21
de juny
del
2021
L'Alternativa d'Unitat Popular presentarà al ple municipal del mes de juny una moció que proposa fer audiències públiques, un format de trobada entre la ciutadania i Ajuntament per a l'intercanvi d'informació directa i oberta, així com per poder presentar propostes als responsables de govern i personal tècnic amb relació a les polítiques públiques.
Aquest format ja es du a terme de manera regular a molts municipis catalans, per a qüestions diverses com el debat de pressupostos, assumptes del ple municipal, temes conflictius, qüestions relacionades amb els barris... en aquest sentit, doncs, l'AUP considera que podria haver estat una bona eina per dialogar amb els veïns de Sant Jordi Park i Can Fatjó abans que esclatés el conflicte de la modificació urbanística.
"Les audiències públiques són, en definitiva, una eina bàsica per a un funcionament més democràtic dels ajuntaments", defensa l'Alternativa. A Rubí, a més, ja estan regulades en el Reglament de Participació vigent (article 39), però no es duen a terme.
L'AUP també recorda que des de l'inici de la pandèmia s'han suspès els plens presencials i no s'ha buscat cap alternativa per a l'espai de precs i preguntes de la ciutadania, amb la qual cosa les audiències públiques es podrien equiparar per a aquest tràmit.
"Les audiències públiques, ja siguin temàtiques, per zones o vinculades als plens, permeten una major proximitat de les entitats i les persones amb l'acció institucional", reitera l'AUP, que considera que podrien ser un instrument molt útil per a la resolució de conflictes i la canalització de demandes veïnals, i així contribuir a la desafecció democràtica.
Aquesta proposta arriba després de l'experiència del ple extraordinari de debat sobre l'estat de la ciutat, que l'AUP i altres formacions van criticar pel seu format que impedia el debat. Així, la formació alternativa demana la celebració d'audiències públiques bimensuals i que es facin de forma descentralitzada; que tinguin acta pública i que es permeti a la ciutadania i les entitats fer arribar preguntes i propostes amb antelació, perquè puguin ser respostes in situ.
Finalment, l'Alternativa vol que es convoqui un espai de precs i preguntes de la ciutadania al ple en el mateix format de les audiències públiques, i que l'acta d'aquesta sessió es faci pública. Mentre els plens siguin en línia, a més, proposen que la ciutadania pugui fer arribar les seves demandes per correu electrònic i que es llegeixin, pregunta i resposta, a la persona o entitat interessada.
Com es convoca una audiència pública a Rubí?
Segons el Reclament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Rubí, una audiència pública es pot convocar a proposta d'Alcaldia, del Consell de Ciutat, a demanda de 3 dels consells municipals, d'un 25% de les associacions inscrites en el Registre d'Entitats Ciutadanes (REC) o un 3% de les persones inscrites en el padró municipal. En el cas de les entitats, n'hi ha 338 d'inscrites segons el portal de Dades Obertes de l'Ajuntament, amb la qual cosa es necessitarien 84 certificacions d'acords d'assemblea de les entitats per sol·licitar la convocatòria; i en el cas de la ciutadania, prop de 2.000 signatures de majors de 16 anys.
El reglament també contempla la convocatòria d'audiències públiques de districte, a proposta del regidor corresponent o d'un terç dels membres del Consell de Districte, el 25% de les associacions de la zona en qüestió que estiguin inscrites al REC o el 3% dels veïns inscrits al padró municipal en el barri, majors de 16 anys.
Les sessions s'iniciaran amb una intervenció de la ponència del tema a tractar, una intervenció i posicionament del responsable polític municipal i la dels assistents, que tindran un màxim de cinc minuts per persona per a les seves exposicions. Aquest temps, segons indica el reglament, "es podrà escurçar en funció del nombre de persones que vulguin parlar tenint en compte la durada màxima". La delimitació del temps de cada apartat correspondrà a l'Alcaldia o al regidor en qui delegui la presidència.
Després d'un torn de rèplica del responsable polític i un de contrarèplica per part dels assistents, es reserva un últim punt per a les conclusions, si s'escau.
