LA VEU DE NACIÓ

Molt més enllà del peix al cove

«Sánchez sap que el més mínim gest cap al sobiranisme el penalitzaria electoralment, però també sap que sense el sobiranisme no pot seguir governant»

per Carles Bellsolà, 10 de gener de 2019 a les 20:40 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'independentisme ha de prendre una decisió. Una decisió que tindrà conseqüències, i no gens menyspreables. Ha de decidir no ja si aprova els pressupostos de Pedro Sánchez, sinó si el manté a la Moncloa. Perquè aquesta és l'autèntica disjuntiva, més enllà dels números concrets.

Sánchez va arribar al poder gràcies a l'aval d'ERC i el PDECat. A canvi de res. Però ara els partits del Govern volen contrapartides. En forma d'una oferta sobre autodeterminació, segons ha proclamat el president Torra, que ha arribat a amenaçar amb una "crisi de Govern" si els partits no li fan cas. Una oferta que sembla difícil que es produeixi. Ni oferta, ni gest, ni copet a l'esquena, de fet.


Ho dificulta -per no dir que ho impedeix- la dinàmica electoral d'una Espanya en festeig creixent amb el nacionalisme i la ultradreta. El pacte de PP i Cs amb Vox -explícit, per part dels primers; vergonyant, pels segons- amenaça de repetir-se en un futur proper a la Moncloa, i Sánchez sap que el més mínim gest cap al sobiranisme el penalitzaria electoralment. Però també sap que només amb el suport d'aquest mateix sobiranisme pot aspirar a seguir governant.

Aquest és un escenari que permet a l'independentisme decidir sobre l'escenari futur. O una aliança -circumstancial i amb pinces, però aliança- amb els socialistes per barrar el pas a un nacionalisme espanyol que promet obertament un 155 perenne, o tirar pel dret i buscar un escenari de trencament, per la via d'afavorir allò que els marxistes en deien "condicions objectives".

A manca d'ofertes en autodeterminació, Sánchez oferirà milions. Els mateixos que marquen una disposició addicional de l'Estatut que sempre va ser paper mullat. Però la resposta -i les seves conseqüències- va molt més enllà del peix al cove.

 

Participació