opinió

El cas Demirtas i la vaga de fam

«La vaga de fam remou el terreny de joc, marca un objectiu concret i útil, i torna a internacionalitzar la corrupció institucional de l'Estat i la seva catalanofòbia»

per Aleix Sarri, 1 de desembre de 2018 a les 20:00 |
"A Espanya, no hi ha mai legalitat. No hi ha sinó triomfadors i vençuts"
Josep Pla, 13 de Desembre de 1934.

Gira el món i torna al born. El TC, que amb la seva sentència contra l'Estatut va desencadenar l'auge de l'independentisme, ara és de nou a l'ull de l'huracà gràcies a la valenta vaga de fam que lideren Jordi Sànchez i Jordi Turull.

El Tribunal Constitucional Espanyol, o Tribunal contra Catalunya per als qui ja el coneixen, ha admès i desat al calaix durant un any els recursos dels presos polítics catalans contra la presó preventiva. Aquest fet és doblement anòmal.

Primer perquè amb aquesta actuació el TC se salta la llei que l'obliga a, un cop admès a tràmit, respondre els recursos en un període de 30 dies màxim. Segon perquè malgrat que la mitjana d'admissió a tràmit dels recursos contra la presó preventiva és de l'1%, en el cas dels presos polítics catalans la xifra arriba a un sospitós 100%.

La lentitud extrema del TC amb els presos polítics contrasta amb la diligència que va tenir en respondre en només quatre dies per deixar en llibertat el grup de feixistes que va atacar Blanquerna durant la diada de 2013.


Així doncs, el TC embarga la decisió sobre els recursos amb la voluntat de generar un corralito judicial que retardi al màxim l'arribada del cas a Estrasburg (cal esgotar totes les vies possibles en l'àmbit domèstic). Aquest objectiu, el d'arribar al Tribunal d'Estrasburg com més aviat millor no és un caprici procedimental, sinó un imperatiu de primer ordre per fer justícia i que es respecti el dret a l'autodeterminació dels catalans.

Hi ha un precedent important. Fa 10 dies, el 20 de Novembre, hi havia una sentència condemnatòria del Tribunal d'Estrasburg contra Turquia pel cas del líder kurd Selahattin Demirtas, falsament acusat de terrorisme i empresonat durant dos anys en presó preventiva.

Malgrat que Erdogan no n'ha fet ni cas, la cort europea de drets humans en demanava "l'alliberament immediat" de Demirtas a causa del fet que el seu empresonament havia estat un acte polític dirigit a influenciar el resultat de les eleccions "limitant el pluralisme i la llibertat d'expressió del debat polític". El lector hi trobarà certa familiaritat amb què hem viscut el darrer any a Catalunya. El vertader motiu doncs per la inacció del TC és que sap que a la cort de drets humans és molt probable que perdin el cas i els presos hagin de ser alliberats.

Una sentència europea condemnatòria podria obligar a la llibertat immediata dels presos polítics com en el cas Demirtas, tot i que no es pot descartar que l'estat espanyol seguís la via Erdogan degradant encara més la democràcia espanyola.

En tot cas, la vaga de fam remou el terreny de joc, marca un objectiu concret i útil (arribar a la justícia internacional com més aviat millor) i torna a internacionalitzar la corrupció institucional de l'Estat i la seva catalanofòbia.

L'acció de Jordi Turull i Jordi Sànchez posant en risc la mateixa salut amb una vaga de fam indefinida és útil dins l'estratègia jurídica pel seu alliberament i l'absolució de tots els presos i exiliats, torna a internacionalitzar la causa catalana i reinicia amb valentia el camí de la lluita no-violenta en la confrontació amb l'estat espanyol. Tot el respecte, suport i admiració, i sobretot molta sort.

 

Aleix Sarri
Aleix Sarri i Camargo (1985) llicenciat en Biotecnologia i Màster en Relacions Internacionals. De 2011 a 2018 vaig passar mitja vida a Brussel·les treballant com a assessor de l’eurodiputat Ramon Tremosa al Parlament Europeu. He publicat La Unió Europea en perill (Dèria-Pòrtic) i sóc co-autor de L'Europa que han fet fracassar (Pòrtic). A Twitter: @aleixsarri.
22/04/2019

Existeix un colonialisme intra-europeu?

07/04/2019

El bucle és Espanya

24/03/2019

La bombolla global de deute

10/03/2019

Contra les desigualtats: descentralització

24/02/2019

No s'hi atreviran?

10/02/2019

La fi de l’equidistància possible

28/12/2018

Ni Bannon ni Macron: autodeterminació

14/12/2018

Sobre Eslovènia i la grandesa dels petits estats

01/12/2018

El cas Demirtas i la vaga de fam

16/11/2018

Cinc motius per a la unitat a les europees

Participació