Aquest format ja es du a terme de manera regular a molts municipis catalans, per a qüestions diverses com el debat de pressupostos, assumptes del ple municipal, temes conflictius, qüestions relacionades amb els barris... en aquest sentit, doncs, l'AUP considera que podria haver estat una bona eina per dialogar amb els veïns de Sant Jordi Park i Can Fatjó abans que esclatés el conflicte de la modificació urbanística.
"Les audiències públiques són, en definitiva, una eina bàsica per a un funcionament més democràtic dels ajuntaments", defensa l'Alternativa. A Rubí, a més, ja estan regulades en el Reglament de Participació vigent (article 39), però no es duen a terme.
L'AUP creu que una audiència pública hauria permès abordar el conflicte dels veïns de Sant Jordi Park Foto: Cedida
L'AUP també recorda que des de l'inici de la pandèmia s'han suspès els plens presencials i no s'ha buscat cap alternativa per a l'espai de precs i preguntes de la ciutadania, amb la qual cosa les audiències públiques es podrien equiparar per a aquest tràmit.
"Les audiències públiques, ja siguin temàtiques, per zones o vinculades als plens, permeten una major proximitat de les entitats i les persones amb l'acció institucional", reitera l'AUP, que considera que podrien ser un instrument molt útil per a la resolució de conflictes i la canalització de demandes veïnals, i així contribuir a la desafecció democràtica.
Aquesta proposta arriba després de l'experiència del ple extraordinari de debat sobre l'estat de la ciutat, que l'AUP i altres formacions van criticar pel seu format que impedia el debat. Així, la formació alternativa demana la celebració d'audiències públiques bimensuals i que es facin de forma descentralitzada; que tinguin acta pública i que es permeti a la ciutadania i les entitats fer arribar preguntes i propostes amb antelació, perquè puguin ser respostes in situ.
Finalment, l'Alternativa vol que es convoqui un espai de precs i preguntes de la ciutadania al ple en el mateix format de les audiències públiques, i que l'acta d'aquesta sessió es faci pública. Mentre els plens siguin en línia, a més, proposen que la ciutadania pugui fer arribar les seves demandes per correu electrònic i que es llegeixin, pregunta i resposta, a la persona o entitat interessada.
El ple municipal telemàtic impedeix la participació de la ciutadania Foto: Ajuntament de Rubí
Com es convoca una audiència pública a Rubí?
Segons el Reclament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Rubí, una audiència pública es pot convocar a proposta d'Alcaldia, del Consell de Ciutat, a demanda de 3 dels consells municipals, d'un 25% de les associacions inscrites en el Registre d'Entitats Ciutadanes (REC) o un 3% de les persones inscrites en el padró municipal. En el cas de les entitats, n'hi ha 338 d'inscrites segons el portal de Dades Obertes de l'Ajuntament, amb la qual cosa es necessitarien 84 certificacions d'acords d'assemblea de les entitats per sol·licitar la convocatòria; i en el cas de la ciutadania, prop de 2.000 signatures de majors de 16 anys.
El reglament també contempla la convocatòria d'audiències públiques de districte, a proposta del regidor corresponent o d'un terç dels membres del Consell de Districte, el 25% de les associacions de la zona en qüestió que estiguin inscrites al REC o el 3% dels veïns inscrits al padró municipal en el barri, majors de 16 anys.
Les sessions s'iniciaran amb una intervenció de la ponència del tema a tractar, una intervenció i posicionament del responsable polític municipal i la dels assistents, que tindran un màxim de cinc minuts per persona per a les seves exposicions. Aquest temps, segons indica el reglament, "es podrà escurçar en funció del nombre de persones que vulguin parlar tenint en compte la durada màxima". La delimitació del temps de cada apartat correspondrà a l'Alcaldia o al regidor en qui delegui la presidència.
Després d'un torn de rèplica del responsable polític i un de contrarèplica per part dels assistents, es reserva un últim punt per a les conclusions, si s'escau.
Una adiència pública a l'Ajuntament de Sant Cugat Foto: Sergi Baixas