també hem tingut homes, i òbviament són benvinguts sempre! El club no es diu Veus de Dona perquè sigui exclusiu per dones; de fet ni tan sols llegim només llibres escrits per dones sinó de tots. El nom el vam triar perquè ja sabíem que era el públic majoritari. I des del primer any - que vam triar fins i tot un tema, de llibres de dones de diverses cultures - ha estat un èxit, vam començar amb quinze places i les vam ampliar a vint.
També t'he de dir que, en general, a les activitats que es fan a Rubí hi participen més dones que homes, als homes els costa una mica més participar. En un club de lectura menys, perquè penso que els costa més expressar les seves emocions i obrir-se. A les dones ens costa menys, i sabem com reaccionar... no és que sigui millor ni pitjor, però els costa més. A les excursions i viatges venen més homes, però en general la majoria som dones.
- Pertànyer a aquest club també ajuda a generar un vincle que pot ser important.
- Jo sempre he pensat que Veus de Dona és com el Barça, "més que un club". La gent no s'acaba de desconnectar mai, malgrat que en etapes de la seva vida tingui més o menys temps per participar-hi, però seguim unides i si poden participar ni que sigui de manera esporàdica participen en les activitats. Aquest any ha estat una mica més complicat, però hem intentat mantenir activitats, converses...
- A més, és un tipus de club accessible a tota mena de públics.
- Sí, el més important per mi és que hi pugui venir qualsevol persona perquè si es fan clubs "molt estirats", molt elitistes, la gent no s'hi apunta. Penso que un llibre s'ha d'esbudellar, i si tens més coneixements, perfecte. Però si no, no cal, només volem compartir idees i aprendre els uns dels altres. Llegim tota mena de llibres, no només clàssics de la literatura; jo sempre trio els llibres que penso que poden interessar i que generin debat, i alguns que són més complexos i que si no és perquè estàs al club de lectura potser no l'hauries llegit mai, i poder-lo compartir amb altres també ajuda a entendre.
- Parlant una mica de vostè. Com va decidir posar-se a escriure?
- Fa uns quinze anys que em dedico a escriure - no professionalment, jo tinc una altra feina - i llegeixo des de ben petita. Quan era adolescent escrivia, i tenia el somni de poder escriure una novel·la, i ho vaig poder fer durant les hores que no treballava - em llevava a les quatre de la matinada, abans d'anar a treballar, per escriure! Poder ser conductora d'un club de lectura ha estat un bon regal que m'ha donat la vida. Compartir aquests petits èxits amb tothom també és molt gratificant.
- Creu que és terapèutic?
- Sí, ho és! Perquè hem fet com una pinya i, com et deia, compartir emocions i sentiments ajuda a sentir-se abrigallat i pot ajudar molt en moments complicats de la teva vida personal. Comparteixes una afició, la lectura, però també fas amics i et queden bons records, i això és molt important - en època de pandèmia i confinament, encara més.
Hem conversat amb la Gracia Pérez, fundadora i conductora del club, per parlar sobre aquests deu anys de vida que se celebren coincidint amb un any complicat de pandèmia, restriccions i confinament. Segons ens ha explicat, "va ser molt dur i la gent ens va agrair que continuéssim perquè necessitaven mantenir la ment activa".
- Compliu deu anys en un any especialment marcat per la pandèmia del coronavirus.
- Sí, la pandèmia ha marcat molt la nostra activitat perquè teníem moltes coses preparades - sortides, un viatge, una comparsa per Carnaval, clubs de lectura al centre del poble... que no s'han pogut fer. Tot i això hem pogut mantenir els clubs de lectura online, i hem volgut celebrar l'aniversari amb aquest certamen de relats curts.
També hem fet un vídeo de recomanacions de llibres, no hem deixat de fer cap reunió del club lectura per Zoom... hem arribat a afegir més llibres dels previstos, perquè la gent ho necessitava!, i ens han agraït molt que es continués fent en un moment de confinament, que va ser molt dur i la ment necessita estar activa.
- Com ha anat la participació al certamen?
- Estem molt contentes perquè hem rebut un nombre important de relats, especialment dels instituts de Rubí, i amb una qualitat molt destacable. Volíem fomentar la lectura i l'escriptura, amb la col·laboració del Servei d'Igualtat, i n'estem satisfetes: hem rebut 94 relats - 50 en castellà i 25 en català d'alumnes d'ESO, 15 en castellà i 7 en català de la categoria d'adults.
