OPINIÓ

Ara és l'hora del diàleg?

"Mentre el Regne d’Espanya no renunciï a la unilateral i brutal repressió, no és encara l’hora del diàleg"

per Albert Sorrosal , 26 de febrer de 2020 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de febrer de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Cap a l’any 300 a.C., Pirros rei d’Epir va encunyar, sense saber-ho una expressió que ha perdurat fins els nostres dies: la victòria pírrica. Va guanyar als romans a la batalla Heraclea, però les seves pèrdues van ser tan considerables, que la victòria va esdevenir la llavor d’una sonora derrota més endavant. És així com jo veig la victòria del Regne d’Espanya de l’octubre del 2017 i les escaramusses posteriors. Espanya ha pagat, i pagarà encara més en un futur proper, un preu altíssim per aquestes victòries pírriques: el desenmascarament d’una democràcia tutelada per un règim post-franquista més viu que mai. Partint d’aquest punt de vista, deixeu-me fer algunes reflexions sobre les paraules de moda:

DIÀLEG es produeix quan dues parts, des del respecte i reconeixement mutu, seuen al voltant d’una taula per debatre honestament amb voluntat d’arribar a acords sense imposicions. Una part que manté ostatges, amenaces de ruïna econòmica, repressió i exili mentre fa una operació de marketing consistent en estendre la mà per a un “reencuentro”, està demostrant clarament que no vol un diàleg sincer sinó pactar les condicions de la rendició i la submissió.


UNILATERALITAT es produeix quan en una relació entre dues parts, una d’elles pren decisions i les executa sense tenir en compte l’altra part. Les institucions catalanes van fer dos actes unilaterals el 2017, un referèndum d’autodeterminació i una declaració d’independència. El Regne d’Espanya va reaccionar amb una successió d’actes unilaterals que encara no ha acabat: aplicació dubtosa de l’article 155 de la constitució post-franquista, empresonament per delictes inexistents, increment de la presència militar i policial, incompliment dels requeriments d’institucions internacionals, querelles contra centenars de persones per l’exercici de drets fonamentals, censura, violència, etc...És a dir, el campió de la unilateral, amb una actitud impròpia d’una democràcia.

UNITAT és una eina fonamental per assolir objectius polítics transversals de país. No existeix ni per part dels unionistes ni per part dels independentistes. Naturalment, aquell que té al darrera la força de l’estat no la necessita tant com aquell que en vol crear un de nou. Mentrestant, des de Primàries Catalunya - Rubí participem en els espais unitaris de l’independentisme de la nostra ciutat: la Plataforma 1-O i el Consell Local per la República Catalana, que es constituirà formalment el proper dia 12 de març.


La victòria hispano-pírrica ens obliga a replantejar l’horitzó temporal de la república, especialment en un context de lluita partidista vergonyós entre els partits que diuen defensar-la. Vegem-ho com una oportunitat: han tornat la paraula al poble, que haurà de mobilitzar-se i buscar nous camins per assolir la independència.

En definitiva, NO és encara l’hora del diàleg, ja que manca respecte i reciprocitat, és a dir, mentre el Regne d’Espanya no renunciï a la unilateral i brutal repressió. I quin camí proposem des de Primàries Catalunya? Hem de tornar a posar Espanya contra les cordes, essent fidels al mandat de l’1-O i executant des del Parlament i el Govern de la Generalitat allò que el poble ja ha decidit. Només llavors podrem seure d’igual a igual. Per això el proper 7 de març celebrarem la nostra 2ª Convenció Nacional i decidirem si ens presentem a les eleccions. Tothom que comparteixi aquesta visió i estigui disposat a participar en un procés radicalment democràtic hi està convidat.

 

Participació