OPINIÓ

Destralada pressupostària a les polítiques d'habitatge

"Es tracta d’una pràctica habitual que consisteix a apel·lar a conceptes tècnics per donar a entendre que és tècnicament inevitable allò que és, en realitat, una decisió política"

per Joan Puntí , 11 de desembre de 2019 a les 10:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de desembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El passat dimarts 3 de desembre, el Consell d’Administració de PROURSA va aprovar el Programa d’Actuació per al 2020. PROURSA és una societat municipal que gestiona a Rubí la promoció pública i social d’habitatge. Aquests darrers anys, el programa d’actuació d’aquesta societat es basava en el Pla Estratègic d’Habitatge de Rubí (PEHR) 2015 -2019, que es definia com “l’instrument de planificació que guiava les intervencions municipals en l’àmbit de l’habitatge, particularment, i de forma intensiva per afrontar l’emergència habitacional de les persones  damnificades per la crisi econòmica."

La primera sorpresa és la reducció de prop d’un 40% del pressupost de PROURSA. Una decisió justificada apel·lant a un Pla Econòmic i Financer tot i que, curiosament, el Pla Econòmic Financer 2019-20 contemplava pràcticament les mateixes limitacions per al 2019 que per al 2020. Es tracta doncs d’una pràctica habitual els darrers quatre anys i que consisteix a apel·lar a conceptes tècnics complexos per donar a entendre que és tècnicament inevitable allò que és, en realitat, una decisió política. El pressupost doncs passa dels més dels 2.770.937 € del 2019 a 1.562.937 € perquè el govern local ha decidit que l’ampliació de la borsa d’habitatge social a Rubí no és una prioritat.


Per posar en context aquesta dràstica destralada pressupostària a les polítiques d’habitatge, posem-les una mica en context: l’Ajuntament de Salt, per exemple, amb una població d’una mica més de 30.000 habitants, va aprovar l’octubre passat invertir 3,3 milions de € per comprar un total de 83 habitatges exercint el seu dret a tanteig i retracta. El juliol d’enguany Sant Cugat va incorporar 58 habitatges i suma ja 575 nous pisos de lloguer protegit que gestionen directament (Rubí compta actualment amb 129 pisos). A banda de les actuacions de les administracions locals, el Govern de la Generalitat destinarà 20 milions de € a la compra de pisos provinents d’execucions hipotecàries i l’Institut Català de Finances obrirà una línia de crèdits tous de 100 milions de € per a la rehabilitació d’habitatges. El context és, doncs, d’ampliar notablement i no de reduir la despesa en adquisició d’habitatge públic amb l’objectiu d’assolir el mandat de solidaritat urbana que assenyala la Llei d’Habitatge de Catalunya (Borsa d’habitatge social equivalent al 15% del parc d’habitatge de la ciutat).

També sorprèn el fet que aquestes retallades dràstiques en polítiques d’habitatge les proposi una regidoria liderada per En Comú-Podem. Durant els darrers dos anys aquest és el partit que ha denunciat sistemàticament la manca de planificació i inversions del Govern Local pel que fa a l’habitatge públic. És el mateix partit que l’any passat va votar en contra d’uns pressupostos que eren un 40% superiors als que ara ens proposen. Això sí, a les reunions del Consell d’Administració els gots són reciclables i no hi ha ampolles d’aigua de plàstic.

 

 

Participació