- Com funciona un club de lectura?
- Bàsicament es tracta de llegir un llibre al mes i reunir-se per comentar-lo. Jo preparo una fitxa sobre el llibre, l'autor, les crítiques i ressenyes que s'hagin pogut fer... i a partir d'aquí cada persona llegeix el llibre i compartim un cop al mes les sensacions, emocions, idees... que ens ha pogut transmetre. També tenim un grup de Whatsapp per si es genera algun dubte durant aquest mes, poder-nos ajudar a resoldre'l - per exemple, aquest mes amb el llibre Al faro de Virginia Woolf.
- Permet compartir sentiments i emocions.
- Exacte, els llibres et fan despertar sentiments i emocions i tenir un club de lectura et permet compartir-los, ens hem arribat a confessar coses molt íntimes a partir d'una lectura. De reaccions, de situacions quotidianes que les persones que llegeixen el llibre també han viscut... d'un munt de coses. També és important el grup i com s'hi ha adaptat la gent, hi ha persones que venen des del primer dia i altres que van arribant o van marxar, però sempre hem estat un grup molt cohesionat.
- Sou tot dones? Quantes sou?
- Actualment som 40, i sí, som tot dones. Però també hem tingut homes, i òbviament són benvinguts sempre! El club no es diu Veus de Dona perquè sigui exclusiu per dones; de fet ni tan sols llegim només llibres escrits per dones sinó de tots. El nom el vam triar perquè ja sabíem que era el públic majoritari. I des del primer any - que vam triar fins i tot un tema, de llibres de dones de diverses cultures - ha estat un èxit, vam començar amb quinze places i les vam ampliar a vint.
També t'he de dir que, en general, a les activitats que es fan a Rubí hi participen més dones que homes, als homes els costa una mica més participar. En un club de lectura menys, perquè penso que els costa més expressar les seves emocions i obrir-se. A les dones ens costa menys, i sabem com reaccionar... no és que sigui millor ni pitjor, però els costa més. A les excursions i viatges venen més homes, però en general la majoria som dones.
- Pertànyer a aquest club també ajuda a generar un vincle que pot ser important.
- Jo sempre he pensat que Veus de Dona és com el Barça, "més que un club". La gent no s'acaba de desconnectar mai, malgrat que en etapes de la seva vida tingui més o menys temps per participar-hi, però seguim unides i si poden participar ni que sigui de manera esporàdica participen en les activitats. Aquest any ha estat una mica més complicat, però hem intentat mantenir activitats, converses...
- A més, és un tipus de club accessible a tota mena de públics.
- Sí, el més important per mi és que hi pugui venir qualsevol persona perquè si es fan clubs "molt estirats", molt elitistes, la gent no s'hi apunta. Penso que un llibre s'ha d'esbudellar, i si tens més coneixements, perfecte. Però si no, no cal, només volem compartir idees i aprendre els uns dels altres. Llegim tota mena de llibres, no només clàssics de la literatura; jo sempre trio els llibres que penso que poden interessar i que generin debat, i alguns que són més complexos i que si no és perquè estàs al club de lectura potser no l'hauries llegit mai, i poder-lo compartir amb altres també ajuda a entendre.
- Parlant una mica de vostè. Com va decidir posar-se a escriure?
- Fa uns quinze anys que em dedico a escriure - no professionalment, jo tinc una altra feina - i llegeixo des de ben petita. Quan era adolescent escrivia, i tenia el somni de poder escriure una novel·la, i ho vaig poder fer durant les hores que no treballava - em llevava a les quatre de la matinada, abans d'anar a treballar, per escriure! Poder ser conductora d'un club de lectura ha estat un bon regal que m'ha donat la vida. Compartir aquests petits èxits amb tothom també és molt gratificant.
- Creu que és terapèutic?
- Sí, ho és! Perquè hem fet com una pinya i, com et deia, compartir emocions i sentiments ajuda a sentir-se abrigallat i pot ajudar molt en moments complicats de la teva vida personal. Comparteixes una afició, la lectura, però també fas amics i et queden bons records, i això és molt important - en època de pandèmia i confinament, encara més.