A Rubí, escola pública i de qualitat (I)

«El valor més gran de les escoles de Rubí el trobem en una altra tasca més complexa, però més necessària que cap altra qüestió curricular: assegurar l’equitat educativa, garantir que ningú (alumnat i famílies) es quedi enrere»

per Víctor García , 21 de maig de 2020 a les 18:30 |
Quan els vostres fills i filles comencen la secundària, teniu molts dubtes. El principal neguit, que és a quin centre l’hauria de matricular, el podeu treure: qualsevol elecció serà la millor elecció.

Així comencen les xerrades als col·legis les directores i directors de secundària. I aquest és l’objectiu de l’educació pública a Rubí, que tots els centres públics, de 0-3 a escoles artístiques, siguin excel·lents.


Les nostres escoles i instituts són centres al capdavant de la innovació i la qualitat pedagògica. Són centres de referència del Vallès Occidental i de tot Catalunya, presents a les nombroses xarxes educatives del territori; moltes vegades com a ponents i exemple de bones pràctiques: Aliances Magnet, educació 360, Filoescola, i un llarg etcètera.

Però pot ser el valor més gran de les escoles de Rubí el trobem en una altra tasca més complexa, però més necessària que cap altra qüestió curricular: assegurar l’equitat educativa, garantir que ningú (alumnat i famílies) es quedi enrere. Això, gairebé sempre, lluitant contra els elements.


Direccions i professorat vetllen per trobar resposta a la diversitat del nostre alumnat, que és la imatge de la diversitat de la nostra ciutat, i que és la nostra fortalesa com a ciutat acollidora. La educació pública de Rubí és la educació de tots i totes, i des de les administracions (totes les administracions) hem de fer inversions en la seva millora.

Tenim per davant reptes i noves realitats que necessiten de respostes urgents: que la educació vagi més enllà de l’horari lectiu, i per tant el dret de tots els infants a un lleure educatiu de qualitat; una orientació que ajudi a joves i famílies a escollir un camí acadèmic, que no és més (ni menys!) que un camí de vida en formació contínua; millorar les transicions escolars; la creació de vocacions industrials, molt especialment entre les noies, que sistemàticament deixen d’optar per al formació en famílies industrials i tècniques, la millora de l’accés a l’etapa 0-3, tan important en el desenvolupament del l’infant...

Així, com a la majoria del territori, la nostra escola pública té problemàtiques greus, moltes endèmiques, i que només es podran solucionar amb el treball conjunt de tots els agents: centres escolars, comunitats educatives, AFAs, Ajuntament, Generalitat haurem de prendre decisions plegats i posar al centre la qualitat de l’educació dels nostres nens i nenes.

Aquest article és original del 6 de març de 2020.

 

Participació