LA VEU DE NACIÓ

Una decisió política

«Un marcià que arribés al Suprem diria que s'hi jutja la violència policial de l'1-O i qui va donar l'ordre de carregar contra els votants»

per Carles Bellsolà, 4 de març de 2019 a les 21:27 |
Una de les característiques més cridaneres del judici de l'1-O és que els testimonis cridats com a tals pel seu paper al govern espanyol en el moment dels fets els hem percebut més com a acusats que com a testimonis. Pel que han dit i pel que no han dit: encara recordem la col·lecció de "no me'n recordo" i "no em consta" de Rajoy i Zoido.

Un marcià que arribés ara al Suprem, preguntat per què i qui s'hi jutja, no en tindria cap dubte. Diria que s'hi jutja la violència policial de l'1-O i qui va donar l'ordre de carregar contra els votants. I, en certa manera, no aniria tan errat, perquè aquesta és una de la grans qüestions que han planejat les darreres jornades sobre els arguments de les defenses, entre tècniques i polítiques, de bona part dels acusats. I és també la gran qüestió que demostra que es tracta d'un judici més que polític.


Encara no sabem qui va donar l'ordre, tot i que aquest dilluns l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto s'ha fet responsable d'haver desplegat el dispositiu. Però ja sabem per què es va donar. Ho ha deixat meridianament clar el propi Nieto, encara que el jutge Marchena hagi sortit al quite a tallar-lo quan estava sent molt (però que molt) explícit. 

"El que es va aconseguir l'1-O és que avui cap organisme seriós al món, cap país...", ha pogut dir només l'exnúmero dos del ministre Zoido. Suficient, tot entès. Que el referèndum era "il·legal" i "no es va celebrar", però que igualment es va donar l'ordre d'atonyinar milers de ciutadans indefensos i en actitud pacífica, no fos cas que algú a l'estranger llegís el resultat com a legítim.

Una decisió netament política i de la qual no hi ha cap penediment. Havia de quedar clar qui tenia i exercia l'autoritat. Va ser una decisió tan política com la de posar les urnes. I molt més susceptible -en un país normal- de ser tractada en un tribunal.

 

Participació