Passa aquests dies, passa cada any, que quan la canalla està enllestint la carta als reis, el rei llegeix la seva. És clar que les eines no són les mateixes. La màgia que envolta les epístoles infantils fan que arribin als seus destinataris a l'Orient per camins diversos: patges ventruts i amb vestits amb lluentons, bústies màgiques, bústies de correus, bústies telemàtiques, mentre que el missatge del rei Felip VI, que algun vincle manté amb l'orient i el Talgo de la Meca, ni que sigui per via familiar s'escampa de manera simultània per una pila de canals de televisió, per bé que amb les interferències dels cops de bastó que es descarreguen sobre els tions, a les cases on n'hi ha.
Aquest missatge, aquesta carta adreçada a la ciutadania també busca un efecte màgic: recuperar la convivència cívica, la solidaritat entre els pobles de la península i del món mundial, i que les famílies es retrobin per Nadal. I a fe de Déu que ho aconsegueix. Per exemple el seu cunyat, Iñaki Urdangarin ha pogut deixar per uns dies la solitud de la cel·la del cas Noos, i s'ha pogut asseure a taula. Tant de bo el sistema penitenciari i les classificacions de cada pres s'empeltessin del missatge reial, que pot ser a moltes cartes.
Però la màgia dels infants també surt d'una manera o altra en aquesta carta que fa el recorregut a l'inrevés. Podem, que aquests dies espera que es tanqui en positiu i en ferm la negociació PSOE-ERC, veu en el discurs de Felip VI la rectificació. Aquesta rectificació tantes vegades buscada i demanada. Pablo Echenique detecta que al rei li ha millorat l'olfacte polític i és en sintonia d'allò que pensen la majoria d'espanyols. Vés si la necessitat fa virtut. La necessitat de fer Govern, i de tancar l'acord. En bona part en mans de Rosa Maria Seoane, l'advocada de l'Estat, a qui demanen una cosa ben senzilla: que repeteixi la seva posició després de les europees i que es deixi recollir l'acreditació a Junqueras, com ja han pogut fer Carles Puigdemont i Toni Comín.