La veu de Nació

Sense (grans) acords

«Sánchez s'equivoca si planteja la comissió bilateral només com un retorn a l'estadi d'acords sectorials del 2011»

per Irene Ramentol, 31 de juliol de 2018 a les 22:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Generalitat i Estat tornen a posar a prova el termòmetre de les relacions un mes després de la reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez. El contacte que han mantingut els dos executius en aquest temps -sempre fora de les reunions multilaterals de les quals el Govern s’ha absentat- ha servit poc més que per constatar les línies vermelles del diàleg.

El govern espanyol s’ha limitat a subratllar el marc constitucional sense ni tan sols fer esment a la reforma que havia invocat en campanya. Cap esmena tampoc a l’estratègia de judicialització que va desplegar Mariano Rajoy i que ha quedat en evidència a Europa. La Fiscalia s’ha continuat oposant a l’alliberament dels líders independentistes empresonats per rebel·lió malgrat el revés de la justícia alemanya i el posicionament crític d’alguns socialistes, com la mateixa delegada a Catalunya, Teresa Cunillera. La posició de la nova fiscal general de l'Estat per enfocar el judici als presos serà escrutada amb lupa.


El Govern, per la seva banda, ja ha deixat clar que supedita el canvi de relacions als progressos polítics. “S’acaba el període de gràcia”, advertien Torra i Puigdemont dissabte des de Brussel·les. La prova la va tenir el mateix Sánchez quan el Congrés va frustrar el sostre de despesa -la seva primera gran iniciativa- també per l’abstenció dels grups independentistes.

Malgrat tot, els dos executius, per ara, es donen marge per al diàleg. Així ho constata la represa de la comissió bilateral, avortada durant el mandat de Rajoy, que obre una via de relacions permanents entre els dos executius. Una oportunitat per teixir acords polítics i sectorials. I és que les dues administracions pugnen al Constitucional per 23 lleis, algunes d’elles d’emergència social. Des de l’inici del conflicte institucional amb l’escabetxada de l’Estatut el 2010, els recursos d’inconstitucionalitat i conflictes de competències han superat el centenar.

La comissió bilateral arrenca, però, amb un futur incert. Mentre el govern de Torra té clar que l’organisme ha de transcendir aspectes competencials i servir com a impuls per a una negociació que desllorigui el conflicte polític, el PSOE ha deixat entreveure poca predisposició més enllà de normalitzar el marc relacional. 

Sigui com sigui, Sánchez s’equivoca si planteja la comissió bilateral només com un retorn a l’estadi d’acords sectorials del 2011, aquell que emprenien el llavors ministre de Zapatero, Manuel Chaves, i l'exdiputat de CiU Josep Antoni Duran i Lleida, protagonistes de l’última trobada. El retorn dels socialistes a la Moncloa fa temptadors els paral·lelismes, però el govern espanyol faria bé de no obviar que té al davant el període polític més convuls de l’Estat de les últimes dècades.

 

Participació