La veu de Nació

Sánchez recupera la memòria

«El govern espanyol busca mesures efectistes com l'exhumació de Franco, però difícilment evitarà tapar les contradiccions que l'han precedit»

per Irene Ramentol, 18 de juny de 2018 a les 22:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Després de la reculada amb la derogació de la reforma laboral, Pedro Sánchez s’ha mogut amb celeritat per posar fil a l’agulla una de les iniciatives frustrades del PSOE: la reforma de la tímida llei de la memòria històrica que va impulsar Zapatero el 2007 i que va quedar embarrancada, sense pressupost, amb el govern de Rajoy.

El flamant president espanyol vol prioritzar mesures efectives i efectistes per pal·liar les limitacions del seu govern feble -amb només 84 diputats- en plena pugna preelectoral. Sánchez ja va rebre l’any passat el vistiplau del Congrés amb la proposta no de llei d’exhumar Franco del Valle de los Caídos, un precedent que li aplana ara el camí per culminar la iniciativa i exprimir-ne tot el rèdit polític i mediàtic amb vistes a les conteses.


L’executiva dels socialistes ja ha avalat la proposta, que no només suposaria la reconversió del monument històric, sinó que també podria incloure la il·legalització de la Fundació Francisco Franco o l’anul·lació dels judicis franquistes (veurem amb quina fórmula), entre d’altres. Una iniciativa, aquesta darrera, que seguiria els passos de la llei catalana aprovada al Parlament pocs mesos abans que el pacte del 155 estronqués la legislatura i que va permetre anul·la4 63.961 consells de guerra del franquisme. Ja llavors la cambra catalana -la primera en declarar il·legals els judicis franquistes- va deixar en evidència l’Estat, ancorat en una legislació amb greus mancances, advertides fins i tot per les Nacions Unides. I és que la llei de Zapatero va declarar els processos il·legítims però sense efectes jurídics.  

Sens dubte, la recuperació de la memòria històrica és una bona notícia, però difícilment evitarà tapar les contradiccions que l’han precedit. El mateix PSOE que avui vol fer de la reparació de les víctimes del franquisme un dels emblemes de la seva obra de govern, va votar fa poc més d’un any al Congrés -i al costat de PP i Cs- en contra de l’anul·lació de la sentència de mort del president Lluís Companys, un judici que ha hagut d’esperar la llei catalana per quedar finalment anul·lat.        

Quaranta anys després del dictador, Espanya encara té deures amb les pàgines més fosques de la seva història, una evidència més de la poca maduresa democràtica de l’Estat.

 

Participació