Ara no fa ni 20 dies, quan els organitzadors del Mobile van anunciar que cancel·laven la cita de Barcelona per por al coronavirus, les reaccions van oscil·lar entre la incomprensió i la conspiranoia. Però els fets els han donat la raó.
Segurament John Hoffman i companyia no tenen uns coneixements en epidemiologia superiors als de les institucions catalanes i espanyoles, que reclamaven aleshores que la fira seguís endavant. Segurament tampoc no van recórrer a grans estudis de Big Data per prendre la seva difícil decisió. Segurament va poder més la por que l'esdeveniment ajudés a estendre el virus arreu del món, amb el que comportaria per a la fira en termes de pèssima imatge. I, per tant, en termes de quartos.
Justament per termes de quartos, les institucions volien seguir endavant amb la fira. Perquè cancel·lar esdeveniments, tancar escoles, confinar treballadors i altres mesures d'aquest estil que ja s'han pres en països llunyans i veïns són clarament costoses per a l'economia. I no és qüestió de prendre-les a la lleugera.
Però vet aquí que el perjudici econòmic pot arribar d'una forma o una altra.
L'OCDE ja ha alertat que, si el virus no es conté -i no es conté sol-, Europa podria entrar en recessió. Un molt mal averany, que arriba quan les expectatives de l'economia ja eren més aviat fosques des de feia mesos.
Els experts i els que hi entenen criden a no caure en la histèria pel que fa al coronavirus. També avisen -ho va fer aquest cap de setmana Oriol Mitjà, per exemple- que, si s'han de prendre mesures dures d'aquest estil, fer-ho quan ja és tard no té cap sentit. i això planteja un dubte, i una pregunta. Arribat el moment, s'atreviran els nostres governs a prendre decisions difícils i impopulars, amb l'objectiu de prevenir un mal major?