Amin Zarghil: «Davant la crisi, el que vol La Esperanza és que a ningú li falti de res i que tots estiguem bé»

Fa poc menys d'un any, la comunitat musulmana iniciava el mes del Ramadà en un dels moments més delicats de la primera onada de la pandèmia i en ple confinament. Amb l'objectiu d'ajudar les persones més necessitades en el mes sagrat dels musulmans, un grup de joves va posar en marxa una iniciativa per repartir l'iftar (trencament del dejuni) i també van fer recaptacions de diners per poder fer front a les despeses d'aquelles persones que, a causa de la pandèmia, es trobessin en dificultats econòmiques.

Un any més tard, el grup - en aquell moment es van dir Jóvenes Rubí - s'ha constituït en una associació, La Esperanza, que va néixer a principis d'any i que organitza diverses activitats de caire educatiu, cultural, social, esportiu... i que enguany serà l'encarregada de repetir la iniciativa del trencament del dejuni durant el mes del Ramadà, del 13 d'abril al 12 de maig. Hem parlat de la nova associació, i de la iniciativa del trencament del dejuni, amb Amin Zarghil, fundador i president de La Esperanza.

- És a punt de començar el Ramadà i continuem en pandèmia. Com ho van viure l'any passat?

- El primer confinament va ser molt dur per a moltes famílies, amb la qual cosa un grup de joves ens vam animar a recaptar diners per ajudar-los a pagar el lloguer, el menjar... i en ple confinament va arribar el Ramadà, un mes molt important per a nosaltres, i vam pensar en repartir menjar a domicili per tota la gent que ho necessités i no podia sortir de casa. Vam tenir ajuda per part de moltes persones - vull fer un agraïment especial a la nostra cuinera, per la seva gran labor - i en vam quedar molt contents.

- Per què van decidir impulsar una associació com La Esperanza?

- Tota aquesta feina ens va comportar rebre moltes opinions, i la que més es va repertir era clara: "Hem de fer alguna cosa". Davant la crisi, el nostre objectiu és que a ningú li falti de res i que tots estiguem bé. Si algú necessita alguna cosa, a l'associació trobarà un suport.

- El nom de l'associació té algun significat especial?

- El nom de l'associació és molt meu. La Esperanza és un centre de menors de Ceuta on vaig estar i que m'ho va donar tot. Gràcies a l'estada a aquest centre ara sóc on sóc. Això és una cosa que porto molt a dins: jo no sóc ningú, sóc igual que tots els demés i, potser sí que porto més pes en les activitats, però sense l'ajuda de la gent de Rubí no podria fer res. Potser em passa que tinc més atreviment, o empenta, però sense l'ajuda de tothom aquesta associació no podria tirar endavant. El nom, però, sí que me'l van deixar triar a mi, i en sóc president perquè em van escollir els companys que hem impulsat l'associació.
 
- Quines activitats organitzen a la seu de l'associació?

- Les restriccions ens limiten una mica, però de moment fem classes d'àrab per a nens i estem buscant col·laboració per fer-ne de català i de castellà. També tirarem endavant tornejos de futbol - és una activitat a la qual m'he dedicat molt, tant a Ceuta com aquí - i fem activitats socials i d'ajuda a les persones més necessitades. Tenim moltes idees al cap, però amb la pandèmia encara estem una mica coixos.

Comptem amb una llista de socis que paguen una quota que ens ajuda a pagar les despeses de lloguer, aigua, llum, telèfon... i tenim disponible un compte bancari per a qui vulgui fer alguna donació.

- L'any passat van tenir molta afluència de persones a la iniciativa de l'iftar. Com creu que anirà, aquest any?

- Jo penso que vindrà fins i tot més gent. És una mala sort que hagi arribat un altre cop el Ramadà i continuem en pandèmia... però bé, el nostre objectiu és que a ningú li falti res i l'intentarem portar de la millor manera possible.

Com a novetat, ens hem posat en contacte amb diversos centres de menors dels voltants als quals podríem portar l'iftar. Allà no tenen els mateixos costums, i em fa molta pena que aquests nens "no sentin" el Ramadà, ni que sigui només amb el menjar. Jo ho he viscut, i sé positivament que sentir-lo no el sentiran igual perquè estan lluny de les seves famílies, però poder-los portar el menjar típic del Ramadà em sembla un bon gest. Ho intentarem.

Una altra cosa que ha canviat és que l'any passat estàvem confinats i no podíem sortir al carrer, ara la gent sí que pot sortir i podran venir a buscar el menjar. I havent-nos constituït com a associació, la gent et coneix més.