La idea de celebrar un Consell de Ministres a Barcelona va ser concebuda com una mostra de desgel i d'apropament a Catalunya. Una prova més de la distorsió amb que es veu la realitat catalana des de Madrid. Tanmateix, l'evolució dels esdeveniments ha transformat la visita de Sánchez i els seus ministres en una provocació.
No sembla plausible la teoria conspiradora que veu un pla malèfic per provocar una violència als carrers que justifiqui la intervenció dels Mossos i una nova aplicació de l'article 155 de la Constitució. Bàsicament perquè no els hi cal. A partir de l'autocop d'Estat del 20 de setembre i de l'aplicació il·legal del 155 a finals d'octubre de 2017, l'Estat ha demostrat que pot fer el que vulgui, com vulgui i quan vulgui. No necessita excuses ni motius.
La realitat és que l'Estat no sap com gestionar el tema català. Governi Rajoy o Sánchez, les receptes per resoldre l'afer català no han funcionat com esperaven. El desgast per a l'Estat ha estat brutal. Ha sacrificat la seva reputació internacional, l'aparença de divisió de poders que imperava des de 1978, els drets fonamentals i l'institució del Cap de l'Estat. Amb quin resultats? L'independentisme manté el seu múscul electoral i segueix governant Catalunya.
Per la banda catalana, però, el panorama no és més esperançador. L'embat democràtic d'octubre de 2017 també ha tingut conseqüències devastadores per a l'independentisme. Tota l'estratègia es fiava d'una negociació amb l'Estat, que s'havia de produir per la força de la voluntat popular i dels resultats democràtics. Res més lluny de la realitat. L'Estat estava disposat a pagar el preu que calgués per evitar la secessió de Catalunya.
Un any després, no hi ha una proposta engrescadora i il·lusionant de futur per a l'independentisme, però tampoc per a l'unionisme. Els primers no volen veure que hauran d'abraçar i assumir la idea de conflicte si volen assolir el seu objectiu, i els segons no volen admetre que la repressió només posterga el que és inevitable.
Una taula oberta de negociació, sense que ningú renunciï als seus postulats és un camí que permetria a tothom reduir les tensions i agafar una mica d'aire. Un escenari que pugi descomprimir la pressió de l'ultradreta i treure de l'àmbit judicial el conflicte. Malauradament, no sembla quelcom que es pugui produir en els propers mesos.