opinió

Les cambres pròpies

«Enmig de les del Congrés, les europees i les municipals, hi ha les de les cambres. I aquí també amb la seva "junta" i traves al vot electrònic i a la difusió del cens»

per Xavier Graset, 2 de maig de 2019 a les 20:00 |
Virginia Woolf va publicar el 1929 l'assaig Una cambra pròpia, un recull de les conferències que havia pronunciat a Newnham College i al Girton College de la Universitat de Cambridge. Un text, que Le Monde inclou entre el llistat dels 100 millors llibres del món, que està traduït al català i en l'última edició a La Tremenda. Un text bàsic en el cànon anglosaxó, i en la teoria feminista.

La reivindicació de la literatura i de l'espai, l'espai físic i reservat per la creació. Una dona ha de tenir diners i una cambra pròpia si ha d'escriure de ficció, deia Woolf. I també parla de la necessitat de tenir llibertat, llicència poètica per crear art.


Una cambra pròpia, reivindiquen també les dones que han promogut la candidatura a les eleccions que hi ha ara mateix a una bona part de les 13 cambres de comerç catalanes. I en aquest cas la "creació" en la que les dones reclamen tenir espai, presència, veu i vot, no és una parcel·la d'intimitat, sinó tot el contrari. Volen ser presents als òrgans de decisions i influència d'un organisme que sovint s'ha mogut més en l'hermetisme i l'opacitat que no pas en clau de transparència, obertura i connexió amb la realitat econòmica del país.

Les dones a través d'una candidatura que du el nom de 50a50, però també quatre llistes més en el cas de Barcelona, fan que aquestes eleccions en les quals poden participar més de 500 mil electors entre autònoms, petita i mitjana empresa i grans empreses (d'aquestes grans ja n'hi ha tretze que ocupen lloc per la seva contribució econòmica de 75 mil euros a la Cambra) siguin més publicitades que d'altres vegades.

Enric Crous, exdirectiu de la Damm que ha fusionat la seva candidatura amb Jose Maria Torres, fan llista catalanista, i volen fer seva la representació de les pimes, i ajustar l'entitat al retrat econòmic del país, la de Carles Tusquets, llista connectada amb els poders financers, se la considera una llista oficialista, Ramon Masià advocat que va iniciar la pugna en aquestes eleccions, la llista de l'ANC, amb Joan Canadell, que vol tenir gent pròpia a aquestes altres entitats i plataformes d'influència, i la llista d'Anna Mercadé que haurà de competir dur per capgirar aquesta manca de representació de dones als òrgans de govern de la cambra.

192 candidats per 40 places de vocal, en una entitat que designa representants als consells d'administració dels bancs catalans, i a la Fira i el Port. Un lobby fonamental, que té pes i responsabilitat en mantenir eines, ajuts i mecanismes que afavoreixen la vida de les empreses de tot volum. Infraestructures, preu de l'energia, fiscalitat, internacionalització, dinamització, noves tecnologies. Aquest hauria de ser el seu àmbit i no dedicar-se a condecorar cossos policials, com els que van reprimir els catalans l'1 d'octubre.


I això ha passat a la Cambra de comerç, indústria i navegació de Barcelona. Que es deixin estar de medalles i que serveixin al bé comú, a l'economia i benestar de tot Catalunya. Enmig de les del Congrés, les europees i les municipals, les de les cambres. I aquí també amb la seva "junta" i traves al vot electrònic i a la difusió del cens i dels comicis. Ben bé potser aquesta era una cambra pròpia, o més ben dit, tancada i fosca. A veure si s'aireja.

 

Xavier Graset
Nascut a Vila-seca (el Tarragonès) el 1963, periodista, actualment presenta Més 324. Amant de la bona vida, la bona cuina, i el bon teatre.
03/10/2019

Tancats

19/09/2019

20-S: El tumult

05/09/2019

Esmorzar fort

22/08/2019

Un rei al cos

08/08/2019

Set de gel

25/07/2019

Un mercat de Calaf

11/07/2019

Cuixart, reflexiu

27/06/2019

​Rostolls

13/06/2019

​L'última paraula

30/05/2019

Silenci

Participació