Opinió

Pobresa

Aquesta societat ha estat capaç de generar pobres encara que tinguin feina. Increïble. Una pobresa cronificada per damunt del 15%

per Xavier Graset, 29 de novembre de 2018 a les 21:30 |
La vaca gegantina, desproporcionada, de prop de dos metres que s'ha salvat de l'escorxador a Austràlia, Knickker de nom, és seguida arreu pels seus congèneres. Desperta no només expectació mediàtica per l'impacte visual, sinó també curiositat animal. I això que no és la més gran que hem conegut fins ara, pel que diuen el rècord és d'un altre vedell italià.

Però de ben segur que hi deu haver hagut una pila de mandataris mundials, inclosos els nostres, que hi han somniat amb Knickker, i que fins i tot estarien disposats a adorar-lo com si fos el vedell d'or. Per bé que les grans xifres recullen que som fora de la crisi, el cert és que, i tota aquesta setmana ho hem vist, la recuperació no ha arribat per tothom. I el que esvera més: acabarà arribant del tot aquesta recuperació?


Durant els anys més durs de les retallades i de la crisi, ja hi havia qui ens deia que mai res tornarà a ser com abans. Vaja que la crisi arrossegava el sistema de benestar a unes tensions i contradiccions que ens abocaven a un futur molt més incert. És allò de la societat moderna líquida que ha servit com esquema mental per situar-nos en aquest moment, que deia Zygmunt Bauman, i que ara Francesc Torralba ha definit com a món volàtil. En aquesta volatilitat la vaca, i la seva mamella gegantina, s'apareix en el somni del dirigent sensible i conscienciat.

La protesta als carrers de Catalunya, dels treballadors públics de la Salut, d'Ensenyament i Universitat, Bombers, i de l'administració, evidència d'una banda la paciència de tots aquests treballadors que aquests anys han vist com es deteriorava no només el fruit del seu treball, el sou, sinó les condicions i funcionament del mateix sector.

El problema d'un mal finançament treu el cap rere la porta, i les prioritats, que és com se'n deia de les retallades ara fa set anys també. I aquí en un moment de negociació pressupostària a tres bandes, Generalitat, Estat, i Ajuntament de Barcelona, les pressions entre administracions per fer un quid pro quo continuaran. Si totes aquestes reivindicacions socials són justes, dirà el vicepresident Pere Aragonès: comuns doneu-los suport. Que és el que diu Pedro Sánchez al president Quim Torra: si voleu disposar de 500 milions lliures d'assignació, repenseu-vos-ho (teniu temps fins a l'abril). I Ada Colau els diu, que si li donen suport a les xifres municipals, votarà les altres. Si tinguéssim el vedell gegant la mamella rajaria en tots els fronts.

Si tinguéssim el vedell gegant potser fins i tot seríem capaços de combatre els fonaments d'aquesta pobresa que t'agafa treballant. Aquesta societat ha estat capaç de generar pobres encara que tinguin feina. Increïble. Una pobresa cronificada per damunt del 15%, i en què durant la crisi, els pobres són més pobres, i els rics més rics, les desigualtats s'han disparat.


I torna, i van deu anys, el Gran Recapte aquest divendres i dissabte que ens tornarà a reclamar la urgència d'una mesura solidària, que també demostra que en aquests deu anys les mesures preventives no han arribat o les que hi ha hagut no han frenat la tendència. I el repte solidari del desembre (anual, vaja) es fa gegantí, com el vedell australià, com aquell elefant que deia George Lakoff, no s'havia de pensar.

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
10/01/2019

Cremar els Mossos

27/12/2018

​Altaveus i plataformes

13/12/2018

La llotja

29/11/2018

Pobresa

15/11/2018

​Distensió

01/11/2018

Penes i ponts

18/10/2018

Flandes

04/10/2018

Equilibris

20/09/2018

Rambla buida, rambla plena

06/09/2018

Afers exteriors

Participació