fil directe

Europa, actor secundari a Glasgow

«La cimera està deixant en evidència que el combat és incert i que no admet retòriques banals»

per Pep Martí i Vallverdú, 2 de novembre de 2021 a les 21:00 |
La 26a Conferència Mundial del Clima (COP26) de les Nacions Unides, que se celebra a Glasgow, té lloc en temps de descompte. Les possibilitats de capgirar la situació del clima s'esgoten entre cimeres. En aquestes mateixes pàgines, el biòleg Joandomènec Ros advertia ja fa dos anys que ja s'havia fet tard per revertir el canvi climàtic. Es tracta ara de mitigar els seus efectes. En l'inici de la cimera, que reuneix un centenar llarg de països, s'ha arribat a acords que són un avenç, com el compromís de reduir un 30% les emissions de metà d'aquí a l'any 2030. Una decisió que reduirà el 0,2% de l'escalfament global el 2050.

La Unió Europea s'ha proposat exercir un paper de lideratge en la cimera a Escòcia. La mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es lamentava fa uns dies que els objectius proclamats per la comunitat internacional eren del tot insuficients per considerar que s'havia entrat en una dinàmica de lluita eficaç contra les conseqüències del canvi climàtic. 


És cert que la UE i els Estats Units han escenificat una aliança estratègica en aquest tema. En el cas dels EUA, després dels anys tèrbols de l'Administració Trump, sembla que Joe Biden es vol acostar a la posició europea. Von der Leyen insisteix en el fet que la UE és a l'avantguarda de la sensibilitat ecològica. A més, el seu país, Alemanya, tindrà en breu un govern de coalició en què els Verds seran un soci rellevant. 

Però la cimera també està deixant en evidència que el combat és incert i que no admet retòriques banals. Els màxims líders de dos dels països més contaminants, el xinès Xi Jinping i el rus Vladimir Putin, no seran a Glasgow, tot i que sí que hi envien representants. La cimera és a la vegada una escenificació de les correlacions de poder global. I, malgrat que s'ha posat el focus en l'absència dels líders rus i xinès, els Estats Units han estat el país que més ha contribuït històricament a l'escalfament global. 


En aquest context, el paper de la Unió Europea torna a ser el propi d'un actor destacat, però secundari. La UE, s'ha de reconèixer, ha fet avenços en política mediambiental i s'ha fixat l'objectiu de reduir les emissions d'efecte hivernacle en un 55% el 2030 respecte als valors del 1990. L'any 2017 ja les havia reduït en un 22%. Però, políticament, malgrat els esforços de Von der Leyen, Europa és, en el concert global, un poder feble.

Brussel·les vol reduir a la meitat les emissions en aquesta dècada. Al ritme actual, l'escalfament global haurà pujat als 2,7 graus a finals de segle. La UE, situada entre unes potències com la Xina i Rússia, poc sensibles a les seves posicions, i uns Estats Units que no acaben de desempallegar-se del llegat de Trump i presenta incerteses en el futur immediat, patirà. Glasgow pot ser una altra oportunitat perduda.    

 

Pep Martí i Vallverdú
Periodista i llicenciat en Història Contemporània (UAB). Redactor de Política a NacióDigital. Soc autor de dues biografies: una d’Antonio Maura (Ediciones B) i una de Josep Tarradellas (Fundació Irla). M'agrada implicar-me en el nostre teixit associatiu. He estat membre de les juntes directives d'Amics de la Unesco de Barcelona i de l'Ateneu Barcelonès. Ubicat en l'esquerra però crec que molt poc progre. A Twitter: @PepMartiVall.
17/01/2022

A Djokovic sempre li quedarà Madrid

10/01/2022

Llucià Ferrer té raó

04/01/2022

Relaxar-se pot ser letal

20/12/2021

Trapero i la realitat

13/12/2021

Benaiges com a mirall

29/11/2021

Mentrestant, València

22/11/2021

El mandat de la realitat

15/11/2021

La migradesa unionista

08/11/2021

Entre Keynes i la CUP

02/11/2021

Europa, actor secundari a Glasgow

Participació