El 21-D es presenta com una jornada plena de riscos per al sobiranisme. Riscos i amenaces de tota mena, expressats de forma clara i explícita pels seus adversaris, sense embuts. Un dia en què certament hi té possibilitats de guanyar alguna cosa. Però moltes més de perdre'n.
L'espanyolisme de dretes ja dona per fet que hi haurà incidents violents. Inés Arrimadas ha agafat la bola de vidre i ja ha convocat la premsa aquest dijous davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per
presentar una querella pels "actes violents que passaran divendres". La querella, dijous. Per uns actes que "passaran" divendres.
Determinats partits i determinats mitjans, els mateixos que han estat bastint i alimentant el relat imaginat de la violència en el procés català, esperen amb candeletes que arribi divendres. Per magnificar qualsevol mínim incident. I qualsevol indici de mostra de res que pugui sonar a alguna cosa semblant a un incident, també.
Quatre pneumàtics en una carretera seran barricades en flames. Concentracions prop de la Llotja de Mar seran bloquejos. Manifestants que criden irats seran
muchedumbres violentes. Silicona en un pany serà un sabotatge, i altres accions estaran a només un pas del terrorisme. I la Barcelona plena de turistes a les terrasses serà poc menys que Beirut el 1985. Tot plegat, sense comptar amb possibles provocacions i infiltracions, ben difícils de gestionar quan es tracta d'accions de protesta autònomes i descentralitzades.
El sobiranisme té divendres l'oportunitat de mostrar un cop més la seva capacitat de convocatòria. Però també un elevat risc de perdre un dels seus principals actius, el de la capacitat de manifestar-se de forma extremadament pacífica, i quedar associat a la violència. Real o imaginada, tant se val. Però suficient per intensificar les pressions de tota mena al govern de Pedro Sánchez -dels rivals polítics, dels mitjans, de les enquestes i de les pròpies files- per aplicar ja un nou 155. Que podria ser molt més dur i perllongat. En
plan Ulster, vaja.
Els perills són grans. Es poden esquivar. Sempre que es vulguin esquivar. Si el que es vol és un escenari d'increment de la repressió -i de laminació de l'autogovern i les seves fites-, que hipotèticament faci créixer el sentiment independentista i les ganes de trencar amb tot... Bé, pot ser un bon pla per prendre el Palau d'Hivern. Sempre que es vulgui prendre.